Anar al contingut

Be d'interés cultural (Espanya)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Be d'interés cultural (també conegut per les seues sigles BIC) és una figura jurídica de reconeiximent i protecció del patrimoni històric espanyol, tant moble com a immoble. A data de 2017 hi havia 30.400 bens declarats en el registre, dels quals aproximadament la mitat eren bens immobles (majoritàriament monuments) i l'atra mitat bens mobles (majoritàriament pintures i dibuixos).[1]

En el sí del Patrimoni Històric Espanyol, i al objeto de otorgar una major protecció i tutela, adquirix un valor singular la categoria de Bens d'Interés Cultural, que s'estén als mobles i immobles d'aquell Patrimoni que, de forma més palmaria, requerixquen tal protecció. Semblant categoria implica mides aixina mateix singulars que la Llei establix segons la naturalea dels bens sobre els quals recau.[2]

Concepte

[editar | editar còdic]

La declaració llegal denominada «be d'interés cultural» és una figura de protecció regulada per la Llei 16/1985, de 25 de juny, del Patrimoni Històric Espanyol.[2] D'acort en les distribució competències que establix la Constitució espanyola, la declaració dels bens d'interés cultural correspon a l'Estat només quan es tracta de bens adscrits a servicis públics gestionats per l'Administració General de l'Estat o que formen part del Patrimoni Nacional, o situats en Ceuta o Melilla. En els demés casos, la competència correspon a la comunitat autònoma.[3]

La llegislació autonòmica sobre el patrimoni cultural en algunes comunitats autònomes no sempre utilisa el terme de be d'interés cultural per a estos bens, i moltes admeten atres categories de protecció per a bens menys rellevants.

Definició llegal

[editar | editar còdic]

Segons preveu la pròpia llei, un be d'interés cultural és qualsevol immoble i objecte moble d'interés històric, artístic, paleontológico, arqueològic, etnogràfic, científic o tècnic, que haja segut declarat com a tal per l'administració competent. També pot ser declarat com BIC el patrimoni documental i bibliogràfic, els jaciments i zones arqueològiques, aixina com els llocs naturals, jardins i parcs, que tinguen valor artístic, històric o antropològic.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Bens culturals i patrimoni en Espanya, senyes i gràfics». www.epdata.es. Consultat el 2022-01-28.
  2. 2,0 2,1 Plantilla:Cita BOE
  3. Art. 6º de la Llei 16/1985, de 25 de juny, del Patrimoni Històric Espanyol.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Juan Carlos Cassagne i Beltrán Gambier, Protecció d'un be d'interés cultural, La Llei, Buenos Aires, 27/10/2011, comentari al fallo del Tribunal Superior de Madrit, Sala Contenciós Administratiu, del 15 de juny de 2011, que va fer lloc a un recurs contenciós administratiu contra un acte administratiu que denegava l'incoació de l'expedient per a declarar be d'interés cultural al Teatre Albéniz.
  • Beltrán Gambier i Clelia Pesce, Acció pública, preservació del patrimoni cultural i mides cautelars, publicat en Ajuntament XXI, n.º 33, Madrit, 2009.
  • Jesús Prieto de Pedro, El teatre com a patrimoni cultural: de l'edifici al fet cultural. Anàlisis de la Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Madrit, de 15 de juny de 2011 (Case Teatre Albéniz), en el llibre homenage al professor Tomás Ramón Fernández titulat «Administració i Justícia. Un anàlisis jurisprudencial», Editorial Civitas, Madrit, 2012.


Referències

[editar | editar còdic]