Algecires

Algecires

   

Algecires és una ciutat i municipi espanyol de la província de Càdis, en la comunitat autònoma d'Andalusia. És la major ciutat del Camp de Gibraltar i la sèu de la mancomunidad de municipis de dita comarca, junt en els quals forma la seua àrea metropolitana. Està situada en la baïa d'Algecires, un enclavament geogràfic estratègic per trobar-se en el estret de Gibraltar, lloc de contacte entre la mar Mediterrànea i el oceà Atlàntic. Esta situació ha permés que la ciutat posseïxca el port marítim en major trànsit de mercaderies d'Espanya.

Té una població de i una densitat de població de 1384,40 hab./km² en un terme municipal en una superfície de 85,9 km² a una altitut mija de 20 m sobre el nivell d'el mar. Per la seua població Algecires és el dècim municipi d'Andalusia i segon de la província despuix de Jerez de la Frontera.

Conta en una economia basada en la seua situació de nodo de comunicacions en Àfrica i les indústries existents en la comarca. El teixit industrial químic-metalúrgic del Camp de Gibraltar constituïx el núcleu industrial més important d'Andalusia, i segon d'Espanya. El motor econòmic de la ciutat és no obstant el seu port, un dels més importants d'Espanya i de major creiximent del món, puix ocupa el primer lloc de tràfic de contenidors i bucs del mar Mediterrànea.

El primer assentament del que es té constància en la ciutat és el de la ciutat romana d'Iulia Traducta poblada a lo manco des d'el I i en una important indústria relacionada en l'elaboració de productes de la mar que li permet mantindre relacions comercials en diversos ports mediterràneus. Algecires pert part de la seua importància durant el IV per a ser refundada en 712, en el nom de Al-Yazirat Al-Hadra, la primera ciutat fundada en la península ibèrica pels musulmans.

L'Edat Mija marca l'etapa en la que la ciutat adquirix el major protagonisme històric en ser porta d'entrada des d'Àfrica per a les successives invasions ocorregudes en al-Ándalus. D'esta manera almorávides, almohades i benimerines utilisen la ciutat com a cap de pont per a la seua entrada en Europa. Esta circumstància provoca també que la ciutat sofrixca tres seges per part de Castella fins a la seua conquista en 1344. Anys més tarde Algecires serà de nou conquistada per nazaríes granadins i destruïda totalment en 1379.

La ciutat renaix en 1704 quan refugiats procedents de Gibraltar s'assenten en l'antiga medina. Des de l'adquisició de la municipalitat en 1755 fins a l'actualitat la ciutat ha participat en varis dels més importants acontenyiments de l'història d'Espanya, els seges a Gibraltar, la guerra de l'Independència, la Revolució Cantonal o la guerra d'Àfrica albergant en 1906 la Conferència Internacional sobre Marroc a on es tractaria el repartiment de Marroc. El XX ha supost la transformació d'Algecires d'un chicotet poble dedicat a la peixca a una de les principals ciutats portuàries del Mediterràneu i un nexe d'unió entre Europa i Àfrica.

Toponímia

Des de la seua fundació en el I a. C. la ciutat situada al sur del riu de la Mel, en l'actual Vila Vella, va ser cridada Iulia Traducta («Iulia la transportada»). Segons Estrabón este nom, en la seua forma púnica Iulia Ioza, fa referència a que va ser poblada en dissidents a l'imperi romà procedents de Tànger i Zilis «transportats» a la península com a mida de castic. En l'obra De Chorographia de l'historiador romà d'el I Pomponio Mela, oriunt de la ciutat, la ciutat és anomenada Tingentera, interpretada com Tingis altera o «l'atra Tànger».

Placa commemorativa de la construcció de la Font Nova en 1783. Observe's l'us del topònim Alxeciras per a la ciutat

En la forma reduïda de Traducta apareix nomenada encara en el V en la Història dels francs de Gregorio de Tours i com Traducta i Transducta en el Anònim de Rávena de mitan d'el VII. No es té constància de si este nom va perdurar en variacions fins a la conquista àrap de la ciutat puix la Crònica mossàrap de 754 encara es referix als monts situats a esquenes de la ciutat com a monts Transductinos (Transductinis promonturiis) pero flama a la ciutat Messulam ciuitatem. Este topònim Messulam o Messaulam és per a alguns autors una corrupció del nom que la ciutat va prendre durant la presència bizantina, la Mesopotamenoi (Μεσοποταµηνοὶ) o «ciutat entre rius» nomenada per Jorge de Chipre en Descriptio Orbis Romani.

El nom donat pels primers musulmans aplegats a la península ibèrica en l'any 711 va ser Al-Yazira al-Jadrā' (de l'àrap الجزيرة الخضراء), topònim que significa «l'illa verda» o «la península verda» i que fa referència a les característiques hidrogràfiques de la ciutat en trobar-se situada entre varis cursos d'aigua i no tant a l'illa que es trobava front a la seua costa abans de ser anexionada al port que va ser denominada Al-Yazira Umm Hakim. La ciutat va ser des d'época molt primerenca coneguda simplement com Al-Yazira i a pesar de que a finals d'el X Almanzor, naixcut en una alqueria de la ciutat, va impondre l'antiga denominació de Al-Yazira al-Jadrā el nom popular no es va perdre.

El nom actual i el seu gentilici «algecireño, -a» procedixen del nom castellà, Algecires, sorgit de l'evolució del nom original àrap. En els portulanos medievals dels sigles XIV a el XV, escrits en castellà, portugués i català, es varen utilisar per a la ciutat denominacions molt variades com Içola, Yallaz o Zizera, si be la majoria de les fonts escrites de l'Edat Mija utilisen topònims més similars a l'actual (Algecira, Alxecira, Aljacira i Algeçira) o a l'original àrap (Algecirat Aladra o Giziratalhadra). Serà a partir de 1275, moment en el que es construïx la Vila Nova de la localitat i la ciutat queda conformada per dos medinas independents en muralles pròpies, quan comença a aparéixer entre les fonts castellanes el nom de la ciutat en plural sent molt usuala denominació «les Algecires».

Tractament

Des de la seua refundació en 1704, Algecires ha rebut els següents tractaments:

• Molt Ilustre Ciutat, en motiu de la consecució de la municipalitat, concedida el 6 de setembre de 1755.

les referencies sense nom deuen de tindre contingut

• Molt Patriòtica, per la defensa del regnat d'Isabel II d'Espanya concedida el 9 d'octubre de 1843.

les referencies sense nom deuen de tindre contingut

• Excelentísima Ciutat, concedida per la reina regente María Cristina en nom d'Alfonso XIII el 2 de juliol de 1892 en motiu de l'adheriment de la ciutat a la Monarquia constitucional.

les referencies sense nom deuen de tindre contingut

Símbols

Artícul principal → Escude d'Algecires.

Escude d'Algecires en la porta de la casa consistorial

L'escut d'Algecires es troba inscrit en el registre de símbols de les entitats locals d'Andalusia des del 12 de giner de 2015. Fins a la seua regulació en 2015 l'única descripció oficial de les seues armes era la que apareix en el escut de la província de Càdis a on el d'Algecires ocupa el primer quarter, «de gules, un castell d'or, aclarit d'azur sobre ones d'azur i argent, gitat de dos palmes d'or», encara que la representació clàssica d'estes armes mantenia les branques d'olivera i palma en l'exterior de l'escut, la corona real que fa referència al títul patrimonial de rei d'Algecires de la Corona espanyola. Despuix del treball realisat per una comissió d'investigació coordinada pel croniste de la localitat Luis Alberto del Castell des de 2007 la descripció de l'escut és:

Escut ovalat, en camp de gules, un castell d'or en la seua porta i finestres aclarides d'azur, almenado, mazonado de sabre i donjonado de tres torres, sent la del centre més alta que les atres dos. A la destra del mateix una branca d'olivera, i una branca de palma a la sinistra. En punta tres ones d'azur. Contorn apergaminado en l'inscripció llatina Civitas Condita Ex Lethaeo Bis Restavrata. Al timbre corona real tancada.

Elema en llatí inclós en l'escut significa «Ciutat fundada sobre l'oblit, dos voltes restaurada» i va ser creada per la comissió. Fa referència al passat de la localitat i a les dos reconstrucció documentades en ella (la fundació de Tarik en 711 i la dels exiliats de Gibraltar en 1704).

La bandera d'Algecires és rectangular, d'una llongitut igual a tres mijos del seu ample i dividida en dos franges horisontals iguals, groga la superior, i blava l'inferior. El seu orige és la bandera de la província marítima d'Algecires.

Geografia

Artícul principal → Geografia física d'Algecires.

Vista de satèlit d'Algecires

La ciutat d'Algecires es troba situada en l'extrem sur de la península ibèrica en l'interior d'una àmplia baïa que pren el seu nom. El terme municipal està delimitat pel riu Palmones que ho separa del municipi d'Els Barris al nort i la Riera del Pilar que ho separa del municipi de Tarifa al sur. El front marítim de la ciutat està en contacte en les aigües de la baïa d'Algecires i les de l'estret de Gibraltar.

Geologia

Mapa de les unitats geològiques del terme municipal d'Algecires

Com tota l'àrea de l'estret de Gibraltar, el terme municipal d'Algecires és tremendament complex en lo que al seu geologia es referix. Els entorns de la ciutat s'emmarquen dins de les anomenades unitats del Camp de Gibraltar pertanyents a la cordillera Prebética. Dins d'elles apareixen afloraments de les unitats d'Algecires-Els Nogals, Almarchal, Algibe, i Gibraltar-Els Pastors. Les unitats d'Algecires-Els Nogals i Aljibe són similars sobre la seua composició, un estrat superior d'areniscas miocénicas i seqüència inferior de margas i argilas si be en l'unitat d'Algecires destaquen especialment les formacions de flysch margo-areniscoso-micáceo en estrats superposts de materials blans i durs que donen lloc a típiques formacions en zones pròximes a la costa.

L'unitat d'Almarchal, molt poc representada, té una facies típica en margas esquistosas de color gris-groguenc. L'unitat Gibraltar-Els Pastors és la més antiga de les presents datada en el triásico i presenta un únic aflorament en Els Pastors i la pedrera dels Guijos en un fort contingut en fòssils de gran interés. Aparte d'estes séries estratigráficas destaquen en el municipi els materials postorogénicos representats principalment en les conques aluvials i de colmatación al voltant dels rius de la Mel i Palmones. Estos materials cuaternarios, de molt recent sedimentación, conformen les planures d'inundació d'estos caixers.

Orografia

Pla de relleu

Pla hidrològic

La ciutat es troba construïda en una zona de tossals de baixa elevació, de nort a sur des del Rinconcillo fins a Sant García que condicionen el creiximent de la ciutat, en estos tossals s'assenten diverses urbanisacions de moderna construcció, aixina ocorre en el cerro dels Adalides o el cerro del Algarrobo. A l'interior es troba la serra d'Algecires en una alliniació noreste-surest a on apareixen vàries formacions orogràfiques delimitades per les valls dels rius i rieres. Destaquen en el conjunt de les serres de la ciutat la de les Clarificades en 610 m d'altitut, del Algarrobo en 668 m i de la Lluna en 735 m sobre el nivell de la mar en una exuberante vegetació caracterisada per boscs d'alcornoque i boscs de ribera en les valls. En la zona propenca a l'estret es troba el paisage conegut com a Cerros de l'Estret d'escassa elevació pero propencs a la mar en una molt acusada pendent que aplega en ocasions a superar el 30 % formant abruptes penya-segats. Destaquen especialment els cerros del Centinela i de la Horca en les afores de Punta Moltó.

Hidrografia

El terme municipal d'Algecires es troba creuat pels rius de la Mel, Palmones i Pícaro i per numeroses rieres de curt recorregut i acusat estiaje. El riu de la Mel té una llongitut total de 7 km i naix en la gola del Tesorillo. El seu curs alt discorre per boscs galeria pertanyents al parc natural dels Alcornocals. En el seu tram mig el riu de la Mel penetra en sol urbà i és canalisat i ocultat per a desembocar front als molls del port. El riu Palmones o de les Canyes de 37 km de llongitut delimita el terme municipal pel nort i dos dels seus afluents, el Botafuegos i La Cava, discorren pel seu interior despuix de nàixer en la serra de les Clarificades. La desembocadura del riu es troba actualment protegida baix el nom de parage natural de les marismas del Riu Palmones. En la seua desembocadura el riu Palmones forma una extensa flecha dunar que conforma l'actual plaja del Rinconcillo. El riu Ribalt, de 7,7 km de llongitut, naix en la zona denominada Alts del Guijo i confluïx prop de la seua desembocadura en el riera Marchenilla formant meandres fins a abocar les seues aigües en la ensenar de Getares.

Costa

Principals accidents costers del terme municipal

En el front llitoral d'Algecires poden diferenciar-se dos zones. L'àrea de l'estret, des dels llímits en el terme municipal de Tarifa fins a la plaja de Getares, posseïx zones alternes de penya-segats sense urbanisar i cals de chicotet tamany, a on destaquen els accidents geogràfics de punta Moltó, punta del Flare o punta Acebuche. El restant de l'àrea, des de la plaja de Getares fins al riu Palmones, posseïx zones de costa baixa llevat en zones puntuals com punta de Sant García, El Rebanc o el propi front de les Viles Vella i Nova a on el terreny ascendix abruptament. Ellitoral del terme municipal té uns 7 km de plages, casi 6 km de penya-segats, principalment en punta Moltó, 6.5 km de costa baixa sobretot en les cals de la zona de l'estret i casi 3 km pertanyents al front de la ciutat.

