Anar al contingut

Jaciments de Torralba i Ambrona

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Jaciments de Torralba i Ambrona
Per als jaciments neolítics propencs, vejau Jaciments neolítics del Valle de Ambrona.

Els jaciments de Torralba i Ambrona (Soria, Espanya) són dos jaciments paleontológicos i arqueològics que corresponen a varis nivells fosilíferos en indústria lítica achelense (Paleolític Inferior) associada, de fa a lo manco uns 350 000 anys (Chibaniense, Pleistoceno mig). D'estos jaciments s'han obtingut fòssils de grans mamífers, principalment elefants (Palaeoloxodon antiquus), en restants de casi mig centenar d'individus de cada jaciment, ademés de grans bóvidos i cavalls. S'ha propost un model de formació tipo cementeri d'elefants, similar als actuals africans. Aixina mateix mostren evidències de successives ocupacions per sers humans, com a estació de caça o, més provablement, carroñeo i despiece. Els jaciments, tradicionalment estudiats en conjunt, estan distants uns 3 km, i pertanyen a les localitats d'Ambrona (terme municipal de Miño de Medinaceli) i Torralba del Moral (terme municipal de Medinaceli).

Coneguts des de finals de el XIX, varen ser excavats primer pel Marqués de Cerralbo entre 1909 i 1914, més tart, a inicis dels 60 i principis dels 80, pel nortamericà F. Clark Howell en la colaboració del paleontòlec Emiliano Aguirre i posteriorment, en els 90, es varen realisar noves campanyes a càrrec de Manuel Santonja i Alfredo Pérez-González. Els restants procedents de les diferents excavacions es troben repartits, principalment, entre el Museu Nacional de Ciències Naturals, el Museu Arqueològic Nacional, el Museu Numantino de Soria i el museu in situ de Ambrona.

Varen ser declarats be d'interés cultural en la categoria de zona arqueològica el 7 de setembre de 1995.[1] Aixina mateix estan declarats com a «Lloc d'interés geològic espanyol de rellevància internacional» (Geosite) pel Institut Geològic i Miner d'Espanya, en les denominacions «VP-07: Loma del Saüc, Torralba» i «VP-07b: Loma dels Ossos, Ambrona», dins de la categoria «jaciments de vertebrats del Plioceno-Pleistoceno espanyol».[2]

Història

[editar | editar còdic]

1888: descobriment

[editar | editar còdic]

Els primers restants varen aparéixer en 1888, en les obres de canalisació de l'aigua que una empresa belga estava realisant per a la primera estació de ferrocarril de Torralba (traslladada posteriorment dos voltes, abans de 1926 i en 1959).[3][4] Part d'aquell material va ser adquirit per l'Escola Superior de Mines de Madrit i el restant repartit entre particulars.[5][6]

1909-1916: el marqués de Cerralbo

[editar | editar còdic]
«Astral de mà» de calcedonia de Torralba. Ilustració d'Obermaier (1925, pág. 194).[3]
«El jaciment de Torralba és infinitament preciós per a la prehistòria espanyola i és una alegria que estiga en mans d'algú tan ilustrat i en tan poderosos mijos d'acció com el marqués de Cerralbo. El seu estudi, científic i metòdic, seguirà sense descans. ¡Podria aplegar a descobrir els esquelets d'alguns caçadors d'elefants!»

Les primeres excavacions varen ser realisades per Enrique d'Aguilera i Gamboa, marqués de Cerralbo, primer en Torralba de 1909 a 1913 i posteriorment en Ambrona de 1914 a 1916,[4] i han segut considerades com les millor realisades de la primera mitat de el XX.[8]

En 1907,[4] quan el marqués de Cerralbo estiuava en Santa María d'Horta, té notícia de l'aparició de «colossals» osamentas d'elefants; despuix de visitar el lloc i conscient, des del principi, de l'antiguetat dels restants, decidix mamprendre i costejar ell mateixa les excavacions, esperant trobar proves de la seua sincronia en l'home «més primitiu». Les va iniciar en 1909 —un any despuix de prendre possessió com Acadèmic Numerari de la Real Acadèmia de l'Història— i va establir el seu taller paleontológico en un palau de la seua propietat en Santa María d'Horta, localitat relativament pròxima.[8]

