Jaciment arqueològic
Un jaciment arqueològic (del francés gisement; també denominat assentament, zona o lloc arqueològic) és una concentració de restants arqueològics (materials, estructures i restants migambientals). En ell podem trobar una concentració de restants d'activitat humana i està constituït per la presència d'artefactes, elements estructurals, sols d'ocupació i una atra série d'anomalies. Estos restants es poden trobar per mig d'una mera prospecció de superfície o, si l'assentament ha segut enterrat, en una prospecció de subsol.[1]
Formació de jaciments
[editar | editar còdic]Els jaciments es formen per processos d'abandó o enterrament unes voltes i unes atres perque es destruïx lo construït per a continuar vivint damunt (ocupació continuada).[1] Els tell són un eixemple de jaciment de vàries ocupacions. Intervenen processos físics, biològics i culturals en la seua formació:
- Físics: en motiu de l'erosió (aigua, vent, gèl) que du en si un trasllat de sediment realisats pel vent.
- Químics: a voltes originen sols minerals d'orige orgànic. S'utilisen anàlisis cromatomáticos i estudis d'elements traça per a vore la grassa animal, heces... que permeten diferenciar els sols.
- Biològics: per l'activitat d'animals, com són els excrements, menjar o trasllat d'assuts.
- Culturals: per l'activitat humana, que pot ser l'extracció de minerals, la busca d'aliments, el cultiu, construccions hidràuliques... i uns atres.
Tells
[editar | editar còdic]Els jaciments més significatius i que millor mostren la seua formació són els tells. En Orient Mig es troba este tipo de jaciments d'hàbitat, edificats en algun material com l'atobó, i que en el pas del temps formen falsos cerros.[2] Tenim algun eixemple com el de Çatalhöyük.
Classificacions de jaciments
[editar | editar còdic]Els jaciments arqueològics es classifiquen atenent a certs criteris:
- Cronològic: segons les grans etapes culturals en fases i periodos: paleolític, neolític, mesolítico... També en relació en les cultures: Sumer, Acad, Egipte, Grècia, Mesoamérica, etc.
- Funcional: Es distinguixen els de hàbitat i les necròpolis. En els de hàbitat es realisen les activitats comunitàries com menjar i relacionar-se. Al principi a penes deixen chafades (ossos, útils, cendra), pero en l'evolució es fa més complex (tendes en branques). En l'urbanisació el nivell de complexitat és enorme i es diversifica: urbà, rural, concentrat i divers. Les necròpolis: rendien cult als difunts, al principi són simples fosses que es fan més complexes; hi ha enterrament d'incineració o inhumación, colectius o individuals.
- Tipològic: segons la seua situació topogràfica: a l'aire lliure, en cova, vall...
- Duració: temporal, estacional, fix o no.
Tipos d'actuacions en jaciments
[editar | editar còdic]La normativa espanyola (Reglament d'Activitats Arqueològiques) establix sis tipos d'activitats en jaciments arqueològics, que necessiten autorisació.
Excavació arqueològica
[editar | editar còdic]- Artícul principal → excavació arqueològica.
Pot ser tant terrestre com a subaquàtica, entesa com el removiment de terra i l'anàlisis d'estructures realisats en metodologia científica, destinada a descobrir i investigar tota classe de restants històrics o paleontológicos, aixina com els components geomorfològics relacionats en ells.
Prospecció arqueològica
[editar | editar còdic]És l'explotació superficial i sistemàtica realisada en metodologia científica, tant terrestre com a subaquàtica, dirigida a l'estudi, investigació o detecció de vestigis arqueològics.
En Espanya s'escomença a practicar en els anys 30 de el XX com a utilitat per a conéixer el patrimoni nacional. És menys llenta i costosa i permet arreplegar molta informació en poc esforç i diners. Blas Taracena realisa la primera carta arqueològica en Soria: més vesprada es faran en Barcelona, Valladolit, etc.cita requerida
En el restant d'Europa ocorre alguna cosa paregut, i com a investigació es desenrolla en els 60 ya de forma sistemàtica. Es recorrien territoris de forma organisada estudiant els mapes i realisant enquestes. A partir dels 80 es perfeccionen els métodos i no es prospecta lliurement, a banda de ser planificada.cita requerida
Intervencions en art rupestre
[editar | editar còdic]Inclou la reproducció i estudi directe d'art rupestre, entesos com el conjunt de treballs de camp orientats a l'investigació, documentació gràfica o, excepcionalment, qualsevol tipo de manipulació o contacte en el soport dels motius figurats.
Atres activitats
[editar | editar còdic]Ademés de les anteriors, també deuen ser autorisades les següents activitats quan es realisen en jaciments arqueològics:
llabors de consolidació, restauració i restitució arqueològiques, actuacions arqueològiques de tancament, entancat i cubrición, estudi i documentació gràfica dels jaciments, aixina com dels materials depositats en museus.
Regulació llegal en Espanya
[editar | editar còdic]Normativa de caràcter estatal
[editar | editar còdic]La Llei 16/1985 de 25 de juny, de Patrimoni Històric Espanyol, establix la protecció com Patrimoni històric dels jaciments arqueològics, baixe la figura jurídica de be d'interés cultural (BIC), en categoria de zona arqueològica.
L'artícul 15.5, la definix com: lloc o parage natural a on existixen bens mobles o immobles susceptibles de ser estudiats en metodologia arqueològica, hagen segut o no extrets, i tant si es troben en la superfície, en el subsol o baixe les aigües territorials espanyoles.
Qualsevol obra o removiment de terreny que es proyecte en estes Zones Arqueològiques deurà ser autorisada per l'Administració competent.
Igualment, qualsevol activitat arqueològica, siga extractiva o no, deurà ser autorisada per l'administració competent. La realisació de prospeccions o excavacions sense autorisació està calificada com a infracció administrativa greu, i pot aplegar a ser delicte penal, si comporta espoli.
Normativa autonòmica
[editar | editar còdic]Les competències sobre autorisació i control, tant de les actuacions arqueològiques, com sobre les obres que es realisen en jaciments arqueològics, estan descentralisades en les comunitats autònomes.
Andalusia
[editar | editar còdic]Els jaciments arqueològics, la seua protecció i les activitats que es desenrollen en ells, estan regulats per la Llei 14/2007, de 26 de novembre, del Patrimoni Històric d'Andalusia i pel Reglament d'Activitats Arqueològiques (Decret 168/2003).
Estes normes parlen també de Zones Arqueològiques, que definixen senzillament com aquells espais clarament delimitats en els que s'haja comprovat l'existència de restants arqueològics d'interés rellevant.
Regula, ademés, les Zones de Servitut Arqueològica, com aquells espais en els que es presumixca fundadamente l'existència de restants arqueològics d'interés i es considere necessari adoptar mides precautorias.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Antonio (1 de giner de 2013). Desenterrar el passat. Introducció al patrimoni arqueològic, Ministeri d'Educació, Cultura i Deport. ISBN 9788436955323.
- ↑ García (15 de giner de 2009). Els hòmens del faraó, Universitat de Deusto. ISBN 9788498308358.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Yacimiento arqueológico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.