Jaciment paleontológico
Un jaciment paleontológico o fosilífero és aquella localitat en les roques de la qual es conserva, de forma natural, una cantitat significativa de fòssilés. L'amplitut del jaciment ve delimitada en uns casos per la distribució espacial de la concentració de fòssils i en uns atres per qüestions pràctiques pròpies del mostreig o l'excavació. La disciplina que estudia la formació dels jaciments de fòssils és la part de la paleontologia denominada tafonomía.[1]
El terme jaciment paleontológico és alguna cosa ambigu i el seu us és més pràctic que científic, aixina pot fer referència a localitats en les que apareixen vàries capes fosilíferas de diferents edats, l'estudi de les quals ha d'afrontar-se separant clarament cada nivell (en sentit estricte cada capa seria un jaciment diferent).
Per a alguns jaciments en una especial calitat dels seus fòssils o en un elevat número de restants se sol utilisar el terme fossil-lagerstätte (del alemà Fossillagerstätte, «jaciment de fòssils»).[1]
Tipos de jaciments
[editar | editar còdic]Els fòssils poden aparéixer en molt diversos tipos de roques, principalment sedimentarias, pero en ocasions també d'orige volcànic (cendres o colades de lava).[2]
Els jaciments d'orige sedimentario solen presentar característiques molt diferents depenent del mig de sedimentación, ya es tracte de sediment d'orige marino, continental (fluvials o llacustres) o de transició. L'estratificació en mijos marins sol tindre gran continuïtat lateral i els fòssils distribuir-se de forma més o menys dispersa per grans extensions (p. ej., en les calcàrees de Solnhofen, en Alemània),[3] mentres que els sediment d'orige continental, sobretot originats en trams alts i mijos dels rius o en palmitos aluvials solen ser més irregulars i discontinus, en els fòssils concentrats solament en algunes poques facies, normalment de farcidura de caixer o dispersos en les de planura d'inundació (p. ej., els jaciments de Torralba i Ambrona en Espanya).
Un tipo diferent de jaciment continental són els hipogeus d'orige càrstic, en els que la circulació de les aigües subterrànees condiciona la redistribució, mescla i acumulació de les argila roges d'descalcificación i dels restants fòssils (p. ej., l'Alvenc dels Ossos en Atapuerca, Espanya).
Una peculiar localitat d'orige mixt llacustre-càrstic és el jaciment de Bernissart (Bèlgica), en la que un sistema càrstic subterràneu va condicionar, per la subsidencia contínua d'una dolina, la sedimentación que es produïa en el mig llacustre i palustre instalat sobre la mateixa, «engolint» gradualment els sediment junt a les abundants osamentas completes d'iguanodontes i atres vertebrats que contenien.[4]
D'orige volcànic és destacable el jaciment d'icnitas de Australopithecus sobre cendres volcàniques en Laetoli (Tanzània).
També d'orige volcànic són els jaciments formats per la farcidura llacustre del maar resultant d'una erupció freato-magmática, encara que en este cas el vulcanisme és el causant de la formació d'una menuda conca, no de la farcidura sedimentario. D'este tipo són els jaciments de Messel (Alemània), en abundants fòssils del Eoceno excepcionalment ben conservats,[5] o el de La Higueruelas (Ciutat Real, Espanya), del Plioceno Superior, que registra una abundant i variada fauna de mamífers terrestres, aus, amfibis i reptils.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Fernández López, S.R. (2000). Temes de Tafonomía. Departament de Paleontologia, Universitat Complutense de Madrit. 167 págs.
- ↑ López Martínez, N. i Truyols Santonja, J. (1994). Paleontologia. Conceptes i métodos. Madrit: Editorial Síntesis, Col. Ciències de la vida, 19. 334 págs. ISBN 84-7738-249-2
- ↑ Raup, D.M. i Stanley, S.M. (1978 [1971]). Principis de Paleontologia, Editorial Ariel, pp. 456. ISBN 84-344-0145-2.
- ↑ Quinif , Y. (2009). «The karstic phenomenon of Bernissart pit and the geomorphology situation in the Mesozoic claves» En: Darwin-Bernissart meeting, Brussels, February 9-13: 82
- ↑ Gruber, Gabriele (2007). «The Messel Maar». En: Gruber, Gabriele i Norbert Micklich (eds.) Messel. Treasures of the Eocene. Hessisches Landesmuseum Darmstadt. Darmstdt: WBG. Págs. 23-28 ISBN 978-3-534-20913-2
- ↑ Badiola, E. R.; Mall, A. V. i Rodríguez Ruiz, P. (2007) «El jaciment de les Higueruelas, Alcolea de Calatrava (Ciutat Real): processos diagenéticos i volcanismo associat». Estudis Geològics, 63(2): 67-86
- Este artícul conté una traducció derivada de «Yacimiento paleontológico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.