La ciutat posseïx actualment cinc plages d'us recreatiu, El Rinconcillo, La Closca, El Chinarral, Sant García i Getares. La plaja del Rinconcillo es troba al nort de la ciutat i s'estén des del Pont d'Accés Nort del port fins a la desembocadura del riu Palmones en una llongitut total de 2,8 km. Posseïx dos trams, un totalment urbanisat junt a la barriada del Rinconcillo i un atre més propenc a la desembocadura del riu que està completament rodejat per les marismas del riu Palmones i per les dunes de l'antiga cordonera llitoral. Al sur de la ciutat es troba la plaja de Getares de 1500 m de llongitut. Tot el nort de la plaja es troba rodejat per urbanisacions i posseïx una passejada marítima mentres que el sur posseïx un interessant sistema dunar junt a la desembocadura del riu Ribalt. Per últim la plaja del Chinarral és una chicoteta cala de 250 m situada entre les puntes de Sant García i del Rodege, és una zona poc visitada pel seu chicotet tamany i al seu difícil accés en estar totalment rodejada per cases privades que a penes deixen un chicotet pas.

Entorn natural

Series de vegetació presents en el terme

Més del 80 % del terme municipal és superfície forestal i natural, gran part baix alguna figura de protecció oficial. D'eixe modo, un 21 % del terme, unes 1872 hectàrees, pertany al parc natural dels Alcornocals; un 27 %, unes 2316 hectàrees, al parc natural de l'Estret, i unes 58 hectàrees protegides entre els térmens d'Algecires i Els Barris pertanyen al Parage natural de les marismas del Riu Palmones.

Entre la seua flora trobem biòtops molt singulars com els boscs de galeria anomenats localment canutos o els boscs de boira; estes valls varen conservar durant les glaciacions part de la flora tropical europea de la era terciaria. Esta flora típica de la regió macaronésica es troba hui dia en perill d'extinció per la pèrdua dels seus hàbitats i a la antropización del mig. El bosc en el que es conserva és principalment del tipo laurisilva i està compost per arbres i arbusts com el ojaranzo (Rhododendron ponticum) o el avellanillo (Frangula alnus), i per varis tipos de falagueres com Psilotum nudum, Davalia canariensis o Cheilanthes guanchica. En les valls també és possible trobar plantes endèmiques com el quejigo andalús (Quercus canariensis). El bosc mediterràneu d'alcornoques (Quercus suber) en xara baix xeròfit ocupa les més àmplies extensions dins de les àrees naturals del municipi. Entre les zones que ocupa és possible advertir totes les diferents etapes de regressió d'esta série de vegetació, des del bosc tancat de les zones altes de la serra fins als pasturages de gramíneas propencs a la ciutat.

Entre la seua fauna destaca el pas massiu d'aus pel estret de Gibraltar durant la migracions. En les serres és possible observar varis tipos de mamífers com a cabirols (Capreolus capreolus), javalins (Els seus scrofa), ginetas (Genetta genetta) i meloncillos (Herpestes ichneumon) entre uns atres, i en la seua costa és usuala presència de diverses espècies de cetáceos com rorcuals (Balaenoptera physalus), delfins mulares (Tursiops truncatus), orcas (Orcinus orca) i cachalotes (Physeter macrocephalus).

Clima

En general, el clima de la zona del Camp de Gibraltar es pot definir com una transició entre el mediterràneu i el oceànic, caracterisat per unes condicions de temperatures suaus i regulars i per precipitacions irregulars i de caràcter torrencial en una mija anual situada en els 1000 mm. Com tota la zona de l'estret és molt important l'influència del vent; d'entre els vents predominants destaquen el vent d'alce i ponent, casi exclusius de la zona, la distribució temporal d'estos és similar en hivern, no obstant en estiu el vent d'alce és majoritari en general. La humitat mija de la ciutat és del 80 %. La amplitut tèrmica de la ciutat és la més baixa de quantes es registren en Andalusia.

Urbanisme

Artícul principal → Urbanisme d'Algecires.

Pla dels usos del sol contemplats en el PGOU

Algecires va quedar despoblada despuix de la destrucció de la ciutat a mà dels granadins de Muhammad V en 1369 fins a la pèrdua de Gibraltar. En mapes d'el XVII Algecires apareix designada com a «Vella Gibraltar» i apareixen varis caserones en l'antiga Vila Nort pertanyent en molt possiblement a ciutadans gibraltarencs que mantenien cultius en les riveras del riu de la Mel, no en va els térmens d'Algecires varen ser concedits a la ciutat de Gibraltar en 1462. En 1704 part dels refugiats fugits despuix de la pren britànica de Gibraltar es varen assentar entorn a l'ermita de Sant Bernardo, que des de llavors va escomençar a cridar-se de La nostra Senyora d'Europa, en el mas dels Gálvez, començant el resorgir de la ciutat.

Les primeres descripcions de la naixent Algecires les fa l'ingenier Jorge Pròsper de Verboom a partir de 1721, qui, al mando d'un Cos d'Ingeniers, comença a alçar plans de la ciutat, a on destaquen els restants de la fortificació àrap i el castell a l'hora que alça un pla en una proposta d'urbanisació de la ciutat a pur de carrers rectes en pomes en cuadrícula. Estos proyectes mai apleguen a complir-se i en mapes posteriors la ciutat seguix apareixent en traçat urbà desordenat.

La ciutat d'Algecires en 1864, oli de Fritz Bamberger

Durant el XIX el creiximent de la ciutat en extensió no va ser notable, d'esta manera en un pla alçat en 1857 pot apreciar-se que encara no s'havia reglotat el perímetro de la ciutat medieval i que la Vila Vella a penes es troba ocupada. En estos anys la població britànica en la ciutat és especialment influent contribuint en gran mida a l'economia local, d'esta manera en 1892 són inversors britànics els que construïxen la llínea de ferrocarril Bobadilla-Algecires i poc despuix l'Hotel Cristina.

En el XX l'aument de població i d'extensió de la ciutat es produïx de forma desmesurada. En els anys cinquanta es reglota ellímit nort de la ciutat medieval i s'urbanisa la costera del Raig i la barriada de la Bajadilla mentres que s'esbossa el barri del Saladillo, La Piñera i la barriada dels Toreros. Els barris del nort de la ciutat apareixen a partir de 1970, d'esta manera Els Tossals i El Rinconcillo i més tarde Sant Josep Artesà i La Granja ocupen ya gran extensió en els anys huitanta, quan comencen a aparéixer noves barriades com Els Pins, Horta de la Piles, Sant García o Getares.

Barris del núcleu principal d'Algecires

L'expansió de la ciutat durant els primers anys d'el XXI es ve centrant en la zona oest de la circumvalació, d'esta manera les zones de Sotorebolo, Els Alamillos o Sant Bernabé estan hui dia en ple procés urbanizador. Segons el Pla General d'Ordenació Urbana d'Algecires (PGOU) l'expansió en esta zona de la ciutat està planejada fins a la carretera de Botafuegos per trobar-se pròxim el parc natural dels Alcornocals.

La tradicional divisió en barris d'Algecires es manté hui dia per motius urbanístics i d'ordenació del territori, trobant-se l'orige d'estos en les successives etapes d'expansió de la ciutat. Des de la seua publicació en 2003, Algecires podrà acollir-se a la Llei de Grans Ciutats i entre atres coses haurà de dividir el seu terme en districtes. Estos seran delimitats tant per raons geogràfiques com a històriques, mantenint molts dels actuals barris com a districtes propis o englobant uns atres per proximitat. Actualment s'han assentat les bases d'esta divisió en la creació del reglament que regularà les Juntes municipals de districte que posseiran la funció de realisar informes sobre els problemes o necessitats de cada una de les zones a les que representen.

Història

Artícul principal → Història d'Algecires.

Artícul principal → .

Prehistòria

Els jaciments del embarcadero del riu Palmones, pertanyent al Paleolític i Neolític, de Torrealmirante pertanyents al periodo achelense i atres situats en Punta Moltó i en la Vila Vella permeten situar societats de caçadors-recolectors assentades junt a rius i en zones costeres en el terme municipal.

Edat Antiga

Principals jaciments d'época romana en la ciutat

A pesar d'algunes referències escrites, el registre arqueològic encara no ha donat proves de l'existència de població púnica en Algecires, encara que s'han localisat en Cala Arenes i zones limítrofes varis assentaments cartagineses, tots de chicoteta entitat, i ceràmica relacionada en esta época en la Vila Nova. És a partir d'el I quan apareixen els primers assentaments, esta volta d'época romana, en els térmens d'Algecires. Baix lo que hui és l'Hotel Cristina, en la Vila Vella, es varen localisar a mitan d'el XX vàries construccions romanes. El recent descobriment d'un complex industrial per a l'elaboració de garum en la carrer Sant Nicolás permeten situar en la ciutat la vila d'Iulia Traducta que, segons les cròniques, és poblada en época romana en ciutadans procedents de Tingis significant per això el seu nom Transportada. Al sur, en la barriada de Getares, s'han localisat restants de construccions i piletas per a la fabricació de garum pertanyents a la ciutat de Caetaria, Cetaria o Cetraria, nom que designava una fàbrica de salazones de peix.

Principals jaciments d'época medieval en la ciutat

La ciutat pert part de la seua importància durant la Antiguetat tardana fins que en 429 es produïx el pas dels vàndals, en un número de 80 000 segons les fonts de l'época, a través de l'estret de Gibraltar, utilisant els ports d'Iulia Traducta, Carteia, Baelo Claudia i Mellaria per a assentar-se en els territoris de l'antiga Cartago. Anys despuix, en les afores de la ciutat es produïxen en la zona enfrontaments entre els visigodos de Walia i els vàndals silingos, per este llavors té lloc un parcial abandó d'Algecires i la destrucció de gran part dels seus edificis. En posterioritat, ya en el VI, se sap de la presència en la ciutat d'un enclavament bizantino pel descobriment d'un cementeri en l'estuari del riu de la Mel i varis objectes descontextualizados en la Vila Vella pero no es coneix l'envergadura de la ciutat.

L'época àrap i la fundació de la ciutat

Al-Yazirat Al-Hadra i afores en el XIV

Algecires és la primera ciutat fundada pels àraps en la seua conquista de la península ibèrica en el nom d'Al-Yazirat Al-Hadra en 711, que pròpiament designava una chicoteta illa actualment incorporada al port d'Algecires La ciutat musulmana es convertix en la principal via de comunicació entre Europa i Àfrica, circumstància esta que marcarà tota la seua història. En l'any 859 els vikingos al mando dels caudillos Hasting i Björn Ragnarsson varen sitiar la ciutat durant tres dies, assaltant-la i incendiant la mesquita Aljama i la mesquita de les Banderes. Una volta reorganisats, els yaziríes varen fer fugir als invasores capturant dos dels seus barcos. Despuix d'este assalt, les mesquites i les muralles de la medina varen ser reconstruïdes.

Almanzor. Muḥammad ibn ʿAbd-Allah ibn Abū ʿĀmir (en àrap محمد بن عبد الله بن ابو عامر), cridat Al-Manṣūr (المنصور), el Victoriós de Deu. Escultura de Mariano Roldán Estudillo

En 976, Hisam II, tercer califa omeya de Còrdova, nomena al front del govern al seu primer ministre Muhammad Ibn Abi Amir Al-Maafií naixcut en una vila propenca a Algecires i pertanyent a la seua cora o província i conegut per tots com Al-Mansur o Almanzor («el victoriós de Deu»). Despuix de la seua mort el 10 d'agost de 1002, el califato es desmembró en multitut de regnes de taifas. Quan Sulaimán al-Mustaín aplega al tro de Còrdova i repartix els territoris entre els seus aliats, entrega la cora d'Algecires a a el-Qasim i anys més vesprada es proclama el regne hammudí d'Algecires governat per Muhammad al-Qasim i que permaneixerà fins que en 1055 és conquistada pel regne de Sevilla d'Al-Mutamid. Quan en 1085 este rei demana ajuda als almorávides de Yusuf ibn Tašufin per a detindre la reconquista cristiana, entrega la plaça d'Algecires com a base d'operacions en l'obligació de tornar-la. Yusuf, no obstant, té atres plans i conquista els regnes de Granada i Sevilla. Despuix del decliu dels almorávides apareix en el nort d'Àfrica una nova força militar, el Imperi almohade. Els almohades posen sege a la ciutat en 1147 i despuix de la fugida dels governants almorávides i la rendició mamprenen la conquista del-Ándalus fins a ser derrotats en 1212 en les Navas de Tolosa.

La batalla de l'estret i la conquista d'Alfonso XI

Artícul principal → Sitie d'Algecires (1278).

L'espente de la reconquista és especialment forta en el XIII de modo que els nazaríes han de demanar ajuda als benimerines del nort d'Àfrica que desembarquen en Algecires en 1275 convertint la ciutat en la capital dels seus dominis europeus. El perill benimerín en la frontera sur de Castella fa que en 1278 Alfonso X pose sege a la ciutat en l'intenció de prendre-la. Aixina bloqueja el seu port i ordena a l'infant don Pedro que faça lo mateix per terra. Despuix de més d'un any de sege castellà Abu Yusuf, rei de Marroc, mana una esquadra que derrota a la cristiana i mana degollar a tots els soldats obligant a alçar elloc. En elloc a on s'havien assentat els cristians front a la Vila Vella es mana edificar una nova vila coneguda con Al-Binya, o Vila Nova en les cròniques cristianes, finalisada en 1285 i separada de la Vila Vella o Al-Madina pel Riu de la Mel. El perill benimerín continua en els anys següents i per això el 30 de juliol de 1309 Fernando IV de Castella posa sege terrestre a Algecires. Pocs mesos despuix de començar el sege la maltia fa mella en el camp castellà i a principis de 1310 el rei de Castella alça el sege a la ciutat despuix de la promesa del rei nazarí d'entregar-li Bedmar i Quesada.