Cerralbo va excavar entre 1000 i 2000 m² del jaciment de Torralba i una superfície desconeguda, pero molt menor, del de Ambrona. Els elements paleontológicos recuperats varen supondre 525 restants d'elefant (Palaeoloxodon antiquus), 86 de cavall (Equus caballus torralbae), 37 d'un gran bóvido (Bos primigenius), 25 de cérvol (Cervus elaphus) i 3 de rinoceront (Stephanorhinus hemitoechus),[8] i l'indústria lítica va supondre un total de 557 eixemplars, entre bifaces, hendedores, lascas, núcleus i vores tallades.[4]

Varen acompanyar a Cerralbo en les seues excavacions l'arqueòlec Juan Cabré, el geólogo Pedro Palaus i el paleontòlec francés Édouard Harlé.[9]

La difusió internacional dels treballs en Torralba va ser deguda, per un costat, a la comunicació que va presentar el propi marqués de Cerralbo en el congrés internacional de Prehistòria que es va celebrar en Ginebra en 1912, a la que va acompanyar en una mostra dels seus descobriments,[9] i, per un atre costat, al llibre del paleontòlec alemà Hugo Obermaier, L'home fòssil —obra de referència durant el primer terç de el XX—,[4] en la que descriu les troballes de Torralba, publicat originalment en espanyol en 1916, en una segona edició ampliada en 1925[3] que es va traduir a l'anglés.

1961-1983: Howell i Aguirre

[editar | editar còdic]
Archiu:Palaeoloxodon antiquus - in situ fossil bones - Ambrona. CAPS 25
Detall de l'excavació de Howell de 1963 conservada in situ, en restants de l'elefant Palaeoloxodon antiquus (el tàxon més representat en el jaciment): una defensa, una vèrtebra, una mandíbula (boca avall) i algunes costelles, entre uns atres.

l'antropòlec nortamericà Francis Clark Howell va dirigir sis campanyes d'excavació en Torralba i Ambrona, entre els anys 1961 a 1963 i en 1980, 1981 i 1983. Entre els resultats de les seues investigacions va semblar haver-se demostrat la pràctica de la caça activa per part dels grups humans de l'época —hipòtesis discutida posteriorment, en favor del carroñeo ocasional—. Aixina mateix restants carbonosos semblaven indicar la presència de llars: l'us intencionat i controlat del fòc.

En 1959, en el transcurs del Congrés Panafricano de Prehistòria i Estudis del Cuaternario, en el que John Desmond Clark estava exponent el concepte de «llocs d'ocupació», l'arqueòlec espanyol Luis Pericot (Universitat de Barcelona) va interessar als antropòlecs F. Clark Howell (Universitat de Chicago) i Pierre Biberson (Museu de l'Home de París), en els treballs que havia realisat el marqués de Cerralbo en Torralba i el seu concepte de «estació», molt similar al que estaven debatent.[8][10]

Howell va visitar Ambrona i Torralba en 1960.[5] Va conseguir la finançació i els permissos per a excavar, ajudat per Biberson, que també va poder aportar una miqueta de finançació als treballs. Es va plantejar un equip internacional multidisciplinar i una metodologia de treball moderna.

