Antioquia

Antioquia és un dels treinta y dos departaments que formen la República de Colòmbia. La seua capital és Medellín, la segona ciutat més poblada del país. Està ubicat al noroccident colombià, en les regions Andina i Carib. En uns 6 994 792 habitants en 2023 és el segon departament més poblat, i en 63 600 km², el sext més extens, superat per Amazones, Vichada, Caquetá, Meta i Guainía. La seua organisació territorial comprén nou subregiones en un total de 123 municipis i 2 districtes especials. Més de la mitat de la població residix en el àrea metropolitana del Valle d'Aburrá. La seua economia genera el 13.9 % del PIB colombià, ubicant-se en segon lloc despuix de Bogotà. Encara que abans de la conquista espanyola ya hi havia assentaments indígenas en el territori, i posteriorment en l'arribada d'aquells es varen fundar algunes poblacions, l'història del departament com a entitat territorial va començar en l'any 1569 quan s'ordena la seua separació de la Governació de Popayán. El 30 d'octubre de 1584 Santa Fe d'Antioquia, que abans depenia de dita governació, es convertix en capital de la Província d'Antioquia. Va ser llibertada per José María Córdova en 1820 en el Combat de Chorrada Blanques. En 1830, en la desintegració de la república de la Gran Colòmbia, torna a emergir com a província fins a 1856, quan es va transformar en Estat Sobirà. En 1886 es va convertir en l'actual departament despuix de la dissolució dels Estats Units de Colòmbia.

Toponímia

Jorge Robledo, fundador de Santa Fe d'Antioquia.

Segons el croniste Sardella, Jorge Robledo va fundar en 1541 la ciutat d'Antiochia en la vall d'Ebéjico. En espanyol medieval la ch, com en atres idiomes, es pronuncia com a q seguida de o. En 1542 Juan Cabrera la va traslladar a la vall del Tonusco i a partir d'ahí la varen nomenar Santa Fe d'Antioquia. La ciutat va adquirir gran importància i es va convertir en el principal centre administratiu i econòmic de la província, i el nom d'Antioquia va passar de la ciutat al restant del territori. S'han propost vàries hipòtesis sobre l'orige del topònim 'Antioquia'. L'hipòtesis de que deriva d'una paraula indígena significant ‘montanya d'or’ és poc veraç. Al contrari de Perú, els conquistadors i criollos de la Nova Granada varen deixar generalment els noms indígenas en lloc de posar noms espanyols.

S'ha buscat en llatí un atre significat aixina: anti ‘contra’; quies, tis ‘quietud, repòs’. Açò és, una multitut que està en contra de la quietud o l'estancament. Això desconeix tant l'ambient d'Antioquia com la manera que tenien els nous ocupants de la regió per a elegir els noms de les seues ciutats. En els casos en que no varen conservar topònims o noms de cacics natius (Uramita, Titiribí), casi mai varen utilisar paraules llatines, sino que es varen basar principalment en quatre fonts: característiques delloc (Jardí, Valparaíso); noms religiosos o de sants (a sovint en una precisió: Sant Carlos de Priego, El Carmen de Viboral); noms de grans personages espanyols, que a la seua volta provenen de noms de les seues ciutats d'orige (Medellín) o directament de topònims espanyols (Cartagena); noms que provenen de l'història antiga, i en primer lloc de l'història santa (Belén, Jericó). Una atra hipòtesis difosa i rellevant també és la de que els fundadors de Santa Fe d'Antioquia es referiren a l'antiga Ἀντιόχεια (Antioquía del Orontes), important ciutat i província en les primeres époques del cristianisme i nomenada aixina per Seleúco I Nicátor, fundador de la ciutat, imperi i dinastia seléucidas, en homenage al seu pare Antíoco de Macedònia. En la ciutat varen viure els primers cristians no judeus, com indiquen els Fets dels Apòstols. El nom Antíoco deriva del grec antic ἔχω (ékhō: tindre, posseir, prendre, dirigir), i més allà d'això, del protoindoeuropeo esǵʰ- (tindre, posseir, guanyar - cf. el gal Segdunon, el castellà Segòvia, el llatí Segesta, el alemà Sieg).

Història

Artícul principal → Història d'Antioquia.

Vore també: Història territorial d'Antioquia

Evolució política i territorial

• Tinença de Govern d'Antioquia (1546–1568), part del virreinato del Perú.
• Governació d'Antioquia (1569–1813), part dels virreinatos de Perú i Nova Granada.
• Estat Lliure d'Antioquia (1813), estat indendiente.
• Estat Lliure d'Antioquia (1813–1816), part de la Províncies Unides de la Nova Granada.
• Governació d'Antioquia (1813–1819), part del virreinato de la Nova Granada.
• Província d'Antioquia (1819–1831), part del departament de Cundinamarca en Colòmbia.
• Província d'Antioquia (1831–1856), part de la República de la Nova Granada.
• Estat Sobirà d'Antioquia (1856–1886), part dels Estats Units de Colòmbia.
• Departament d'Antioquia (1886–present), part de la República de Colòmbia.

Des del XVI fins a el XVIII

Quan varen aplegar els espanyols, les terres d'Antioquia estaven habitades per numeroses tribus indígenas que pertanyien especialment a la gran família Carib. En el golf d'Urabá vivien els urabaes i els breçols; els tahamíes es localisaven entre els rius Porce i Magdalena; els nutabes estaven situats entre els rius Cauca i Porce, i en el vall d'Aburrá. Mentres que els quimbayas es trobaven al sur, per a on actualment se situen Abejorral i Sonsón.

Erro al crear miniatura:

Escude de la Vila de La nostra Senyora de la Candelaria de Medellín en la Catedral de Rionegro. Va ser otorgat per Real cèdula en el XVII.

Les primeres expedicions conquistadores en el territori antioqueño varen ser les de Rodrigo de Bastidas, Juan de la Cosa i Vasc Núñez de Balboa, els qui en 1500 i 1501 varen recórrer la costa Carib des del cap de la Vés-la fins al golf d'Urabá, i es varen establir en este últim punt per algun temps. Producte de l'exploració, els cacics Urabá i Darién varen ser somesos en 1504 per De la Cosa, qui incursionó ademés per les boques del Atrato. Sis anys més vesprada, en 1510, Alonso d'Ojeda va aplegar a les costes del golf d'Urabá i en el sector oriental va construir una fortalea que va cridar Sant Sebastià d'Urabá. Per iniciativa de Núñez de Balboa varen passar allitoral opost i varen fundar a Santa María de l'Antiga, convertida per ells en la base a on varen partir les exploracions i expedicions de l'época; esta població va subsistir fins a 1524. Des d'allí varen partir els peninsulars per a reasentarse en elloc de l'actual Necoclí, fet complit per Alonso d'Heredia en 1535, en el nom de Sant Sebastià de Bona Vista. Un any despuix, en 1536, Pedro d'Heredia va realisar una expedició pel riu Atrato i a la serranía d'Abibe. En 1537, Francisco César va aplegar fins alloc d'Ituango i després ho va fer Juan Badillo, qui seguint per les màrgens del riu Cauca va ser a donar a Cali, en a on es va trobar en Jorge Robledo en 1540. En companyia d'est varen retornar a territori antioqueño i el 24 d'agost de 1541, Jerónimo Luis Tejelo va descobrir la Vall d'Aburrá que en eixe llavors va rebre el nom de Valle de Sant Bartolomé. Mentrestant, els hòmens de Robledo varen seguir cap al baix Cauca i varen fundar, en 1541, la localitat d'Antioquia, traslladada més vesprada, en 1542 per Juan de Cabrera, a l'occident del riu Cauca. En 1587, Gaspar de Rodas la va reubicar en elloc actual, rebent el nom de Santa Fe d'Antioquia. Rodas, ademés, va anar el fundador de Sant Martín de Càceres en 1576 i de Saragossa de les Palmes en 1580. En 1580 el governador de Popayán, Sancho García del Espinar va fer mercé de terres a Juan Daza, qui el 8 de novembre de 1581 va fundar a Sant Nicolás de Rionegro i Llanogrande, en la Vall del Riu Negre descobert el 2 de setembre de 1541 pel tinent Álvaro de Mendoza, baix órdens de Robledo i que en 1785 pel trasllat de la Vila d'Arma rep el títul de Ciutat Santiago d'Arma de Rionegro per Carlos III d'Espanya. En 1586, la regió del vall d'Aburrá, que abans d'eixe any pertanyia a la governació de Popayán, passa a ser part de la governació d'Antioquia, que havia segut creada en 1569 per mig de la conformació de vàries províncies. En 1584, per Real cèdula de Felipe II, Santa Fe d'Antioquia es va convertir en la capital de la Província d'Antioquia. En 1675 es va erigir la Vila de La nostra Senyora de la Candelaria de Medellín la conformació de la qual es remonta des de 1616, quan Francisco d'Herrera Campuzano va ordenar la creació d'un poblat que servira com a ampara indígena; se li va cridar Sant Lorenzo d'Aburrá i s'ubicava en a on hui és el parc del Poblat. De 1626 a 1644 comença l'ocupació econòmica de la vall d'Aburrá; i finalment en 1646 es trasllada el poblat de Sant Lorenzo alloc d'Aná, en l'àngul que formen el riu Medellín en la quebrada Santa Elena, lloc que hui correspon al centre de l'actual capital antioqueña.