Alfonso XI, el Justicier, escultura realisada per Carlos Gómez d'Avellaneda en 1971

Va ser definitivament Alfonso XI de Castella qui posa sege a la ciutat i la conquista despuix de l'atac en 1339 d'Abd-al-Málik, rei d'Algecires i Ronda a territoris cristians. En 1342 apleguen a la ciutat les tropes de Castella, Aragó i Gènova junt a creuats europeus i en el respal del rei d'Anglaterra, de França i de la Santa Sèu per a posar lloc a Algecires. Durant més de vint mesos la ciutat resistix el sege mentres podia ser recolzada via marítima pels meriníes de Gibraltar. L'establiment en els últims mesos de lloc d'un potent sege marítim obliga a una coalició de granadins i meriníes a entaular batalla en les tropes manades per Castella en les proximitats del riu Palmones. Despuix de la victòria d'Alfonso XI Algecires es veu obligada a capitular el 26 de març de 1344. A partir d'eixe dia el rei castellà afig als seus títuls el de Rei de les Algecires.

reconquista àrap i destrucció de la ciutat

Artícul principal → Sitie d'Algecires (1369).

En 1369 Muhammed V de Granada reconquista Algecires que a penes es trobava protegida per una chicoteta guarnició i pretén que recupere el seu antic esplendor. Pero dèu anys despuix el rei nazarí comprén que no podrà mantindre la plaça molt temps i decidix destruir-la en 1379 per a evitar que torne a caure en mans cristianes. La ciutat és completament arrasada i tots els seus habitants han de marchar-se d'eixe perillós territori de frontera. En 1462, conquistada Gibraltar, els antics térmens de les Algecires passen a esta ciutat despuix d'haver segut reclamats per Tarifa i Jerez.

Edat Moderna i Contemporànea

La ciutat permaneix destruïda fins a 1704 quan un grup de persones fugides de Gibraltar despuix de l'ocupació de les tropes anglo-holandeses aliades en el archiduc Carlos s'assenten en les ruïnes de la medina àrap, al voltant de la capella de Sant Bernardo que des de llavors es cridaria de Nostra Senyora d'Europa en convertir-se en la morada de l'image de la verge d'Europa que fins a llavors es trobava en l'ermita gibraltarenca situada en Punta Europa i que havia segut profanada per les tropes anglo-holandeses. Esta fundació és, en un principi, provisional puix els gibraltareño confien que Gibraltar serà pronte conquistada pel rei Felipe V. No obstant, al no complir-se este anhel comencen a construir una nova Algecires. Des de 1721 a mans de l'ingenier Jorge Pròsper de Verboom es porta a terme l'ordenació de la nova ciutat a pur de pomes reticulars de les que es conserva solament la zona nort de la Vila Nova. En estos moments Algecires depén administrativamente de la veïna ciutat de Sant Roque i des de 1726 se solicita la devolució dels antics térmens d'Algecires a la nova ciutat a lo que els governants sanroqueños es neguen com succeirà quatre anys més vesprada i en 1734.

Independència de Sant Roque

Artícul principal → Defenses costeres de la baïa d'Algecires.

Situació dels forts i bateries del terme d'Algecires

Finalment per Cèdula de 6 de setembre de 1755 es concedix a Algecires el títul de ciutat sent el seu primer alcalde Francisco Bermúdez Salcedo. En la divisió territorial dels antics térmens de Gibraltar, a on també entra la ciutat d'Els Barris es decidix donar a Algecires el territori més chicotet degut a que el seu incipient port supon una ventaja sobre les atres dos ciutats. En juny de 1779 establit el tercer sege a Gibraltar Algecires es convertix en base d'operacions de l'esquadra espanyola capitaneada per Antonio Barceló. La protecció dels barcos de guerra és en este temps portada a terme per les bateries de Santiago, San Antonio i Illa Verda. Estes mateixes bateries participen en 1801 defenent a una esquadra francesa en la cridada batalla d'Algecires. Francisco Javier Castanys és nomenat en 1802 tinent general de la Comandància Militar del Camp de Gibraltar traslladant la seua sèu a Algecires des de Sant Roque per considerar a la ciutat un lloc més propici per a dirigir operacions militars i realisant numeroses obres civils com la remodelació de la plaça Alta.

El XIX i principis d'el XX

Artícul principal → Guerra de l'Independència Espanyola.

Bust del General Castanys de l'avinguda Voluntaris d'Algecires en la Batalla de Bailén, parc María Cristina

Despuix de l'invasió francesa de la península ibèrica en 1808 el general Castanys acompanyat de la guarnició del Camp de Gibraltar, voluntaris d'Algecires, Sant Roque i Gibraltar ix cap al nort per a impedir l'entrada dels francesos en Andalusia; esta expedició acaba en la célebre batalla de Bailén en la derrota francesa. La guerra de l'Independència no té massa repercussió en la ciutat pero tropes locals pertanyents a la Companyia d'Escopeteros de Getares comandades pel general Ballesteros derroten en 1811 a les tropes de Napoleón en Jimena de la Frontera alluntant el perill francés de la regió.

Erro al crear miniatura:

Algecires en 1928

Anys més tarde aprofitant el desconcert creat en el Govern Central despuix de la proclamació de la Primera República en 1873 es proclama Algecires com un cantó independent en posseir la ciutat una gran influència federalista. El cantó d'Algecires permaneix fins al 8 d'agost del mateix any quan les tropes procedents de Càdis dissolen el Batalló de Voluntaris d'Algecires. El ferrocarril aplega a la ciutat en 1892 de mà d'inversors anglosaxons aplegant este fins al mateix moll de fusta usat per a l'atraque dels vapors que creuaven la baïa en destí a Gibraltar. En 1906 se celebra en esta ciutat la Conferència d'Algecires tractant sobre repartiments de la superfície d'Àfrica. Este acontenyiment ompli Algecires de corresponsals de prensa de tot lo món que ajuden a mostrar les bondats de la ciutat. Eixe mateix any es crea la Junta d'Obres del Port, precedent de l'actual Autoritat Portuària de la Baïa d'Algecires.

Guerra Civil

En 1936, despuix de l'esclat de la guerra civil espanyola Algecires es convertix en el port de desembarc de les tropes sublevades del nort d'Àfrica i embarcades en Ceuta. El 5 d'agost a les 8 de la vesprada aplega a la ciutat el cridat comboi de la victòria, transportant les tropes norteafricano sublevades. Tres dies despuix el acorazar republicà Jaime I obri fòc contra el Date atracat en el port, provocant el seu incendi per a després obrir fòc contra la ciutat destruint el front marítim i obligant a la població a fugir als monts propencs.

Des de mediats d'el XX fins a l'actualitat

En 1966 per mig del Decret 1325 de 28 de maig es declara al Camp de Gibraltar com a Zona de Preferent Localisació Industrial i es porta a terme el Pla de Desenroll del Camp de Gibraltar que dota a la comarca i a la ciutat d'Algecires d'un important complex industrial. Era l'época del milacre econòmic espanyol (1959-1973). L'indústria i el desenroll del port han donat a la ciutat un fort creiximent que s'ha traduït en una ràpida expansió demogràfica. Des de la seua creació en 1906 el port d'Algecires ha creixcut fins a convertir pràcticament tot ellitoral del caixco urbà en un macro-port que, per la seua localisació geogràfica, és parada casi obligada per als bucs cargueros que es disponen a adinsar-se en l'Atlàntic o que vénen de l'oest i van a penetrar en la mar Mediterrànea. Més de cent barcos creuen diàriament d'est a oest i viceversa el estret de Gibraltar que separa Algecires del nort de Marroc. Ademés cada any Algecires és protagoniste de la Operació Passe de l'Estret en la que mils de ciutadans norteafricano residents en Europa prenen un barco destine a Ceuta o Tànger per a passar les vacacions en el seu país d'orige. El 25 de giner de 2023 va tindre lloc el atentat a les parròquies de Sant Isidro i La Palma. Algecires és hui la ciutat més poblada de la comarca del Camp de Gibraltar i del seu àrea metropolitana, la de la baïa d'Algecires. És també sèu de la Mancomunidad de Municipis del Camp de Gibraltar, contant en un Subdelegat del Govern de la Junta d'Andalusia i un coordinador de la Administració General de l'Estat descrits avall.

Administració i política

La ciutat és sèu d'organismes i entitats depenents de tots els nivells de l'administració pública espanyola, tant administració localocals com a autonòmics i estatals.

Govern municipal

Artícul principal → Ajuntament d'Algecires.

El govern i l'administració del municipi d'Algecires la porta a terme el seu ajuntament, el qual, d'acort en la Llei de Bases de Règim Local es compon d'alcalde i regidors. Els regidors són elegits cada quatre anys per sufragi universal. L'alcalde és elegit pels regidors. El cens electoral està compost per tots els residents empadronats en Algecires majors de 18 anys i nacionals d'Espanya i dels atres països membres de la Unió Europea. Según lo dispuesto en la Llei del Règim Electoral General, que establix el número de regidors elegibles en funció de la població del municipi, l'Ajuntament d'Algecires està compost per 27 regidors.

La casa consistorial d'Algecires, sèu del Ajuntament d'Algecires

Les primeres democràtiques celebrades el 3 d'abril de 1979 va permetre que Francisco Esteban Bautista del Partit Comuniste d'Espanya, tinent d'alcalde de l'anterior corporació municipal, formara el primer equip de govern de la localitat. El 8 de maig de 1983 va ser el Partit Socialiste el que va obtindre majoria suficient per a formar govern en Ernesto Prim Lobato com a alcalde, revalidat en majoria absoluta en les eleccions de 1987 i en les de 1991. Quatre mesos despuix dels comicis de 1991 una moció de censura presentada pel Partit Andalucista i el Partit Popular va permetre l'investidura del andalucista Antonio Patricio González García com a alcalde. Est va tornar a resultar elegit alcalde en les eleccions de 1995 i 1999. Despuix de les eleccions del 25 de maig de 2003 va ser el candidat del Partit Socialiste, Juan Antonio Palaus Escobar, el que va resultar investit alcalde. En 2007, el ple municipal va elegir com a alcalde d'Algecires a Tomás Herrera Hormigo, del PSOE, que havia substituït en 2005 a l'anterior alcalde despuix d'abandonar est elloc. Herrera a la seua volta va dimitir el 27 de setembre de 2010, sent substituït pel també socialiste Diego Sánchez Rull el 15 d'octubre. En les eleccions municipals celebrades el 22 de maig de 2011 varen resultar elegits 16 regidors del Partit Popular, lo que va permetre al seu candidat José Ignacio Landaluce ser elegit alcalde de la ciutat en ple extraordinari celebrat el dia 11 de juny de 2011. El govern municipal del Partit Popular va tornar a obtindre majoria absoluta en les eleccions celebrades el 22 de maig de 2015 sent investit alcalde d'Algecires el dia 13 de juny. I, perdent la majoria absoluta encara que formant govern en coalició en el partit Ciutadans, el Partit Popular va resultar guanyador de les eleccions municipals de 2019 governant José Ignacio Landaluce des de la seua investidura el 15 de juny de 2019 per tercera llegislatura.

Resultats de les eleccions municipals en Algecires

Partit polític	2023			2019			2015			2011			2007
	%	Vots	Regidors	%	Vots	Regidors	%	Vots	Regidors	%	Vots	Regidors	%	Vots	Regidors
Partit Popular (PP)	53,14	22 873	16	40,93	17 903	13	43,88	17 675	14	51,81	22 463	16	28,86	11 136	10
Partit Socialiste Obrer Espanyol (PSOE)	22,17	9542	7	26,42	11 558	8	21,56	8683	6	18,69	8104	6	38,20	14 739	13
Vox	13,26	5708	4	8,13	3555	2	—	—	—	—	—	—	—	—	—
Esquerra Unida (IU)-Alvance	3,29	1420	0	9,33	4082	2	7,23	2913	2	12,18	5282	3	11,11	4287	4
Ciutadans (CS)	—	—	—	7,92	3466	2	7,42	2990	3	—	—	—	—	—	—
Sí Es Pot (SSP)	—	—	—	—	—	—	11,89	4788	3	—	—	—	—	—	—
Partit Andalucista (PA)-Espai Plural Andalús (EP-And)	—	—	—	—	—	—	3,37	1359	0	7,74	3356	2	4,91	1896	0

Evolució del deute viu municipal

El concepte de deute viu contempla només els deutes en caixes i bancs relatives a crèdits financers, valors de renda fixa i préstams o crèdits transferits a tercers, excloent-se, per tant, el deute comercial.

el deute viu de l'Ajuntament

 Deute viu de l'Ajuntament d'Algecires, en mils d'euros, segons senyes del Ministeri de Facenda

Institucions supramunicipals

Sede de l'Administració General de l'Estat, plaça de Juan de Lima

La subdelegació del Govern de la Junta d'Andalusia en Algecires va ser creada en 1997 en la finalitat de coordinar les actuacions de la Junta d'Andalusia en el Camp de Gibraltar. Depén de la delegació del Govern de la Junta d'Andalusia en Càdis. Les funcions d'esta subdelegació són les delegades pel delegat del Govern de la Junta en Càdis d'entre les corresponents a les conselleries de Governació i Justícia, Treball i Indústria, Obres Públiques i Transports, Educació i Ciència, Mig ambient i Assunts Socials.

