Anar al contingut

Alvenc dels Ossos

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Alvenc dels Ossos
Artícul principal → Lloc arqueològic de Atapuerca.


El Alvenc dels Ossos designa una alvenc que conté un jaciment de fa 430 000 anys,[1] la riquea del qual en fòssils la convertix en la principal font d'informació de la paleoantropología d'este periodo. La cova està formada per una sala al fondo d'un pou de 14 metros, excavada per un antic riu subterràneu en la Cova Major de la serra de Atapuerca (Espanya), massiç classificat com Patrimoni de la Humanitat.[2][3] L'Alvenc dels ossos va despertar l'interés per la serra de Atapuerca despuix del descobriment d'una antiga mandíbula humana completa en 1976.[2] Més tart, en el lloc es varen trobar una gran cantitat de fòssils que pertanyen a lo manco a 28 individus,[4] lo que representa més del 80% dels fòssils humans del Chibaniense trobats fins a la data, i constituïx el major jaciment humà del registre fòssil.[5] El caràcter no accidental d'este conjunt d'ossos podria representar la manifestació més antiga documentada d'un acte ritual[6] 300 000 anys abans que els jaciments acreditats d'És Skhul i Qafzeh en Israel. Múltiples impactes, alguns d'ells letals, en varis dels cràneus, atesten la violència de certes morts, i un dels individus va ser en certea assessinat.[7] Eixes persones eren destres.[8][9][10] Fins a la data no s'ha pogut demostrar que no existira llenguage parlat en estos individus, lo que faria retrocedir l'aparició del llenguage a una data molt anterior de l'evolució humana.[11][9][10][12] D'estatura similar a la dels neandertals, la seua ampla osamenta sugerix un cos més pesat que el dels hòmens moderns, en una menor altura.[13][14][15]

Els fòssils presenten un estat de conservació tan excepcional que va permetre extraure en 2013 i en 2016 l'ADN humà més antic que s'ha analisat fins a la data, a pesar de l'edat dels ossos. Esta informació ha possibilitat reconstruir l'arbre filogenético provable entre els linajes humans recents, que el seu ADN ya és conegut: l'home d'Neandertal, l'home de Denísova i l'home modern.[16][17] Atribuïts en principi al Homo heidelbergensis,[18] l'equip de Atapuerca va canviar la classificació en 2014.[1] En qualsevol cas, des del seu descobriment, els individus de l'Alvenc dels Ossos estaven pròxims dels ancestros dels denisovianos, i el seu linaje és el dels primers neandertals, que varen viure en Europa durant 400 000, fins a l'arribada de l'home modern fa 50 000 anys.[19][1][16][17] Les excavacions se seguixen realisant tots els estius des de 1984.[2] A un ritme de varis centímetros per any, encara s'esperen importants descobriments.

Descobriment

Visites recents

Frontera del monasteri de Sant Pedro de Cardeña, en Burgos.

La cova apareix citada des del X en els documents del monasteri de Sant Pedro de Cardeña (Burgos). Els visitants duen molt temps deixant grafitis que senyalen el seu pas, molts d'ells en el complex de la Cova Major. L'inscripció més antiga data de 1444 i està situada en la Cova de la Sija. Els ingeniers de mines Pedro Sampayo i Mariano Zuaznávar, que varen visitar la cova en 1868 i varen publicar un llibre en el que relataven la seua exploració, varen dir haver vist una inscripció que varen estimar del XIII, aixina com varis motius que els varen semblar àraps (els àraps varen abandonar la regió en el VIII). Un bufó de la cort del rei Carlos I va relatar una visita de la cort a la gruta. Encara que este testimoni no és fiable, a lo manco demostra que el lloc era conegut.[20] No obstant, no hi ha cap indicació de que estos visitants hagueren entrat també en l'Alvenc: llavors era coneguda solament com La Sija, el pou que dona nom a la galeria que conduïx fins a allí, la Galeria de la Sija.

