Aven
 |
S'ha sugerit que est artícul o secció siga fusionat en [[::Alvenc|Alvenc]] . (Discussió). Una volta hages realisat la fusió d'artículs, demana la fusió d'historials en WP:TAB/F. |
| Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
Un aven és un terme de procedència francesa que s'usa en geomorfología i que designa un tipo especial d'alvenc característica de les regions càrsticas dels valls i replanells del departament d'Avairon en el massiç Central, en França. Per lo general, es forma pel colapse de la volta d'una cavitat càrstica (o gruta) per la dissolució de les capes calcáreas per l'aigua de pluja.
Un aven és una cavitat en la que l'accés s'obri en el sol i que presenta, en tot o part del seu desenroll, la forma d'un pou vertical o subvertical, per lo que en general és fàcilment accessible sense necessitat d'equip especial. Les dimensions de l'obertura de la superfície de les cavitats obertes són molt variables: des d'uns pocs decímetros a doscents metros, i inclús la profunditat pot ser impressionant.
Paleobiología
[editar | editar còdic]Alguns aven han segut verdaderes trampes que han atrapat a numerosos animals que han caigut en ells. Els cadàvers ya s'han descompost, pero s'han conservat els seus osamentas, que han ajudat als paleontòlecs i els climatólogos a reconstruir les variacions dels paleoclimas i paleopaisajes.
En França, un dels aven-trampa més notable és el de Igue du Grial (departament de Lot, prop de la gruta de Pech Merle), a on es troben uns 5 m de gruixa de osamentas que han permés identificar varis mils d'animals a partir dels seus restants (que canvien segons les époques).[1][2]
Etimologia
[editar | editar còdic]El terme francés «aven» deriva d'una paraula languedociana que es pronuncia [abεnc]. Coexistixen diferents grafies occitanes: avenc, obénc o abénc.
El terme occità es basa a la seua volta en la raïl cèltica *ab, «aigua, riu» (del indoeuropeao *ab-, «les aigües» cf. latin amnis), representada pels seus derivats gals, abonament-, abona, temes de noms de rius, d'a on deriven el galés afon, el bretón avon, aven, l'irlandés abann «riu».[3] i els hidrónimos francesos Avon, afluent del Ardusson (Aube), Avon (Seine et Marne);;[4] a la raïl cèltica s'ha adjuntat a un sufix gal-ligur -inco. Albert Dauzat[5][6] També es planteja l'hipòtesis d'una raïl *av- present en diversos hidrónimos (Avara > Yèvre; Avario > Avairon) en els que la -v- seria primitiva (vore Bourges nomenat Avaricum per César, i Αυαρικον per Ptolomeo).[7]
El nou nom masculí francés «aven» es va difondre a finals de el XIX pels estudis i les descripcions dels relleus càrstics, especialment pels d'Édouard-Alfred Martel en la regió de les causses cap a 1889 (el terme caūsse aixina mateix ha seguit el mateix itinerari en una definició francesa diferent de la seua significació languedociana). El terme aven s'utilisa preferentment, sense que hi haja normes o convencions d'us, per geólogos i espeleòlecs en lloc de «gouffre» [abisme] « abîme [alvenc]. El terme occità tindoul servix igualment per a designar un aven de chicotetes dimensions.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Jean-Christophe Castel, Marie-Pierre Coumont, Myriam Boudadi-Maligne & Audrey Prucca (2010) [Rôle et origine dones grands carnivores dans els accumulations naturelles. Li cas dones loups (Canis lupus) de l’Igue du Gral (Sauliac-sur-Célé, Lot, France)]; Revue de Paléobiologie, Genève (décembre 2010) 29 (2): 411-425
- ↑ Mont, M.-P. & J.-C. Castel (2007) - etude taphonomique d’un aven-piège du tardiglaciaire: l’Igue du gral (Sauliac-sur-Célé, Lot). In: evin J., dir. Un siècle de construction du discours scientifique en préhistoire, Actes du 26 i Congrès Préhistorique de France, Colloque du centenaire de la S.P.F., Avignon, 21-25 de setembre de 2004. Société Préhistorique Française, volume 3: 503-514.
- ↑ Georges Dottin, La Langue Gauloise: Grammaire, Textes et Glossaire, prefacio de François Falc'hun, C. Klincksieck, París, 1920; reed. Ginebra, 1985, pag. 223.
- ↑ . Albert Dauzat, Toponymie française, 1960, p. 107
- ↑ Linguistique française, pp. 201-02.
- ↑ Toponymie française, 1960, pag. 108.
- ↑ Site du CNRTL : étymologie d'"aven"
- Este artícul conté una traducció derivada de «Aven» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.