Àlaba
Àlaba[1] (dos denominacions oficials: en castellà, Àlaba;
- Este artícul conté una traducció derivada de «Plantilla:Lang-eu» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.) és un territori històric espanyol i una de les tres províncies que formen la comunitat autònoma del País Vasc. La seua capital i ciutat més poblada és Vitòria, que és també sèu de les institucions de la comunitat autònoma i capital de la comunitat del País Vasc. Té una superfície de 3037 km² (segons l'INE),[2] sent la més extensa de les tres províncies vasques. En 2025 contava en una població de 341 961 habitants (INE),[3] ocupant elloc 37 entre les províncies espanyoles i l'últim lloc entre les de la comunitat autònoma. La seua diputació és una de les diputacions provincials en règim foral; que té majors competències i institucions polítiques diferenciades del restant de diputacions. És un territori aforado.
Toponímia
[editar | editar còdic]Des d'una visió històrica i documentada, el primer escrit que fa referència al topònim actual d'Àlaba ho trobem en les fonts musulmanes d'el VIII, concretament en l'any 792, a on apareix en el topònim àrap Al-ba ( ألبة, Àlaba). Els musulmans, ademés, utilisaven el terme dār al-ḥarb, terra de la guerra, per a fer referència als territoris del nort peninsular que no es regien baix la Llei Islàmica, és dir, terra susceptible de ser ocupada i fiscalizada.[4]
Des del prisma del nacionalisme vasc s'oferix una atra solució per a este topònim. En opinió del fallit llingüiste alavés Henrike Knörr, el seu nom en vasc procedix de alaba, derivat de lau, 'planura', més l'artícul. En vasc també ha segut utilisada la forma Llaurava-herria o Alaba-herria (forma utilisada per Axular), encara que d'acort en la llegislació autonòmica del País Vasc, la denominació oficial d'Àlaba, com a territori històric, és bilingüe:
- Llaurava és la denominació oficial en vasca.
- Àlaba és la denominació oficial en castellà. En juny de 2011, l'acort presupostari alcançat entre el PSOE i el PNV en el Congrés dels Diputats va incloure el canvi de denominació oficial de la província, per mig del qual, la denominació oficial seria la de Llaurava/Àlaba.[5][6][7]
Història
[editar | editar còdic]
Àlaba va ser habitada en l'época prerromana per autrigones, caristios, várdulos i berones. A l'época romana s'adscriuen els importants jaciments trobats, tant en la part més septentrional (Aloria), com en la central (Iruña-Veleia, Arcaya, Sant Román) —per la que transita la calçada Ab Asturica Burdigalam (d'Astorga a Bordeus)— i en la meridional (Campezo). En el VIII el territori alavés es troba de forma intermitent formant part del Regne d'Astúries. Es tracta d'una zona poc poblada, pero en un elevat interés estratègic tant per a cristians com per a musulmans. En l'any 756 l'emir Abd al-Rahman I ataca i termina per sometre al territori d'Àlaba. Entre els anys 767 i 883 “els alavesos es convertixen en dimmíes o súbdits no musulmans de Còrdova”, estatut que els permet conservar institucions, bens i religió, fins que finalment són somesos, esta volta, pel monarca astur-lleonés Alfonso III.[8]
Durant este periodo, en l'any 866 el rei Alfonso III crea el Comtat d'Àlaba en el propòsit de contar en una autoritat local que fera front a la posició de clara vulnerabilitat militar que tenia el territori alavés respecte als musulmans.
Razias musulmanes
[editar | editar còdic]Els atacs musulmans contra Àlaba varen ser molt numerosos, sent potser la regió que més razzias va sofrir en tota la península.
