Vasca

Plantilla:Format de cita Vasc, vascongado o vascuence són térmens en diferents accepcions:

• La ètnia vasca és una població preindoeuropea assentada principalment en el nort d'Espanya, en el País Vasc (Viscaya, Guipúscoa, Àlaba), Navarra i en el suroest de França, en el País Vasc Francés (Sola, Baja Navarra i Labort), en el departament francés de Pirineus Atlàntics. Vejau Ètnia vasca.
• Els vascs també són els veïns de les províncies d'Àlaba, Guipúscoa i Viscaya, les quals conformen la comunitat autònoma del País Vasc.
• També, des de l'àmbit polític i sociocultural, es denomina «vascs» als habitants o oriunts d'Euskal Herria, territori situat a abdós costats dels Pirineus en les localisacions geogràfiques anteriorment citades, si ben este concepte és controvertit.
• Aixina mateix, s'usa el adjectiu sustantivizado «vasc» per a designar a la llengua pròpia dels vascs, el vasc o vascuence.
• Estrabón i Plinio varen identificar la tribu dels vascones en els actuals territoris de Navarra, nort d'Aragó i en el País Vasc francés. A la caiguda del Imperi romà, una part es va desplaçar o va emigrar a les actuals Àlaba i Viscaya.
• Alguns autors sostenen que, en certes époques, el vocablo de «vasc» es referia als navarresos exiliats a l'atre costat dels Pirineus en el País Vasc francés (Baja Navarra) despuix de l'invasió castellanoaragonesa del Regne de Navarra en 1512.

Traducció del terme

• En vasc es diuen euskal herritarrak (gentilici d'Euskal Herria), euskaldunak ('que parlen vascuence') o el neologisme de Sabino Arana euskotarrak ('vascs ètnics').
• En castellà, vascs, vascuences, vascongados.
• En gallec, euscaldúns o vascs (també s'usa la paraula éuscaro per a referir-se a la llengua vasca).
• En francés i anglés, Basques.
• En català, bascs.
• En portugués, bascos (també es registren formes com euscaldunes, escaldunes, euscaldunos o escaldunos).
• En gascó, bascos.
• En alemà i neerlandés, Basken.
• En italià, baschi.
• En hongarés, baszkok
• En grec, Bάσκοι (váski).
• En polac, baskowie

Consideracions prèvies sobre aspectes polèmics

A lo llarc del XX i en l'actualitat, els vascs mantenen una polèmica interna i en el restant dels pobles en els que es relacionen sobre la naturalea, extensió i conseqüències de la condició de vasc. Les tendències constitucionalistes, no nacionalistes vasques i nacionalistes espanyoles sostenen que els vascs són partix integrant de la nació espanyola, constituïts en les províncies d'Àlaba, Guipúscoa i Viscaya, conforme s'arreplega en l'artícul 7.1 de l'Estatut d'Autonomia del País Vasc, que diu:

A els efectos d'el present Estatut tindran la condició política de vascs els qui tinguen el veïnat administratiu, d'acort en les Lleis generals de l'Estat, en qualsevol dels municipis integrats en el territori de la Comunitat Autònoma.

Existix una atra tendència alluntada de posicionaments polítics, per la que es diu vascs als habitants o oriunts de la regió soci-cultural situada a abdós costats dels Pirineus que ocupa territoris de Viscaya (Bizkaia), Guipúscoa (Gipuzkoa), Àlaba (Llaurava) i Navarra (Nafarroa) en Espanya, i de Sola (Zuberoa, Soule), Baja Navarra (Nafarroa Beherea, Basse Navarre) i Labort (Lapurdi, Labourd) en França. S'entén que el nom Euskal Herria o Vasconia comprén eixe territori i als seus habitants. Pel contrari, les tendències nacionalistes i independentistes, que defenen l'existència de lo vasc com a condició nacional més que com a mer grup ètnic, promouen el reconeiximent de la condició de vasc als naturals de les tres províncies que integren la Comunitat Autònoma del País Vasc, a els qui integren la Comunitat Foral de Navarra, de les antigues províncies franceses de Baja Navarra, Labort i Sola, denominades colectivament Iparralde (País Vasc Francés) com aixina mateix als integrants de la diàspora vasca repartida en el món. En mig de la polèmica, la major part de la societat de Navarra està conforme en l'actual situació política que afirma la divisió en dos comunitats autònomes diferenciades, independentment del seu sentiment identitari.

Etimologies

La paraula castellana «vasc» ve dellatí uasco (tema en -n, oblicuo vascon-, plural vascones); mentres que «vascuence» ve dellatí tardà Vasconĭce.

Una de les teories sobre l'orige dellatí vasc és que ve dellatí boscus o buscus, que significa "bosc". Llavors vascones significaria el "poble que viu en el bosc". Pero esta etimologia es considera hui en dia probadamente errònea, ya que boscus o buscus en llatí és una paraula de la Edat Mija, derivada provablement de arbustus, baix la possible influència del germànic busk o bosk, l'orige del qual també és desconegut. Una atra teoria és que vasc deriva del terme basoko del vasc comú, a on base- significa bosc, i -ko és la terminació que indica de, o delloc de, lliteralment "del bosc."