Des de 2002 té la seua sèu en la ciutat l'oficina de coordinació de la Administració General de l'Estat (AGE) en el Camp de Gibraltar per ser Algecires la ciutat de major població de la comarca i la que prèviament posseïa un major número de llocs de treball de la Subdelegació del Govern en Càdis. Esta Oficina de Coordinació de la AGE és l'única en Espanya que no està situada en una capital provincial. Esta oficina és l'hereua de l'antic Govern Militar del Camp de Gibraltar, que va coexistir en el Govern Civil de Càdis. A la seua volta el Govern Militar del Camp de Gibraltar era herència de la Comandància Militar del Camp de Gibraltar. Aixina el Camp de Gibraltar va ser l'únic territori d'Espanya que no estava baix el control del governador civil de la capital de la província. En lloc d'això, el governador militar del Camp de Gibraltar eixercia simultàneament les competències de governador civil i militar. Això es devia a que el Camp de Gibraltar tenia una específica consideració històrica, anterior inclús al règim de Franco, com a territori estratègic per a la defensa, per la presència fronteriça de Gibraltar i la proximitat del nort d'Àfrica En la creació del subgobernador civil del Camp de Gibraltar, les funcions civils del governador militar varen passar en abril de 1977 al Govern Civil de Càdis. Est, a la seua volta, les va delegar en el nou subgobernador civil del Camp de Gibraltar, que va absorbir a l'administració civil de l'Estat que estava en mans del Govern Militar del Camp de Gibraltar. L'Oficina de Coordinació de l'Administració General de l'Estat en el Camp de Gibraltar té les funcions de coordinar els servicis de l'Administració General de l'Estat en el Camp de Gibraltar i totes aquelles funcions que la Subdelegació del Govern de la Junta d'Andalusia i la Subdelegació del Govern en Càdis deleguen en ella. Aparte de les funcions de l'Oficina de Coordinació de la A. G. I. l'administració estatal gestiona l'aduana, la Agència Tributària, el Servici de Vigilància Aduanero, el centre penitenciari de Botafuegos i la comissaria de policia.

Demografia

Artícul principal → Anexe:Demografia d'Algecires.

Algecires conta en una població de .

Algecires

 Població de dret segons els censos de població del INE

 Població de fet segons els censos de població de l'INE

Despuix d'haver segut destruïda en 1379 es considera que la ciutat va estar en complet abandó fins al seu repoblament per part d'exiliats gibraltarencs en 1704. Inclús considerant açò els refugiats assentats en la ciutat no varen deure representar un increment notable en la població ya que la major part d'ells es varen establir en la veïna ciutat de Sant Roque. Aixina i tot, este resorgir de la ciutat va atraure cada volta a més persones que buscaven oportunitats en una ciutat nova.

L'estudi de la demografia en esta época és molt difícil. A partir de les senyes procedents de les parròquies se sap que el número de naixcuts en 1724 va ser de 120 i en 1736 d'uns 200, en a penes dotze anys casi s'havia doblat el seu número. El cens de Floridablanca de 1786 dona una població de 6346 habitants i en el cens de 1857 consten 16 198. Des de mediats d'el XX la taxa de creiximent ha segut pràcticament constant fins a l'actualitat, aplegant a superar els 100 000 habitants a lo llarc dels anys 1990.

Economia

Artícul principal → Economia d'Algecires.

Port d'Algecires, instalacions portuàries en l'ampliació d'Illa Verda Exterior

El principal motor econòmic de la ciutat és el seu port, el principal d'Espanya en tràfic total de mercaderies en un moviment de 74,8 millons de tonellades durant 2008. D'eixe tràfic correspon a contenidors 3,3 millons de TEU, a graneles líquits a 20,5 millons de tonellades i a graneles sòlits 1,6 millons de tonellades,

Entre els sectors econòmics la agricultura és purament residual en unes 15 hectàrees de cultius de cereals destinats al forraje i unes 4 hectàrees dedicades al cultiu d'arbres frutals. Respecte a la peixca són escassos els barcos que realisen tasques extractives en les aigües propenques en l'actualitat despuix de la crisis de les calades marroquines que va reduir considerablement la flota de 2358 treballadors amprats en 1985 a 874 en 1999. Hui dia destaca en llonja la recepció de productes congelats importats des d'atres parts del món. En 2001 la venda total en llonja de derivats de la mar, tant fresca com congelats va ascendir a 6947 tonellades.

Dàrsena peixquera

En l'entorn de la comarca campogibraltareña la localitat de Sant Roque és la que manté major número d'indústrias en base sobretot al pol químic establit en la zona en la década de 1970, despuix del tancament del reixat gibraltarenc, mentres que Algecires és la segona ciutat en major número d'indústries de la comarca i dins de les grans ciutats andaluses és la quarta població en major quota d'activitats industrials corresponent la major part en el sector manufacturero i de transformació de metals. Existixen en la ciutat quatre grans polígons industrials que concentren la major part de les activitats d'este sector, són els polígons dels Guijos, Les Piles, el Mas Real i el polígon industrial de la Menacha. El més antic d'estos polígons, el de Mas Real va ser creat en 1960 i actualment té una superfície de 599 299 m², mentres que en el polígon industrial de la Menacha, en 361 013 m², se situa el parc empresarial Baïa d'Algecires que coordina des del seu edifici central, el Almanzor, les activitats del restant dels polígons industrials locals i comarcals. Està pendent la construcció d'un nou polígon industrial en Els Pastors despuix de la firma d'un acort en la Zona Franca de Càdis.

Grues en el port

Respecte al restant de sectors econòmics cal destacar la construcció que ha segut durant els primers anys del present sigle el que més fortament ha creixcut mantenint el desenroll empresarialocal contrarrestant a atres activitats, clarament en reculada, i el comerç sent Algecires el municipi que posseïx el major número de llicències i superfícies comercials de la comarca. Actualment este últim és el sector econòmic que ampra a un major número de treballadors sent la majoria dels establiments minoristes. Per últim, respecte al turisme, és reseñable que Algecires conta en una gran cantitat de places hoteleres situant-se en la quinta posició dins de les grans ciutats andaluses i la primera dins de la comarca. A pesar d'això, i de l'aument del número de pernoctaciones, Algecires és una ciutat de pas corresponent la majoria dels seus turistes a viagers a l'espera de realisar el pas de l'estret de Gibraltar o en destí a atres poblacions propenques de la Costa del Sol. En la funció de promoure esta activitat la Fundació municipal de Turisme (FMU), dependent de l'Ajuntament de la ciutat, coordina la concessió d'ajudes a quants proyectes i iniciatives puguen sorgir dins del sector turístic. Actualment la FMU conta en un gran número de proyectes encaminats a aumentar l'oferta turística entre els que destaca la restauració de les muralles medievals de la ciutat o del Teatre Municipal Florida junt a la Conselleria de Cultura de la Junta d'Andalusia entre atres institucions.

Torre de control del port d'Algecires, cridada Nova Torre del Espolón

Servicis

Energia

El suministrament elèctric en Algecires és realisat per l'empresa privada Endesa mentres que el transport és portat a terme per Ret Elèctrica d'Espanya. El consum energètic total de la ciutat en l'any 2006 va ser de 410 904 MWh dels quals corresponen a consum domèstic 148 333 MWh. La electricitat que es consumix en la ciutat és produïda en les distintes centrals elèctriques que hi ha ubicades en la baïa d'Algecires. La d'Els Barris és tèrmica, mentres que la de San Roque és de cicle combinat. L'abastiment de gas natural per la seua banda és realisat per l'empresa Gas Natural, que va escomençar a comercialisar els seus servicis en la zona nort de la ciutat, en octubre de 2005 i va realisar la seua primera conexió, en giner de 2006, despuix de construir inicialment una ret de 7,7 quilómetros gràcies al Pla Energètic d'Andalusia. Actualment (giner de 2011), estan en servici més de tres millars, lo que significa que conten en dit suministrament més de 7000 persones i la ret medix més de 20 quilómetros de llongitut. Els productes derivats del petròleu que es consumixen en la ciutat procedixen principalment de la refineria de Gibraltar-Sant Roque de CEPSA, ubicada en Sant Roque, transportats a la ciutat i distribuïts al restant de la península a través del oleoducte Algecires-Trencada que enllaça en el oleoducte Trencada-Saragossa. En les instalacions portuàries d'Algecires se situa l'Instalació d'Almagasenament d'Hidrocarburs d'Illa Verda. Estes instalacions, propietat de la Companyia Llogística d'Hidrocarburs, tenen capacitat per a 68 067 m³ de combustible i que proveïx de gasoil marí i fueloil intermig als bucs que hacer en el port. Des de principis de 2009 es realisa una ampliació d'estes infraestructures en l'objectiu d'aumentar la seua capacitat en 129 598 m³ i canviar la seua ubicació d'acort en les obres que es realisen en els molls.

Aigua potable

El suministrament d'aigua potable de la ciutat d'Algecires és portat a terme per l'empresa Emalgesa (Empresa Municipal d'Aigües d'Algecires SA) des de la seua creació en 1995. L'aigua consumida en Algecires procedix principalment dels embassaments de Toll Redó, de la Foya i de Guadarranque despuix del seu tractament per part de l'empresa mancomunada ARCGISA en la planta de tractament del Cañuelo, ademés es pren aigua dels manantials del Bujeo, El Coure i El Capità despuix de sofrir un procés de potabilización en les estacions de tractament d'aigua potable dels Alamillos, Sant Bernabé i El Bujeo. Els anàlisis realisats en les aigües de la ciutat mostren una baixa mineralisació i una calitat alta. Per una atra part els anàlisis de les aigües residuals eren realisats fins a 2005 per la mateixa empresa privada a partir de les mostres colectades en les estaciones depuradores d'aigües residuals (EDAR) de Getares, Sant García, Acebuchal, La Closca i La Mijana. Fins a finals de 2011 les aigües residuals del municipi eren bombejades a l'Illa Verda per a ser abocades a la baïa sense cap tipo de tractament a través d'un emissari submarí. Esta circumstància va ser subsanada en la construcció d'una depuradora d'aigües en el port d'Algecires el proyecte del qual va ser aprovat en 2005 despuix de la realisació de l'estudi d'impacte ambiental i que va ser posada en funcionament en proves en novembre de 2011.

Sede d'ALGESA

Residus i neteja de vies públiques

La recollida de fems i tifells en la ciutat és portada a terme per la Delegació de Neteja de l'Ajuntament d'Algecires a través de l'empresa municipal Activitats de Neteja i Gestió SA (ALGESA). Esta mateixa empresa a la seua volta realisa la neteja dels carrers, coleges i locals municipals. Actualment la Delegació de Neteja posseïx una plantilla de 415 empleats i una flota de 43 vehículs entre camions de càrrega atrassera, lateral, lavacontenedores, barredores i uns atres. La ciutat posseïx dos punts nets per a la recollida específica de residus que no són tractats pels mijos habituals de reciclage situats en La Menacha i Els Guijos. Fins al seu sagellat i recuperació migambiental produïda en 2006 els residus generats en la ciutat eren transportats als abocadors dels Barris i El Coure. Actualment els residus, no solament en Algecires sino en tota la comarca, són transportats i tractats en el complex migambiental sur d'Europa situat en la població dels Barris junt a l'antic abocador.

Abastiment

El Mercat central d'abastiment d'Algecires, Mercalgeciras, constituït en 2002 i propietat en un 95 % de Mercasa i un 5 % de l'ajuntament de la ciutat, es troba situat en el polígon industrial de la Menacha i conte actualment en 5000 metros quadrats construïts de 20 000 urbanisables. És part de la ret de Mercas de l'empresa Mercasa que gestiona un total de 23 mercats majoristes en Espanya. Actualment el mercat de peixos de Mercalgeciras conta en 16 mòduls i unes 13 empreses comercializadoras de productes de la mar, el mercat de frutes i hortalices per la seua banda conta en l'actualitat en sis mòduls i quatre empreses comercializadoras.

Educació

Actualment la ciutat conta en 22 centres públics d'educació infantil i primària, tretze instituts públics d'educació secundària, dos centres d'adults, tres centres d'educació especial i varis centres privats tant d'educació primària com de cicles formatius. La ciutat conta també en una escola d'art i un conservatori de música.

Escola politècnica superior d'Algecires

L'oferta universitària de la ciutat es troba organisada en el Campus Baïa d'Algecires en titulacions pròpies de la Universitat de Càdis (UCA) i centres adscrits creats per la Fundació Municipal Universitària (FMU) a on destaca l'Escola Politècnica Superior d'Algecires, la facultat d'enfermeria i l'Escola Universitària d'Estudis Jurídics i Econòmics Francisco Tomás i Valent (EUEJE).

La ciutat conta aixina mateix en un centre associat de l'Universitat Nacional d'Educació a Distància. Al mateix temps l'oferta educativa municipal organisada per la Delegació d'Educació de l'Ajuntament de la ciutat permet que s'impartixquen numerosos cursos i tallers destinats al públic infantil, jovenil i adult. Durant el curs 2007/2008 varen ser 87 912 els alumnes que es varen beneficiar d'estos cursos en un total de 86 tallers i jornades.

També destaca l'Institut d'Ensenyança Secundària Torrealmirante, situat front al port, junt a la plaja del Rincocillo en una amplia oferta en formació professional.

Campus tecnològic

En setembre de 2007 es va crear en Sevilla la Fundació parc tecnològic d'Algecires despuix de la firma dels seus estatuts per part del rector de l'Universitat de Càdis, l'alcalde d'Algecires i els responsables de les Conselleries d'Innovació, Ciència i Empresa, Ocupació i Educació de la Junta d'Andalusia. L'objectiu d'esta fundació és assentar les bases per a la construcció en la ciutat d'un parc tecnològic similar a l'existent en atres ciutats andaluses. A finals de 2008 es va establir la zona coneguda com Els Alamillos com elloc en el que s'establirà el futur Campus Tecnològic i es varen destinar 3,1 millons d'euros per a les primeres actuacions d'urbanisació de la zona i estudis preliminars. La superfície que ocuparan els nous centres serà de 380 000 metros quadrats i en l'actualitat està pendent de diversos tràmits despuix de la modificació puntual del Pla General d'Ordenació Urbana d'Algecires (PGOU) portada a terme el 13 de maig de 2009 i que transforma el sector de Alamillos Oest en sol urbanisable programat.

