Teutones
'___protected_title_0___' és el nom que, arreplegat en l'Edat Mija, designa als habitants d'un territori europeu que actualment forma part d'Alemània. Segons el mapa de Ptolomeo, i d'acort en Pomponio Mela, els teutones habitaven en la península de Jutlandia, junt en els cimbrios.[1] Va ser aproximadament en l'any 120 a. C. quan, junt en els cimbrios, varen decidir emigrar d'Escandinavia al sur d'Europa.
Història
[editar | editar còdic]A l'est del Rin, els teutones han acusat sempre un orige celta, més precisament gal, des del nom dels seus caps fins al del mateix poble, ya que en llengua gala teuta significava tribu i ona, aigua, per lo que seria la tribu de les aigües (l'Elba, en este cas). La seua idiosincràsia belicosa i l'amistat en tribus gales com els eburones —estos els cedixen un depòsit per als seus equipages en la ciutat de Aduat quan invadixen la Galia Melenuda o central— i helvecios —els qui s'unixen a ells en freqüència— els fa fàcilment reconeixibles com partix integrant del conjunt de pobles que formaven la Galia Bèlgica, en la majoria dels quals tenien tractats d'amistat.
Els cronistes i historiadors llatins els varen confondre en pobles germans, en particular sajones, en acceptar la divisió caprichosa que Roma fa de la regió.[2] Varen determinar que a l'est del Rin era país germà i, a l'oest, país gal. Després han incorregut durant dos milenis en este error tots els historiadors que s'han basat en eixos escrits, la qual cosa s'ha desmentit arqueológicament des de fa vàries décades.
A partir de l'any 113 a. C., els teutones i els cimbrios s'unixen per a emigrar cap a la península ibèrica, supostament per raons demogràfiques i sabent que les Galias estaven ya superpobladas. És aixina que en prendre la direcció de la Galia Narbonense —la província romana que hui és el sur de França fins als Pirineus—, els romans decidixen detindre'ls tement que s'instalen allí. Este tall del pas cap a la Hispania va a terminar suponent una invasió de territoris gals, que són realment assolats pels seus saquejos buscant reabastecimiento, lo que va a durar uns dotze anys, fins que Roma pot al fi detindre'ls i fer-los prendre la decisió de retornar, tenint en conte la reducció del seu número, per les quantioses pèrdues en combats.
Al seu regrés, retroben als seus parents en la conca del Elba, decidint molts d'ells instalar-se en el pas dels cimbrios, l'actual Jutlandia, a on en els anys terminaran predominant.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (2006) «Teutons», Encyclopedia of European Peoples, Infobase Publishing, pp. 797–798. ISBN 1438129181. Consultat el 25 de maig de 2013.
- ↑ Fick, August, Alf Torp and Hjalmar Falk: Vergleichendes Wörterbuch der Indogermanischen Sprachen. Part 3, Wortschatz der Germanischen Spracheinheit. 4. Aufl. (Göttingen: Vandenhoeck and Ruprecht), 1909
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Teutones» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.