Anar al contingut

Pomponio Mela

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Pomponio Mela
Reconstrucció del mapamundi de Pomponio Mela per Konrad Miller (1898).
Representació del món, segons Petrus Bertius, basat en Pomponio Mela.

Pomponio Mela [lower-alpha 1] (naixcut en Tingentera (Algecires) i fallit en Roma en 45 d. C.) va ser un geógrafo hispanorromano que va viure baix els emperadors Calígula i Claudio. Va fallir entorn a l'any 45.[2]

La seua obra més famosa, que li va dur a ser citat per Plinio el Vell, va anar un compendio geogràfic que es compon de tres volums de títul De Chorographia, també denominada De situ orbis (Sobre els llocs del món), i que, solament per una alusió que conté a la conquista de Bretanya (anys 43 i 44), va deure escriure en eixa década del sigle I.[3]

De Chorographia

De Chorographia es compon de tres volums en els que, de forma imprecisa, es descriuen els llocs del món conegut al començament de la nostra era: Hispania, la Galia, Germania, Àfrica, Àsia, Britania i Aràbia. És la més antiga obra corográfica en llengua llatina que s'ha conservat, a imitació dels periples de la lliteratura clàssica grega, i és més d'índole retòrica que estrictament científica, encara que en este últim àmbit és prou exacte. Ell mateixa declara que anava a tractar de matèries clarissima, et strictim, açò és, "les més lluentes, pero sucintamente", prometent per a més vesprada una geografia detallada que ya mai va escriure. Per a atallar el tema, enjuto de per sí, ho anima en un estil ingeniós i rítmic que es complau en descripcions permenorisades i atractives. En el primer volum, Pomponio Mela descriu el món conegut en l'época i les seues regions seguint ellitoral mediterràneu, estenent-se a uns hipotètics habitants en les regions africanes del sur, lo que denomina «terres templades», desconegudes en aquella época en Imperi romà, per a aplegar a Àsia i des d'allí a Europa; en últim terme descriu l'Atlàntic. Menciona més d'1.500 topònims. La seua visió del món és la d'una Europa, Àfrica i Àsia rodejades per un gran oceà desconegut, en a on no precisa distàncies, carint-se ademés de mapes que haguera usat per a la seua descripció. En dit volum, va començar descrivint les terres a on va nàixer, la zona Bètica i l'estret de Gibraltar. El tercer llibre es referix a països com Hispania, Galia, Germania, aplega fins a Àsia i analisa part del continent africà. Encara que esta és una de les primeres obres a on es realisa un anàlisis purament geogràfic, no conté senyes tècniques i alguna informació que transmet resulta equívoca. L'obra conté gran cantitat de topònims i de detalls econòmics, culturals i naturals de les terres que descriu. Un dels apartats més interessants, són les descripcions que realisa dels pobles. El seu estilliterari recorda a Salustio, per la seua complicada retòrica, obra que va ser font de documentació per a molts autors, des de Plinio el Vell, fins a Petrarca. Durant el Renaixença va ser un dels autors més admirats de l'Antiguetat. El tom més antic de l'obra és una còpia publicada en Milà en 1471, a partir de llavors va començar a estendre's el seu coneiximent per Europa, publicant-se en els sigles XVI i XVII moltes còpies de gran calitat.

Descripcions

  • Pomponio Mela va descriure grans regions conegudes per a Roma, a partir de fonts d'autors grecs i romans. Bàsicament va realisar una recopilació de topònims, acompanyats de descripcions geogràfiques, econòmiques, culturals i naturals, com ya es va dir. No obstant, a partir d'una traducció comentada de 1644, de José Antonio González de Sals, nos podem trobar en descripcions d'illes, que corresponen en les illes Canàries i Cap Vert, es relata el viage épico del cartaginés Hannón, i es realisen estranyes descripcions de terres que algun estudiós ha comparat en la costa oriental d'Amèrica.[4] Per una atra part, l'humaniste Luis Tribaldos de Toledo ya havia imprimit també la seua versió en el títul de la Geographia ilustrada en notes..., Madrit: D. Diaz de la Carrera, 1642. També ho varen comentar el Brocense i Chacón.

Notes

  1. ↑ En llatí, Pomponius Mela.[1]

Referències

  1. ↑ PIR2 P 0738.
  2. ↑ Tegg, Thomas (1824). «Eminent and Remarkable Persons», Chronology, or The historian's companion (en anglés), Londres, p. 284.
  3. ↑ (1998) F. I. Romer (tr. i pref.) (ed.). Pomponius Mela’s Description of the World: De Chorographia (en en), Ann Arbor: University of Michigan Press.
  4. ↑ «Pomponio Mela».Història d'Iberia Vella.92
    56-59.Consultat el 15 de febrer de 2013.

Enllaços externs

Commons