Sanitat

Hospital Punta d'Europa

Algecires pertany al districte (àrea de gestió sanitària) Camp de Gibraltar, que comprén a totes les poblacions de la comarca. Este districte es dividix a la seua volta en zones bàsiques pertanyent la ciutat a una d'elles. El Servici Andalús de Salut té varis centres en Algecires, entre ells la sèu del districte sanitari Camp de Gibraltar.

L'hospital comarcal Punta d'Europa dispon actualment de 326 llits de les quals 296 estan operatives i 30 estan reservades. Posseïx unitat d'hospitalisació de salut mental (encara que els contes a malts mentals es porten a terme principalment en l'antic hospital de la Creu Roja, que posseïx a la seua volta una unitat de contes mèdics), hospital de dia de salut mental, unitat de salut mental infantojuvenil i comunitària i unitat de contes paliatius. Despuix de l'adjudicació de les obres, en febrer de 2009, en l'actualitat s'està construint un edifici anexe que albergarà els servicis de pediatria, neonatología, ginecologia i obstetrícia en 108 habitacions individuals, varis quirófans i consultes externes que es preveu serà inaugurat en 2010.

Són quatre els centres de salut de la ciutat, que complixen la funció de primers nivells assistencials, Algecires-Nort, Algecires-Sur Saladillo, La Bajadilla i Camilo Menéndez Tolosa, que és al mateix temps centre d'especialitats. Hi ha també cinc consultoris locals en El Coure, La Juliana, Rinconcillo, Sant García i carrer Just Sansalvador, ademés d'un consultori auxiliar situat en Pelayo.

Servicis socials

En la ciutat d'Algecires els servicis d'informació, ajuda a domicili, reinserció i cooperació social, orientació laboral, atenció a l'immigrant, atenció a la dòna i a menors són prestats per la Fundació Municipal d'Igualtat i Benestar Social dependent de l'ajuntament de la ciutat en diferents unitats d'atenció social ubicades en la zona centre i en les zones nort i sur.

Ademés existixen en la ciutat diferents ONG i un atre tipo d'associacions que presten servicis específics a distints colectius. Destaquen per la seua acció aquelles centrades en la prevenció i respal a drogodependèncias, especialment la coordinadora de lluita contra la drogodependència Barri Viu, el Comité ciutadà Anti-sida del Camp de Gibraltar, o l'Associació d'alcohòlics rehabilitats L'Ancora. L'atenció als immigrants és portada a terme per diferents institucions entre les que destaca Algecires Acull, sèu local d'Andalusia Acull, o la Associació pro drets Humans d'Andalusia. L'atenció a persones sense llar té cobertura en la ciutat en menjadors socials com el Menjador del Carmen del Pare Cruceyra dependent de Càrites a través de la diòcesis de Càdis i Ceuta. Ademés existixen atres associacions de respal a familiars i malts d'Alzheimer, espina bífida, diabetis o ludopatía entre moltes unes atres tant en Algecires com en atres ciutats del Camp de Gibraltar.

Justícia

Jujats d'Algecires en la plaça de la Constitució

Algecires pertany al partit judicial del seu mateix nom, número 3 de Càdis, de la que és cap de partit i que comprén ademés de la pròpia ciutat les veïnes de Tarifa i Els Barris, un àrea en un total de 138 113 habitants. Actualment s'eixercix el poder judicial a través de cinc jujats de Primera Instància, quatre jujats d'Instrucció, dos jujats de lo Social, un jujat de Violència sobre la dòna, Audiència provincial, dos jujats de lo Contenciós-Administratiu, un jujat de Vigilància Penitenciària, cinc jujats de lo penal i un jujat de Menors repartits en diverses sèus.

La presó de Botafuegos és una de les principals presons d'Andalusia. Correspon al model de macrocárcel o centre penitenciari tipo I. Va ser inaugurada en l'any 2000 pellavors ministre d'interior Jaime Major Orella. Posseïx 1008 celes i en 2010 acollia a més de 1500 interns.

Transport i comunicacions

Passege marítim

Parc de vehículs de motor

La regulació del tràfic rodat i peatonal en la ciutat aixina com els usos generals de les vies urbanes són competència local dins dels llímits marcats per la Junta d'Andalusia. Esta regulació es porta a terme per mig de l'Ordenança Municipal Reguladora de Tràfic, en la que es regulen els usos de les vies, les velocitats dels vehículs i els horaris i zones establides per a la càrrega i descàrrega de mercaderies en la ciutat. És per això competència de la Delegació de Tràfic garantisar el correcte moviment de vehículs a través de la ciutat, mantindre les senyalisacions aixina com garantisar l'existència d'estacionaments. Les actuacions privades en les carreteres de la ciutat com la solicitut de places d'aparcament per a minusvàlits o l'ocupació de les vies per obres o vehículs pesats deuen contar en una autorisació expedida per la Delegació de Tràfic.

Parc de vehículs de motor (2011)

Tipo de vehícul	Cantitat
Automòvils	56 257
Motocicletes	7460
Camions i furgonetes	9138
Autobusos	145
Tractors	526
Atres vehículs	17 638
Total	83 033

Algecires conta en un extens parc automovilístic en un ràtio d'un vehícul per cada dos ciutadans d'acort en les senyes existents en la base de senyes del Anuari Econòmic d'Espanya 2011, publicat per La Caixa. En estes mateixes senyes s'observa un elevat parc de camions i furgonetas lo que indica un gran número de transportistes de mercaderias autònoms o en chicotetes empreses o cooperatives i una important trascolada d'estos vehículs per la ciutat.

Transport per carretera

Vies de comunicació en el Camp de Gibraltar

Algecires goja d'una bona ret de comunicacions per carretera en les seues eixides cap a Sevilla i Màlaga. En Algecires comença la autovia del Mediterràneu (A-7), que servix com variant de la ciutat i l'unix en les localitats veïnes de la Costa del Sol i tot el alce espanyol fins a Barcelona. Es comunica en Càdis per la N-340 (carretera nacional) mentres finalisa la construcció de la Autovia Costa de la Llum (). En la localitat veïna d'Els Barris comença l'A-381, autovia que enllaça la baïa d'Algecires en Jerez, i en Sevilla a través de la AP-4 i l'A-4.

• Autovia del Mediterràneu: Algecires-Màlaga-Almeria-Múrcia-Alacant-Valéncia-Barcelona.
• Autovia Costa de la Llum: Càdis-Vejer de la Frontera. En espera de la finalisació del tram Vejer de la Frontera-Algecires.
• I-5 / N-340: Vejer de la Frontera-Tarifa-Algecires.
• N-350: Accés Sur al Port Baïa d'Algecires.
• N-357: Accés Nort al Port Baïa d'Algecires. Atres carreteres importants en l'entorn d'Algecires són:
• A-381: Autovia Jerez de la Frontera-Els Barris. Eix interior de la província de Càdis.
• A-405: carretera Gaucín-Sant Roque. Comunica la baïa d'Algecires en la Serranía de Ronda.
• Autovia d'Accés a Gibraltar (CA-34): accés a La Llínea de la Concepció i Gibraltar des de la A-7
• Autopista del Mediterràneu (AP-7 / I-15): Guadiaro-Màlaga. És un itinerari de peage alternatiu a la A-7 al seu pas per la Costa del Sol Occidental, i la via més ràpida per a aplegar a Algecires des de Màlaga.

Transport en autobús

Artícul principal → Estació d'autobusos Sant Bernardo.

Les primeres llínees d'autobusos varen començar a funcionar en la ciutat en 1910 substituint a la companyia de diligències La Madrilenya que realisava la ruta Algecires-Càdis en dotze hores. Esta empresa de carruages que seria més vesprada reconvertida en la llínea d'autobusos Ibison i més vesprada Transports Generals Menges encara opera en la ciutat. En la millora de les infraestructures viàries el transport per mig d'autobusos es va fer cada volta més cómodo i eficient. Durant tot el XX les diverses companyies d'autobusos de la ciutat realisaven les seues parades en l'Acera de la Marina, junt al pont de la Conferència. En la desaparició d'esta primitiva estació cada una de les companyies va decidir estacionar-se i realisar les seues eixides des de diversos llocs de la ciutat fins a la construcció de la nova estació municipal en 2005.

Autobusos de mija i llarga distància

L'actual estació d'autobusos, San Bernardo, es troba front a l'estació de ferrocarril i propenca al port formant el nodo de comunicacions d'Algecires. En ella operen hui dia les companyies, que oferixen els següents destins:

• Portillo: Benalmàdena, Càdis, Estepona, Fuengirola, Granada, Màlaga, Marbella, Sotogrande, Sabinillas, Sant Fernando, Sant Pedro Alcántara, Torremolinos.
• Menges: Algatocín, Barbate, Càdis, Chiclana de la Frontera, Conil de la Frontera, El Port de Santa María, Jerez de la Frontera, Marbella, Màlaga, Port Real, Ronda, Trencada, Sant Fernando, Sevilla, Vejer de la Frontera, Zahara de les Tonyines.
• Monbus: Alcalà dels Gazules, Dos Germanes, El Cuervo de Sevilla, Jerez de la Frontera, Els Palaus i Villafranca, Medina Sidonia, Sevilla.
• Alsina Graells: Almeria, Còrdova, Granada, Jaén, Màlaga.
• ALSA: Múrcia, Alacant, Elig, Valéncia, Tarragona, Barcelona.
• Daibus: Madrit.
• Dainco: Càceres, La Corunya, Ferrol, Mèrida, Orense, Salamanca, Sevilla, Vigo, Zamora.

Autobusos metropolitans

Artícul principal → Consorci de Transport Metropolità del Camp de Gibraltar.

Detalle de la baïa d'Algecires segons la divisió en zones del Consorci de Transport. A l'esquerra de l'image, situació de l'estació d'autobusos d'Algecires i de les parades d'autobús metropolità de la ciutat

El Consorci de Transport Metropolità del Camp de Gibraltar, entitat pública responsable del transport públic en la comarca, té la seua sèu en la plaça d'Andalusia.

El terme municipal d'Algecires forma part de la zona A dins de la divisió tarifària del Consorci. Les següents llínees d'autobusos garantisen la comunicació per transport públic d'Algecires en tots els demés municipis de la comarca.

Llínea	Trayecte	Empresa
Plantilla:Llínea/Camp de Gibraltar	Els Barris - Algecires (Directe)	Autocars Hetepa
Plantilla:Llínea/Camp de Gibraltar	Els Barris - Pont Romà - Algecires
Plantilla:Llínea/Camp de Gibraltar	Algecires - La Llínea	Transports Generals Menges
Plantilla:Llínea/Camp de Gibraltar	Sant Roque - Algecires	Empresa Esteban
Plantilla:Llínea/Camp de Gibraltar	Tarifa - Algecires	Transports Generals Menges
Plantilla:Llínea/Camp de Gibraltar	Tahivilla - Facinas - Tarifa -Algecires
Plantilla:Llínea/Camp de Gibraltar	Barbate - Tarifa - Algecires
Plantilla:Llínea/Camp de Gibraltar	Sant Pablo - Jimena - Castellar - Algecires

Autobusos urbans

Artícul principal → Servici urbà d'Algecires.

Autobús urbà en l'avinguda Carlos Cano

El transport per autobús urbà està portat a terme per l'empresa CTM-Grup Ruiz, comunicant les diferents barriades de la ciutat en el centre i l'entrada al port. En setembre de 2007 el Grup Ruiz, empresa especialisada en el transport metropolità, compra CTM en l'objectiu d'expandir-se en el sur d'Andalusia i es fa càrrec d'esta manera del servici urbà de les ciutats d'Algecires, La Llínea de la Concepció i Els Barris.

Els nous vehículs varen entrar en funcionament l'1 de juliol de 2009 en 12 noves rutes que permeten la comunicació entre les diferents barriades. La terminal d'autobusos urbans es troba en la plaça de Sant Hiscio, front a l'entrada central al port i el heliport, i a 500 metros de les estacions d'autobusos i de ferrocarril. Totes les llínees, llevat la 4, tenen parada en esta terminal. L'1 de novembre de 2016 es va procedir a un important canvi en les llínees urbanes, reduint-se de dotze a sis. Va desaparéixer la llínea 7 i unes atres vàries llínees varen ser fusionades, propiciant majors freqüències.

Llínea	Trayecte	Recorregut
Plantilla:Llínea/Algecires	C. C. Porta Europa - La Juliana	1
Plantilla:Llínea/Algecires	Sant Bernabé - Getares	2
Plantilla:Llínea/Algecires	Rinconcillo - Sant García per Port	3
Plantilla:Llínea/Algecires	La Granja - Hospital per Estació d'autobusos	4
Plantilla:Llínea/Algecires	Centre Penitenciari - Nova Ciutat - El Coure	5
Plantilla:Llínea/Algecires	Cementeri Vell - Plaça Alta - Mas Vinyes	6

Vies ciclistes

Ciclovías d'Algecires

En 2014 el Ajuntament d'Algecires i la Conselleria de Foment i Vivenda de la Junta d'Andalusia varen firmar un acort marque per a l'adheriment de la localitat al Pla Andalús de la Bicicleta. Fins a la firma d'este acort de colaboració els carrils bici existents en la ciutat tenien una extensió total de 6,674 km en tres trams no conectats, Rinconcillo-Pla groc, Varadero-Getares i Ballenera-Punta Moltó. Ademés de fomentar l'us de la bicicleta com a mig de transport urbà per mig de la creació de vies ciclistes en el caixco urbà este pla propon també la creació de vies que conecten la ciutat en tot l'arc de la baïa d'Algecires, les localitats interiors i en els eixos ya existents en el Corredor vert de les dos Baïes i els entorns de Punta Moltó.