En l'any 767, en Abderramán I, segons les cròniques àraps, va haver una expedició contra Àlaba manada per Bedr, partint, com la majoria, de La Rioja, i varen entrar per Pancorbo i la llanada de Miranda. En l'any 791, en Hixem I, l'eixèrcit musulmà a les órdens del general Ubayd Allah ben Uthmán. En l'any 792, recent pujat al tro Alfonso II d'Astúries, esta volta els musulmans al mando del general Abd al-Málik ben Mugith, saquegen tota la Llanada. L'any 794, els musulmans ataquen dirigits per Abd al-Karim, pero despuix cauen derrotats per Alfonso II en Lutos, en terres asturianes. En 796, es dona un atre atac, organisat pel fallit Hixem I. En 801, dirigits pel príncip Moawia, germà de l'emir, atacant Al-ba ( ألبة, Àlaba) i al-
Qilāˁ (القلاع،, els castells), pero l'eixèrcit musulmà cau derrotat en un desfiladero prop de Miranda, en una emboscada preparada pels alavesos; és la batalla de la Pobla d'Arganzón. En 803 reben Àlaba i els castells atre atac de l'eixèrcit dirigit per un dels germans Ben Mugith; es tenen poques fonts d'este atac i pot ser que fora un fracàs, en el Wadi-Aroun, molt possible el riu Orón. Despuix d'uns anys de calma, despuix de morir Alhakén I, aplega en poder Abderramán II, que eixecuta l'atac més violent registrat en Àlaba, segons fonts àraps, que indiquen que entren per una gola anomenada Guerniq, darrere de la qual hi havia una planura a on tenia l'enemic els seus almagasens i recaptes. Varen caure les tropes àraps sobre aquells plans i els varen prendre, apoderant-se de tots els recaptes. Tots aquells llocs els varen trobar deserts per la fugida dels seus habitants. L'incursió la va realisar en l'estiu de 822. 'Abd al-Karim invadix les terres d'Àlaba, saquejant-les. Despuix de rebre promesa de sumissió per part de castellans i alavesos, 'Abd al-Karim va tornar a Còrdova duent en garantia numerosos rehens. Esta terrible expedició va afectar casi únicament a la regió d'Àlaba. Una atra expedició contra Àlaba és relatada per l'historiador àrap Ibn Hayyan. Conta que en l'any 825 una tropa cordovesa dirigida per Ubayd Allah, en la colaboració dels vascones de Pamplona, aliats llavors de l'emir, varen penetrar en el més d'agost en la llanada alavesa aplegant fins al «mont dels Madchus o adoradores del fòc», a on despuix de durs combats varen destrossar a les forces cristianes. Eixes montanyes que els varen tancar el pas ben varen poder ser les montanyes que van des del Gorbea fins al massiç d'Aitzgorri. En l'any 838, dirigit pel príncip Saíd, i en 839 per Musa ibn Musa. L'última razzia contra Àlaba durant el regnat d'Alfonso II va ser en l'estiu del 842, any del decés d'este rei astur. Durant el regnat d'Ordoño I d'Astúries, cap a l'any 854, va poder haver una atra razzia contra Àlaba, pero no es tenen molts detalls d'ella. En l'any 863, en el que un eixèrcit dirigit pel general Abd al-Málik ibn al-Abbás va invadir, va arrasar i va passar a gavinet la zona alavesa. En l'any 867 el príncip Al-Hakkam atacarà de nou, ocupant el castell de Guerniq (o Yarniq), el mateix de la campanya del 823. Es discutix l'ubicació real del castell, si en la zona de l'actual port d'Azáceta o en una zona entre Echabarri-Ibiña i Miñano Major, cridada Guernika. En l'any 882 l'eixèrcit cordovés cau sobre Àlaba partint des de la Rioja. Varen intentar entrar els musulmans per Castro Cellorigo pero varen ser rebujats pel comte Vés-la Jiménez, segon comte d'Àlaba; poc despuix ho varen intentar per Pancorbo i varen fracassar igualment. En 883, es repetix el resultat de l'any anterior, en els mateixos contendents. És l'últim any de les razzias cíclicas. Àlaba es lliura de les constants razzias, llevat la d'Almanzor de l'any 1000, en descendir la frontera en les reconquistas i repoblaments, en época del rei Alfonso III d'Astúries.