Juan Antonio Mon i Velarde, oidor i visitador de la província d'Antioquia, va ser qui va facilitar el canvi de les estructures social i jurídica de la regió, en el repartiment de terres i autorisació d'ocupar les que ya tenien amo, pero que no eren laborades. Mon i Velarde va ordenar noves fundacions i va fomentar la sembra de cacao i cotó en el territori antioqueño.

Des del XIX fins a l'actualitat

Erro al crear miniatura:

Antioquia en 1813.

Els molts i molt alts imposts que havia decretat la Corona espanyola a les seues províncies, tant d'ultramar com a peninsulars, els malos tratos dels recaptadors i, en general, els abusos comesos per alguns administradors, ademés de l'anarquia que es va produir en Amèrica pels interessos de l'invasió francesa a la península ibèrica i la exacerbada ambició britànica varen dur com resultat el començ del procés libertador en el Virreinato de la Nova Granada. En eixe moment la Província d'Antioquia era una de les més pobres, l'or que produïa al començament del XIX es consumia en el pagament de les contribucions, la satisfacció de les necessitats bàsiques i el cost del transport que representava un valor major que el preu inicial dels artículs importats. Ademés, la terrible hambruna que des de 1807 fins a 1809, va acabar en la vida de centenars de persones, i va terminar d'afonar en la pobrea a la província. Abans d'escomençar el moviment independentiste, segons el cens de 1807, la seua població total sumava a penes 107000 habitants. Les ciutats eren: Santa Fe d'Antioquia, Santiago d'Arma de Rionegro, Remeis, Saragossa i Càceres; les viles comprenien a La nostra Senyora de la Candelaria de Medellín, Santa Rosa d'Orsos i Sant Josep de Marinilla; i com a llocs poblats estaven entre uns atres Guarnir, Carolina del Príncip, Amagá, Sant Luis de Góngora (Yarumal), Sant Jerónimo, Titiribí, Concepció, Sant Dumenge, Sant Vicente Ferrer, Sonsón i Barbosa. A partir dels successos del 20 de juliol de 1810, del 30 d'agost al 7 de setembre d'eixe mateix any es varen reunir en Santa Fe d'Antioquia representants dels cabildos de Medellín, Rionegro i Marinilla per a crear una junta provincial que s'encarregaria de l'autoritat en Antioquia. Es va adoptar llavors el Sistema d'Estat Sobirà, unit a les demés províncies del Nou Regne de Granada, en forma federativa. El 27 de juny de 1811, la Junta Suprema va dictar una constitució provisional. També eixe any es va instalar la primera Assamblea Constituent, que el 21 de març de 1812 va aprovar la Constitució del Estat Lliure d'Antioquia en la sacristia de la catedral de Rionegro (hui museu), en la que varen participar 19 representants dels pobles d'Antioquia; proclamada en el púlpit del temple pel presbítero José Félix de Mejía, tio del prócer i expresident Liborio Mejía. Aixina va quedar Antioquia com una de les províncies unides de la Nova Granada, de les quals era president Antonio Nariño en Bogotà. Els pobles d'Antioquia que havien secundat la declaratoria d'independència i jurat la constitució de 1812 varen tindre temps d'assumir la llegitimitat dels drets que havia reivindicat i quan varen aplegar les notícies de que Popayán havia segut ocupada per l'eixèrcit de Juan Sámano, personage que estava preparat per a invadir la província d'Antioquia, es va elegir com a dictador a Juan del Corral, qui va proclamar l'independència absoluta d'Antioquia l'11 d'agost de 1813, seguint l'eixemple de les ciutats de Cartagena i Mompox, en un interessant document que escomença aixina:

"L'Estat d'Antioquia no reconeix al seu Rei Fernando VII, ni a tota autoritat que no emane directament del poble o dels seus representants, trencant enterament l'Unió política de dependència en la Metròpolis, quedant separat per sempre de la Corona i del Govern d'Espanya."

En 1816, durant la reconquista, els antioqueños varen ser vençuts pel coronel Francisco Warleta, despuix de reduir a cendres a Remeis. No obstant, Warleta va ser derrotat posteriorment en el combat de Chorrada Blanques que es va lliurar en febrer de 1820 en Yarumal.

Erro al crear miniatura:

Taula en a on es va firmar la Constitució de 1863, ubicada en la Casa de la Convenció, en Rionegro.

L'història antioqueña entre 1829 i 1851 va estar emmarcada per dos guerres civils. En la primera data, el general José María Córdova es va alçar, a nom de la Constitució de Cúcuta, contra la dictadura delibertador Simón Bolívar, que havia suspés la seua vigència. En la segona, un grup de conservadors es va rebelar contra el govern lliberal de José Hilario López, al que considerava enemic de la religió i de la propietat, donant lloc a la guerra civil colombiana de 1851. Durant el XIX la població antioqueña va tindre una alta taxa de creiximent que associada a l'inversió i explotació minera, als processos de colonisació del sur i d'atres punts cardinals, a una distribució de la propietat territorial més àmplia que en atres regions del país, al grau significatiu de movilitat social, a l'intercanvi comercial i a l'alt ingrés per exportacions, varen fer possible la consolidació del procés econòmic i social antioqueño en la segona mitat del XIX, creant condicions favorables per a l'establiment d'algunes indústrias, principalment en Medellín, al començament del XX i varen facilitar l'ascens dels polítics antioqueños als poders nacionals.

El departament s'ha vist molt afectat pel conflicte armat, en 30 000 desapareguts entre 1997 i 2005.

Geografia

Artícul principal → Geografia d'Antioquia.

Antioquia presenta una diversitat geogràfica significativa ya que conjuga casi tots els elements de la geografia colombiana: mar, planures, montanyes, altiplanos, páramo, rius, ciènages i boscs. El departament està situat en la zona nort-occidental de Colòmbia, s'estén des del riu Atrato, a l'oest, fins al riu Magdalena, a l'est, en una franja de costa sobre el golf d'Urabá que s'estén des de la Punta Yerbazal, sobre el costat occidental del golf d'Urabá (llímits en el departament del Chocó), fins alloc conegut com El Minut de Deu, 2.5 quilómetros al nort d'Arboletes, en els llímits en el departament de Còrdova. Els seus contorns costers medixen aproximadament 220 quilómetros, lo que fa que el departament siga el segon del país sobre llongitut de costa sobre la mar Carib, despuix de La Guajira. En alguns sectors del llitoral es presenten fenomens d'erosió costera, lo que preocupa la seua situació futura pel canvi global climàtic i els ascensos en el nivell de la mar.

La travessen dos ramals de la cordillera dels Vages, les cordilleres Occidental i Central. L'Occidental es localisa entre el riu Atrato i el riu Cauca, en altures que alcancen els 4050 m s. n. m. en dos páramo (farallones de Citarà i páramo d'Urrao), i la Central entre el riu Cauca i el riu Magdalena, en altures una miqueta menors (páramo de Sonsón i de Belmira) i extensos altiplanos a on es varen depositar torrentades auríferos terciaris en l'orige de les quals va ser enorme l'importància del Batolito Antioqueño, cos que va tindre gran influència en les mineralisacions de la regió.

Llímits

Antioquia està delimitada pels següents departaments: Plantilla:Ubicació geogràfica

Orografia

Mapa físic d'Antioquia.