Les característiques orogràfiques de la localitat, assentada en una zona de tossals, fa que més de la mitat de les seues 291 km de carrers posseïxquen una pendent superior al 6 %. Considerant ademés que el traçat urbà de la ciutat no és ortogonal els estudis sobre movilitat urbana realisats varen recomanar que la ret de carrils bici s'articulara en un eix principal nort sur situat en la costa i complementat per varis ramals. D'esta manera la ret ciclista conectaria en els principals nodos de comunicació com la estació d'autobusos, l'estació de trens o el Corredor vert de les Dos Baïes, en les principals infraestructures com l'Hospital Punta Europa i el Campus universitari i en els barris perifèrics de la localitat com Els Pastors o El Rinconcillo. Despuix de l'aprovació i eixecució entre els anys 2014 i 2016 del Pla andalús de la bicicleta la ret cicliste local té en l'actualitat una llongitut total de 29 155 m: 22 481 m més dels que existien prèviament, dels que la Junta d'Andalusia ha eixecutat 9184 km i l'Ajuntament d'Algecires 3626.

Ferrocarril

Estació de tren

Artícul principal → Estació d'Algecires.

La primera estació de ferrocarril d'Algecires va ser inaugurada en 1890 com a terminal de la nova llínea Bobadilla-Algecires creada per empresaris britànics en interessos en la ciutat. Esta llínea de ferrocarril va cobrir part de les necessitats de transport de passagers i mercaderies de la ciutat i el seu port durant els primers anys d'el XX. En el creiximent d'Algecires va començar a ser cada volta més necessària la creació de noves llínees de comunicació per a la ciutat; varen sorgir llavors diversos proyectes per a construir llínees que comunicaren Algecires en Càdis i Màlaga pero jamai varen ser realisats, encara que a dia d'hui està en proyecte la construcció del Corredor de la Costa del Sol, un nou ferrocarril entre Màlaga i Algecires. Les obres dels primers trams ya han segut licitades.

Futur

L'arribada de la alta velocitat a la ciutat contemplada en el Nou Accés Ferroviari a Andalusia supondrà la necessitat de renovació de les infraestructures locals. Estes reformes consistixen en la millora del traçat de la via, per a alcançar velocitats de servici més altes, i l'incorporació d'un tercer raïl per a permetre el pas tant de trens d'ample ibèric com d'ample internacional, en el tram entre Ronda i Algecires, en fase d'eixecució. Actualment es troba en elaboració un proyecte per a la modernisació de l'estació i la seua integració en el teixit urbà.

Estació de passagers del port d'Algecires

Transport marítim

Artícul principal → Port Baïa d'Algecires.

En el port d'Algecires operen les navieres Acciona Trasmediterránea, Balearia, Buquebus, Comanav, Comarit, Euroferrys, IMTC, Llínees Marítimes Europees i Nautas que mantenen numerosos enllaços diaris en les ciutats de Gibraltar, Ceuta i Tànger.

La Operació Passe de l'Estret (OPE) té lloc cada any en els ports d'Algecires, Tarifa, Ceuta i Tànger per a coordinar el trànsit de vehículs de ciutadans norteafricano des d'Europa a Àfrica coincidint en les vacacions d'estiu i la tornada en setembre. Durant 2015 varen creuar l'estret de Gibraltar en la OPE més de 2 000 000 de viagers i 620 000 vehículs en abdós direccions sent el port d'Algecires el que va soportar el major volum de viagers. Este pas de vehículs es repetix també en atres festivitats encara que en una menor afluència de passagers, d'esta manera en l'Operació Passe de l'Estret en Semana Santa de 2008 un total de 167 783 passagers varen utilisar el port d'Algecires com a orige o com a destí del seu viage.

Transport aéreu

Sobre les comunicacions aérees, els aeroports més propencs són:

• El aeroport de Gibraltar, a 21,6 km, té vols a Londres i Mánchester.
• El aeroport de Jerez, a 109 km, permet viajar a destins europeus com Fráncfort del Meno, Munich, Hamburc, Londres o Brusseles i nacionals com Madrit, Palma de Mallorca o Barcelona en diverses companyies.

les referencies sense nom deuen de tindre contingut

• El aeroport de Màlaga-Costa del Sol, a 131 km, és major d'Andalusia i té una oferta més variada en destins de Norteamérica, Àfrica i Oriente pròxim aixina com destins europeus molt variats (França, Bulgària, Dinamarca) i nacionals.

les referencies sense nom deuen de tindre contingut Existixen tres conexions d'autobús diàries des d'Algecires fins a l'aeroport de Màlaga.

Heliport d'Algecires

Heliport

Artícul principal → Heliport d'Algecires.

Algecires conta des de l'1 de juliol de 2010 en un heliport que permet la comunicació per helicòpter en Ceuta despuix de la seua aprovació per part del Ministeri de Mig ambient i Mig Rural i Marí a finals de 2008 i la seua construcció a lo llarc de 2009 i 2010. Este heliport es troba situat sobre l'actual edifici d'aparcaments de la dàrsena de la Galera en el port de la ciutat. Per a la seua construcció es va procedir a l'ampliació d'una planta més l'actual edifici mantenint una superfície de 32 x 24 m per a l'envolament del vehícul aixina com un àrea de seguritat de 8 x 5 m. Es complementa en dependències per al servici de salvament i extinció d'incendis i diverses dependències de manteniment. La conexió és operada per Helicòpters del Surest en 41 vols semanals en helicòpters AgustaWestland AW139 en una capacitat de 15 passagers.

Cultura

Patrimoni

Artícul principal → .

Arqueologia

Parc arqueològic de les muralles meriníes

• Forns romans del Rinconcillo. Es tracta de dos forns circulares adossats. Cada u d'ells està sostingut per una columna central de la que partixen huit arcs que sostenen les parets. Es creu que varen formar part del complex de fabricació de ánforas de l'antiga Portus Albus, que proporcionava els recipients necessaris per al transport del garum elaborat en Iulia Traducta. Inicialment es va creure que es remontaven al periodo comprés entre els sigles I i I, encara que posteriorment es varen trobar restants més antics que proven que existia una activitat alfarera anterior. El conjunt va ser declarat be d'interés cultural en 1969.

les referencies sense nom deuen de tindre contingut

• Factoria de salazones del carrer Sant Nicolás (I). Localisats en la Vila Vella de la ciutat esta factoria de salazones és una de les més importants localisades en Hispania. Actualment han segut localisats restants de dos complexos industrials, un d'ells excavats per complet i un atre en part. Presumiblement este complex industrial s'estenia per tota la zona oest del replanell que ocupava Iulia Traducta, a lo manco això es desprén de l'observació d'atres restants similars encara que molt parcials en la zona sur de la Vila. La cronologia de les piletas indica que varen ser construïdes directament sobre el substrat rocós aproximadament en el I sent utilisades fins a el V, data suposta per a la destrucció o abandó de la ciutat. Este complex industrial va ser declarat be d'interés cultural en l'any 2002 i actualment està a l'espera de noves intervencions arqueològiques.

les referencies sense nom deuen de tindre contingut

• Restants de la Mesquita Aljama (VIII). La mesquita localisada en l'interior de l'Hotel Cristina, en la Vila Vella, és l'únic edifici conservat en la ciutat d'época islàmica. Es troba integrat en els jardins de l'hotel sent possible observar els restants de tres dels seus murs i el pou del pati d'abluciones molt remodelat. Durant el XVIII va servir com almagasén de pólvora junt a la propenca torre albarrana que va desaparéixer per una explosió a finals d'el XIX. Segons diverses fonts va ser manat construir per Abderramán III en el VIII encara que algunes investigacions semblen apuntar a una construcció més tardana.

les referencies sense nom deuen de tindre contingut

• Parc Arqueològic de les Muralles Meriníes (XIII). Despuix de descobrir en el transcurs d'unes intervencions arqueològiques en la prolongació de l'avinguda Blas Infant un tram de muralla medieval, l'Ajuntament de la ciutat, la Diputació de Càdis i la Junta d'Andalusia varen procedir en 2006 a restaurar els restants i acondicionar-els per a la seua integració en l'espai urbà com a Parc arqueològic. Els restants conservats corresponen a 200 m de muralla en quatre torres i un alçat de dos metros, un fos ben conservat d'uns nou metros de profunditat, en escarpa, contraescarpa i l'arrancada de la barbacana i un pont de mampostería en excelent estat de conservació que permetia salvar el fos en l'anomenada porta de Gibraltar, de la que a penes es conserva la planta.

les referencies sense nom deuen de tindre contingut

Arquitectura civil

Iglésia de la Palma. Les seues obres varen començar en 1723 sent consagrada en 1829

• La plaça Alta pren la seua actual configuració gràcies a l'intervenció del general Castanys sent governador militar del Camp de Gibraltar en 1807. La decoració i mobiliari de la plaça ha sofrit molt diverses configuracions des de l'original obelisc situat en el seu centre fins a les actuals rajoletes i font que es deuen a la remodelació portada a terme en el XX. En la plaça Alta poden observar-se alguns dels edificis més emblemàtics de la ciutat com la iglésia de La nostra Senyora de la Palma i la capella de La nostra Senyora d'Europa. En les afores de la plaça se situa la casa consistorial. Este edifici, construït en 1892 és obra d'Amadeo Rodríguez que va aplicar un estil historicista al seu disseny original encara que va anar finalment modificat.

les referencies sense nom deuen de tindre contingut La casa consistorial es troba articulada per un pati central des del que és possible accedir a les diferents dependències municipals. La frontera de l'edifici, de dos cossos, posseïx una escassa ornamentació que conferix un aspecte molt més robust que el disseny original. S'aprecien no obstant elements decoratius neomudéjars en l'us de rajola roig i pedra i neoclàssics en diferents tipos de molduras en finestras i en el va de la porta principal que resten sobrietat al conjunt.

Un banc de la plaça Alta

• La plaça Juan de Lima en este lloc poden observar-se varis edificis de notable importància en l'història de la ciutat com el Hospital de la Caritat, hui Fundació de Cultura. Este edifici va ser el primer hospital civil de la ciutat construït en 1748 a petició de les germanes de la Caritat, d'estil barroc popular posseïx escassos elements decoratius que li conferixen gran senzillea.

les referencies sense nom deuen de tindre contingut També és destacable la capella de la Caritat que se situa anexa a l'hospital. A uns metros de la plaça se situa la capella del Crist de la Alameda.

• La Vila Vella, el núcleu original de la ciutat romana, posseïx varis interessants edificis que recorden la presència de ciutadans britànics en la ciutat a principis d'el XX. Els edificis del Hotel Regna Cristina construït en 1901,

les referencies sense nom deuen de tindre contingut la Casa dels Guardeses (actual Museu municipal) o la Vila Smith són obra de ciutadans procedents de Gibraltar que mantenien en la ciutat una segona residència. També en la Vila Vella és possible observar l'edifici d'El Kursaal sèu del Centre de Relacions Permanents en el Magreb, obra de Guillermo Pérez Villta i inaugurat en 2006, el Hotel Anglo-Hispà o el Hotel Sevilla, entre atres edificis d'interés articulats entorn al passejada del Riu de la Mel. El Pati del Coral, hui dia en procés de rehabilitació, conserva part de les rampes d'accés a la vila medieval i en el seu entorn és possible observar algunes de les escasses edificacions tradicionals existents encara en la ciutat.

• El aqüeducte d'Algecires va començar a construir-se en 1777 en l'objectiu de dur a la ciutat l'aigua d'un naiximent conegut com Les Minillas.

les referencies sense nom deuen de tindre contingut Posseïa dos trams diferenciats: un d'ells en la barriada del Coure i un atre en La Bajadilla. Primer es va construir el tram de la Bajadilla per a evitar que l'excés de pressió trencara la canonada de fanc. Alcançava els 20 metros d'altura i va haver d'afegir-se'ls varis contraforts en posterioritat per a assegurar la seua integritat. En començar la dutes d'aigua en 1784 la canonada es trencava a sovint en la baixada propenca al naiximent. Per a evitar este problema, va haver d'alçar-se un segon aqüeducte: el del Coure. Actualment varis trams d'este aqüeducte han desaparegut o es troben inclosos en vàries construccions modernes. El tram del Coure i un chicotet tram situat en l'avinguda Aguamarina són encara visitables despuix de la seua posada en valor per part de l'Ajuntaments de la ciutat. L'obra la va dirigir Pablo Díaz, baix inspecció del mestre fontaner Florindo.

El vanguardiste mercat d'abasts, també cridat mercat Ingenier Torroja, construït en 1935

• El mercat d'abasts és obra de l'ingenier Eduardo Torroja i actualment està catalogat com be d'interés cultural. Construït en 1935 est vanguardiste edifici va ser una de les obres arquitectòniques més importants de l'Espanya del seu temps.

les referencies sense nom deuen de tindre contingut Posseïx planta octogonal i una atrevida cúpula laminar de 47,80 m de diàmetro en a penes 9 cm de gruixa. Comunica en el riu de la Mel pel carrer Emilio Santacana en la que poden encara hui contemplar-se alguns edificis d'interés com l'antic Hotel Sevilla.

• La Escola d'Art es troba en un edifici catalogat com be d'interés cultural i construït en 1971 per l'arquitecte Fernando Garrido Gutiérrez.

les referencies sense nom deuen de tindre contingut Esta obra d'interessant disseny té forma espiral ascendent que permet salvar el desnivell existent en esta zona de la ciutat.