Erro al crear miniatura:

Anvers i revers de la moneda íbera en l'inscripció Barscunes.

Per a afegir misteri a l'orige de la paraula, vàries monedes dels sigles I i II a. C. que es varen trobar en el nort d'Espanya duyen l'inscripció barscunes escrita en alfabet íbero. L'orige d'este vocablo és desconegut, podent ser tant d'orige vasc, com un apelatiu usat pels seus veïns celtas o íberos. La ceca d'orige no és segura, pero podria ser Pamplona o Rocaforte, àrea en la que els historiadors creuen que vivien els vascs. Hui en dia es creu que ellatí vasc ve d'una raïl vasca i aquitana empleada per eixos pobles per a citar-se a sí mateixos. Esta raïl és eusk-, que és molt pròxima allatí vasc. També va existir un poble aquitano al que els romans varen cridar “ausci” i que sembla vindre de la mateixa raïl.

Vascs, euskaldunes i vasc

Tradicionalment en euskara o vasc, els vascs o parlants del euskara es diuen a sí mateixos en plural euskaldunak, en singular euskaldun, format per la raïl euskal- ("Euskara o Vasc (llengua)") i el sufix de tinença -dun ("posseïdor"), lliteralment significaria "posseïdor del euskara" o "el que posseïx el euskara", que es traduïx al castellà com "vascohablante". De la mateixa manera, els parlants del euskara o euskaldunes (euskaldunak) criden al restant dels no parlants del euskara o parlants d'atres idiomes en plural erdaldunak, en singular erdaldun, format en la raïl erdal- ("Idioma alié o estrany al euskara") i el sufix -dun ("posseïdor"), lliteralment significa "posseïdor del erdara" o "el que posseïx el erdara", no hi ha una traducció exacta al castellà d'este terme, el més propenc seria "parlant del erdara", i "erdara" són tots els idiomes existents llevat el euskara. En euskara el terme "erdaldun" és semblat a el del "bàrbar" que els antics grecs utilisaven per a denominar al restant de nacions o països que es trobaven fòra de la cultura helènica o el món grec, el seu significat era una cosa aixina com "estrany" o "estranger", algú que no parlava l'idioma grec. Cal resaltar que no tots els vascs parlen vasc (euskaldunak) i que no tots els que parlen vasc són vascs (els no vascs que deprenen vasc són també euskaldunak). Pero el vocablo euskaldun s'usa (encara que estiga mal etimológicamente) tant per a vascs que no parlen vasc, com per a vascs i no vascs que sí ho parlen. En el XIX, Sabino Arana, per a remediar esta ambigüitat, va falcar un neologisme carregat de sentit polític, la paraula euskotar, en plural euskotarrak, que significa persona ètnicament vasca, parle o no vasc. Pero este terme ya no s'ampra en el parla actual. També s'utilisa euskal herritar, que és el gentilici d'Euskal Herria. Estos vocablos vascs són l'orige del nom que en vascuence s'usa per a designar el seu idioma: euskara. Els investigadors moderns han reconstruït la pronunciació i el vocabulari del vasc antic, i Alfonso Irigoyen propon que la paraula euskara procedix del verp "dir" en vasc antic, que es pronunciava enautsi (mantinguda en formes verbals com el vizcaíno dinotzat, yo li dic), i del sufix -(k)llaura ("forma (de fer alguna cosa)"). Per tant euskara significaria lliteralment "forma de dir", "forma de parlar". Es troben evidències d'esta teoria en ellibre Compendio Historial escrit en 1571 per l'escritor vasc Esteban de Garibay, que va escriure com a nom natiu de la llengua vasca "enusquera". No obstant, com la majoria dels temes relacionats en l'història vasca, esta hipòtesis no és totalment segura. En el XIX, l'activiste nacionaliste vasc Sabino Arana va pensar que la raïl original de euzko era eguzkiko ("del Sol", donant a entendre una religió solar). I des d'ací va crear el neologisme Euzkadi per al seu supòsit País Vasc independent. Esta teoria està hui en dia totalment desacreditada, sent l'única etimologia seria la de enautsi i -(k) llaura, pero el neologisme Euzkadi, en la seua escritura regularisada Euskadi, és àmpliament amprat en vasc i en espanyol.

Història

Artícul principal → Història del País Vasc.

Orige dels vascs

L'orige dels vascs ha dut a moltes teories, des de la seua arribada al País Vasc en el Home de Cro-Magnon fins a l'orige llegendari de Tubal o el parentesc en pobles com els pictos, els habitants de les illes britàniques (especialment irlandesos i galeses), etruscs, bereberes, etc. Estes teories es poden vore en Història del País Vasc.