En les diferents campanyes de 1961 a 1963 varen formar part dels equips de Howell: Pierre Biberson (Museu de l'Home de París, subdirector de les excavacions i responsable de l'àrea de Ambrona), Emiliano Aguirre (Museu Nacional de Ciències Naturals, paleontologia de vertebrats), Dolores Echaide (Univ. de Saragossa, representant en 1961 de la Direcció general de Belles arts), Francisco Jordá Cerdá (catedràtic en la Univ. de Salamanca, delegat de Belles arts en 1962-63), Desmond Collins (Univ. de Cambridge, Regne Unit), Peter Taylor, Richard G. Klein, Blanca Esquerre, José Viloria (MNCN, preparació i restauració de fòssils), Karl W. Butzer (Universitat de Wisconsin, edafologia i geologia), Josefina Menéndez Amor (MNCN) i F. Florschutz (palinología i paleobotánica), Leslie Gordon Freeman (Univ. Chicago, registre), Thomas Lynch (Univ. Chicago), Susan Tax (dibuixant), varis estudiants espanyols i nortamericans i més de vint operaris de la zona.[8][6]

Es varen traçar cuadrículas, es varen alçar perfils estratigráficos i es sigló i va etiquetar cada restant extret. Com a eixemple de minuciositat, les mostres de polen es varen prendre de l'argila adherida entre les dents dels elefants, per a acostar-se lo més possible a l'ambient existent durant l'acumulació dels restants.[8]

En 1973 Aguirre va dirigir l'excavació sistemàtica de més de 200 m² al voltant del museu de Ambrona, construït dèu anys abans, necessària per a corregir les humitats que ho posaven en perill, recuperant més fòssils i indústria lítica.[8]

Les últimes campanyes de Howel es varen realisar en 1980, 1981 i 1983. La possibilitat de trobar algun fòssil humà va facilitar nous respals econòmics, inclús de la National Geographic Society. Per a les excavacions i anàlisis de mostres d'estes campanyes va contar en el següent equip: codirectors: Leslie Gordon Freeman (indústria lítica) i Martín Almagro Basch (director del Museu Arqueològic Nacional); investigadors: Emiliano Aguirre, Karl W. Butzer, Richard G. Klein, M.ª Teresa Alberdi, A. Azzaroli, J. Bischoff, T. E. Cerling, Katherine Cruz-Uribe, Ignacio Doadrio, Frank Harrold, Manuel Clots, P. Preece, Antonio Sánchez-Marco (aus), F. Borja Sanchiz (amfibis), H. P. Schwarcz, Carmen Sesé (micromamíferos), Kathy Schick, N. P. Toth i Charles Turner.[8]

En el conjunt de les seues campanyes, Howell va excavar més de 1000 m² en Torralba, recuperant prop de 700 instruments líticos i més de 2100 fòssils, i uns 2700 m² en Ambrona, en més de 4400 instruments líticos i varis mils de fòssils (d'ells més de 2000 d'elefants).[8]

Les investigacions d'estos anys varen donar lloc a un elevat número de publicacions científiques sobre tots els aspectes relacionats, paleontologia, arqueologia, geologia,[11] paleoclimatología,[12] etc., pero destacant, pel seu impacte social, les relacionades en les presuntes activitats cinegéticas de l'home primitiu.[13]

1990-2002: Santonja i Pérez-González

[editar | editar còdic]
Archiu:Ambrona paleontological site. CAPS 52
Aspecte del jaciment de Ambrona en 2012. Les trincheres de les excavacions s'aprecien en primer pla i despuix dels edificis del museu.

A raïl dels resultats de Howell i colaboradors es varen desnugar, en els anys següents, àmplies discussions sobre algunes conclusions relatives al comportament humà, principalment les relacionades en la caça activa o l'us d'instruments d'os.[10] En la finalitat d'establir un model de formació precís dels jaciments, l'arqueòlec Manuel Santonja i el geólogo Alfredo Pérez-González varen plantejar i codirigieron una nova etapa d'excavacions, enfocada principalment a establir en precisió la geologia i l'estratigrafia detallada dels mateixos. El plantejament es basava en la realisació, prèvia a l'excavació sistemàtica, de tasts i seccions per a l'anàlisis estratigráfico detallat, ya que l'excavació simultànea en àmplies àrees podria dur a la confusió entre facies molt similars, mesclant nivells que deurien diferenciar-se en este atre método. Els treballs es varen iniciar els anys 1990 i 1991, en l'elaboració d'estudis geològics en superfície complementats en alguns sondejos, i les campanyes principals d'excavació es varen realisar, esta volta només en Ambrona, els estius de 1993 a 2000, sense interrupció, realisant-se alguna pren de mostres complementària i atres ensajos entre 2001 i 2002.