El territori del departament d'Antioquia es caracterisa per presentar un relleu variat, representat, per una part, per àrees planes que comprenen les dos terceres parts del total del sol, i que estan localisades en el vall del Magdalena, en la subregión denominada Baix Cauca, en les zones pròximes al departament del Chocó, i en les zones pròximes a la costera regió d'Urabá; i per una atra part, el relleu està conformat per una extensa àrea molt montanyosa que fa part de les cordilleres Central i Occidental dels Vages, que componen una tercera part del sol antioqueño, i en la qual descollen 202 alts importants, en elevació que oscilen entre els 1000 i els 4080 m s. n. m.

Sobre la cordillera Central s'assenten la majoria de municipis, entre ells Medellín que es localisa en mig del vall d'Aburrá, que a la seua volta separa dos altiplanos geogràfics: el que està situat més al nort, cridat Altiplano de Santa Rosa d'Orsos, i el Altiplano situat més a l'orient, cridat Valle de Sant Nicolás. En la cordillera Occidental es localisa el major accident montanyós del departament, el Páramo del Sol, situat dins de la jurisdicció del municipi d'Urrao, en 4080 m s. n. m.; també en eixa localitat està situat el Morro Campana, en 3950 m s. n. m. En el municipi de Dabeiba està ubicat el Alt de Paramillo, en 3960 metros, i en el municipi de Vages es localisa el Cerro de Caramanta, que té 3900 metros d'altura. Les zones planes, no montanyoses, d'Antioquia són: Baix Cauca, Magdalena Mig, Atrato i Urabá. La zona plana del Urabá antioqueño mereix menció a banda posat que és ací a on Antioquia té la seua eixida al mar Carib.

Hidrografia

Erro al crear miniatura:

Hidrografia d'Antioquia.

Antioquia està banyada al nort, en els seus costas, pel mar Carib. A l'occident rep la humitat del oceà Pacífic, en la zona de les seues selvas. Sobre els seus rius, són molt numerosos i constituïxen l'orige del seu potencial hidrogràfic i hidroelèctric; els rius més importants són el Atrato, que la separa del departament del Chocó; el Cauca, que la travessa pel centre i separa la cordillera Occidental de la Central, en el cor del departament, i el Magdalena, que li servix de llímit en el departament de Santander, en l'extrem orient de la regió.

Atres rius de relativa importància en el departament són el riu Porce i el riu Nechí, en les aigües del qual desemboca el Porce. El riu Nare, que en la seua conca alta rep el nom de riu Negre, no és el més caudaloso, ni el més llarc, pero el seu conca és hui la més important d'Antioquia ya que aporta tot el seu cabal per als embassaments de Guatapé i Sant Lorenzo, i part d'ell per als de Plages i Punchiná; el sistema interconectado d'embassaments que origina la seua conca genera el 30 % de la hidroelectricidad de Colòmbia. El riu Sant Joan, el riu Penderisco i el riu Clar, també formen part de l'hidrografia del departament.

La riquea hídrica del departament també està representada en els seus múltiples ciènagas, com les de Buchadó, Els Mijos, Tumaradó, Caucasia, Nechí, El Bagre, Yondó i Port Berrío.

Clima

Erro al crear miniatura:

Páramo de Sonsón.

Els principals factors geogràfics que condicionen el clima d'Antioquia són: la seua localisació en la zona equatorial al noroest de Colòmbia; la presència dels ramals occidental i central de la cordillera dels Vages que creuen de sur a nort; la seua rodalia als oceans Atlàntic (mar Carib) i Pacífic; i per últim la seua vegetació. La localisació d'Antioquia en la zona equatorial d'Amèrica influïx en les temperatures promig de les seues regions, des de temperaturas molt altes en les terres baixes d'Urabá i del Nordest, aixina com en les terres baixes de les valls dels rius Magdalena, Cauca, Porce i Nechí, fins a les molt fredes dels páramo de Sonsón i Belmira (cordillera central) i de Frontino (cordillera occidental). La temperatura disminuïx quan aumenta la altitut, més o menys a una taxa de 5,3 graus centígrats per cada quilómetro d'ascens (5,3 °C/km). Atres factors que influïxen sobre la temperatura són: el tipo de vegetació dominant, pel seu efecte d'ombrós i pel refredat que resulta de l'evaporament i transpiració del vapor d'aigua per les plantes; la rodalia als oceans per l'influix dels oragets marins; i la posició sobre les valls interandinos per la direcció en la circulació dels vents humits, i per l'efecte de rebre la radiació solar principalment en el matí o en la vesprada.

Espais naturals

Els Parcs naturals d'Antioquia ubicats en la cordillera Occidental són el parc nacional natural Paramillo i el parc nacional naturals Orquídees; en el districte de Turbo hi ha una chicoteta porció de terra que fa part del parc nacional natural dels Katíos. El parc nacional natural de les Orquídees conta en 32000 hectàrees compreses entre els municipis d'Abriaquí, Urrao i Frontino. Un atre centre natural és el Parc ecoturístico Arví entre les valls d'Aburrá i Sant Nicolás, en 1761 hectàrees.

Demografia

Índex sintètic de fertilitat (fills per dòna) subregiones d'Antioquia 2020.

Segons les senyes de l'últim cens fet en 2018, Antioquia té 0000000066910306691030 habitants, dels quals més de la mitat viuen en el àrea metropolitana del Valle d'Aburrá. La estructura poblacional del departament manifesta una disminució de la natalitat, sent el vall d'Aburrá la subregión a on resulta més notori. cal anotar que per a Antioquia, la vall d'Aburrá va passar de ser el 53,8 % de la població antioqueña en 1985 al 58,5 % en 2011. En els sigles XVIII i XIX la taxa de creiximent poblacional era una miqueta més d'1.1 % anual; marcada per una alta mortalitat en una forta corrent emigratoria cap al sur d'Antioquia; no obstant la natalitat era prou alta, de l'orde del 4.5 %. Encara en el primer terç del XX la taxa de creiximent va seguir sent escassa (1,9 % anual entre el cens de 1905 i l'estimació per a 1934). Pero en el segon terç del XX, des de 1934 fins al cens de 1973, la taxa va ascendir a 2,5 % anual, resultant d'una natalitat encara alta, d'una mortalitat molt reduïda, i de la paralisació al començament de la década dels anys 40 de l'emigració al antic departament de Caldas. Entre 1951 i 1973 es va registrar la taxa de 2,93 % anual, que va meréixer que en eixos anys es parlara d'una "explosió demogràfica". Per una atra part, el Baix Cauca és una regió jove, la seua estructura poblacional forma una piràmide en la seua base ampla i el seu cim prim. A pesar d'açò, la subregión seguix la tendència del departament sobre la reducció dels naiximent. La subregión del Magdalena Mig està en procés de transició entre una població jove a una madura. La subregión del Nordest encara no entra a eixa etapa de transició. La subregión del Nort seguix un comportament similar a l'anteriorment senyalada. El Occident presenta una dependència demogràfica alta sobre atres subregiones del departament; mentres que la subregión del Oriente mostra un comportament similar a la vall d'Aburrá en tots els indicadors demogràfics. De totes les subregiones d'Antioquia, Urabá és la subregión en els valors més extrems de tot el departament; encara que la tendència és similar a la de les atres poblacions, sempre és la de menor o major valor en l'indicador respectiu.

Els municipis més poblats del departament per a 2025 són:

Medellín Bell	Núm.	Municipi	Pob.	Núm.	Municipi	Pob.	Itagüí Cabironada
	1	Medellín	2 634 570	6	Apartadó	132 328
	2	Bell	570 329	7	Caucasia	98 488
	3	Itagüí	301 428	8	Sabaneta	90 253
	4	Cabironada	250 012	9	Caldas	86 667
	5	Rionegro	147 907	10	Chigorodó	62 675

Etnografia

Composició ètnica de Antioquia segons el DANE
blancs i mestizos	88,6 %
Negres o afrocolombianos	10,9 %
Amerindios o indígenes	0,5 %

Un estudi publicat en Proceedings of the National Academy of Sciences, desenrollat pelaboratori de Genètica Molecular i els departaments d'Història i Siquiatria de la Universitat d'Antioquia, va determinar que a nivell d'autosoma la població antioqueña és aproximadament 64 %71 % d'orige europeu, 17 %24 % indígena americana i 11.7 % africana, açò per la contínua immigració d'espanyols durant els sigles XVI i XVII que varen ser integrant-se a les primeres poblacions mestizas de les montanyes del vall d'Aburrá i l'orient antioqueño. La població afrocolombiana que habita en Antioquia la constituïxen 000000000598006598006 persones segons el cens del 2005, lo que representa el 10,9 % de la població total. En el departament tenen assent les comunitats indígenes emberá (katío, chamí), zenú i el poble tule o kuna, totes elles en històries i condicions culturals específiques que amplien la diversitat ètnica de la regió. La majoria de les comunitats afrocolombianas i indígenes es troben ubicades en el Urabá, Baix Cauca i el Magdalena Mig, alguns són pobles que tenen els seus orígens en les regions Carib i Pacífic, ademés dels natius d'Antioquia.