La visita a l'Alvenc dels Ossos més antiga documentada apareix en un manuscrit de 1795. Descriu una visita dels habitants del poble de Rubena, que duyen cordes i varen explorar els pous de la cova. Davant l'absència d'inscripcions en l'Alvenc dels Ossos, varen creure ser els primers en descendir. Varen descobrir una acumulació d'ossos que varen inspeccionar somerament, solament en la base del pou, renunciant a descendir per la rampa. Pel tamany dels ossos i les dents, varen pensar que procedien de grans animals i es varen dur alguns.[21]

El complex càrstic es descriu en l'obra de Sampayo et Zuaznavar (1868), que inclou un pla i varis dibuixos de la gruta. Els autors descriuen en detall la cova, les seues estalactites i siges, pero no varen revisar la sija rica en ossos per falta de mijos.[22]

En 1951, varis apassionats de l'espeleología funden el Grup espeológico Edelweiss en Burgos i estudien la serra de Atapuerca, a on cartografían el sistema càrstic i l'Alvenc dels Ossos. Descobrixen fòssils en la Trinchera del Ferrocarril, sense autorisació per a efectuar excavacions, i en mijos potser poc ortodoxos, pero baix la direcció del paleontòlec català Miquel Crusafont. Alguns varen ser confiscats, mentres que uns atres varen servir per a aprovisionar el Institut de Paleontologia Miquel Crusafont de Sabadell.[23]

Descobriment oficial

Mandíbula AT-1, primer fòssil oficialment descobert en l'Alvenc dels Ossos, expost en el Museu Geominero de Madrit.

En decembre de 1975, l'ingenier de mines Trinitat de Torres, estudiant de doctorat, participava en una conferència sobre la conservació de les coves burgaleses. Va parlar dels fòssils de la Trinchera del Ferrocarril en membres del grup Edelweiss, i estos li varen invitar a organisar una expedició en l'estiu següent. La campanya comença en agost de 1976 en la Trinchera, a on Torres dividix i renombra els llocs com Gran Dolina i Tres Alvencs (Galeria). Torres buscava fòssils, sense èxit fins al 12 d'agost, quan el grup aplega a l'Alvenc dels Ossos. El primer fòssil humà oficialment descobert va ser una mandíbula batejada com AT-1, trobada pels membres del grup de Torres baix una capa que contenia ossos d'un ursus deningeri, ancestro del orso cavernario, lo que revelava la gran antiguetat del lloc.

Torres es va donar conte de l'enorme potencial de la cavitat: el descobriment de la mandíbula és tan important com el de la mandíbula de Mauer en 1907, encara que en este cas, ademés, s'endevinava la possibilitat de trobar una gran cantitat d'ossos humans, per lo que va demanar una autorisació per a realisar excavacions arqueològiques en la Cova Major. El 25 de setembre es fa públic el descobriment en la prensa local, i el 28, el grup Edelweiss tanca el creuament entre la Cova de la Sija i la Cova Major, que es troba a pocs metros de l'Alvenc, per a evitar els pillage. Trinitat de Torres es considera el primer que va comprendre l'interés de la serra de Atapuerca.[23] Torres encara era doctorant i el seu interés se centrava en els fòssils d'orsos, per lo que el seu director de tesis, Emiliano Aguirre, va organisar un grup d'estudi d'Atapuerca i va dirigir les investigacions fins a la seua jubilació en 1990, mentres que Torres va deixar de pertànyer a l'equip. La direcció de les excavacions va passar llavors a Juan Luis Arsuaga, Eudald Carbonell i José María Bermúdez de Castro. L'equip d'investigació de Atapuerca va rebre el Premie Príncip d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica (1997) i el premi Castella i Lleó de Ciències Socials i Humanitats (1998).

Les excavacions regulars dels sediment varen escomençar en l'estiu de 1984. En 1987, es varen colocar planches subjectes a les parets per a protegir el sol. Eixe mateix any, es va cavar un pou entre el sostre de la Sala dels Cíclopes i el sol exterior subjacent per a reduir el material necessari per a treballar i per a evacuar fàcilment les peces descobertes. Este pou també servix per a ventilar la zona de l'aven a on treballa l'equip. Durant les primeres investigacions, es varen fragmentar blocs d'arenisca per a buscar fòssils. Els restants havien quedat en un forat, en la Sala dels Cíclopes. Durant les excavacions del 90 i el 91 es varen estudiar estos restants, lo que va permetre el descobriment de nous fòssils, entre uns atres, vàries dents pertanyents a la mandíbula AT-1.[2]

Junt al restant de llocs arqueològics de la serra de Atapuerca, l'Alvenc dels Ossos està inscrita com Patrimoni de la Humanitat des de l'any 2000.[3]

Descripció de la cova

Pla dels jaciments de la serra de Atapuerca, en l'Alvenc dels Ossos en l'extrem sur de la Cova Major[2]
Talle llongitudinal de l'Alvenc dels Ossos en els seus fumerals, entre elles el pou C2, que partix del terrat de la Sala dels Cíclopes (reproducció a partir d'un escàner 3D).[1]

El aven de la Cova Major

Actualment, per a accedir a l'Alvenc fa falta recórrer mig quilómetro des de l'entrada al complex Càrstic principal, la Cova Major. L'entrada a l'Alvenc dels Ossos està situada en la Sala dels Cíclopes. Esta sala comunicava també en la Cova de la Sija per un estret conducte descobert en 1965 durant una exploració del grup Edelweiss de Burgos. Esta via es va cegar poc despuix per seguritat i per a restringir l'accés a l'Alvenc.