Edat Mija
[editar | editar còdic]
En el VIII el territori alavés ya es trobava en l'òrbita del regne astur des del regnat de Fruela I d'Astúries, pero seria en el IX quan la monarquia astur va organisar Àlaba baix la forma política de comtat, la qual no desapareixeria fins a fins d'el XII quan Sancho VI de Navarra va desplegar iniciatives per a introduir en el territori alavés noves formes d'organisació jurídica i política otorgant furs a poblacions com Vitòria. Entre els sigles IX i XI el territori que hui cobrix Àlaba va formar part del Comtat de Castella, que pertanyia al regne lleonés fins a l'any 932 d. C., en la que Castella es va independisar per a formar més vesprada el Regne de Castella (cap a 1065). Àlaba es va unir breument a Castella quan, aprofitant els problemes successoris, un noble local cridat Eglyón o Elyón se subleva per a traure profit de la situació. Rodrigo de Castella, el primer comte de Castella va ser l'encarregat de sofocar la rebelió que va semblar acabar-se (867 o 868) sense ni tan sols traure l'espasa. Este va poder ser el motiu pel qual a partir d'eixe moment el comte Rodrigo va a estendre els seus dominis també sobre Àlaba. Encara que el seu nom seguix sense aparéixer en els documents firmats en els dominis del bisbat de Valpuesta, sí apareix en un document de donació d'Obarenes (870) i en una carta del monasteri alavés de Sant Millán de Salcedo (18 d'abril de 873), en la vall de Cuartango junt en el senyor Sarracín Muñoz, que poguera ser elloctinent de Rodrigo en terres alaveses.
Fernán González, a finals d'el X es convertix en comte de Castella, Burgos, Àlaba, Lantarón i Cerezo (c. 931-944) unificant els territoris i conseguint l'autonomia del Comtat de Castella existint també a l'oest de l'actual territori alavés el comtat de Lantarón. Durant la major part d'el XII el comtat d'Àlaba estarà vinculat al Regne de Navarra, pero l'any 1199 el rei Sancho VII de Navarra pert Vitòria i la major part d'Àlaba en favor del rei castellà Alfonso VIII de Castella. En el context de la guerra entre Castella i Navarra la Confraria d'Arriaga acabaria per «entregar-se voluntàriament» a Castella. La Rioja Alavesa, nucleada entorn a la vila de Laguardia, continuaria formant part del Regne de Navarra fins a finals d'el XV, moment en que, en el marc de la Guerra Civil de Navarra, Castella va conquistar el territori de la Sonsierra de Navarra passant a integrar-se pràcticament en la seua totalitat en Àlaba.
Els precedents de la província d'Àlaba es varen donar a través de dos germandats promogudes per Vitòria dins de la Corona de Castella. En 1296 la Germandat d'Haro, Vitòria la promou junt a les actuals Colla d'Añana, Colla de Campezo-Montanya Alavesa, Colla de Laguardia-Rioja Alavesa, Colla de Salvatierra, enclavament de Treviño, Miranda d'Ebre i les comarques de Rioja Alta i Rioja Mija. No aixina Zuya ni Ayala. La Germandat d'Àlaba es va fundar el 4 d'octubre de 1463 en Rivabellosa (Àlaba). En ella varen quedar integrades les viles de Vitòria, Miranda d'Ebre, Salvatierra, Pancorbo i Sajazarra; 26 germandats locals i 2 juntes, la de Sant Millán i Arana.
Edat Contemporànea
[editar | editar còdic]La província és coneguda per la batalla de Vitòria, dins de la guerra de l'Independència espanyola, contra l'invasió francesa del país comandada per Napoleón Bonaparte. Despuix de la restauració de la monarquia borbònica en Espanya, s'escomencen a donar els enfrontaments entre lliberals i carlistas, donant lloc a les guerres carlistas. Durant este XIX va haver dos lliberals alavesos que varen aplegar a presidir el Govern d'Espanya, Salustiano Olózaga i Miguel Ricardo d'Àlaba.
Geografia
[editar | editar còdic]El chicotet enclavament burgalés de Treviño es troba al sur del territori alavés.
Els cims principals d'Àlaba són el Gorbea, en 1482 m s. n. m. (cim compartit en Viscaya); l'Aratz, en 1443 m s. n. m.; el Palomares, en 1436 m s. n. m. i la serra de Toloño, en 1271 m s. n. m. Els rius principals que discorren de forma total o parcial per Àlaba són el Zadorra, el Bayas, el Nervión, l'Ajuda, l'Omecillo, l'Ega, l'Ebre i l'Inglares.