Edat Mija

Com ocorre en casi tota la costa cantàbrica, hi ha molt poques notícies històriques del País Vasc a partir de l'afonament de l'imperi romà i l'invasió dels pobles germànics.

Roncesvalles

En l'any 778 l'eixèrcit de Carlomagno va sofrir un dur revés en Roncesvalles. Es desconeix quí varen ser els atacants, i els historiadors manegen vàries hipòtesis. La primera diu que una coalició de vascones i musulmans; la segona, una combinació de vascones d'abdós ales del Pirineu. Una tercera, vascones ultrapirenaicos descontents en l'enfortiment del règim franc en Aquitània. Hi ha unes atres que sostenen que varen ser sol musulmans, que és la que canta la Cançó de Roldán.

La reconquista

En el IX sorgix el regne de Pamplona, com una coalició de tribus vasconas, i Íñigo Aresta (816-852) es va nomenar Buruzagien buruzagia (vasca: Cap de caps). Anys més vesprada, al començament del X, Sancho Garcés I va ser coronat com a rei en formalisar-se la creació del regne cristià.

Erro al crear miniatura:

Regnes de Castella i de Navarra i de la situació dels territoris vascs. Any 1200.

Casi tota la part occidental de l'actual País Vasc (Guipúscoa, Viscaya i Àlaba) va ser part del Comtat de Castella (més vesprada regne i Corona de Castella) i alternativament partix del Regne de Navarra. Els vascongados varen prendre part activa en la reconquista repoblant nous territoris i participant en les seues naus en la conquista castellana d'Andalusia. Mentres que els vascones per a el XIII varen deixar de prendre part activa en la reconquista casi totalment despuix de perdre la frontera en els musulmans.

Des de la Renaixença fins a el XIX

Erro al crear miniatura:

El Arbre de Guernica és el símbol de les llibertats viscaïnes.

A principis del XVI la zona del nort de l'actual Navarra es debatia entre la seua pertinença a la floreciente Castella o al regne de la casa d'Albret, de tall francófilo. Aixina Castella (inclosos els territoris del Señorío de Viscaya i Guipúscoa) se sumen i recolzen a aquells que pulsen per la seua pertinença i anexió a Castella. D'esta manera despuix de la pren de Pamplona per les tropes del duc d'Alba en 1513, les Corts nomenen a Fernando el Catòlic rei de Navarra i est anexa Navarra a Castella. Navarra queda dividida en dos. La partix sur en mans castellanes i la partix nort com a regne independent fins a ser absorbit per França. Marins i exploradors vascs participen activament en la conquista d'Amèrica.

Erro al crear miniatura:

L'Espanya política en 1854, despuix de la primera guerra Carlista

En Espanya, durant les vàries guerres civils que va sofrir en el XIX, els furs varen ser defesos pels tradicionalistes i nominalmente absolutistas carlistas, mentres que els lliberals s'oponien a ells. Les zones rurals de les Províncies Vascongades i Navarra varen recolzar als carlistas, mentres que les zones urbanes es manifestaven fidels als principis delliberalisme.

Història moderna

El Nacionalisme Vasc apareix al final del XIX. En 1931 Espanya es va convertir en República. No obstant, els vascs varen tindre que esperar fins a l'inici de la guerra civil espanyola per a conseguir un estatut d'autonomia que solament va tindre nou mesos de vigència. Encara que no hi ha dubte de que una de les moltes atrocitats d'eixa guerra va ser el Bombardeig de Guernica, que, ni sent el primer ni el més greu, va anar el més conegut mediáticamente, gràcies al quadro de Picasso. En 1937 tropes del Eusko Gudarostea del Govern Autònom Vasc es varen rendir en Santoña als italians aliats del general Franco. Considerant a Viscaya i a Guipúscoa "províncies traïdores", Franco va abolir els seus furs, mantenint-els en Àlaba i Navarra. Despuix de la guerra es varen dissenyar plans que varen permetre un gran desenroll industrial en les províncies vascongades. En la década de 1960 va aparéixer un moviment terroriste independentiste conegut per les seues sigles ETA, que vénen de Euskadi Ta Askatasuna, açò és, «País Vasc i Llibertat». En 1981 va haver una escissió dins d'ETA pero va haver membres que varen considerar les bestreta democràtiques inadequades i varen seguir en el terrorisme. El final de la dictadura franquista i l'instauració d'un règim democràtic i descentralisat varen dur en si la creació d'una Regió Autònoma Vasca en Espanya, a on, per primera volta en l'història, estaven unides tres províncies vasques. Entre 1979 i 1983, el País Vasc i les àrees del seu entorn han conseguit una autonomia llimitada.