Llengües

El espanyol és l'idioma oficial de Colòmbia i per tant és parlat per la majoria dels antioqueños. No obstant, existixen algunes llengües natives parlades per indígenes com la tule, pertinent a la família llingüística chibcha i que és parlada per aproximadament els mil indígenes del resguarde Caimà Nou, entre Turbo i Necoclí. També està la família llingüística emberá, que a la seua volta té dos variacions dialectals: el emberá catío en el noroccident del departament, especialment en Frontino, Urrao i Dabeiba, i el nivell del qual de conservació és alt. L'atra variant dialectal és el emberá chamí, ubicats en el suroest, que està en risc de pèrdua.

Immigració

El més recent cens general de la nació, realisat pel Departament Administratiu Nacional d'Estadística de Colòmbia (DANE), presenta els següents resultats sobre el país de naiximent dels habitants del departament d'Antioquia:

N.º	País	Població
1	Veneçuela	153 937
2	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png|20px]]	4 953
3	Espanya	1 885
4	Equador	1 410
5	México México	733
6	[[Image:Flag_of_Argentina .png|20px]]	724
7	Perú Perú	719
8	Brasil	556
9		503
10	CHL	422
No informa		868
Atres		5 505
Total		172 242

Govern i administració

Edifici de la Governació d'Antioquia en Medellín.

La Assamblea departamental d'Antioquia, conjuntament en el governador, rigen els destins del departament d'Antioquia. L'Assamblea departamental és una corporació d'elecció popular, integrada per no menys d'onze membres i no més de trentaú. Els seus membres es diuen diputats i són elegits cada quatre anys en calitat de servidors públics. Actualment conta en 26 membres i un secretari general que s'encarrega de velar pel bon funcionament de la mateixa. El governador és elegit per elecció popular per a un periodo de quatre anys. Els alcaldes de cada municipi també són elegits popularment. Per tradició, en Antioquia havia predominat per a les eleccions els partits polítics lliberal i conservador. Pero en les eleccions llegislatives de 2014, el Centre Democràtic (Colòmbia) va obtindre el 34,92 % dels vots totals en el departament. El Partit Conservador Colombià es va situar en segon lloc en 9,43 %, mentres que el Partit Lliberal Colombià solament va obtindre 9,11 %. El Partit de l'O, en 34000 vots es va situar en el quarto posat en el 5,8 %.

Organisació territorial

Artícul principal → Anexe:Municipis d'Antioquia.

Antioquia està dividida en 9 subregiones que no són rellevants en térmens de govern, i que varen ser creades per a facilitar l'administració del departament. Per la seua banda, els municipis corresponen al segon nivell de divisió administrativa en Colòmbia, que per mig d'agrupació conformen els departaments. Antioquia té 123 municipis i 2 districtes especials. Les àrees rurals dels municipis es dividixen en corregimientos i estos a la seua volta es dividixen en veredas. En l'actualitat el departament té 261 corregimientos i 4353 vereda.

Municipis per Regió		Població		Superfície
		Habitants	% / total	en km²	% / total
Baix Cauca	6	000000000269691269691	4,4	8485
Magdalena Mig	6	000000000107450107450	1,8	4777
Nordest	10	000000000178922178922		8544
Nort	17	000000000220149220149		7390
Occident	19	000000000200307200307		7291	11,6
Oriente	23	000000000587512587512		7021
Suroest	23	000000000371495371495		6513	10,4
Urabá	11	000000000508802508802		11664	18,6
Valle d'Aburrá	10	0000000035919633591963		1157

Economia

Per a 2012, Antioquia és un dels departaments colombians l'impuls econòmic dels quals està ya repartit entre els sectors primari a terciario de l'economia: el sector primari o rural (agropecuario), el sector secundari o manufactura, i el sector terciario o de servicis, incloent comerç. Antioquia ya va superar la dependència de l'indústria manufacturera per a instalar la seua economia, en més d'un 65 %, en el sector dels servicis. La seua aportació al producte intern brut nacional, PIB, és del 15 %. Des de fa varis anys, el departament s'ha donat a la llabor d'enfocar i canalisar el gros del seu potencial econòmic cap a la economia del coneiximent. Tradicionalment, Antioquia ha segut el primer departament exportador de Colòmbia. El 70 % de les seues exportacions està constituït per productes i servicis de valor agregat. Ya per 2005 els productes i servicis originats en Antioquia varen representar el 25 % del total de les exportacions no tradicionals del país. Per a febrer de 2011 va registrar el 33,5 % del total de les exportacions no tradicionals del país.

En 2012, Antioquia continua treballant en els sectors econòmics definits per l'administració departamental com a estratègics des de 2007, els quals són: mineria, ganaderia vacuna i caballar, comerç, confecció, producció i distribució d'energia, servicis especialisats de salut i medicina, frutas i flors, verduras en valor agregat, conservas i aliments en general, productes forestals, construcció de vivenda, vehículs (autos i motos) i servicis financers, de bossa, bancaris i de segurs. A estos se sumen atres sectors travessers: software, electrònica, telecomunicacions, maquinària i equip, turisme de negocis, turisme mege, congressos i convencions, i transport. És de destacar-se el potencial maderero; en 2007, ya el 58 % del territori antioqueño resultava apte per a este us i, donada eixa ventaja comparativa, es planeja l'implementació d'un clúster forestal per al futur pròxim, també con miras a l'exportació. Actualment, Antioquia està inscrita en l'àrea de servicis d'alta tecnologia, especialment en telecomunicacions, software i TICs, o Tecnologies d'Informació i Comunicacions. En el àrea metropolitana del Valle d'Aburrá s'ha assentat, per eixemple, i per a servici de tota Amèrica Llatina, la multinacional Hewlett Packard a partir de l'any 2011. La totalitat dels 125 municipis del departament posseïx conectivitat de banda ampla a l'internet, i es conta en una disponibilitat d'un computador per cada quinze persones. Es tracta del segon departament més industrialisat de Colòmbia en una aportació del 15 % del PIB nacional i al voltant de 80000 empreses productives aportant a este guarisme. Este desenroll econòmic ha convertit al departament en objectiu de grups armats illegals pel potencial econòmic que els sorgiria producte de la extorsió a empreses i negocis; també per a fer-se del control a la mineria illegal de la zona del Baix Cauca, als cultius de full de coca i a la fabricació d'alcaloide en la zona del Urabá, al microtráfico en el departament i la capital Medellín i les seues afores, ademés del comerç illegal de cocaïna a través dels ports del golf d'Urabá cap a l'exterior. No obstant, a finals de 2011 la taxa de desocupació era del 10,36 %.

Sector primari

El café es va convertir en un emblema de l'economia colombiana en el XX.

Eixe nivell de tecnificació moderna també ha repercutit en el sector agrícola per a potenciar per eixemple la producció cafetera. Antioquia és el primer productor de café i banano d'exportació del país. El café és un dels productes emblemàtics del departament, a on es cultiva en les ales de les montanyes que gogen de clima suau. A estos productes de la terra s'agreguen també com destacats el dacsa, les frutas i les verduras. Antioquia és el primer contribuent agrícola al PIB nacional, en un 15,48 % del total.

El departament és gran productor i distribuïdor d'energia elèctrica. En l'actualitat proporciona prop del 30 % de l'energia elèctrica nacional, i les seues intencions per al futur pròxim proyecten afegir a este copiós percentage un 15 % adicional. Medellín és sèu de la major empresa llatinoamericana de transmissió d'energia.

