Poncho

Poncho

Representació d'un poncho

El poncho és una penyora de vestir típica de Sudamérica. Es tracta d'un abric de disseny senzill tros rectangular de tela pesada i grossa, en el centre de la qual s'ha practicat un tajo per a passar el cap. La tela es deixa caure sobre el cos, disponent els extrems de manera que permeten moure en facilitat els braçs.

Etimologia

L'orige etimològic de la paraula «poncho» és discutit entre el seu possible orige en l'idioma espanyol i el seu possible orige en llengües amerindias.

Per a alguns estudiosos, com Diego Abad de Santillán en el seu Diccionari de argentinismos (1976), «poncho» és una castellanisació de la veu quechua punchu, en el mateix significat; i segons Lafone Quevedo podria relacionar-se en punchaw, «el dia», per l'associació simbòlica entre traure el cap pel tajo del poncho i l'eixida del sol.

No obstant, per a uns atres, com María Millán de Palavecino, el nom d'esta penyora tindria el seu orige en el mapuche, si ben pontro significa «frazada» i poncho es diu makuñ. En un estudi sobre l'història del poncho en Argentina, es diu que la primera menció escrita del terme en el territori data de 1714 i que en un document de 1737 s'alterna l'us de «poncho» i «frezada» per a una mateixa penyora.

Per un atre costat, Marcos A. Morínigo i després el filòlec espanyol Joan Corominas en el seu Diccionari crític etimològic castellà i hispànic, afirmen el seu orige espanyol i neguen el seu orige indígena americà basant-se en una aparició de «poncho» en el sentit de «frazadilla» en la crònica d'Alonso de Santa Creu de 1530, anys abans de la conquista del Imperi inca o del primer contacte entre mapuches i espanyols.

Orige i expansió

En el context històric, l'elaboració dels ponchos es realisa tradicionalment en fibra de llana d'ovella, animal que va ser introduït a les Américas pels europeus.

S'han descobert penyores de l'any 100 de nostra era pertanyents a la cultura naixca, cultura que es va desenrollar en la costa central del Perú, que poden considerar-se anàlogues als ponchos encara que són molt diferents al poncho tradicional.

Alguns creuen que es tracta d'una fusió dels capots espanyols en la manta tradicional dels indígenes muiscas, timotos i cuicas; i el nom que se li otorga en Colòmbia i Veneçola ("ruana") es creu que es va prendre dels panys que els espanyols varen dur des de Ruan en França.

Alguns folcloristas, no obstant, ho relacionen en les corfolls de l'Antiguetat clàssica (mencionant inclús la seua presència en la Eneida) i les vestimentes eclesiàstiques. L'aparició de la paraula en una crònica de 1530, com s'ha citat, és un atre indici d'orige europeu.

En el poble de Grazalema en Andalusia existix una tradició d'artesans textils de mantes i ponchos. Diu la Fundació Pública Andalusa de la Junta d'Andalusia, "Com en les torres chatas de l'iglésia de l'Aurora, Grazalema conserva ací un atre parentesc en Amèrica: mantes i ponchos de caballistas que, com a moltes cançons i cerimònies, són autèntics productes de “anada i regrés” dels que ningú sabrà mai si varen escomençar ací o allí ni quí va influir en quí." Grazalema fins a el XIX va ser un poble important de la província de Càdis pels seus productes de llana.

Per la seua senzillea, també s'ha incorporat a l'indumentària militar, fabricant-se actualment de material impermeable.

Argentina

S'utilisen ponchos de guarda, propis del disseny tradicional, en motius pampa o andino (derivats de les tradicions incas), estos últims de la ciutat de Belén, Catamarca, província que és considerada: Capital nacional del Poncho. Cada província té un model particular de poncho. Per eixemple, al poncho teñir de color punzó en franges negres junt a les vores en senyal de luto per la mort de Martín Miguel de Güemes, es coneix com poncho salteño. Com una penyora imprescindible ho varen utilisar Artigas, el general José de Sant Martín, cobrint en ell el seu uniforme francés; els generals Gregorio Aráoz de Lamadrid, José María Pau, Gregorio Les Heras, Facundo Quiroga, Manuel Dorrego i Juan Manuel de Roses, entre uns atres. Just José de Urquiza, despuix de la batalla de Casers, es va passejar per Buenos Aires vestint vaig dur de parada, capell de copa alta i poncho llistat. Atres ponchos històrics varen ser el blanc i celest de Juan Lavalle, el roig de Martín Güemes i el del general Conrado Villegas. També ho varen dur sacerdots com el cura Brochero.

Bolívia

És usat per llauradors d'orige quechua o aimara i per atres grups al sur del país. Sol ser de variats colors, segons la regió o el ranc de la persona que ho du. També és usat com a parament per grups folklòrics musicals com els Kjarkas, Llacor Andina, Awatiñas, grup Bolívia entre uns atres. D'igual forma, el poncho és incorporat en l'indumentària d'una gran varietat de danses bolivianes. En 1963 la dissenyadora boliviana Daisy Wende reversionó el poncho, fent-ho una penyora també femenina.

Brasil

L'us de ponchos es remonta a el XVI, a partir de l'actual estat de São Paulo; segons el relat del pare jesuïta Fernão Cardim, en 1585, els paulistes inclús anaven a l'iglésia en ponchos, coneguts en aquella época com berneo. Encara que el seu us en São Paulo i en el restant de Paulistânia ha disminuït pel procés de modernisació, es tracta d'un costum tradicional dels paulistes, especialment dels caipiras, descrit per l'explorador francés Augustin Saint-Hilaire com una penyora inseparable, inclús en dies de calor. Els colors del poncho pauliste varien, predominant el blau o el marró.