Geografia i distribució

L'àrea espanyola que forma l'actual comunitat autònoma de País Vasc està formada per tres províncies: Àlaba, Viscaya i Guipúscoa. Viuen en el País Vasc 2.123.000 persones: 279.000 en Àlaba; 1.160.000 en Viscaya; i 684.000 en Guipúscoa. Les ciutats més importants són: Bilbao (en Viscaya), Sant Sebastià (en Guipúscoa) i Vitòria (en Àlaba). Tant l'espanyol com el vasc són llengües oficials. Un 32% de la població parla vasca. Este percentage, pels canvis polítics despuix de la constitució de 1978, va creixent.

Erro al crear miniatura:

Monument a Simón Bolívar en el poblat de Bolívar, terra dels antepassats delibertador.

També hi ha una important població que es considera i definix com a vasca en Navarra, aixina com en França, en Labort, Baja Navarra i Sola. També hi ha presència ètnica vasca en tota Espanya (García és un llinage d'orige vasc i és el més numerós en Espanya), en molts països d'Amèrica, com en Argentina, Colòmbia, Perú, Chile, Veneçola, Mèxic, Uruguay, Brasil (el fundador de la ciutat de São Paulo, José d'Anchieta era d'orige vasc - Ancheta) i algunes comunitats en Estats Units (Idaho, Nevada oriental, sur de Texas i Califòrnia) a on varen emigrar com a pastors d'ovelles. Algunes peculiaritats socioculturals són el fet de que moltes voltes el nom d'una família —apellidar— és el de la casa en la que una volta va viure. Els llinages eusquéricos poden traduir-se per el cim del tossal, casa del retor, casa nova, casa del riu o en la pervivencia d'una família en una localitat determinada, relacionats en la localisació de la seua casa ancestral. També hi ha llinages vascs no eusquéricos iguals als castellans especialment en les àrees a on el vasc va deixar de parlar-se fa sigles, com en les Encartaciones o en gran part d'Àlaba. Alguns autors han senyalat el règim matriarcal de la societat vasca, concepte que encara perdura en moltes famílies. No obstant, hui en dia se senyala com molt estesa l'estructura familiar "patrillinial", calificada a voltes com "machiste", en la que el pare ocupa la posició més alta en la família, per la major influència de les cultures veïnes. Per la costum de la conservació de la casa, per la que el fill major heretava el patrimoni familiar, els fills menors carien de recursos, per lo cuale s'allistaven com a mercenaris en l'eixèrcit, formaven part d'órdens religioses o emigraven cap al restant d'Espanya o França i a Amèrica. Molts conquistadorés, com Lope d'Aguirre, eren vascs.

Diàspora vasca

Argentina

El destí de la majoria dels emigrants vascs va ser Argentina pero es va diluir entre l'alt número d'immigrants del restant d'Espanya. La cultura vasca va contribuir molt a la cultura argentina. Hi ha centres culturals vascs en moltes ciutats, aixina com frontones i escoles de vasca o vasc. Molts llocs tenen noms vascs, inclós el seu principal aeroport internacional, Ezeiza. Varis presidents d'esta república posseïen llinages d'orige vasc, com Yrigoyen, Aramburu, Urquiza, José I. Uriburu i el dictador José Félix Uriburu (nebot d'este últim), sense mencionar atres figures importants, com Eva Duarte (originalment Duhart) i el Che Guevara. S'estima que hi ha uns 15 000 llinages d'orige vasc en Argentina i que al voltant del 10% de la població argentina té ancestros vascs.

Chile

Artícul principal → Immigració vasca en Chile.

Chile ha rebut molts emigrants vascs a través de la seua història, i és el país que més vascs proporcionalment té en el seu haver. Per a descriure la relació vasc-chilena, se cita a Miguel d'Unamuno, qui dia per a corroborar-ho:

"hi ha a lo manco dos coses que clarament se li poden atribuir a l'ingeni vasc: la Companyia de Jesús i la República de Chile."

S'estima entre 1.600.000 (10%) i 4.200.000 (30%) els chilens que ostenten algun llinage vasc. Dins de les personalitats més importants en l'història de Chile en ascendència i llinages vascs es conten per eixemple moltíssims presidents, com Federico Errázuriz Echaurren, Federico Errázuriz Zañartu, Germán Riesco Errázuriz, Juan Luis Sanfuentes Andonaegui, Emiliano Figueroa Larraín, Salvador Dellà Gossens, Patricio Aylwin Azócar i Sebastián Piñera Echenique, el sant jesuïta Alberto Hurtado Cruchaga, el dictador Augusto Pinochet Ugarte, i els dos Premis Nobel de Lliteratura, Pablo Neruda (Neftalí Reis Basoalto) i Gabriela Mistral (Lucila Godoy Alcayaga).

Colòmbia

Artícul principal → Immigració vasca en Colòmbia.