Govern i administració
[editar | editar còdic]Àlaba, com el restant de províncies que constituïxen el País Vasc, és un territori històric que conta com a institucions forals pròpies a la Diputació Foral d'Àlaba i a les Juntes Generals d'Àlaba. La Diputació és l'orgue de govern i administració provincial que, per un costat, eixercita les funcions que en el restant de províncies espanyoles eixercixen les diputacions provincials i que, per un atre, és depositària també de competències específiques (carreteres, servicis socials, miñones, etc.) derivades dels drets històrics reconeguts a Àlaba i als demés territoris forals. Entre estes competències forals, adquirix especial rellevància l'administració del sistema fiscal propi que, en la seua actual forma, data de 1876 quan el govern central va abolir el sistema foral de les províncies vasques, pero posant en marcha casi al mateix temps el sistema de concert econòmic pel que la Diputació recapta els tributs dels alavesos efectuant despuix una aportació a l'Estat i al País Vasc per a contribuir a les despeses comunes del govern nacional i del de la comunitat autònoma. La Diputació, mentres que orgue colegiat en poders eixecutius, està dirigida pel Diputat General, càrrec actualment eixercitat per Ramiro González Vicente (PNV). Les Juntes Generals d'Àlaba són l'institució que té atribuït el poder normatiu de primer orde en Àlaba a través de l'aprovació de «normes forals». Estan compostes per 51 representants cridats procuradors o junteros, que són elegits en les eleccions forals celebrades de manera simultànea a les eleccions municipals en Espanya. Funcionen com un verdader parlament provincial que elegix al Diputat General, aprova els presuposts i controla l'activitat de l'eixecutiu foral alavés. En l'actualitat el president de les Juntes Generals d'Àlaba és la procuradora del PNV Irma Basterra Ugarriza.
| Partit polític | Escans | |
|---|---|---|
| Partit Nacionaliste Vasc | 15 | |
| EH Bildu | 14 | |
| Partit Socialiste d'Euskadi - Euskadiko Ezkerra | 9 | |
| Partit Popular del País Vasc | 9 | |
| Podem | 3 | |
| Vox | 1 | |
- Endeutament de la Diputació Foral d'Àlaba
A dia 31 de decembre de 2008 l'endeutament en el que havia incorregut la Diputació Foral d'Àlaba ascendia a 76 millons d'euros, segons les sifres publicades pel Ministeri d'Economia i Facenda.[9] Un any despuix (31 de decembre de 2009), esta sifra s'havia incrementat fins als 180 millons d'euros, és dir, més d'un 236 % respecte a l'any anterior.[10] Finalment, segons les últimes senyes disponibles (31 de decembre de 2010), l'endeutament va seguir ascendint fins a alcançar els 338 millons d'euros,[11] és dir, més d'un 187 % respecte a finals de 2009, i un acumulat del 444 % des de decembre de 2008. En atres paraules, el deute en dos anys s'ha multiplicat per 4,5 voltes, alcançant més de 1000 euros per cada alavés resident. Comparativament, la Diputació Foral de Guipúscoa, incorre a 31/12/2010 en un endeutament de 285 millons d'euros, o 403 euros per habitant. I la Diputació Foral de Viscaya, incorre a 31/12/2010 en un endeutament de 949 millons d'euros, o 823 euros per habitant.
Divisió administrativa
[editar | editar còdic].png){kind=link}
El territori està dividit en sèt colles, conforme recorda el dit «Sèt Colles fan Àlaba una» (Zazpi talde Llaurava Bat).
