Poljé

Un poljé (del eslau polje: "camp") és una depressió en un massiç de roca càrstica de grans dimensions a modo de vall allargat i tancat, de fondo pla, de gran tamany i contorns irregulars. Les vores són empinades i en ells aflora la roca calcàrea. Est deu la seua presència a la modificació per dissolució de blocs de calcàrea fallats o plegats cap a avall. Sol estar recorregut per una riera que desapareix súbitamente per un sumidero o pónor. El poljé pot inundar-se temporalment (o permanentment, transformant-se en un llac) si l'aigua superficial reglota la capacitat de desaiguador del pónor i atres clavills i albellons, o si s'eleva el nivell de les aigües subterrànees.

Poljé

Vista del poljé de Vega de Comeya, en la part asturiana dels Picos d'Europa. En el passat va ser un antic llac i actualment una turbera. Este poljé és un dels més representatius d'Europa.

Montes de la serra de Aizcorri al fondo, vists des de les campas de Urbía.

Vista del poljé de Navalasno, en el Parc natural de les Serres de Cazorla, Segura i Les Viles.

El fondo pla del poljé sol estar tapizado de terra rossa, una argila procedent de la descalcificació de la calcàrea. Solen ser valls molt fèrtils en funcionar com a trampes de sediments.

Poljés en Espanya

• Un dels poljés més grans de la península ibèrica està en el Pla de Zafarraya, província de Granada (Espanya). Se situa en l'interior del massiç montanyós calizo de Serra Grossa.

• Un atre dels poljés més representatius és el de Vega de Comeya, en Astúries (Picos d'Europa). És un dels més visitats per la gran amplitut que presenta i la forma tan característica que adquirix en estar rodejat per cordilleres.

• Un atre eixemple visitat i estudiat per geòlecs i geomorfòlecs de tot lo món és el de Matienzo en el municipi de Ruesga (Cantàbria),

• El poljé de la Nava en Cabra (Còrdova), dins del parc natural de les Serres Subbéticas.

• També en Cantàbria es troba el poljé del terme municipal de Liendo, entre les desembocadures dels rius Asón (riga de Treto) i Agüera (riga de Oriñón).

• En la Serranía de Ronda (província de Màlaga) destaquen per les seues grans dimensions els Plans de Líbar, entre els municipis de Benaoján, Montejaque, Jimera de Líbar, Corts de la Frontera i Villaluenga del Rosario.

• En el País Vasc es troba el poljé de la serra d'Aizcorri, en el parc natural de Aizcorri-Aratz, situat en les campas de Urbía. El montanyisme, la fonda i l'ermita de Urbía, l'ambient pastoril i l'espectacular paisage que presenta durant tot l'any fan que siga un dels llocs més visitats de la comunitat. Situat entre les províncies d'Àlaba i Guipúscoa, les campas de Urbía comprenen aproximadament 800 hectàrees, a una altitut d'entre 1000 i 1100 metros.

• En la província de Soria tenim el Poljé de Conquezuela en un entorn plagat d'assentaments prerromanos, monuments megalítics i un espectacular campament acheulense de caçadors d'elefants.

• En el Parc natural de les Serres de Cazorla, Segura i Les Viles, província de Jaén, destaquen els poljés de Navalasno i de Cañada de la Creu, en la zona dels Campos d'Hernán Baralla, que constituïxen la plataforma calcárea més extensa i elevada de la península ibèrica, en 144 km² i una altitut mija d'1.697 m.