Va ser també molt important, en l'época colonial, la migració vasca cap a Colòmbia, especialment cap als departaments d'Antioquia i Vell Caldas, a on són molt comuns els llinages vascs, com Aristizábal, Ardila, Gaviria, Múgica, Uribe, Echeverry, Echavarría, Henao, Arrieta, Lezama, Orozco, Bayona, Zúñiga, Saldarriaga, Zuluaga, Aramburo, Foronda, Lezcano, Olano, Giraldo, Londoño o llinages gascons com Mondragón. La gran majoria de la població de la regió paisa (Antioquia, Caldas, Risaralda, Quindio, noroccident del Tolima i nort del Valle) descendixen directament dels vascs, aixina mateix en el departament de Boyacá es troba ellinage Aranguren. Els historiadors nortamericans Everett Hagen i Leonard Kasdan es varen dedicar a estudiar eixa relació: Hagen va consultar la guia telefònica de Medellín en 1957 i va constatar que un 15% dels llinages era d'orige vasc i es percató de que, dins dels empresaris i personages importants, el percentage dels llinages constituïa fins a un 25%.

Solament en el departament d'Antioquia es calcula que el 40% i 70% de la seua població té ascendència directa del País Vasc Mentres que el número s'incrementa de 3.400.000 (7%) a 5.525.000 (12%) en el restant de Colòmbia.

En época virreinal varen aplegar a les ciutats de Tunja i Popayán vàries famílies navarreses d'orige vasc:

Zúñiga, Zubieta, Zárate, Zamudio, Vizcaíno, Vergara, Veloza, Velazco, Velásquez, Velandia, Vargas, Valenzuela, Useche, Uscátegui, Urrutia, Uriza, Uricoechea, Mendoza, Leguizamón, Giménez, Goyeneche, Gorraiz, Godoy, Garay, Gaona, Gamboa, Galindo, Espitia, Eraso, Duarte, Chacón, Contreras, Cárdenas, Broda, Bolívar, Bohórquez, Bernal, Bayona, Atehortúa, Ayala, Avendaño, Arévalo, Araque, Amaya, Aguirre, Ibarra, Iriarte, Mendieta, Mojica, Muñóz, Olave, Olano, Orozco, Ortega, Ortíz, Ospina, Otálora, Ricaurte, Suescún, destacant ellinage Guevara d'Àlaba al que pertany una de les casonas més senyorials del Conjunt Monumental de Tunja. Despuix de la independència l'immigració europea en Colòmbia va tindre un estancament important, pero va conseguir reactivar-se a mediats i finals del XIX i el nou sigle, procedent gran part del Nort peninsular, tenint com a motiu principals guerres carlistas que a dit país assotaven, fent que molts vascs, acompanyats de navarresos i aragonesos decidiren buscar una nova vida en Amèrica i Colòmbia, ademés d'una nova onada durant el creiximent industrial d'Antioquia. Els vascs i els navarresos varen poblar Antioquia i tot el Eix Cafetero aixina com atres regions. L'influència que varen deixar inclou aspectes culturaels, llingüístics i arquitectònics. Estes tradicions inclouen les trovas (desafius  musicals en forma de versos improvisats), l'afició per la carn de porc i pels fríjoles, la dansa del machet, es pot apreciar similituts clares en el vestuari típic masculí, com lo és el trage blanc, les espardenyes, i l'us de mocadors rojos en el coll. En térmens llingüístics el accent dels antioqueños i caldenses (coneguts com paisas) té el seu orige en el nort d'Espanya, entre la zona de Navarra, el País Vasc i Aragó, compartint elements com l'entonament, la pronunciació apicoalveolar de la /s/, l'allargament de vocal final o l'us del diminutiu -ico en algunes paraules.

Per a senyalar com una primera característica dellenguage que identifica als naixcuts en esta regió, cal remetre's a la zona d'Aragó i Castella, especialment de la regió montanyosa que llimita en el País Vasc, en l'Espanya de l'época de conquista. D'allí varen aplegar els espanyols que varen assumir el repte de poblar estes terres montanyoses... Les agrestes montanyes varen dur a que les primeres comunitats foren molt tancades, molt endógenas, que varen provocar la sensació de que el temps se'ls va quedar com estancat... Si es comparen els accents de les persones de l'orient antioqueño, que varen ser les comunitats més tancades, en la gent de les montanyes de Navarra o Aragó, l'accent és casi el mateix, pero posant-li la zeta... Jota Villaza

Més tart durant l'exili de 1936, vàries famílies vasques i navarreses migraron cap a Colòmbia. Moltes d'estes famílies eren vascohablantes i varen produir inclús texts en vasc sobre poesia, com El Parnaso Colombià. D'igual forma, varen traduir del castellà al vasc algunes obres lliteràries d'autors colombians. En la ciutat de Medellín podem trobar un Centre d'Estudis Vascs, a on es pot, inclús, assistir a classes de vasca.

