Gran Dolina
.jpg){kind=link}
La Gran Dolina[nota 1] està ubicada en Espanya, molt prop de la localitat d'Atapuerca, en la província de Burgos, formant part dels jaciments de la serra de Atapuerca (possiblement els més importants de tota Europa per l'abundància i diversitat dels seus restants).
Esta dolina es colmató a lo llarc del temps en una successió de sediment en els que es varen ser acumulant els restants fòssils. A finals de el XIX, com a gran part dels jaciments de Atapuerca, va ser tallada per una trinchera per al traçat d'una llínea de ferrocarril, quedant estes capes a la vista.
Les primeres troballes s'efectuen en els anys 1970/1980, codificant-se el lloc com TD (Trinchera Dolina) i els distints estrats de sediment com TD1 (el més antic i, per lo tant, segons la llei de Steno, l'inferior) fins a TD11 (el més modern i el superior); i instalant-se una bastida de grans dimensions per a permetre l'excavació en els distints nivells.
ATD6-15 i ATD6-69
[editar | editar còdic]- Artícul principal → ATD6-15 i ATD6-69.
En este jaciment, en el nivell TD6, l'arqueòloga Aurora Martín Nájera va trobar, el 8 de juliol de 1994, els restants d'un cràneu de fa uns 900 000 anys,[1] popularisat com chiquet de Gran Dolina, es va identificar com a pertanyent a una nova espècie d'homínit, Homo antecessor, del que posteriorment es trobarien restants de fins a sis individus. Estos restants han canviat lo que es pensava sobre l'evolució humana en el continent europeu. Dits restants s'assemblaven a Homo heidelbergensis, predecessor de Homo neanderthalensis per característiques del seu front i les dents, pero també presentaven característiques més modernes, com les traces de la seua cara, pròpies del Homo sapiens, el ser humà actual; per lo tant, se'ls identifica com l'antepassat comú d'abdós, posició abans atribuïda a Homo heidelbergensis. S'ha pogut comprovar també que estos homínits practicaven el canibalisme,[2][3] ya que les marques trobades en els oss d'animals i humans han sugerit un procés de descuartizamiento, extracció de carn i raspat superficial. El raspat superficial es considera com una activitat per a aprofitar millor la carn. Pels impactes que varen trencar l'os en dos mitats, presenten colps i fractures que indiquen l'extracció de la mèdula. Este tipo de fractura no s'assembla a un ritual, sino que sugerix un objectiu alimentici.[4]
En nivells inferiors s'han trobat restants d'indústria lítica de fins a fa 1 500 000 anys, lo que fa supondre l'existència d'homininos que serien, per tant, els més antics d'Europa.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Parés, J. M.; Arnold, L.; Duval, M.; Demuro, M.; Pérez-González, A.; Bermúdez de Castro, J. M.; Carbonell, E.; Arsuaga, J. L.(2013).40
- 4586-4595.doi:10.1016/j.jas.2013.06.013.Consultat el 3 d'agost de 2013.
- ↑ Álvarez Rei, L. (2013). «Les raïls històriques d'Espanya», Història d'Espanya (en espanyol), Espanya: Vicens Vius, p. 36. ISBN 9788431692582.
- ↑ Atapuerca. Els nostres antecessors. Catàlec de l'exposició, 1999-2000
- ↑ Bermúdez de Castro et al., 1999, pp. 115-118.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gran Dolina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>