El potencial econòmic de la comarca es complementa en l'explotació de mines d'or, carbó i platí, algunes d'elles explotades de manera illegal i convertides en font de finançació per als grups al marge de la llei com les bandes criminals i les guerrilles de les FARC i el ELN. També és rica en recursos de petròleu, ferro, coure, plom, asbesto, zinc i marbre, i conserva eliderage miner del país, controla prop del 60 % de la producció del ciment nacional, està construint actualment la major fàbrica de ciment d'Amèrica Llatina, i posseïx fàbriques i ports cementeros en vàries nacions, inclós els Estats Units. Antioquia conta en múltiples embassaments: Guatapé-El Peñol, Jaguas, Plages, Punchiná, Riogrande II, Miraflores, Porce II, Porce III i les represas de: Esclafidors, La García, La Fe i Pedres Blanques. L'obra més gran del departament és Hidroituango. La ganaderia ha tingut un desenroll notable des de l'últim quarto del XX, descollant les varietats de ganado vacú que últimament inclouen les exclusives i apetides races Angus-Brangus, molt especialment la Brangus roja. Igualment ho ha tingut la producció lletra, que abastix directament les seues àrees urbanes més poblades i el restant del país. El departament és notori líder en producció nacional de llet i posseïx la Cooperativa Lletera més gran de Llatinoamèrica, Colanta.

En un atre rengló se situen les ganaderies porcina i equina.

Sector secundari

El departament conta en la primera empresa licorera del país, la Fàbrica de Licors d'Antioquia.

Íconos empresarials d'Antioquia són la indústria textil, de confeccions i de modas; aproximadament el 60 % de les exportacions nacionals en estos sectors correspon a esta comarca. És aixina que en 2007, es va crear en Medellín el primer clúster de producció industrial del país, en més d'onze mil companyies vinculades, en l'àrea de textils, confecció, disseny i moda.

També han pres impuls atres manufactura com els aliments processats i les conservas, begudas, el paper, els productes químics i farmacèutics, el cuiro i els mobles. D'igual modo, l'indústria metalmecánica és molt activa i manufactura productes d'alt valor agregat com motors, transformadors, equip elèctric en general, electrodomèstics, recanvis automotrices i parts metàliques per a la construcció, entre uns atres.

Sector terciario

En el sector servicis el departament s'ha desenrollat fins a una madurea de competitivitat mundial i calitat internacional de primer orde en subsectores, entre uns atres, com medicina i salut, telecomunicacions, tecnologia electrònica, banca, segurs, software i tecnologia TIC d'informació i comunicacions. La regió cada dia evoluciona des de la seua tradicional vocació manufacturera, i sense renunciar a ella, cap a la modernitat del sector dels servicis.

En el sector de servicis de comerç, és en Antioquia a on s'ha creat la major organisació comercial al detal de la nació, l'organisació Èxit. Hui en dia, el principal banc nacional, Bancolombia, té el seu assent en Medellín.

En general, la major organisació empresarial colombiana de servicis públics és antioqueña, representada per l'emblemàtica EPM.

Turisme

Pont d'Occident sobre el Riu Cauca (Santa Fe d'Antioquia-Olaya). Construït en 1895

Antioquia conta en gran varietat d'atractius turístics. El nort del departament és conegut com la ruta de la llet, pero a banda d'eixe rengló econòmic que mou tot el desenroll de la zona, pel que fa al turisme el seu potencial hídric, representat en embassaments, rius, balnearis, clubs i centres recreatius, cascadas i bots, permet que es puguen practicar deports com la peixca deportiva, o simplement apreciar i gojar el paisage. L'occident és denominat com la ruta del sol i de la fruta ya que en esta regió es localisa la vall del riu Cauca i per lo tant el seu clima és càlit; els seus atractius més rellevants són el Pont d'Occident i la ciutat colonial de Santa Fe d'Antioquia. El Pont d'Occident va ser en el seu temps un dels més ambiciosos megaproyectos de l'ingenieria colombiana; es tracta d'un pont colgante de 291 metros que creua el riu Cauca; la seua construcció va iniciar en 1887 i va terminar en 1895. El dissenyador i constructor del pont va ser José María Vila, qui posteriorment va viajar a Estats Units i va treballar en la construcció del Pont de Brooklyn, en Nova York. Santa Fe d'Antioquia, per la seua banda, va ser la capital del departament fins a 1826 i va ser una important ciutat durant la colónia; actualment conta en edificacions declarades monument nacional com la Catedral Basílica Metropolitana, que entre atres coses va ser la primera construïda en territori antioqueño, i el ya mencionat Pont d'Occident.

L'Orient Antioqueño és un destí turístic tradicional i propenc a Medellín; es localisa en un altiplano de la cordillera central i el seu municipi més important és Rionegro. Un atre municipi destacat sobre el turisme en eixa regió és Guatapé, ya que dins del seu territori es troba el peñón o Pedra del Peñol, coneguda aixina perque en les seues afores es localisava el municipi del Peñol, que finalment va tindre que traslladar-se per a un atre lloc per la construcció del Embassament Peñol-Guatapé. La pedra del Peñol és un monolit de 220 metros d'altura, està composta per cuarzo, feldespat i mica; té una escala interna en 702 escalons i és un dels llocs més visitats pels antioqueños. L'Embassament Peñol-Guatapé, per la seua banda, té una extensió d'aproximadament 2262 hectàrees i 1200 millons de metros cúbics. Conta en molls, a on es lloguen llanches, motos aquàtiques, bicicletes nàutiques, cayac, velers i barcos que fan les voltes de discoteques a lo llarc de l'embassament. També són molt conegudes els colorits carrers del propi Guatapé, en les que destaquen els seus zócalos (part baixa de les parets de les cases), que tenen en alt relleu diferents motius decoratius concordes a l'ofici de les famílies, o els gusts personals dels habitants de les vivendes.

Transportes

Vies

Antioquia té 1508 quilómetros de vies que formen part de la ret vial nacional o ret vial primària. La ret vial secundària té 4675 quilómetros. La ret vial terciaria té una llongitut de 1944 quilómetros. Les principals vias són la troncal d'occident, la llongitut del qual és de 308 quilómetros; la troncal d'Urabá medix 347.76 quilómetros; la transversal Tribugá - Medellín - Arauca, la qual medix 239 quilómetros; la transversal del Carib, que unix Turbo - Necoclí - Arboletes; la transversal Medellín - Bogotà; i el circuit Medellín - vall de Rionegro.

El departament conta en el segon túnel més llarc d'Amèrica Llatina, el Túnel d'Orient, que comunica Medellín en el Aeroport Internacional José María Córdova de Rionegro. Al moment de la seua inauguració en 2019, era el més llarc de Llatinoamèrica.

A data de 2020 estan en construcció en el departament tres eixos vials en doble calçada que es denominen, en el seu conjunt, Autopistes per a la Prosperitat (APP). Són elles Medellín - La Pintada - Santa Fe d'Antioquia, Medellín - Turbo, i Medellín - Port Berrío. La construcció de la doble calçada Medellín - Turbo farà possible l'eixecució del trayecte faltante de la carretera Panamericana, entre Colòmbia i Panamà. Les Autopistes per a la Prosperitat (APP), comprenen una llongitut vial de 1160 km i inclouen 63 km de viaductes i 131 túnels que en el seu conjunt sumen 90 km, tot açò en un cost de 7240 USD millons. cal destacar que Medellín, com és poc freqüent en atres llocs, participa en la creació i eixecució deles parts d'este megaproyecto que estan per fòra de la seua jurisdicció. Adicionalment a les APP, el megaproyecto Autopista de les Américas va ser planejat i aprovat pel CONFIS dese 2009. Esta autopista que unirà a Veneçola en Panamà, agilita per fi el pas pel conegut "Tapó del Darién".

Via cap als ports d'Urabá

Artícul principal → Port Antioquia.

A pesar de que Antioquia conta en un port marítim en Urabá, este no passa de ser un complex destinat a l'eixida de la producció bananero de la zona - un dels pilars agrícoles de l'economia antioqueña -, i carix d'instalacions per a importar o exportar un atre tipo de productes. Ademés, encara no es conta en una carretera d'especificacions adequades que conecte a la subregión d'Urabá en la capital antioqueña i el restant del país. S'està treballant, a 2020, en la construcció d'una via de bones especificacions, que en el citat any alvança en el 20 % d'eixecució. El proyecte, que unix el centre del país en els ports d'Urabá, conta en una inversió de 3,2 billons $, per a un total de 254 quilómetros de conexió vial. Segons l'Agència Nacional d'Infraestructura, ANI, este proyecte reduïx a la mitat el temps de recorregut entre Medellín i els ports del Urabá. Quan estiga en ple funcionament, un camió passarà de demorar-se dotze hores recorrent el trayecte, a sis.