Demografia
[editar | editar còdic]
La província d'Àlaba excloent la seua capital, Vitòria, suma 80 000 habitants, prop de 340 000 incloent la capital. Es dona una marcada macrocefàlia ya que més del 75 % de la població total de la província residix en la ciutat de Vitòria. La macrocefàlia alavesa és el resultat de l'escassea de poblacions d'una certa entitat a excepció del vall d'Ayala en ciutats com Llodio i Amurrio abdós en més de 10 000 habitants. En la zona central d'Àlaba és a on es concentra la major part de la població per l'ubicació de Vitòria en eixa part de la província rodejada de poblacions en certa importància en les que s'alcancen els 280 000 habitants. Municipis com Zuya, Cigoitia, Vilarreal d'Àlaba i Arrazua-Ubarrundia llimitant al nort en la capital i les localitats de Salvatierra, Alegria d'Àlaba i Iruña d'Oca en l'eix del ferrocarril Madrit-Irún que les conecta en el centre de Vitòria són les més importants de la zona central. Àlaba és la província en que existix un major percentage d'habitants concentrats en la seua capital (75,77 %, front a una mija estatal de 31,96 %). Els vint municipis més poblats d'Àlaba són els indicats en la següent taula. Senyes obtingudes de l'Institut Nacional d'Estadística en 2024, en denominació oficial del municipi indicada per l'INE:
| Posició | Municipi | Població |
|---|---|---|
| 1.ª | Vitòria | 257 968 |
| 2.ª | Llodio | 17 982 |
| 3.ª | Amurrio | 10 330 |
| 4.ª | Salvatierra | 5155 |
| 5.ª | Iruña d'Oca | 3625 |
| 6.ª | Oyón | 3414 |
| 7.ª | Alegria d'Àlaba | 2971 |
| 8.ª | Ayala | 2942 |
| 9.ª | Zuya | 2372 |
| 10.ª | Vilarreal d'Àlaba | 2086 |
| 11.ª | Arceniega | 1856 |
| 12.ª | Cigoitia | 1844 |
| 13.ª | Aspárrena | 1611 |
| 14.ª | Labastida | 1565 |
| 15.ª | Laguardia | 1478 |
| 16.ª | Urcabustaiz | 1462 |
| 17.ª | Ribera Baixa | 1439 |
| 18.ª | Aramayona | 1381 |
| 19.ª | Oquendo | 1194 |
| 20.ª | Campezo | 1085 |
-
Població per municipi (2018)
-
Densitat de població per municipi (2018)
-
Creiximent de la població per municipi (1998-2008)
-
Creiximent de la població per municipi (2008-2018)
Transport
[editar | editar còdic]Autobús interurbà
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Àlaba Bus.
Existixen vàries llínees d'autobusos interurbans que recorren la província i zones limítrofes, les quals, en la seua majoria, tenen com a punt d'eixida la capital, Vitòria. Varen ser posades en marcha en 2015 per la Diputació Foral d'Àlaba a través del Departament d'Infraestructures Viàries i Movilitat.
Nort
[editar | editar còdic]Est
[editar | editar còdic]Sur
[editar | editar còdic]És possible el pagament en un desconte usant la targeta BAT, que és la mateixa que es pot utilisar en els autobusos urbans i el tramvia de Vitòria.[13]
Rodalies Renfe
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Rodalies Àlaba.
Rodalies Àlaba és una llínea de trens interurbans que dona servici a Vitòria i al seu àrea funcional, explotat per Renfe baix la marca Renfe Rodalies. Les estacions amprades, no obstant, pertanyen a Adif. Està composta per una sola llínea, que unix les estacions de Miranda d'Ebre, Manzanos, La Pobla d'Arganzón, Nanclares de la Oca, Vitòria, Alegria d'Àlaba, Salvatierra, Aspárrena i Alsasua amprant la llínea ferroviària Madrit-Irún-Hendaya durant tot el seu recorregut. La llínea va ser inaugurada en maig de 2025 en la presència de diverses autoritats.[14]
Cultura
[editar | editar còdic]Festes
[editar | editar còdic]
La seua sant patró és Sant Prudencio, festejat anualment el 28 d'abril, i la seua patrona la Verge d'Estíbaliz, la festivitat de la qual és el segon dumenge de setembre. Les festes de Sant Prudencio i La nostra Senyora d'Estíbaliz se celebren conjuntament entre el 28 d'abril i l'1 de maig en la localitat d'Armentia i en el Santuari d'Estibaliz, en Argandoña, abdós llocs en el municipi de Vitòria (País Vasc).
