Carteia

Archiu:Carteia Foro (8).jpg

Carteia

Carteia és un jaciment arqueològic de la província de Càdis, declarat be d'interés cultural en 1968. Situat en el terme municipal de Sant Roque, concretament en el polígon industrial de Guadarranque, té una posició estratègica dins de la baïa d'Algecires. D'orige púnico, va passar a ser en época romana la Colónia Libertinorum Carteia, primera colónia llatina establida fòra de sol itálico, constatant-se el seu abandó a fins de el V o principis de el VI, moment en que s'instalen en Carteia els visigodos i més vesprada va estar en mans musulmanes.

Segons relata Livio en un dels seus escrits, l'antic assentament púnico va passar a convertir-se Colónia Libertinorum Carteia en l'any 171 a. C., quan allí es varen establir més de 4000 hòmens, fills de soldats romans i dònes hispanes. L'última ocupació correspon a fins de el XVI, moment en el que s'erigix la Torre del Rocadillo, almenara de vigilància costera.

Pertany a la Ret d'Espais Culturals d'Andalusia.

Encara que despoblada des de el VII, la ciutat de Carteia va ser sempre un lloc en que es reconeixien els restants d'una gran urbs, com sabem per les descripcions d'época medieval i moderna. Des de el XVI en que estudiosos com Lorenzo de Padilla i en especial el gibraltareño Hernández del Portillo varen identificar els restants de la desembocadura del Guadarranque en la Carteia de les fonts clàssiques, les ruïnes varen ser visitades i admirades per erudits de la zona i per diversos viagers, entre els que destaca Richard Ford. Com a frut d'eixes visites, contem hui en una rica informació textual i sobretot gràfica –mapes, gravats i fotografies despuix– de la ciutat, encara que sense dubte varen tindre també l'efecte negatiu de l'espoli continuat protagonisat, en especial, pels britànics instalats en el Peñón.

Intervencions arqueològiques

Archiu:Carteia def.png

Pla del jaciment.

Les primeres excavacions es varen produir en la década de 1950 per Juliol Martínez Santaolalla, pero va anar en els anys 1960 quan es delimita el perímetro de la muralla per la construcció de la refineria de Gibraltar-Sant Roque en terrenys pròxims al jaciment i que amenaçava en destruir els restants, a partir d'estos primers tasts l'arqueòlec Pellicer va situar l'orige de la ciutat en el III; no obstant posteriors intervencions (entre 1965 i 1970) varen localisar nivells ibèrics en la zona monumental.

Des de 1971 fins a 1985 es varen continuar les excavacions, esta volta en el fòrum, temple i termes baix la direcció del professor Francisco Presedo de l'Universitat de Sevilla.

Des de 1994 fins als nostres dies es realisen treballs en la zona que pretenen ampliar la superfície excavada fòra del fòrum, termes i el teatre.

Época púnica (IV)

Els restants es localisen en la zona oriental del fòrum, es tracta de dos llenços separats entre sí uns 3 metros realisats en una tècnica similar als d'atres jaciments de la mateixa época en el nort d'Àfrica, sellars quadrats, almohadillados i units entre sí per mig de engatillados. Es tracta d'una muralla de casamatas que seguix unes pautes arquitectòniques púnico-helenístiques que han pogut documentar-se en atres ciutats púniques peninsulars com el Castell de Donya Blanca (El Port de Santa María, Càdis) o Cartagena (Múrcia). Esta potent refortificaació de la ciutat està en directa relació en el conflicte romà-cartaginés de la II Guerra Púnica, entre els anys 218 i 201 a. C.

En el territori de la ciutat es constata en esta fase una forta jerarquización dels assentaments i una progressiva territorializaació de la ciutat púnica a través de la creació de nous enclavaments situats junt a importants vies terrestres o marítimes, com el Mont de la Torre (Els Barris), el Cerro dels Infants (Sant Roque) o la torre vigía de Cala Arena (Algecires).

Bibliografia

• Chaves Tristán, F., 1979. Les monedes hispanorromanas de Carteia, Alacant.
• Hernández del Portillo, A. (1622/2008): Història de la molt noble i més lleal ciutat de Gibraltar, Estudi, transcripció i notes de A. Torremocha Silva, Fonts per a el Història del Camp de Gibraltar N.º 1, Algecires. Llibre en Google Books
• Jiménez, H., 2012: Colecció de cartografia històrica. Tres sigles d'imàgens de la Baïa. Monografia del Museu Municipal de Sant Roque, volum 1 de la série Sinus Carteiensis, Universitat Autònoma de Madrit, Madrit.
• Presedo, Fr., 1977: Excavacions en Carteia, Sant Roque (Càdis) 1973, N.A.H., 5, pp. 131-136
• Presedo, Fr. i A. Cavalls, 1988. La ciutat de Carteia: estat de la qüestió i primers resultats de la campanya de 1985, I Congrés Peninsular de H0 Antiga, II, Santiago de Compostela, pp. 509-519.
• Rodríguez Oliva, P. (2012): 'Treballs arqueològics en Carteia anteriors a les excavacions de Martínez Santa-Olalla', en L. Roldán

i J. Blánquez (eds.), Juliol Martínez Santa-Olalla i el descobriment arqueològic de Carteia (1953-1961), Madrit, 42-59.

• Romero de Torres, E., 1909. Les ruïnes de Carteia, B.R.A.H., 54, pp.247-253.

• Woods, D. i uns atres, 1967. Carteia, E.A.E. 58, Madrit.
• Woods, D., 1969. Carteia and Tartessos, V Symposium de Prehistòria Peninsular, (Jerez de la Frontera 1968) Barcelona.
• El Housin Helal Ouriachen, 2009, La ciutat bètica durant l'Antiguetat Tardana. Persistència i mutacions locals en relació en la realitat urbana del Mediterràneu i de l'Atlàntic, Tesis doctoral, Universitat de Granada, Granada.
• Roldán, L. et al. (2006), Estudi històric-arqueològic de la ciutat de Carteia (Sant Roque, Càdis) 1994-1999. Madrit, 2006, pág. 532.
• Roldán, L. i Blánquez, J. (Eds.) (2011): Carteia III. Memorial, Conselleria de Cultura de la Junta d'Andalusia, Universitat Autònoma de Madrit, CEPSA, Madrit.
• Bendala, M.; J. Blánquez i L. Roldán (2000). Noves aportacions sobre la ciutat púnica de Carteia (Sant Roque, Càdis), en Mª.E. Aubet i M. Barthélemy (eds.): IV Congrés Internacional d'Estudis Fenicios i Púnicos (Càdis 1995), vol. II, Càdis, 2000, pág. 748.