Cuba

Existix un grup de descendents de vascs en el Carib, en els tossals d'Esperón en la província de La Habana, a on es varen assentar durant el periodo colonial espanyol.^{cita requerida}

Estats Units

La major comunitat de vascs en Estats Units està en la gran àrea de Boise (capital d'Idaho, a on diuen que residixen uns 20 000 vascs).^{cita requerida} Boise acull el "Basque Museum & Cultural Center" (Museu i centre cultural vasc). En la zona pròxima a este centre hi ha moltes tendes i restaurants en els que es fa notar la cultura vasca en el cridat "Basque block". L'actual alcalde de Boise, David H. Bieter, és d'orige vasc, de la mateixa manera que l'ex secretari d'Estat d'Idaho, Pete T. Cenarrusa (qui, de fet, és vascoparlante), el exgobernador i exsenador de Nevada Paulaxalt i l'actor Héctor Elizondo.

Mèxic

La presència de la comunitat d'orige vasc en Mèxic ha segut àmplia en àmbits polítics, culturals i econòmics. En independisar-se Mèxic, es va constituir el Imperi Mexicà. L'emperador, Agustín d'Iturbide, era d'ascendència vasca. Atres presidents en llinages vascs varen ser Venustiano Carranza i Luis Echeverría, i Vicente Fox és fill de Mercedes Quesada Echaide, emigrada de chiqueta a Mèxic. Ernesto Uruchurtu va ser cap del Departament del Districte Federal des de 1952 fins a 1966, sent ratificat en dos ocasions en el seu càrrec, fet únic en el Mèxic posrevolucionario. La periodista Carmen Aristegui és filla d'Heli Aristegui, qui va aplegar com refugiat de la guerra civil espanyola. En la vida econòmica del país, el número de famílies d'orige vasc és notable. La principal empresa televisora del país, Televisa, troba els seus orígens en l'emissora XEW-AM, fundada en 1930 per Emilio Azcárraga Vidaurreta; hui en dia és administrada pel seu net, Emilio Azcárraga Jean. Dos de les principals cadenes de tendes d'autoservici varen ser fundades per descendents vascs: L'actual Walmart Mèxic va resultar de l'adquisició d'Aurrerá, fundada pels germans Arango i que va operar baix dit nom (que en vasc significa Alvance) de 1958 a 2000, i Chedraui, que va ser dominant en la regió del Golf de Mèxic, i en els últims anys s'ha estés al restant del país. I no pot deixar de mencionar-se l'impacte que va tindre el exili republicà espanyol en Mèxic, aixina com l'important cantitat de vascs que varen formar part d'aquell nutrit grup, massa per a fer un reconte permenorisat de famílies. L'associació vascosmexico. com/ Vascs Mèxic oferix i resenya diverses activitats culturals que relacionen a abdós nacions.

Perú

Existix bona proporció de peruans d'orige vasc, disseminats en tot el país, contant-se molts llinages d'este orige entre els més numerosos a nivell nacional. Els descendents directes i indirectes de vascs en el Perú oscilen en al voltant de 5-7 millons de persones, equivalent a l'al voltant del 18,0%-20,0% del total nacional.

La seua història es remonta a la conquista del Perú, quan varen aplegar numerosos emigrants vascs que es feyen notar per la seua llengua i destacaven per la seua destrea marinera, tire i intrepidez. Se'ls coneixia com els vizcaíno. En el temps, la migració vasca es va incrementar, al punt que, diu l'estudiós americà William A. Douglas, les autoritats de Viscaya feyen crides contra l'emigració, puix alegaven que faltaven hòmens, sobretot dels ports, i moltes dònes quedaven sense casar-se, «fadrines i més expostes a pecar i falta de propagació». La presència vasca en el Perú de llavors es va caracterisar, puix, pel seu caràcter mariner, el seu esperit de grup i aventurer. 

Uruguai

S'estima que fins al 10% de la població d'Uruguay és descendent de vascs. La primera ona d'immigrants vascs a l'Uruguay va aplegar des del País Vasc francés, començant al voltant de 1824. L'expresident José Mujica és un d'ells.

Veneçola

En Veneçola existix una comunitat molt important; este país va acollir mils d'immigrants vascs despuix de la mitat del XX. En l'actualitat el Centre Vasc de Caracas en 600 famílies, predominant viscaïns i alavesos, és un dels més importants del món. Construït en el barri El Paraís sobre una parcela de 10 000 m², va ser inaugurat en la primera quinzena de març de 1950 baix la presidència delendakari José Antonio Aguirre, acompanyat per Joseba Rezola i Jesús Galíndez. És un edifici inspirat en el model caseriu palaciano, de dos plantes, bar, sala de reunions, biblioteca, despachos, restaurant, ikastola, piscina i frontón de 45 m de llarc. Simón Bolívar, tenia antepassats viscaïns. En la terra dels seus antepassats, Bolívar, en Viscaya, ademés d'un monument que caracterisa al poblat, existix un museu a on s'exhibixen documents sobre els antepassats delibertador.