L'equip va contar en numerosos especialistes: Carmen Sesé i Enrique Soto (mamífers), Paola Vila (tafonomía), Blanca Ruiz Zapata (palinología), Rafael Mora (zona de Torralba, registre i cartografia), Josep María Parés (paleomagnetisme), Ángel Baltanás (ostrácodos), Ignacio Doadrio (peixos), Ascensió Pinilla (fitolitos), Borja Sanchiz (amfibis i reptils), Antonio Sánchez Marco (aus), Juan M. Rodríguez de Tembleque, Joaquín Panera i Susana Rubio (arqueologia), Christophe Falguères (datacions), Alfonso Benito Calvo (geologia), C. Álvaro Chirveches, M. Vilà Margalef i Alexandra Vicént (consolidació i restauració). L'excavacions varen ser realisades per un gran número d'estudiants d'arqueologia, aplegant a superar el mig centenar en una de les campanyes.

En Ambrona es varen excavar un total de 688 m² i es varen realisar alguns sondejos i tasts de control en Torralba. Es varen obtindre uns 975 eixemplars d'indústria lítica,[14] no obstant la majoria els restants paleontológicos es varen deixar sense extraure, consolidats, coberts de nou i protegits per a evitar la seua deterioració i espoli, en previsió d'una possible ampliació futura de l'exhibició museística in situ a una extensió molt major del jaciment.

Als treballs varen seguir numeroses publicacions, destacant un extens volum monogràfic de la revista Zona Arqueològica (vol. 5, 2005).

Geologia

[editar | editar còdic]

Els sediment en els que s'integren els jaciments corresponen a antics depòsits fluvio-llacustres, discordantes, per un suau paleorrelieve local, sobre els materials triásicos de la zona (constituïts localment per lutitas i algepss en facies de tipo Keuper). S'ubicaven en el fondo pla i impermeable d'una vall allargada procedent d'un antic poljé, llavors ya obert i en procés d'erosió.[15]

Estratigrafia

[editar | editar còdic]

El jaciment de Ambrona s'ubica en la «formació Ambrona»,[16] la gruixa del qual de sediment, en conjunt, no superaria els huit metros. S'han identificat sèt nivells o litofacies, agrupades en tres membres: un d'inferior (nivells AS1 a AS5) —graves, rovines grises i argila—, un atre mig (AS6) —arenes i rovines grises— i el superior (AS7) —graves i arenes roges—. El nivell AS3 (rovines i argila) està localment erosionat, recolzant-se AS4 directament sobre AS2 en alguns punts. La base, discordante, correspon a facies de canal de palmitos aluvials (AS1 i AS2). El nivell AS3 ha segut interpretat com d'ambient llacustre. El restant dels membres inferior i mig (AS4 a AS6) s'interpreten com depositats en ambients fluvio-llacustres someros de baixa energia, en alguns sediment de caixer i desbordament. El membre superior (AS7), d'granulometría major que els precedents, correspon de nou a facies de palmito aluvial, en les que no s'han trobat ni fòssils ni indústria lítica.[15]

El jaciment de Torralba, a la seua volta, està integrat en la Formació Torralba.[11] Seria més recent que la de Ambrona, formada en un moment posterior, no determinable, del encajamiento de la ret fluvial en la vall,[15] encara que Aguirre[10] supon un provable solapamiento temporal entre els membres superiors de Ambrona i els inferiors de Torralba. La gruixa màxima reconeguda d'esta formació supon uns 15 metros. En 1965, Butzer va diferenciar tretze unitats en la columna estratigráfica, agrupades en dos «complexos», abdós en fòssils i indústria lítica:

  • Complex inferior, de tons grisos, caracterisat per graves, arenes i margas (unitats IIa a IId, IIIa, IIIb, IVa i IVb).
  • Complex superior, de colors rojosos, compost per arenes, margas i graves (unitats Va a Vd).