La penyora va ser introduïda a atres estats, com Riu Gran del Sur, a partir de el XVIII, sent d'us quotidià entre la població llauradora^{cita requerida} i per grups folklòrics de música i danses gaúchas.

Chile

El poncho chilé té el nom de manta de huaso per als peons i manta de Castella per als patrons, el seu orige espanyol (encara que adaptat a les llabors ganaderes de Chile) està documentat. És part del trage del huaso i va ser reduint de tamany per motius d'elegància. Els treballadors dels camps ho seguixen usant en el tamany normal. Durant l'auge de la nova cançó chilena, els grups musicals jovenils varen adoptar el poncho com a part del seu vestuari, entre estos Quilapayún o Inti Illimani.

Colòmbia

És part de l'indumentària típica de la regió Paisa i les regions de clima templat de Boyacá i del nororiente de Cundinamarca. L'orige del seu us està lligat a la regió cundiboyacense del vall de Tenza. També s'ampra en el nort del país, en zones ganaderes i rurals en general. En el nort s'usa recollit i caent des de la nuca cap a avant del pit o també, com es fa en la regió Paisa, arreplegat sobre un dels muscles, penjant una part cap a avant i una atra cap a arrere. És una penyora de menor tamany i gruixa que la ruana. Es fabrica generalment en cotó, sol ser de color blanc o blanquecino, i du com a adorn, en múltiples ocurrències, cada centímetro i mig aproximadament, fils de colors: per eixemple alternant, un fil roig, un atre blau i un atre groc, colors de la bandera colombiana.

Equador

El poncho és una penyora tradicional entre els ganaders, vaquers i arrieros de la serra equatoriana, els chagras. La ganaderia i els seus oficis associats s'establixen en l'actual territori equatorià en l'arribada de vaques i cavalls d'Espanya i Europa. Els ponchos dels chagras solen ser cridats "ponchos de Castella".

Adicionalment a l'us tradicional dels ganaders, vaquers i arrieros o "chagras", el poncho també és característic pel seu us entre els pobles amerindios de la serra d'Equador. A diferència de l'us del poncho pels chagras que prové d'una costum funcional a la seua ofici, els ponchos de les comunitats indígenes són usats com còdic de vestimenta estricte en el que cada comunitat o poble té un color o disseny específic. Este còdic de vestimenta va ser establit entre els XVII i XVIII per les autoritats indígenes súbdites de la Corona espanyola (república d'indis) en els temps del virreinato d'Espanya per a facilitar l'identificació de les "tribus" per part de les autoritats espanyoles. Esta regulació indígena-espanyola de la vestimenta, que inclou l'estil de ponchos a usar-se, ha segut conservada per decisió de les mateixes comunitats amerindias en temps republicans com a signe d'identitat (en ocasions solen creure erròneament que els ponchos i el seu còdic de vestimenta són d'orige precolombino).

Mèxic

S'utilisaven des d'abans de l'arribada dels espanyols a Amèrica, pels huastecos, azteca, otomíes, totonacas i mayas. Açò se sap per còdexs prehispánicos, estàtues i ponchos encara conservats de l'época. En l'actualitat, encara s'usen en la temporada de fret i com a roba de casa. Més be se li crida jorongo.

Perú

És una penyora d'us diari en amplis sectors de la població llauradora. Esta penyora és típica en personages simbòlics de diverses regions peruanes, com el morochuco ayacuchano, el montonero arequipeño i el corilazo meridional. Es fabrica de diferents materials: cotó, lli, llana de alpaca principalment, i a sò fets de diversos colors al mateix temps, utilisats comunament per chalanes nortenys (ginets de cavalls de pas). De forma genèrica es caracterisa per ser quadrangular o rectangular, penjar des dels muscles fins a una altura inferior a la cintura per les parts atrassera i frontal de la mateixa manera que, en la majoria dels casos, pels seus laterals. carir de mànegues com a tals, tindre un buit o obertura central a on s'introduïx el cap per a que aixina la penyora penge i se subjecte recolzada des dels muscles. Esta obertura pot tindre vàries formes com les del tipo coll de pico o redó, ademés d'estar oberta en la seua part frontal des d'eixe coll fins a l'extrem situat en la part més baixa (a l'altura de la cintura o inferior a esta) o posseir també botons o enganches per a subjectar les dos parts de tela que pengen separades sobre abdós braços. En ocasions també pot incloure variables com el coll alt o el gorro. En els seus dos extrems oposts, el poncho típicament pot dur flocs d'entre dos a quatre polzades de llarc, resultants, be de la falta de trama en la tela, o també per idees peculiars del seu dissenyador.

Veneçola

És part del trage típic dels gochos autèntics de Mèrida i en menor mida en Táchira, per ser part dels tres estats que conformen la regió andina del país, ademés se'ls denominen ruanas, i en l'época de la colonisació va ser usada en tot el país, en els Vages per al fret i en els plans cobrir-se del sol, eren revertirbles en colors blau per al clima fresc i roig per al dia solejat, en els estats andinos del país s'usaven de llana en dissenys i colors diferents ademés de que els natius els feyen en pells d'animals.

Uruguai

De la mateixa manera que en el restant de la Conca de l'Argent, és la vestimenta tradicional del gaucho. El més tradicional en el país, és el poncho pàtria i es tracta d'un poncho de feltre molt gros, forrat en bayeta, típicament teñir de roig. És potser esta bayeta, la que varen usar els colorats per a confeccionar la seua divisa.