Transport aéreu

El aeroport Internacional José María Córdova és el més important del Departament. Està ubicat en la vall de Rionegro, a 18 minuts de Medellín utilisant el Túnel d'Orient. Comparant el número de passagers transportats el primer semestre de 2013 en el mateix periodo de l'any anterior, este aeroport va tindre un increment del 54,4 %, en 2017159 passagers transportats en giner – juny de 2012. En els primers sis mesos de 2013 va movilisar 3114104.

Per la seua banda, el aeroport Olaya Herrera ubicat en el cor mateix de Medellín, atén vols regionals i nacionals. En 1985, per causa de l'inauguració de l'aeroport José María Córdova, es varen suspendre operacions i després es varen recomençar, en vols nacionals, en 1988. Allí, diàriament es movilisen 1400 passagers i es realisen 230 operacions aérees. En 2011 va movilisar 975599 passagers i es tenia previst que en 2012 anaren 922000. Anualment realisen 81891 operacions aérees i és segon en el país en eixe aspecte.

A la seua volta, molts municipis d'Antioquia conten en chicotets, mijans o grans aeroports. Alguns estan ubicats en zones molt selváticas i apartades, cap a on a voltes no existix comunicació fluvial ni per carretera; si ben estos aeròdroms poden en ocasions ser rudimentaris, constituïxen l'única forma de transport per a eixes regions. Eixemples són els aeroports regionals d'Amalfi (en Amalfi), Otú (en Remeis), Juan H. White (en Caucasia), Gonzalo Mejía (en Turbo), Els Cedres (en Carepa), Port Berrío (en Port Berrío), El Bagre (en El Bagre), Alí Piedrahíta (en Urrao) i Vigía del Fort (en Vigía del Fort).

Transport aéreu per cable

Artícul principal → Metrocable (Medellín).

Medellín conta en un sistema de metrocable integrat al seu sistema de transport massiu permanent, conegut com la llínea K. En el departament existixen atres sèt sistemes de cable, tres en comodato als municipis, (Yarumal, Sant Andrés de Cuerquia i Nariño), dos operats per contractistes de la Governació, (Jardí i Jericó), i dos operats per les comunitats, (Sopetrán i Argèlia).

Infraestructura energètica

El embassament Peñol-Guatapé, situat en el orient del departament, és de gran atractiu turístic (en especial per a la pràctica de deports nàutics)

Antioquia té la capacitat de produir la tercera part de l'energia hidroelèctrica del país en els 3803 megavats de 45 centrals que estan en operació.

Les centrals es troben en totes les subregiones del departament, en excepció d'Urabá. La Central Esclafidors està ubicada en la jurisdicció de Carolina del Príncip; utilisa les aigües del riu Guadalupe, despuix d'haver rebut les desviacions dels rius Concepció, Nechí, Pajarito i Dolors. La primera de les unitats va entrar en operació en 1964 i la segona un any despuix. Esta centrali aporta anualment al sistema una energia mija de 242 GWh i una energia ferma de 208 GWh.

Erro al crear miniatura:

Embasse de Riogrande, ubicat en el nort del departament, entre Sant Pedro dels Milacres, Entrerríos, Santa Rosa d'Orsos i Donmatías.

La Central Guadalupe III està localisada aigües avall de l'anterior. Els seus dos primers grups varen entrar en servici en 1962, el tercer en 1965 i els tres últims en 1966. La seua contribució a l'energia mija anual del sistema d'EPM és de 1617 GWh i a l'energia ferma de 1377 GWh. La Central Guadalupe IV està ubicada al Nordest del departament. La seua entrada en operació comercial es va produir en 1985, quan simultàneament varen eixir de funcionament les centrals hidroelèctriques Guadalupe I i Guadalupe II. Les Centrals Porce II i III tenen com a principal font d'alimentació el riu homònim. Atres Centrals són Caracolí i Riogrande I. La Central Guatapé és potser la més famosa; utilisa les aigües del riu Nare, que es desvia al riu Guatapé per a aprofitar una diferència de nivell de 810 metros entre les conques d'estos dos rius. La primera etapa va ser posada en servici entre 1971 i 1972 i la segona en 1979. Cada etapa està composta per quatre unitats generadores. Esta central contribuïx al sistema en 2730 GWh d'energia mija anual, i una obligació d'energia ferma assignada per a 2011, de 1945.5 GWh-any. L'embassament Peñol - Guatapé és el de major regulació del país, en una capacitat d'almagasenament total d'1.071,7 millons de metros cúbics. Atres Centrals són Plages, Riu Avall, Sonsón I i II, La Ferradura, Támesis, El Regrés, La Tasajera, Pedres Blanques, Ayurá, Niquía, i la Minicentral Dolors.

Mijos de comunicació

Erro al crear miniatura:

Estudis del canal Teleantioquia, la primera emissió del qual va ser en 1985, primer canal regional inaugurat en Colòmbia.

Antioquia conta en varis canals de televisió de senyal oberta terrestre: els canals locals de l'àrea metropolitana (Telemedellín, Canal O, i Televida); un canal regional públic (Teleantioquia), i els cinc canals nacionals: els 2 privats Caragol i RCN, i els 3 públics, Canal Un, Senyal Institucional i Senyal Colòmbia. Les empreses de televisió per subscripció oferixen canals propis. Sobre telefonia i internet, les principals empreses en este sector són EDATEL i UNIX Telecomunicacions, sent la primera filial de la segona; també estan presents la Empresa de Telecomunicacions de Bogotà (ETB), Clar i Movistar. Ademés en el departament hi ha varis operadors de telefonia mòvil, els principals són: Clar, Movistar, i Tigo, tots en cobertura nacional i en tecnologia 4G,3G, GSM. D'esta forma la totalitat dels municipis antioqueños té accés a la ret, i Medellín conta en un dels percentages més alts del país en quant accés a internet.

De la mateixa manera, en el departament circulen dos importants diaris: El Colombià i El Món, abdós en una llarga trayectòria en l'àmbit regional. També circulen els periòdics El Temps i L'Espectador, abdós de tiraje nacional. En Antioquia estan establides vàries emissores de radi en AM i FM, tant de cobertura regional com a nacional, de les quals la majoria són manejades per Caragol Radi o RCN Ràdio, encara que hi ha atres emissores com Todelar i la Cadena Súper.

Educació

Antioquia ya ha culminat pràcticament la cobertura total en educació bàsica gratuïta per a la totalitat de la seua població infantil de 700000 estudiants.

Ademés de les escoles i coleges de primària i secundària, el departament conta en aproximadament 45 universitats nacionals, departamentals, municipals i privades. Estos centres cobrixen la majoria de les carreres universitàries que es dicten en tot el país. Els intercanvis en estudiants de pregrado i postgrado en varis països s'han incrementat notablement en els últims anys. No obstant, falta encara molt per a una cobertura satisfactòria de l'educació superior.

Ciència i investigació

Erro al crear miniatura:

Biblioteca EPM de ciència i tecnologia en la plaça de Cisneros de Medellín.

Antioquia invertix el 0,27 % del seu PIB en ciència i tecnologia. El promig mundial és del 2.1 % en 2011.

En el departament es realisen activitats d'investigació i divulgació científica en varis camps com la geologia, la mineria, la biologia, la microbiologia, la ingenieria, la electrònica, la investigació mèdica, entre unes atres. Per a l'any 2007, existien 511 grups d'investigació registrats, 95 % dels quals es troben ubicats en Medellín. Dels 71 grups calificats per Colciencias en calitat d'excelència en el país, 26 estan en Medellín, lo que representa un 37 % del percentage nacional. En 2005, la Universitat d'Antioquia va tindre 99 grups d'investigació avalats per Colciencias, 45 d'ells en la primera categoria. Esta universitat va inaugurar en 2004 la Sèu d'Investigació Universitària (SIU), que comprén un complex modular a on convergixen els 27 grups d'investigació més importants del ànima mater. El departament conta en diferents espais públics dedicats a la ciència i a la tecnologia, com el Parc Explora de Medellín. A finals del 2011, s'inaugura el complex de ciència, tecnologia i innovació Ruta N, que té com a objectiu "fitar i recolzar el sorgiment i desenroll d'idees diferenciadoras que facen una Medellín més mamprenedora".