Per damunt de la Formació Torralba se superpon la Formació Sahuco, del Pleistoceno Superior, absent en Ambrona.[8]

Datació

[editar | editar còdic]

Combinant els métodos de resonància paramagnética electrònica (RPE) i urani-tori (U-Th), sobre l'esmalt i la dentina de dents de cavall, s'ha obtingut una datació absoluta no inferior a 350 000 anys, contemporànea de OSI 9 o final de OSI 11.[17]

Els estudis de paleomagnetisme han donat en totes les mostres de Ambrona un valor de polaridad normal, coherent en el cron Brunhes, l'actual, que es va iniciar fa 779 000 anys.[18]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Patrimoni Històric. Base de senyes de bens immobles: Jaciments de Ambrona i Torralba. Mininsterio de Cultura (Espanya).
  2. ↑ Institut Geològic i Miner d'Espanya. «Llocs d'interés geològic espanyols de rellevància internacional (Geosites)». Archivat des d'el original, el 23 de juny de 2021. Consultat el 16 d'octubre de 2011.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Obermaier, H.(1925 [1916]).Comissió d'Investigacions Paleontológicas i Prehistòriques.Madrit:9
    457.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Santonja, M., Pérez-González, A. i Flores, R.(2005).5
    19-38.ISSN 1579-7384.
  5. ↑ 5,0 5,1 White, E. (1975). «El caçador», Equip editorial de llibres Clave-Life (ed.) (ed.). El primer home, Clave-Life International (Nederland), pp. 66-95.
  6. ↑ 6,0 6,1 Monge, Celestino(1963).20 de juliol de 1963Consultat el 25 d'abril de 2011.
  7. ↑ Breuil, H.(1910).L'Anthropologie.21
    369-371.
  8. ↑ 8,00 8,01 8,02 8,03 8,04 8,05 8,06 8,07 8,08 8,09 Aguirre, E.(2005).5
    40-77.ISSN 1579-7384.
  9. ↑ 9,0 9,1 Santonja Gómez, M. (ed.); Pérez González, A.; Ruiz Zapata, B.; Sesé, C. i Soto, E. (2005) Esperant el Diluvi. Ambrona i Torralba fa 400.000 anys. Madrit: Museu Arqueològic Regional, Comunitat de Madrit, Junta de Castella i Lleó: 55 págs.
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 Aguirre, E. (2008). Homo hispànic, Madrit: Espasa Calpe, pp. 389. ISBN 978-84-670-2823-2.
  11. ↑ 11,0 11,1 Butzer, K. W.(1965).150(3704)
    1718-1722.doi:10.1126/science.150.3704.1718.
  12. ↑ Menéndez-Amor, J. i Florschutz, F.(1963).61
    121-133.
  13. ↑ Cole, S.(1962).308
    160-162.
  14. ↑ Santonja, M., Panera, J.; Rubio Jara, S. i Pérez-González, A.(2005).5
    306-332.ISSN 1579-7384.
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 Pérez-González, A. i Santonja, M.,(2005).5
    176-188.ISSN 1579-7384.
  16. ↑ La «formació Ambrona» és una unitat no definida formalment, senyalat expressament pels seus autors (Pérez-González i Santonja, 2005), per això s'ha indicat entre comillas i el terme formació en minúscules.
  17. ↑ Falguères, C. ; Bahain, J. J.; Pérez-González, A.; Mercier, N.; Santonja, M. i Dolo, J. M.(2006).33(2)
    149-157.doi:10.1016/j.jas.2005.07.006.Consultat el 17 de febrer de 2011.
  18. ↑ Parés, J. M.; Pérez-González, A. i Santonja, M.,(2005).5
    190-198.ISSN 1579-7384.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Jaciments_de_Torralba_i_Ambrona&oldid=783672»