Jardí botànic de Santa Catalina (Trespuentes)
_-_Jard%C3%ADn_Bot%C3%A1nico_de_Santa_Catalina,_convento_10.jpg)
El Jardí botànic de Santa Catalina o en vasca: Santa Katalina Lorategi Botanikoa, és un jardí botànic d'uns 32.500 metros quadrats d'extensió que es troba en el municipi d'Iruña de Oca, en l'entorn de la Serra Badaya, província d'Àlaba, comunitat autònoma del País Vasc, Espanya. És membre de l'Associació Ibero-macaronésica de Jardins Botànics.
Localisació
Jardí botànic de Santa Catalina Centre d'interpretació, 01191 Trespuentes (Àlaba)
- Teléfon: 688 897048
- Correu electrònic: jardincatalinagmail.com
- Horari d'estiu (maig - setembre):
- Dilluns a divendres: 10:00-14:00 h
- Dissabtes, dumenges i festius: 10:00-20:00 h
- Horari de hivern (març-abril i octubre - novembre):
- Dilluns a divendres: 10:00-14:00 h
- Dissabtes, dumenges i festius: 11:00-15:00 h
- Restant de l'any: Tancat des del 30 de novembre del 2018 fins a març 2019
Cóm aplegar
- Des de Vitòria, eixir de Vitòria, en sentit Miranda d'Ebre, prendre la desviació cap a Mendoza, res més passar el creuament de Víllodas, s'aplega a Trespuentes.
- Una atra opció és dirigir-se per la N-1 per a enllaçar en la A-3332.
Se situa sobre les ruïnes del convent de Santa Catalina de Badaya entre el riu Zadorra i la Serra de Badaya, en el poble de Trespuentes, en el municipi d'Iruña de Oca. A 12 km de Vitòria i 5 km de la capital del municipi, Nanclares de l'Oca.
Per a accedir al jardí existixen 3 aparcaments situats a lo llarc de la pujada al mateix. El primer es troba a al voltant d'un quilómetro de distància i té capacitat per a 100 coches; el segon, per a 10 coches, està a uns 675 m i el tercer, per a 60 coches, està a tan sol 75 m del jardí.
Història
Descendents de la família més poderosa d'Iruña de Oca, varen ser els que varen construir la casa torre en el XIII, temps de tumults feudals.[1]
Sigle i mig despuix quan va haver pau en la zona, els Iruña varen decidir canviar el seu lloc de residència i varen construir una nova edificació en Vitòria (l'actual torre de donya Otxanda), i varen cedir la seua antiga residència a l'orde dels Jerónimos.
Pocs anys despuix va passar a mans dels flares agustinos, que varen ser els que varen construir el monasteri de Santa Catalina, i varen conservar la vella torre, a la que varen adossar una iglésia en el seu corresponent claustre.[2]
En 1835 en la Desamortisació de Mendizábal va ser desocupado pels flares. I la ruïna total es va apropiar del recint, en la primera guerra carlista va ser reconvertit en quarter de les tropes del pretenent Don Carlos, sent cremada posteriorment.
En 1999 l'ajuntament d'Iruña de Oca es va fer càrrec del recint i va posar en marcha un pla director en el que es va construir actual jardí botànic, que va ser inaugurat en 2003.[3]
En 2012 es va posar en marcha un segon pla director l'objectiu del qual va ser la recuperació de les ruïnes del monasteri, donar major difusió al jardí i posar-ho en valor per a que fora un atractiu turístic de la província d'Àlaba.
En 2015 va ser nomenat parc estelar Starlight del món, per ser considerat un lloc idòneu per a realisar observacions astronòmiques.
Referències
- ↑ «Ajuntament de Iruña de Oca, Jardí Botànic de Santa Catalina.».Consultat el 3 d'octubre de 2020.
- ↑ «Tierrasinsolitas.com/, Jardí Botànic de Santa Catalina.».Consultat el 3 d'octubre de 2020.
- ↑ «Saposyprincesas.elmundo.és/activitats-ninos/alava/aire-lliure/parcs-i-jardins/, visita al Jardí Botànic de Santa Catalina.».Consultat el 3 d'octubre de 2020.
Bibliografia
-Garcia Fernandez, Ernesto Governar la ciutat de l'Edat: Oligarquies i elites urbanes en el País Vasc Edit Diputació Foral d'Àlaba, Vitòria- Gasteiz, 2004. -Portilla Vitòria, Micaela Torres i cases fortes en Àlaba, Vitòria, 1978, 2 v.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Jardín botánico de Santa Catalina (Trespuentes)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.