Monuments i llocs d'interés
[editar | editar còdic]
- Vitòria
- La seua capital, Vitòria, conta en un gran número de monuments i llocs d'interés, entre els que destaca la catedral de Santa María de Vitòria en ple caixco medieval. Va ser ademés l'European Green Capital (Capital Verda Europea) 2012.
- Valle d'Ayala
- Caixco històric d'Arceniega i Santuari de La nostra Senyora de la Carrasca
- Torre Palau de Murga en Ayala
- Conjunt palatí-conventual de Quejana en Ayala
- Santuari de Santa María del Yermo en Llodio
- Palau de Lamuza en Llodio
- Colla de Zuya
- Cascada de Gujuli en Urcabustaiz
- Bot del Nervión.
- Parc natural del Gorbea
- Embassament d'Urrúnaga en Vilarreal d'Àlaba
- Conjunt Palatí de Zurbano
- Colla de Salvatierra
- Castell i Palau de Guevara
- Caixco històric de Salvatierra i Dolmen de Sorgineche
- Embassament d'Ullíbarri-Gamboa
- Ermita de La nostra Senyora d'Ayala en Alegria d'Àlaba
- Palau dels Larrea en Argómaniz
- Pintures medievals de les iglésies d'Alaiza i Gaceo en Iruraiz-Gauna
- Palau Lazarraga en Zalduendo d'Àlaba
- Colla d'Añana
- Oppidum romà d'Iruña-Veleia en Víllodas (Iruña d'Oca)
- Jardí botànic i ruïnes del monasteri de Santa Catalina de Badaya en Trespuentes (Iruña d'Oca)
- Salines romanes d'Añana
- Torre dels Varona en Villanañe
- Torre d'Orgaz i Torre del Condestable en Fontecha
- Parc natural de Valderejo
- Vila medieval d'Armiñón
- Castell de Portilla i Castell de Lanos en el municipi de Zambrana
- Colla de Campezo - Montanya Alavesa
- Vila medieval d'Antoñana
- Vila medieval de Bernedo
- Vila medieval de Peñacerrada
- Parc natural d'Izki
- Colla de Laguardia - Rioja Alavesa
- Cellers i Hotel Marqués del Riscal en Elciego
- Caixco històric de Labastida
- Vila medieval de Salinillas de Buradón
- Caixco històric de Laguardia
- Cellers Ysios en Laguardia
- Poblat celtíbero de La Foya en Laguardia
- Dolmen de la Hechicera en Elvillar
- Vila medieval de Labraza
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Topònim en castellà segons la Real Acadèmia Espanyola: Ortografia de la llengua espanyola. Madrit: Espasa, 1999. ISBN 84-239-9250-0; "Apèndix 3", pàgines 133-155.
- ↑ Institut Nacional d'Estadística (ed.): «archive. org/web/20140521031803/http://www. ine. es/jaxi/tabla. do? path=%2Ft43%2Fa011%2Fa1998%2Fdensidad%2Fa2009%2Fl0%2F&file=t10034. px&type=pcaxis&L=0 Àlaba per municipis i població, superfície i densitat». Archivat des d'el ine. es/jaxi/tabla. do? path=/t43/a011/a1998/densidad/a2009/l0/&file=t10034. px&type=pcaxis&L=0 original, el 2014-05-21. Consultat el 2012-03-01.
- ↑ «ine. es/jaxiT3/Datos. htm? t=67988 Cense anual de població 2021-2024» (en és). INE. Consultat el 26 de decembre de 2024.
- ↑ La Vasconia peninsular en les font àraps (anys 711 – 929). Jesús Lorenzo Jiménez. 2019. Euskaltzaindia. 978-84-944512-8-7
- ↑ noticiasdegipuzkoa. com/2011/06/22/sociedad/euskadi/les-provincias-de-la-cav-se-denominaran-en-euskera Diari Notícies de Gipuzkoa: Les províncies de la CAV es denominaran en vasca (22 de juny de 2011) noticiasdegipuzkoa. com/2011/06/22/sociedad/euskadi/les-provincias-de-la-cav-se-denominaran-en-euskera archivat en Wayback Machine.