Des de 1968 es crea en Medellín, per primera volta en el país, un dels principals grups científics interdisciplinaris sobre transplants, el Grup de Transplants de l'Universitat d'Antioquia, el qual va iniciar i va continuar en un gran treball d'investigació i aplicacions en dit camp. Ya des de 2007, esta experiència s'havia consolidat en 3000 transplants de renyó, mig centenar de fege, una vintena de pàncrees, i aixina successivament. En 2010 es va estrenar un braç robòtic en humans per a realisar angioplastias cardíaques.

Cultura

Erro al crear miniatura:

Palau de la Cultura en Medellín.

Escultura de Fernando Botero en Medellín.

L'aïllament de la regió durant el Virreinato sobre atres províncies li va imprimir una identitat pròpia, representada per diverses expressions culturals, comprenent la gastronomia, el modo de parlar, l'arquitectura típica, la música, les arts plàstiques i els imaginaris. En Antioquia el parc és un element essencial en la vida del poble tradicional, com a lloc de trobada i escenari de les festes populars i religioses.

Belles arts

Pedro Nel Gómez va eixercitar un destacat paper en l'art antioqueño del XX. Els seus primers murals es troben en l'antic palau municipal de Medellín (hui Museu d'Antioquia), i es consideren com el primer cicle de la seua obra mural. Com a arquitecte, ingenier i urbaniste va construir la seua casa museu, va dissenyar i va dirigir la construcció dels edificis de l'Escola de Mines de Medellín en 1938 i va realisar també la planificació del barri Llorers. L'escultor Rodrigo Arenes Betancourt es va destacar per la seua obra monumentalista. El seu principal obra en Antioquia és el Monument a la raça, localisat en La Alpujarra. Una atra de les seues obres destacades és el Pantà de Vargas, monument que representa la batalla per l'independència de Colòmbia, ubicat en el departament de Boyacá.

Cine i teatre

L'història de la cinematografia en Antioquia es remonta a 1925 quan Gonzalo Mejía es va associar en alguns professionals per a rodar una història que mostrara les diverses capes de la societat i la geografia de la regió; de tal encabotament va nàixer una película que es va titular baix el cel antioqueño. En 1944 es varen estrenar Anarkos i La cançó de la meua terra. En 1955 va aparéixer ellarcmetrage titulat Colòmbia lindo, del realisador Camilo Correja. A principis dels anys xixanta, Enoc Roldán, el cap dels quals i mestre era aquell, va realisar dos llarcmetrages; el primer es va cridar "Llum en la selva", que la seua temàtica tractava sobre la hui santa Laura Montoya, i el segon es va titular "El fill de la barraca", que contava l'història de Marco Fidel Suárez. En els anys 1980 va aparéixer el cine de Víctor Gaviria, el qual s'alluntava del folorisme rural per a mostrar l'urbs. Atres directors i crítics destacats són: Arturo Acevedo Vallarino, Sergio Cabrera, Jorge Franco, Jaime Osorio, Javier Mejía i Orlando Mora. Per una atra part, alguns dels principals escenaris i grups teatrals són els teatres Metropolità de Medellín, Pablo Tobón Uribe, Porfirio Barba Jacob, L'Àguila Descalça, Universitat de Medellín, Lido, El Triàngul, El Firulete, el Ballet Folòric d'Antioquia, l'Associació chicotet Teatre de Medellín, Teatre de Nines La Fanfarria, Teatre Matacandelas, La Casa del Teatre, Café Concerte Els Inquiets, Teatre Manicomio de Ninots, Corporació Cultural Teatre de Seda, Teatre Agrane del Silenci, Teatre Hora 25, La casa de Crisanto, Institut de Belles arts i el Planetari Jesús Emilio Ramírez.

Música

El tiple s'utilisa en ritmes com el bambuco i en la tradicional trova antioqueña.

Antioquia ha contat en la Banda Simfònica de l'Universitat d'Antioquia, l'Orquesta Simfònica Eafit i la Orquesta Filharmònica de Medellín. Atres conjunts de música antiga i de ballet són l'Orquesta Simfònica Infantil i Jovenil, el Ballet Folòric d'Antioquia, la Coral Tomás Luis de Victoria i el Estudi Polifònic de Medellín.

El violiniste, compositor i director medellinense Andrés Orozco-Estrada ha segut director titular de la Orquesta Simfònica d'Euskadi, radicada en Sant Sebastià, en el País Vasc.

Carlos Gardel, el màxim exponent del tango, va morir en Medellín en un accident en les pistes de l'aeroport Olaya Herrera en 1935. Com a homenage pòstum, s'erigix en els voltants de l'aeroport la Plaça Gardel, a on es realisen diferents events musicals i artístics.

Sobre l'expressió musical popular, es destaquen en la regió compositors, músics i intérprets com Carlos Vieco, Blas Emilio Atehortúa, Pelón Santamarta, Jaime R. Echavarría, Jaime Pla González, León Cardona, Héctor Ochoa, Eusebio Ochoa, Jorge Molina Cano, Coral Tomás Luis de Victoria, Teresita Gómez, Grup Suramérica, Fausto, J. Balvin, Maluma, Espinosa i Bedoya, Dueto d'antany, Juanes, Darío Gómez; Karol G, Llevat Ruiz i Octavio Taula.

Lliteratura

Des de 1850 Gregorio Gutiérrez González i Manuel Uribe Ángel participen en un moviment cultural en un periòdic conegut com “El Tòrt”. En 1859, Emiro Kastos va publicar El meu compadre Facundo. En esta obra es parlava de la idiosincràsia del poble antioqueño. En la década següent apareixen escrits d'Epifanio Mejía, Gregorio Gutiérrez González i Juan José Botero.

Tomás Carrasquilla es va destacar en les primeres décades del XX. Més alvance apareixen personages com José Restrepo Jaramillo, Fernando González, León de Greiff, Jaime Sanín Echeverri i César Uribe Piedrahíta. Les noves generacions apleguen en força: Manuel Mejía Vallejo en la década dels quaranta, els nadaístas a mitan dels cinquanta. Existien dos corrents d'escritors: els que contaven l'història d'una Antioquia que mirava cap al passat i tractava de reconstruir-ho i uns atres que s'inclinaven més per les històries de la ciutat moderna, en diferents lliteraris moderns. En este últim grup s'inclouen Héctor Abad Gómez i Alfonso Castro. En la lliteratura contemporànea antioqueña trobem escritors com Fernando Vallejo, Héctor Abad Faciolince, Alberto Aguirre, Jorge Franco Ramos i Elkin Restrepo. En poesia, es destaca el Festival Internacional de Poesia, que ratifica l'importància que la tradició oral té per als antioqueños i l'influència que eixercix i ha eixercit en l'història de la narrativa antioqueña.

Cultura popular

Erro al crear miniatura:

Arrieros, monument a un llegat de la montanya i a una tradició ancestral en Cabironada.

Artícul principal → Folore d'Antioquia.

Antioquia conta en expressions llauradores culturals com la trova paisa. El tiple i la guitarra donen la tònica per a la música de carrilera, la música guasca i la música andina, que inclou esta última bambucos, sanjuaneros, tribulins, guabinas, passadiços, rumbas, bundes i rajaleñas criollas. Les bandes pueblerinas són també centrals en els festejos populars. En els hòmens, el trage típic és el mateix característic del colonizador del XIX. Destaquen en la seua indumentària la ruana i el carriel; es compon ademés de pantaló de dril, camisa blanca i capell blanc aguadeño d'ala ampla. Atres elements en el trage són les muleras, els ponchos, el devantal, les espardenyas i el machet en el seu estuche o baïna. És aixina que el arriero constituïx en l'imaginari de la població antioqueña el centre del mit fundacional de l'identitat cultural regional. Est transportava mercaderies sobre els lloms de mules, mentres arriaba per mig d'elles a peu. Els seus recorreguts eren llarcs i tortuosos, puix la topografia del departament es caracterisa pel seu terreny escarpado.

Per una atra part, en Antioquia existixen mits deixats pels espanyols, atres introduïts pels esclaus africans i mits típicament regionals. Entre les llegendes més populars es destaquen el de Patasola, Llorona, Sombrerón i Sacerdot sense cap.

Religió

Segons el cens de 1928, el 99 % dels antioqueños eren catòlics. Eixe any solament es varen contabilisar 1477 persones pertanyents a atres religions, de les quals 454 estaven radicades en Medellín. En 1956 la ciutat contava en trentacinc temples catòlics, un presbiteriano, un adventista i una sinagoga. I encara que existix llibertat de cult, el domini de la Iglésia catòlica durant la Colónia i en anys posteriors instaurada la República, va influenciar el modo de vida d'una part de la població. La Semana Santa en la ciutat mare del departament encara conserva ellegat colonial, puix té una tradició de més de 350 anys.