Acusacions d'atacs a la cultura vasca

Segons el filec i historiador navarrés Arturo Campión hi ha dos tipos d'atacs a la llengua vasca, uns exteriors i atres interiors. Segons Arturo els exteriors varen ser conseqüència de la política; aixina i tot els considera menys perillosos que els interiors. Per eixemple, el Regne de Navarra, en 1628 va ser l'últim territori vascohablante peninsular en fer oficiala necessitat de saber castellà per a ser alcalde, seguint l'eixemple de Guipúscoa i Viscaya. Tant des d'Espanya i França, com des del propi País Vasc i Navarra, es va intentar, en ocasions, suprimir la llengua i l'identitat cultural dels vascs. Aixina, en els inicis del règim franquiste, es varen suprimir els furs de Viscaya i Guipúscoa, mentres que Àlaba i Navarra, que varen recolzar al règim, varen poder seguir en el seu règim particular. En els anys 1950 es va permetre la continuació dels treballs de la Real Acadèmia de la Llengua Vasca (Euskaltzaindia) que crearia el batúa o vasc estàndar a finals dels '70. També va començar tímidament la publicació de llibres i un poc més vesprada la creació de les Ikastolas, que a pesar de ser illegals durant la dictadura varen ser tolerades, pero someses a inspeccions.

Erro al crear miniatura:

Classificació de la població segons l'identitat cultural
¿Es considera Ud. vasc? 1: Sí - 2: Sí en certa mida - 3: No - 4: No sap/No contesta

Cultura

A pesar de la ya superada crisis de l'indústria pesada, s'ha donat un procés de revitalisació de la cultura i llengua vasca, despuix del fi de la pressió de la dictadura franquista i per primera volta des de fa sigles, el vasc s'està estenent geogràficament, degut sobretot a la seua àmplia acceptació en els grans centres urbans de Pamplona, Bilbao i Bayona a on fa unes poques décades la llengua vasca estava a punt de desaparéixer. L'obertura del nou Museu Guggenheim en Bilbao és considerada com un símbol d'eixa renaixença cultural.

Educació

La primera universitat de la regió vasca va ser la Universitat d'Oñate, fundada en 1540 en Hernani i que es va instalar en Oñate en 1548. Va permanéixer de diferents formes fins a 1901. En 1868 va haver un intent fallanc per a establir una universitat vasc-navarresa, frustrat per l'hostilitat del govern central espanyol. La primera universitat vasca moderna va ser l'Universitat Vasca, fundada en plena guerra civil espanyola el 18 de novembre de 1936 en Bilbao. Solament va funcionar uns mesos, fins a la pren de Bilbao per les tropes sublevades.

Durant el franquisme es varen fundar vàries universitats, que solament ensenyaven en espanyol. Una d'elles, la Universitat de Bilbao, s'ha transformat hui en la Universitat del País Vasc (Euskal Herriko Unibertsitatea). L'ensenyança de la llengua vasca tradicionalment es va realisar en les ikastolas, hui dia els coleges públics també difonen el coneiximent del vasc a través dels distints plans i models d'ensenyança.

Música

Aurresku: música tocada per un chistu (tipo de flauta) que és ballada d'una forma tradicional.

Vore també: música vasca

Idioma

Vore també: Vasc

En 2004, pràcticament tots els vascs parlen la llengua dominant dels seus respectius països. Entre França i Espanya, aproximadament un terç dels vascs parlen la seua llengua pròpia, coneguda en el seu idioma com vasc, que ni procedix dellatí ni és indoeuropea. Esta llengua única i aïllada ha cridat l'atenció de molts llingüistes, que han tractat de descobrir la seua història i el seu orige. Es creu que els primers escrits en vasc o vasc daten de l'Alta Edat Mija.

Religió

La major part dels vascs es declaren catòlics, si ben el grau de pràctica de la religió és menor. La regió ha segut breçol de molts misionero, com Miguel Garicoïts i Ignacio de Loyola (fundador de la Companyia de Jesús). Un brot de protestantisme en el país vasc francés va ser causa de la primera traducció del Nou Testament al vasc, per Joannes Leizarraga. Despuix de la conversió al catolicisme del rei de Navarra per a convertir-se en rei de França, el protestantisme va desaparéixer pràcticament del País Vasc. En Bayona existix una comunitat judeua formada principalment per sefarditas que varen fugir d'Espanya.

Religió precristiana i mitologia

Artícul principal → Mitologia vasca.

Hi ha fortes evidències d'una religió anterior, que es fan vore en innumerables llegendas i en algunes tradicions encara vives. Esta religió precristiana estava aparentment centrada en una deidad femenina superior: Mari i la seua consorte Sugar. Estes creències han sobrevixcut fins a el XXI de mans d'artistes vascs entre els que cal destacar a Néstor Basterrechea, moltes voltes de forma independent en contes o llegendes i en atres casos en idiosincràsia en creències cristianes, a on lo pagà era perseguit. Destacar el treball realisat per l'antropòlec Joxemiel Barandiaran. Les llegendes també parlen de molts genis i habitants dels boscs.

Deportes

Artícul principal → Deporte vasc.