Arquitectura religiosa

Capella d'Europa

• Capella de La nostra Senyora d'Europa. L'ermita original data de 1690 quan el bisbe de Càdis va permetre la seua edificació en el mas dels Gálvez. Despuix de la pren de Gibraltar en 1704 va albergar provisionalment l'image de Nostra Senyora d'Europa procedent de la ciutat perduda fins que va ser tornada al Bisbat de Gibraltar sigles despuix i va ser l'iglésia parroquial de la nova població algecireña. Va sofrir greus danys despuix del terremot de Lisboa de 1755 i va tindre que ser reedificada en 1769 encara que la frontera va quedar sense terminar.

les referencies sense nom deuen de tindre contingut En 1936 el bisbat va vendre la capella a un particular, el quala va convertir en un taller. En 1947, l'Ajuntament va comprar l'edifici i ho va restaurar. En 1961 es va afegir la campana que es troba actualment en la espadaña, provinent de l'antiga iglésia protestant de l'Hotel Cristina, que havia segut donada per l'establiment. Davant l'estat en el que es trobava va ser restaurada en la década de 1980.

• La iglésia de La nostra Senyora de la Palma, obra d'Alonso Barranc i Pablo Casaus va ser construïda en 1738 en part dels sellars rescatats de l'antiga ciutat musulmana. És el principal temple de la ciutat i consta de cinc naus. La nau central posseïx volta de canó i està separada de les laterals per grosses columnes d'estil dòric, les naus laterals posseïxen voltes que descansen sobre pilastres. Posseïx una frontera simple a on destaquen els contraforts als costats de la porta i la hornacina per a la Verge sobre ella. La seua torre medix 150 peus i va ser construïda entre 1793 i 1804, és obra d'Alonso Barranc, qui la va començar, i d'Isidro Casaus que la va acabar.

les referencies sense nom deuen de tindre contingut

• La capella de la Caritat està situada junt a l'edifici del hospital de la Caritat, hui Fundació de Cultura. Va ser construïda en 1752 gràcies a les almoines donades pels ciutadans. Posseïx una única nau i una frontera d'un sol cos arrematat en una espadaña trilobulada.
• La capella del Crist de la Alameda es troba molt prop de la plaça Juan de Lima. Va ser construïda en 1776 i va tindre una especial devoció durant el Gran Sege a Gibraltar, que va començar tres anys despuix, ya que la seua ubicació està molt pròxima al port de la ciutat i, per això, servia d'oratorio als mariners que tripulaven els bucs que participaven en el bloqueig marítim.

les referencies sense nom deuen de tindre contingut

• La capella de la Dehesa de la Punta està situada en el pagament de Vinya Gran, en els voltants de Punta Moltó i actualment es troba en ruïnes,. Va ser construïda en 1778 per a suplir les necessitats religioses dels numerosos veïns que cultivaven vinyes en La Punta fins que en la década de 1830 va ser desamortizada, venuda i utilisada com caballeriza.

les referencies sense nom deuen de tindre contingut

Zones verdes

Artícul principal → .

• Parc María Cristina, passejada Cristina (1834). Seguix els cànons del jardí francés. Té planta rectangular i s'estructura a abdós costats d'una avinguda llongitudinal, l'avinguda Voluntaris d'Algecires en la Batalla de Bailén, entorn a la qual hi ha tres espais diferents, entre els que destaca una glorieta central que interromp l'avinguda i de la que sorgixen camins radials que desemboquen en atres glorietes de menor tamany. L'avinguda està flanquejada d'arbres, sobretot palmeres i bananes d'ombra. Conta en elements singulars com un bust de Goya realisat per Cristóbal Prim, un bust del general Castanys aixina com els restants d'uns banys àraps traslladats alloc en 1999.

les referencies sense nom deuen de tindre contingut En ell se celebren diversos acontenyiments culturals.

Parc María Cristina

• Parc de les Acacias, jardins de Smith. El traçat d'este parc seguix els patrons paisagístics anglesos, molt populars a mitan d'el XIX. La composició és irregular sent els elements fonamentals illes arbolades de forma generalment circular rodejades per camins de terra, produint un traçat que pretén semblar natural. El referent del parc, des del que partix la ret de camins cap al restant del parc i cap a les eixides és la mansió que aculla sèu de la Mancomunidad de Municipis del Camp de Gibraltar. El seu valor històric és reflex de l'important d'anglesos en la ciutat en el primer terç d'el XX, a els qui es deu la construcció i disseny del parc. Entre les espècies vegetals presents destaquen aquelles originals del primer disseny, entre elles els centenaris roures, dragos i Pals borrachos.

les referencies sense nom deuen de tindre contingut

• Parc del Saladillo (2001). En 23 000 m² este parc es troba en la barriada del mateix nom i conta en una zona de jocs infantils remodelada en 2008. La superfície vegetal correspon a zones d'herba i diverses espècies arbòrees tals com a palmeres, acacias i pins.

les referencies sense nom deuen de tindre contingut

• Parc del Centenari (2007). Naixcut de la colaboració entre la Autoritat Portuària de la Baïa d'Algecires i l'Ajuntament de la ciutat en motiu del centenari de la creació de la Junta d'Obres del port, este parc recupera la zona de la Punta de Sant García, al sur de la ciutat, lliberant-la de l'us portuari que tenia previst per a establir un espai lliure en gran cantitat de valors històrics i ambientals. En este parc és possible observar els restants arqueològics del fort de Sant García i de la torre del mateix nom. L'equipament actual consta d'una série d'elements arquitectònics decoratius que permeten unes àmplies vistes de la baïa d'Algecires destacant una reconstrucció modernista de l'antiga torre almenara. Resulten també interessants els búnkers presents en el parc, recort del pla de fortificació de l'estret portat a terme despuix de la guerra civil espanyola.

les referencies sense nom deuen de tindre contingut

• Gola del Capità, zona de senderisme per canutos de la riera de Botafuegos
• Porta verda d'Algecires via pecuària que comunica Algecires en el Corredor Vert Dos Baïes a través del parc natural dels Alcornocals

Instalacions culturals

Biblioteca Cristóbal Prim

• El Museu Municipal d'Algecires es troba situat en la Vila Vella en l'antic caserón conegut com a Casa dels Guardeses a l'entrada del parc Smith convenientment modificat per a acollir l'exposició permanent d'història de la ciutat. Va ser inaugurat en 1995 en els fondos de la colecció municipal d'arqueologia creada a partir de donacions particulars. Posseïx sis sals distribuïdes en dos plantes: en la planta baixa es troben les exposicions de Prehistòria, Algecires Romana, Algecires Àrap i Algecires Cristiana; en la planta superior es troben les sals XVIII i sigles XIX i XX, ademés de la biblioteca.

les referencies sense nom deuen de tindre contingut El Museu Municipal edita una revista d'arqueologia anomenada Caetaria de tirada irregular a on no solament es publiquen treballs locals sino que està obert a participacions de qualsevolloc d'Espanya i el Magreb.

• El Centre d'interpretació de la cultura andalusí (CICE) està localisat en la prolongació de l'avinguda Blas Infant, junt al parc arqueològic de les Muralles Meriníes. Va ser inaugurat en 2009 i posseïx una àmplia colecció de peces de diversos jaciments de la ciutat i pertanyents als fondos del Museu Municipal, aixina com reconstrucció que mostren diversos aspectes de la vida domèstica en la medina àrap.

les referencies sense nom deuen de tindre contingut

• El Museu d'Art Sacre està situat en la capella de la Alameda despuix de la restauració d'esta en 1999. Este museu s'articula en quatre sals: Orfebreria, Ceràmica, Pintura i l'última dedicada a la Semana Santa de la ciutat.

les referencies sense nom deuen de tindre contingut

• El Teatre Florida és l'únic de la ciutat i està sent en l'actualitat reformat despuix d'anys d'abandó. Este teatre va tindre en el passat un paper molt important en la vida cultural d'Algecires en ser escenari per a tota classe de concerts i representacions teatrals de chicotet aforament que se celebraven en la ciutat i per a actes locals tals com el concurs d'agrupacions carnestoltesescas, elecció de reina de la fira i diverses entregues de premis.

• La Fundació Municipal de Cultura José Luis Cano en sèu en l'antic Hospital de la Caritat posseïx dos sals d'exposicions, la sala Rafael Argelés i la sala Ramón Puyol, que acullen tant coleccions itinerants com a certàmens de pintura. La fundació també organisa les Aules de teatre, dansa i música i els certàmens de narrativa Ciutat d'Algecires i el premi Baïa de Poesia.

les referencies sense nom deuen de tindre contingut

• Archiu Municipal d'Algecires. En 2005 l'Ajuntament de la ciutat va habilitar uns locals en el centre cívic de la reconquista per al archiu notarial de la ciutat. Els fondos de l'archiu són aquells documents generats en l'Ajuntament des de 1753. També organisa exposicions periòdiques en la finalitat de donar a conéixer l'institució entre la ciutadania.

les referencies sense nom deuen de tindre contingut

Auditori Millán Picazo

• Biblioteca municipal d'Algecires. La ciutat posseïx tres biblioteques municipals, la biblioteca Cristóbal Prim en la zona centre, la biblioteca Pérez Petinto en la barriada de La Granja, al nort, i la biblioteca del Saladillo en el barri del mateix nom, al sur.

les referencies sense nom deuen de tindre contingut

• Galeries d'Art. Paralament a les sals d'exposicions de la Fundació Municipal de Cultura (Rafael Argelés i Ramón Puyol) existixen dos espais en programació pròpia com són la fotogalería del Colectiu UFCA (Unió fotogràfica i cinematogràfica d'Algecires),

les referencies sense nom deuen de tindre contingut i la sala Cajasur.

Events lliteraris

Són varis els concursos culturals celebrats en Algecires anualment per part de l'ajuntament a través de diferents delegacions i institucions.

• El certamen de poesia Baïa és el decà en els premis lliteraris de la ciutat, ya que va ser creat en 1972. Depén de la Fundació Municipal de Cultura José Luis Cano. Els treballs de poesia guanyadors d'este premi, que en 2010 va celebrar la seua edició número 35,

les referencies sense nom deuen de tindre contingut els publica la fundació en la seua colecció Baïa.

• El certamen de narrativa Ciutat d'Algecires va ser convocat per primera volta en 1987 i va celebrar durant 2010 el seu vigèsim tercera edició. Les obres premiades són publicades per la Fundació Municipal de Cultura en la seua colecció Narrativa.

les referencies sense nom deuen de tindre contingut

• El certamen de còmic Ciutat d'Algecires ho convoca la delegació de Joventut de l'ajuntament de la ciutat. Durant 2010 va complir la seua octava edició i en ell poden participar autors d'entre 14 i 35 anys. S'oferixen premis per als tres millors còmics i a la millor ilustració.

les referencies sense nom deuen de tindre contingut

• Per últim, el certamen de microrrelato jove Ciutat d'Algecires organisat també per la delegació de Joventut i dedicat a autors en la mateixa franja d'edat que el de còmic, va complir en 2010 la seua quinta edició. Admet relats d'una extensió màxima de 300 paraules. Els premis per als quatre millors relats tenen la possibilitat de ser publicats per l'Ajuntament.

les referencies sense nom deuen de tindre contingut

Festes senyalades

Artícul principal → Festes d'Algecires.

Cinc minuts abans de Any Nou en la plaça Alta

En Algecires són diverses les festes, tant religioses com seculars, que es desenrollen a lo llarc de l'any i moltes d'elles posseïxen característiques pròpies que constituïxen una senya d'identitat d'esta localitat. Despuix de la celebració del any nou, tradicionalment en la plaça Alta, té lloc el dia 5 de giner el tradicional Arrastre de Llandes, festa d'orige incert en la que els chiquets d'Algecires passegen pels carrers arrastrant ristras de llandas reclamant els seus joguets als Reis Macs.

Plaça Sant Isidro

En febrer té lloc el Carnestoltes d'Algecires en un concurs d'agrupacions del Camp de Gibraltar i Ceuta, a on participen chirigotas, comparses, cors i quartets, i l'elecció de la reina del Carnestoltes i la reina Infantil, les coronació de la qual es realisen en el parc María Cristina.

La semana anterior i durant el carnestoltes tenen lloc les Adas, degustacions gratuïtes en el carrer de diverses especialitats gastronòmiques, sobretot lligades a la mar, i organisades per associacions culturals i veïnals dels barris del centre de la ciutat. Despuix dels carnestoltes té lloc la Semana Santa d'Algecires en la que procesionan nou confrarias en dèneu passos des de les seues parròquies fins al centre de la ciutat destacant la del Crist de Medinaceli per la passió que desperta entre els creents. Pero és sense dubte la Fira Real d'Algecires la principal de les celebracions de la ciutat. Nomenada d'Interés Turístic Nacional, és una de les fires més importants d'Andalusia celebrant-se per primera volta en 1850 en donar-se permís al municipi per a celebrar una fira de ganado els tres primers dies de juny. Hui la Fira Real s'estén 9 dies en les seues nits durant els quals el recint ferial acull als algecireños i se celebren diversos acontenyiment taurins. S'inicia en la desfilada de carrosses el dissabte per la vesprada i termina en els fòcs artificials el dissabte següent a les 12 de la nit. En estiu tenen lloc velades en diversos barris de la ciutat i se celebren també les festes en honor de la Verge del Carmen el 16 de juliol en una romeria marítima i les festes patronals en honor de la Verge de la Palma, en les que l'image de la patrona de la ciutat és rescatada del fondo de la baïa a on ha permaneixcut un any complet per a ser netejada en la plaja del Rinconcillo i venerada en ofrenes florals per a tornar a la vespradeta de nou al fondo de les aigües. La nit de Tots els Sants, el 31 d'octubre, té lloc en la ciutat la festa denominada dels Tosantos a on els algecireños es reunixen en el mercat d'abasts per a comprar fruts secs, castanyas torrades, canya de sucre i productes típics de l'hivern per a després menjar-li-les en la plaça Alta mentres en el centre de la ciutat tenen lloc actuacions de bandes musicals i teatres de porritos.