L'estudi de les parets de la Sala dels Cíclopes mostra que la seua mitat sur va estar durant un temps reblix de sediment que varen ser arrastrats durant una fase erosiva de l'història del karst. Actualment, encara queden sediments pegats a les parets i al sostre. Estos sediment podrien procedir d'una o vàries entrades hui desaparegudes. En la part baixa del mur sur de la Sala dels Cíclopes, un curt passadiç conduïx a una chicoteta sala terminada en un talús. Les mides gravimétricas i magnetométricas indiquen l'existència d'una atra entrada. S'aprecien arrapades d'orso, i, no obstant, no s'han trobat útils de pedra ni fòssils. L'altura de les arrapades en les parets mostra que la topografia del lloc ha canviat poc des de la desaparició de l'últim orso.

En el racó surest de la Sala dels Cíclopes, una empinada rampa de 5 m conduïx a un terrat a on es troba l'entrada del pou que comunica en l'Alvenc dels Ossos. S'accedix al aven per un alvenc de 13 m de profunditat que s'obri sobre una rampa d'una dotzena de metros. Esta pendent descendix en direcció oest i acaba en una sala baixa d'uns 27 m², coronada per un conducte vertical que es va estretint durant varis metros fins a quedar obturado per roca arenisca.[2]

Estratigrafia

Estratigrafia de l'Alvenc dels Ossos.
Síntesis d'unitats litoestratigráficas (UL) trobades en el lloc de les excavacions en l'Alvenc dels Ossos. Els restants humans varen ser descoberts en la UL6[1][24]

la litoestratigrafía de la gruta queda establida per l'estudi dels diferents nivells de sols estalagmíticos, numerats per unitat litoestratigráfica (UL) d'avall dalt. Sobre un sol de marga blanca, les capes més interessants són sobretot la UL6, que contenia restants humans, ossos de gose de Deninger i d'atres carnívors, i la UL7, en la que s'acumulen més restants d'orsos.[1][24]