El deport vasc per excelència és la pilota vasca en les seues diferents modalitats, la més estesa és la pilota a mà. També el deport principal, com en el restant d'Europa, és el fútbol. També són molt populars els deports rurals o tradicionals (herri kirolak) com el rem en banc fix, aizkolaris (talladors de troncs), harrijasotzailes (levantadores de pedres) etc; i hi ha grans deportistes en atres deports d'àmbit internacional, especialment en escalada, atletisme, ciclisme, vés-la i rugby.

Institucions

Encara que no existix un estat vasc independent, la comunitat autònoma del País Vasc té un ampli grau d'autonomia política i cultural. Açò és extensiu a la Comunitat Foral de Navarra. El partit polític EAJ/PNV - "Eusko Alderdi Jeltzalea" en vasc, "Partit Nacionaliste Vasc" en espanyol, "Parti Nationaliste Basque" en francés, és un partit polític nacionaliste de la regió vasca i el que més representació té en les institucions. El partit polític Batasuna ("Unitat"), és un partit polític independentiste i d'esquerres, associat al grup terroriste ETA. En març de 2003, Batasuna va ser illegalisada en Espanya per una sentència del Tribunal Suprem, dictada en aplicació de la Llei Orgànica 6/2002, de Partits Polítics, aprovada per les Corts Generals, encara que no aixina en França. Hi ha moltes atres institucions vasques importants en el País Vasc i fòra d'ell. La majoria de les organisacions vasques dels Estats Units estan afiliades a l'organisació NAP (North American Basque Organizations, Inc.)

Classificació

Els vascs eren un grup ètnic diferent en la seua regió d'orige, des de la qual es varen expandir fins a l'actual Àlaba i Viscaya despuix de la caiguda de l'imperi romà desplaçant als pobles várdulos. Eren culturalment i, sobretot, llingüísticament diferents dels seus veïns. Estes traces s'han anat diluint en el mestiçage entre pobles, tals com a celtes, romans, godos, hispanorromanos i durant l'expansió del castellà a lo llarc dels sigles. Els primers castellans varen aplegar a partir del X i posteriorment, en major número, en l'industrialisació vasca a partir del XIX. En l'actualitat partix dels habitants dels territoris vascs són d'orige castellà, gallec, extremeny i andalús. Actualment, com a poble europeu que viu en un àrea molt industrialisada, part de les diferències culturals en el restant d'Espanya i França s'han anat perdent inevitablement, encara que s'ha creat parala a esta perduda un sentiment d'identitat cultural com a poble o nació, inclús entre els molts vascs que han emigrat a atres parts d'Espanya, per necessitat o perseguits per ETA, i en les comunitats vasques d'Amèrica formades pels vascs perseguits per la dictadura franquista despuix de la guerra civil espanyola.

Vore també

• Vasc
• Vasconia
• País Vasc
• Euskal Herria
• Navarra
• País Vasc francés
• Poble espanyol
• Noms de les regions vasques
• Deport vasc
• Mitologia vasca
• Gastronomia vasca
• Nacionalisme vasc
• Raça vasca

Bibliografia

• Kurlansky Mark, 1999: The Basque History of the World, ISBN 0-8027-1349-1
• Charpentier, Louis 2005: El Misteri Vasc. Traducció de Dora Castro. Teià Volter, Barcelona. ISBN 84-933849-5-X
• Núñez Astrain, Luis 2003: El Vasc Arcaic. Chalaparta, Tafalla. ISBN 84-8136-300-6
• Sorauren, Mikel 1999: Història de Navarra, l'estat vasc. Pamiela, Pamplona. ISBN 84-7681-299-X
• Morvan, Michel 1996: Els origines linguistiques du basque. Presses Universitaires, Bordeaux. ISBN 2-86781-182-1
• Antonio Arnáiz Villena i Jorge Alonso García: Egipcíacs, Bereberes, Guanches i Vascs. Estudis Complutenses, Madrit, 2000. ISBN 84-7491-582-1

Enllaços externs

Plantilla:Wikt Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..

• archive. org/web/20011102023151/http://www. geocities. com/paisvascohistoria/ Història d'Euskal Herria i del Vasc
• archive. org/web/20090228023148/http://www. euskosare. org/ EuskoSare - Ret de la Comunitat Vasca Global
• genealogy. rootsweb. com/~allpoms/genetics3. html Història des de l'última edat de gèl: Proyectes nacionals i internacionals d'ADN menciona estudis genètics sobre l'orige dels vascs
• basqueheritage. com/ Herència vasca en Estats Units i diàspora vasca hui
• archive. org/web/20080821032347/http://www. juandegaray. org. ar/ Herència vasca en Argentina
• eusko-ikaskuntza. org/ Societat d'Estudis Vascs-Eusko Ikaskuntza
• archive. org/web/20061214120044/http://www. hyw. com/books/history/Basques. htm Breu història dels balleneros vascs
• archive. org/web/20090511001812/http://www. deia. com/es/impresa/2008/05/22/bizkaia/ekonomia/469496. php Estadístiques de població en França