Gastronomia

Artícul principal → Gastronomia d'Antioquia.

La font paisa en el plat de fríjoles servits aparte.

Una traça molt distintiva de la regió antioqueña ho constituïx la seua gastronomia. La principal base d'alimentació és el dacsa. La arepa és l'aliment més important producte de la dacsa, ya que servix com a complement per a tots els menjars. Hi ha diversitat d'arepas: arepa de chócolo, arepa prima, arepa redona, arepa de mont o de dacsa pelada, entre unes atres. La mazamorra és un atre alimente producte de la dacsa, de la mateixa manera que les empanadas, les quals són de diverses classes. El sancocho paisa és típic per a l'almorzar, lo mateix que el plat de fríjols. El plat típic més representatiu és la font paisa, o plat montanyenc, el qual consistix en arròs blanc, fríjoles cargamanto (rojos), carn en pols, chicharrón, chorizo o morcilla, ou fregit, albocat, gallets de banana madura, patacón i arepa; també es pot acompanyar en hogao i tomata roig en rodajas. Com a sobretaula, s'acostuma prendre la mazamorra de dacsa en panela tiruda o raspada, encara que l'acompanyament s'ha ampliat a les gaseosas o begudes com el guarapo, que és suc de canya de sucre en llima. En Nadal s'acostumen la natilla, els bunyols i les hojuelas de dacsa. Atres plats típics són els tamals i la sopa de mondongo.

Símbols

Erro al crear miniatura:

Epifanio Mejía, autor del poema que més vesprada seria la lletra de l'himne antioqueño.

Bandera

Segons pareix de molts, la bandera d'Antioquia va tindre el seu orige en la Universitat d'Antioquia la qual, casi des de la seua fundació, tenia entre els seus emblemes una bandera blanca i vert que s'issava en tots els actes oficials. Pero oficialment, el 10 de decembre de 1962, la Assamblea Departamental d'Antioquia va expedir l'ordenança n.º 6 per a la celebració del Sesquicentenario de l'Independència d'Antioquia; en este acte la corporació dispon que el departament tindrà un himne i una bandera. Es va oficialisar l'us d'una bandera que devia estar conformada per dos franges iguals en llínea horisontal aixina: blanca en la part superior i vert en la part inferior. El color blanc simbolisa la purea, l'integritat, l'obediència, l'eloqüència i el triumfo. El color vert és símbol de les montanyes, de l'esperança, de l'abundància, la fe, el servici i el respecte.

Escude

El escut d'Antioquia és un homenage a les raïls indígenes de la població antioqueña. El 23 d'agost de 1812 la Cambra del Senat (com es va denominar a la corporació integrada pels diputats dels diferents cantones i províncies), va expedir el decret n.º 21 conforme als térmens següents:

"Cambra del Senat, Antioquia, agost 23 de 1812... Que l'Estat prenga per armes en els seus escuts públics i en el gran sagell del Despaig dels negocis, una matrona vestida i adornada a la indiana, assentada entre el banana i la palmera, i reclinada al peu d'un cerro d'or, en un riu caudaloso als seus peus, encasquetándose en la més airosa actitut, el gorro de la llibertat..."

Els governants volien deixar constància no solament de l'autonomia del Nou Estat, sino que varen simbolisar en el cerro d'or la riquea i la virtut; en la palmera, els triumfos i les victòries; en la banana, l'abundància; en el gorro, la llibertat; i en la matrona, la "raça antioqueña".

Himne

Artícul principal → Himne Antioqueño.

La Assamblea Departamental d'Antioquia, el 10 de decembre de 1962, va expedir l'ordenança n.º 6 per a la celebració del Sesquicentenario de l'Independència d'Antioquia. En este acte, la corporació dispon igualment que el departament tinga un himne. L'himne que adopta el departament d'Antioquia és el poema La vora del antioqueño, escrit per Epifanio Mejía en 1868, i musicalizado pel compositor caucano radicat en Antioquia Gonzalo Vidal.

Events

• L'event més emblemàtic d'Antioquia es porta a terme en Medellín i es coneix com Fira de les Flors.
• En Medellín, cada juliol en les afores de l'Unitat Deportiva Atanasio Girardot es realisa la Fira Nacional d'Artesania. En ella exhibixen ceràmica, orfebreria, joyeria, treballs en vidre, talles en pedra i fusta, marroquinería, cestería, teixits, brodats i moltes modalitats més de les arts manuals.
• El primer dissabte del més es realisa el Mercat de Sant Allunte en el parc de Bolívar de Medellín, exposició i venda d'artesania, plantes i comestibles. Participen més de 450 artesàs de Medellín i d'atres regions de Colòmbia.
• Festival Nacional de la Trova Ciutat de Medellín.

Deport

L'atleta Caterine Ibargüen.

Medellín va ser seleccionada com a sèu dels Jocs Suramericans de 2010.

Atletisme

Ximena Restrepo i Caterine Ibargüen han segut importants atletes medallistes olímpiques.

Automovilisme

El departament ha tingut pilots de competència a nivell regional, nacional i internacional. En Fòrmula 1, el pilot Roberto José Guerrero va alcançar destacades posicions en els anys 1980.

Bàsquet

Conta en l'equip Acadèmia de la Montanya de Medellín, que juga en el Bàsquet Professional Colombià.

Ciclisme

Són d'Antioquia figures com Rigoberto Urán, Fernando Gaviria, Ramón Clots Vallejo, Martín Emilio "Cochise" Rodríguez, Santiago Botero, María Luisa Calle, la bicicrocista Mariana Pajón, medallista d'or en els Jocs Olímpics de Londres 2012 i Carlos Mario Oquendo, també medalliste de bronze en els Jocs Olímpics de Londres 2012.

Fútbol

Vore també: Llista d'equips de fútbol d'Antioquia

• Fútbol Professional Colombià: en esta divisió, Antioquia conta en 4 equips, Atlètic Nacional, el Deportiu Independent Medellín, el Cabironada Fútbol Club, i Àguiles Dorades Rionegro.
• Segona divisió: En esta divisió conta en Lleons F. C. en el municipi d'Itagüí, que abans era conegut com a «Deportiu Rionegro» proveniendo del municipi de Rionegro.
• Fútbol Sala: descollen els equips Bell Innovar de Bell en la Copa Professional de Microfutbol branca masculina, a on ha eixit campeó en dos ocasions (2010 i 2011) i en la branca femenina en l'equip Paisitas d'Antioquia F. S. de Girardota. També els equips Àguiles Dorades Rionegro (secció de fútbol sala d'Àguiles Dorades Rionegro), Rionegro Futsal de Rionegro i Real Antioquia de Bell, els tres partícips de la Lliga Colombiana de Fútbol Sala.

Gòlf

És d'Antioquia Camilo Villegas, primer colombià en guanyar tornejos del PGA Tour.

Motociclisme

Yonny Hernández primer colombià en competir en la màxima categoria de motos de velocitat, la categoria MotoGP del Mundial de Motociclisme; el seu germà Santiago Hernández competix en la categoria Moto2 del Mundial de Motociclisme i Martín Cárdenas competix en el campeonat mundial de 250 cc.

Fútbol americà

En Antioquia hi ha varis equips que practiquen este deport. Hunters i Llops són dos dels més representatius de Medellín. També es troben Raptors de Cabironada i Broncos de Bell.

Vore també

• Municipis d'Antioquia
• Governadors d'Antioquia

Bibliografia

• Acadèmia Antioqueña d'Història (2003), Cinquanta personages d'Antioquia. Colecció Edicions Especials, Secretaria d'Educació per a la Cultura d'Antioquia. Direcció de Foment a la Cultura, Medellín.
• Cadavid Misses, Roberto (1996), Història d'Antioquia. Editorial Marín Vieco, Medellín. ISBN 958-9172-23-7.
• Poveda Ramos, Gabriel (1998), Història econòmica d'Antioquia. Edició Autors Antioqueños, Medellín.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Antioquia.
• Antioquia en Wikivoyage
• Wikisource contiene el document històric Himne d'Antioquia.
• Lloc oficial Governació d'Antioquia
• IDEA, Institut per al desenroll d'Antioquia, Noticiero d'actualitat en llínea sobre Antioquia
• Mapa de la província d'Antioquia