Parla algecireña

En Algecires es parla la variant occidental de la modalitat llingüística andalusa en una morfologia, fonètica i lèxic similars al restant d'Andalusia occidental encara que en algunes variacions pròpies del Camp de Gibraltar. Sobre la morfologia destaca l'us excessiu de pronoms personals en l'objectiu de donar major expressivitat a la conversació, igual funció té l'us de diminutius que també solen amprar-se com a solució per a evitar homònims derivats de la pròpia pronunciació. S'utilisa també en la ciutat el pronom vostés en lloc de vosatres junt a la forma átona vos.

Respecte a la fonètica segons el Atles Llingüístic i Etnogràfic d'Andalusia elaborat entre 1961 i 1973 en Algecires es produïx majoritàriament el fenomen denominat yeísmo a on no es fa distinció entre els sons /ll/ i /i/ optant-se pel segon fonema. Respecte al ceceo/seseo es produïx en la ciutat un polimorfisme en els sons /s/ i /θ/ existint a voltes diferenciació entre un i un atre i a voltes no, aixina i tot és major la tendència al ceceo. En l'actualitat, és important senyalar una forta tendència al fenomen denominat com «heheo» en el que es tendix a l'aspiració tant en la pronunciació del sò /s/ com en el del sò /θ/. El lèxic utilisat en la ciutat, junt al restant de la comarca campogibraltareña, presenta una certa variació respecte al restant d'Andalusia per l'us d'anglicismes heretats de la colónia britànica de Gibraltar. Estos anglicisme es troben hui en séria regressió per la seua falta d'us o per la seua substitució per formes castellanes. D'esta manera el trànsit de treballadors de la comarca a Gibraltar durant els anys de la postguerra i el seu contacte en productes desconeguts en la península va fer que s'adaptara la forma anglesa per a l'us comú, apareixen aixina paraules tan curioses com tipá per a designar a la tetera (tea pot) o chingua per al chicle (chewing gum) i inclús formes italianes procedents de la gran colónia genovesa del peñón com machapié per a acera (marcîapê). La majoria d'estes paraules com s'ha dit són ara minoritàries. No ocorre lo mateix en atres com mebli per a designar a una canica (marbles), que encara sol utilisar-se majoritàriament.

Tauromaquia

Jornades de tauromaquia Ciutat d'Algecires

Les Jornades de Tauromaquia organisades per la delegació de Fira i Festes de l'ajuntament de la ciutat complixen en 2010 la seua edició número 25 havent-se celebrat ininterrompudament des de 1985. Se celebren unes semanes ans que tinga lloc la fira de la ciutat i abans de la temporada taurina en la plaça de bous de les Colomes. Durant cinc dies s'impartixen diverses conferències i taules redones que afonden en diferents aspectes del món del toreig i la seua relació en la cultura en varis llocs de la ciutat des de la Fundació de Cultura fins a la carpa instalada a tal efecte en el rode de la plaça de bous.

Escola de tauromaquia

Algecires alberga una de les sis escoles de tauromaquia de la província de Càdis. Esta escola està promoguda per l'Ajuntament de la ciutat. L'escola té com a objectiu la protecció, el foment i la divulgació de la festa dels bous. Les escoles de tauromaquia de la província estan ubicades en Jerez, Chiclana de la Frontera, Sant Fernando, Algecires, Camp de Gibraltar —en sèu en Sant Roque— i La Llínea.

Fira Real d'Algecires

La semana gran del toreig en Algecires té lloc durant les festes i fira de juny. Entre els espectàculs taurins celebrats en la plaça de bous.

Plaça de bous

Plaça de bous de les Colomes

La plaça de bous de les Colomes té un aforament de 11 222 localitats i es classifica com de segona categoria. Va ser inaugurada en 1969, substituint a l'antiga plaça coneguda com «La Perseverança», que datava de 1866. El cartell inaugural va estar format per Miguel Mateo «Miguelín», Francisco Rivera «Paquirri» i Ángel Terol.

Deport

Artícul principal → .

El Patronat Municipal de Deports de l'Ajuntament d'Algecires gestiona tant les instalacions deportives com a diferents events celebrats en la ciutat. En Algecires es troben registrats 29 clubs deportius de vint deports diferents: atletisme, escacs, alpinisme, bàsquet, balonmà, ciclisme, flysurf, fútbol, gòlf, hockey, natació, natació sincronisada, peixca, petanca, piragüisme, senderisme, rugby, tenis, trial, voleibol i waterpolo. D'entre tots els clubs locals són l'Algecires Club de Fútbol, el Balonmà Ciutat d'Algecires, el Club Bàsquet Algecires-CEPSA, l'Unió Ciclista Algecireña o el Club Cicliste Andalusia Nature i el Club de Rugby Baïa 89 els que conten en major afició en la ciutat i els que participen en campeonats nacionals. El Algecires CF, actualment en el grup I d'1.ª federació, va ser fundat en 1912 i ha segut a lo llarc de la seua història l'equip deportiu que major repercussió ha tingut en la ciutat. Ha jugat durant nou temporades en la segona divisió espanyola aplegant a quedar en la temporada 1965-66 en el tercer lloc de dita categoria. Dos futbolistes algecireños d'este club han aplegat a jugar en la Selecció espanyola de fútbol, Andrés Mateo i Hita.

Polideportiu municipal

El Club Balonmà Ciutat d'Algecires, actualment en la Primera Divisió Estatal, procedix de la refundació del Algecires Balonmà club desaparegut en 2008 per problemes econòmics i que va aplegar a disputar tres temporades en la Lliga ASOBAL, des de 2004 a 2007, any en que va conseguir classificar-se fins a les semifinals de la Copa del Rei sent eliminat pel Ademar León. L'Unió Ciclista Algecireña (UCA), pertanyent a la Federació Andalusa de Ciclisme, és una de les associacions deportives més antigues de la ciutat. Va ser fundada el 15 de febrer de 1937 per Juan Pi i Miguel Chichán, aficionats a este deport, a partir de l'Associació Deportiva Algecireña, club polideportiu fundat en 1924. Participa i organisa varis events en la ciutat i en la comarca, entre ells alguns de gran tradició com el Gran Premie Fira d'Algecires, el Gran Premie Patrona d'Algecires o la Tornada ciclista al Camp de Gibraltar que ha vingut tenint lloc durant casi dos décades congregant a les associacions de la comarca.

El Club Cicliste Andalusia Nature, fundat en l'any 2007, competix en les principals carreres ciclistes del calendari andalús i nacional. Entre els seus principals guanys es troben dos medalles de bronze en la Copa d'Europa, vàries victòries en la Copa d'Andalusia, medalles d'or, argent i bronze en els Campeonats d'Andalusia de ruta i contrarellonge i decenes de victòries en carreres d'un dia. En 2008 creava junt a l'Ajuntament de la ciutat les Escoles de Ciclisme que congreguen a casi un centenar de jóvens. El club organisa ademés vàries proves ciclistes com la Clàssica d'Algecires, la Ruta del Pavo o la Pujada a les Pantalles.

Escoles municipals

Existix un gran número d'escoles municipals de deport gestionades pel Patronat Municipal: escacs, atletisme, bàsquet, balonmà, ciclisme, fútbol, fútbol sala, natació, natació sincronisada, peixca, tir en arc, voleibol, waterpolo, dependents dels clubs corresponents o de diversos coleges privats o concertats de la ciutat. En cada disciplina existixen diferents entrenadors i horaris disponibles per a que jóvens de la ciutat puguen fer us de les instalacions municipals i participar en els diferents campeonats locals, regionals i nacionals.

Instalacions deportives

Estadi municipal Nou Mirador

Són vàries les instalacions deportives presents en la ciutat depenents del Patronat Municipal de Deports.

• Estadi municipal Nou Mirador, a on juga l'equip local, el Algecires Club de Fútbol. 1999.
• Pabelló Ciutat d'Algecires, sèu del BM Ciutat d'Algecires. 1988.
• Pistes d'Atletisme Enrique Talavera, camp del Club de Rugby Baïa 89. 1984.
• Polideportiu Andrés Mateo. 1996.
• Polideportiu Manuel Marín «Periquito». 1996.
• Polideportiu Juan Hita. 2006.

Jocs deportius municipals

Dirigits a les categories de prebenjamín, rebuig, alevín, infantil i cadet estos jocs deportius se celebren en caràcter anual en les distintes instalacions deportives municipals permetent el desenroll de competicions de fútbol sala, tenis de taula, escacs, voleibol i jocs populars entre uns atres.

Jocs Deportius de l'Estret

La primera edició dels Jocs Deportius de l'Estret va tindre lloc en 1998 per iniciativa de l'Ajuntament d'Algecires i en ella varen participar ademés dels clubs de la ciutat aquells originaris de les ciutats de Ceuta i Gibraltar. Estos jocs estaven dirigits a jóvens de 10 i 11 anys i en la seua primera edició celebrada en la ciutat varen poder practicar-se en les pistes d'atletisme Baïa d'Algecires un total de 15 disciplines deportives diferents. La segona edició dels jocs varen tindre lloc en la ciutat de Ceuta i en ells varen participar ademés jóvens de les localitats de Sant Roque i La Llínea de la Concepció. En el temps han segut més les disciplines deportives afegides als jocs i localitats participants. D'esta manera en la seua tercera edició, celebrada en Gibraltar, es va incorporar Els Barris, en la quarta, celebrada en La Llínea, ho va fer Tarifa i, encara que en la quarta edició es va retirar de la participació la ciutat de Gibraltar en la seua octava edició es varen sumar als jocs les localitats de Jimena de la frontera, Castellar de la Frontera i Tànger.

L'undècima edició que es va celebrar en 2008 va tindre lloc en la ciutat de la Llínea de la Concepció i en ella varen participar 1200 jóvens d'Algecires, Els Barris, La Llínea, Sant Roque, Tarifa, Gibraltar i Ceuta a finals del més de maig. L'edició de 2009 va tindre lloc en Sant Roque i varen participar un total de 201 chiquets algecireños de 1321 participants en 18 disciplines deportives diferents.

Carrera urbana

La carrera urbana d'Algecires, celebrada anualment, desenrollarà durant 2010 la seua undècima edició. És organisada pel Patronat Municipal de Deports de l'Ajuntament de la ciutat i en la seua edició de 2008 va tindre una dotació total de premis de 3140 euros per a les categories superiors repartits entre els dèu primers classificats. El recorregut base per a les categories de jovenil, júnior, sénior i veterans és de 7 quilómetros en eixida en la plaja de Getares i arribada en l'estadi municipal d'atletisme si be les categories inferiors de cadet, infantil, alevín i rebuig tenen recorreguts inferiors de tres quilómetros a 800 metros.

Mijos de comunicació

Estudis de Radi Algecires

Mijos impresos

El periòdic Europa Sur, fundat en 1989 i pertanyent al Grup Joly, és el de major tirada de la ciutat, en una difusió promig de 4 388 eixemplars (senyes de juliol de 2007 a juny de 2008). També s'edita en la ciutat El Far Informació, pertanyent al grup Publicacions del Sur, que també edita en Internet, en el títul de Informació Camp de Gibraltar, mentres que el Diari Àrea, encara que originari de la veïna ciutat de La Llínea de la Concepció, a on va ser creat en 1956, té també delegacions en Gibraltar, Estepona i Algecires.

Emissores de ràdio

Entre les emissores de radi, Radi Algecires, de la Cadena SER, és la més antiga de la ciutat, ya que va iniciar les seues emissions en 1934. Emet en ona mija (1260) i FM (93.0). És l'emissora de ràdio més sentida en la ciutat i gràcies a la seua rellevància en l'història d'Algecires ha rebut la medalla d'or de la ciutat. Atres emissores d'àmbit estatal tenen delegació en la ciutat. Ona Zero Algecires (que emet en FM: 89.1), COPE Camp de Gibraltar (94.7 FM) o Radi Andalusia Informació Algecires (98.9 FM) tenen programació informativa específica per a Algecires mentres que unes atres com Radiolé Baïa d'algeciras (92.1 FM), Cadena Dial Camp de Gibraltar (90.2 FM), 40 Principals Algecires (95.7 FM), M80 Radi Ràdio Costa de l'Estret (96.2 FM) o Kiss FM Algecires (104.1 FM) tenen programació bàsicament musical en programes locals.

Televisió

Aparte de les emissores de televisió generalistes, en Algecires podran rebre's a través de la televisió digital terrestre tres emissores locals: Ona Algecires, Localia TV Algecires i Popular TV Camp de Gibraltar. Ona Algecires, que va substituir a finals dels anys 1990 a Tele Algecires, és la principal cadena local. Les seues emissions poden seguir-se més allà del propi terme municipal d'Algecires, en atres localitats de la baïa. La base de la seua programació són els informatius locals i comarcals si be és important el seguiment que realisa d'acontenyiments tals com la Semana Santa de la ciutat o la Fira, en especials informatius i transmissions en directe. L'audiència habitual d'esta cadena és d'uns 80 000 ciutadans en un 9 % de quota de pantalla en Algecires i al voltant del 4,5 % en el restant de l'àrea de distribució.

Bibliografia

• I Congrés Internacional Fortificacions en Al-Ándalus (Actes). Algecires (1996). Fundació Municipal de Cultura José Luis Cano.
• Revista Caetaria, 5 números. Fundació Municipal de Cultura José Luis Cano.
• Revista Almoraima. Institut d'Estudis Campogibraltareños.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Algecires.
• Algecires en Wikivoyage
• web de l'Ajuntament d'Algecires
• Sistema d'Informació Multiterritorial d'Andalusia
• Patrimoni cultural d'Algecires en la Guia Digital del Patrimoni Cultural d'Andalusia Institut Andalús del Patrimoni Històric