El repartiment horisontal dels ossos sugerix que varen ser dispersats i trencats per orsos atrapats en la cova i per precipitacions, que varen crear cert reajustament entre els ossos dels carnívors i els restants humans més antics. Esta hipòtesis és més provable quant que encara poden apreciar-se arrapades en la base del pou, com en atres eixemples de aven, a on els orsos sobrevivien a la caiguda i despuix intentaven eixir.[2][24]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 (2014).«Neandertal roots: Cranial and chronological evidence from Alvenc dels Ossos».Science.344(6190)
    1358-1363.doi:10.1126/science.1253958.Consultat el 31 de març de 2019.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 «Alvenc dels Ossos (Serra de Atapuerca, Spain). The site».Journal of Human Evolution.33(2-3)
    109-127.doi:10.1006/jhev.1997.0132.Consultat el 31 de març de 2019.
  3. ↑ 3,0 3,1 «Sitie arqueològic de Atapuerca» (en espanyol/anglés). Unesco. Consultat el 31 de març de 2019.
  4. ↑ «Paleodemography of the Atapuerca: Alvenc Dels Ossos Hominin Sample: A Revision and New Approaches to the Paleodemography of the European Middle Pleistocene Population».Journal of Anthropological Research.The University of Chicago Press Journals.60(1)doi:10.1086/jar.60.1.3631006.Consultat el 31 de març de 2019.
  5. ↑ «Three new human skulls from the Alvenc dels Ossos Middle Pleistocene site in Serra de Atapuerca, Spain».JNature.The University of Chicago Press Journals.(362)
    534–537.doi:10.1086/jar.60.1.3631006.Consultat el 31 de març de 2019.
  6. ↑ «The emergence of a symbolic behaviour: the sepulchral pit of Alvenc dels Ossos, Serra de Atapuerca, Burgos, Spain».Comptes Rendus Palevol.Elsevier Masson SAS.5(1-2)
    155-160.doi:10.1016/j.crpv.2005.11.010.Consultat el 31 de març de 2019.
  7. ↑ «Lethal Interpersonal Violence in the Middle Pleistocene».PLoS ONE.Christopher Bae, University of Hawaii at Manoa.doi:10.1371/journal.posa.0126589.
  8. ↑ «Buccal striations on fossil human anterior teeth: evidence of handedness in the middle and early Upper Pleistocene».Journal of Human Evolution.Elsevier.17(4)
    403-412.doi:10.1016/0047-2484(88)90029-2.Consultat el 31 de març de 2019.
  9. ↑ 9,0 9,1 «Right handedness of Homo heidelbergensis from Alvenc dels Ossos (Atapuerca, Spain) 500,000 years ago».Evolution and Human Behavior.Elsevier.30(5)
    369-376.doi:10.1016/j.evolhumbehav.2009.03.001.Consultat el 31 de març de 2019.
  10. ↑ 10,0 10,1 «More than 500,000 years of right-handedness in Europe».'Laterality. Asymetries of Body, Brain and Cognition ─ Taylor & Francis Online'.Informa UK Limited.
    51-69.doi:10.1080/1357650X.2010.529451.Consultat el 31 de març de 2019.
  11. ↑ «Human hyoid bones from the middle Pleistocene site of the Alvenc dels Ossos (Serra de Atapuerca, Spain)».Journal of Human Evolution.Elsevier.54(1)
    118-124.doi:10.1016/j.jhevol.2007.07.006.Consultat el 31 de març de 2019.
  12. ↑ «Brain asymmetries and handedness in the specimens from the Alvenc dels Ossos site (Atapuerca, Spain)».Quaternary International.Elsevier.433, part A
    32-44.doi:10.1016/j.quaint.2015.10.004.Consultat el 31 de març de 2019.
  13. ↑ « Human calcanei from the Middle Pleistocene site of Alvenc dels Ossos (Serra de Atapuerca, Burgos, Spain».Journal of Human Evolution.76
    63-76.doi:10.1016/j.jhevol.2014.05.005.Consultat el 31 de març de 2019.
  14. ↑ « Stature estimation from complete long bones in the Middle Pleistocene humans from the Alvenc dels Ossos, Serra de Atapuerca (Spain)».Journal of Human Evolution.Elsevier.62(2)
    242-255.doi:10.1016/j.jhevol.2011.11.004.Consultat el 31 de març de 2019.
  15. ↑ «Human talus bones from the Middle Pleistocene site of Alvenc dels Ossos (Serra de Atapuerca, Burgos, Spain)».Journal of Human Evolution.65doi:10.1016/j.jhevol.2013.04.004.Consultat el 31 de març de 2019.
  16. ↑ 16,0 16,1 «A mitochondrial genome sequence of a hominin from Alvenc dels Ossos».Nature.505
    403–406.doi:10.1038/nature12788.
  17. ↑ 17,0 17,1 «Nuclear DNA sequences from the Middle Pleistocene Alvenc dels Ossos hominins».Nature.531(7595)
    504-507.doi:10.1038/nature17405.
  18. ↑ «The Alvenc dels Ossos crania (Serra de Atapuerca, Spain). A comparative study.».Journal of Human Evolution.33
    19-281.doi:10.1006/jhev.1997.0133.
  19. ↑ «The status of Homo heidelbergensis (Schoetensack 1908)».Evolutionary Anthropology.21(3)
    101-107.doi:10.1002/evan.21311.
  20. ↑ (2005).«Visita a la Cova de Atapuerca en 1527, segons la Cronica Burlesca de l'Emperador Carlos V de dò Francés de Zúñiga».Cubía.8
  21. ↑ «Exploracions de la Cova Major de Atapuerca durant el sigle XVIII, per veïns de Rubena, segons un manuscrit de 1795 de la Biblioteca Nacional de Madrit».Cubía.9
  22. ↑ (1868) Descripció en plans de la Cova anomenada de Atapuerca.
  23. ↑ 23,0 23,1 (2016).«40 Aniversari (1976-2016) de la campanya de Trinat Torres en la Serra de Atapuerca i el descobriment dels fòssils humans de l'Alvenc dels Ossos».Cubía.20
  24. ↑ 24,0 24,1 24,2 «The stratigraphy of the Alvenc dels Ossos (Atapuerca, Spain) and implications for the origin of the fossil hominin accumulation».Quaternary International.doi:10.1016/j.quaint.2015.02.044.
Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Alvenc_dels_Ossos&oldid=1490998»