- ↑ boe. es/boe/dias/2011/07/06/pdfs/BOE-A-2011-11606.pdf Llei 19/2011, de 5 de juliol, per la que passen a denominar-se oficialment "Llaurava/Àlaba", "Gipuzkoa" i "Bizkaia" les demarcació provincials anomenades anteriorment "Àlaba", "Guipúscoa" i "Viscaya"
- ↑ Vitòria-Gasteiz. Portal de la teua ciutat. «portaldetuciudad. com/es-es/noticias/el-nombre-oficial-de-els-tres-territorios-vascos-sera-en-euskera-vitoriagasteiz-006_1_3_183887_21. html ». Consultat el 2012-07-10.
- ↑ María Jesús Rubiera i els seus estudis sobre l'història del-Andalus. Jesús Zanón. Sharq Al-Andalus: Estudis mudéjares i moriscos, 0213-3482, Nº 10-11, 1993-1994 (Eixemplar dedicat a: Homenage/ homenage a María Jesús Rubiera Mata), págs. 123-134
- ↑ Senyes de deute viu local del Ministeri d'Economia i Facenda :>«archive. org/web/20110628024609/http://www. meh. es/Documentacion/Publico/AdministracionElectronica/Oficina%20Virtual%20Entidades%20Locals/Deuda_Diputaciones_y_Asimilados_2008. xls Deute viu de les Diputacions de Règim Comú, Diputacions de Règim Foral, Consells i Cabildos insulars a 31/12/2008». Ministeri d'Economia i Facenda. Archivat des d'el meh. es/Documentacion/Publico/AdministracionElectronica/Oficina%20Virtual%20Entidades%20Locals/Deuda_Diputaciones_y_Asimilados_2008. xls original, el 28 de juny de 2011. Consultat el 2011-06-02.
- ↑ Senyes de deute viu local del Ministeri d'Economia i Facenda: >«archive. org/web/20111104092817/http://www. meh. es/Documentacion/Publico/AdministracionElectronica/Oficina%20Virtual%20Entidades%20Locals/Deuda_Diputaciones_y_Asimilados_2009. xls Deute viu de les Diputacions de Règim Comú, Diputacions de Règim Foral, Consells i Cabildos insulars a 31/12/2009». Ministeri d'Economia i Facenda. Archivat des d'el meh. es/Documentacion/Publico/AdministracionElectronica/Oficina%20Virtual%20Entidades%20Locals/Deuda_Diputaciones_y_Asimilados_2009. xls original, el 4 de novembre de 2011. Consultat el 2011-06-02.
- ↑ Senyes de deute viu local del Ministeri d'Economia i Facenda: >«archive. org/web/20110628024621/http://www. meh. es/Documentacion/Publico/DGCFEL/DeudaViva/DeudaVivaDipyCab2010. xls Deute viu de les Diputacions de Règim Comú, Diputacions de Règim Foral, Consells i Cabildos insulars a 31/12/2010». Ministeri d'Economia i Facenda. Archivat des d'el meh. es/Documentacion/Publico/DGCFEL/DeudaViva/DeudaVivaDipyCab2010. xls original, el 28 de juny de 2011. Consultat el 2011-06-02.
- ↑ [https://www. ine. es/jaxiT3/Tabla. htm? t=2854&L=0
- ↑ araba. eus/alavabus/ Autobusos interurbans d'Àlaba, vigents des de mediats de 2015
- ↑ «com/2025/05/el-primer-tren-de-cercanias-de-alava-llega-puntual-a-vitoria/? amp=1 El primer tren de Rodalies aplega puntual a Vitòria» (en és). Gasteiz Berri. Consultat el 30 de maig de 2025.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- <cite style="font-style:normal" id="CITAREFMartínez Díez2004">Martínez Díez (2004). El Comtat de Castella (711-1038). L'història front a la llegenda, Valladolit: Junta de Castella i Lleó. ISBN 84-9718-275-8.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Àlaba.- 15px|link=|alt= Wikisource contiene obras originales de o sobre Àlaba.
- alava. net Diputació Foral d'Àlaba
- embalses. net/provincia-22-alava. html Estat dels embassaments en la província
- eus/es/3520/ L'història del vasc en Àlaba contada en 3 minuts
- Este artícul conté una traducció derivada de «Álava» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.