L'Estat Mèrida té una població total de 991.971 habitants per a l'any 2015 segons el INE., en una densitat poblacional de 83.25 hab/km², sent les principals aglomeracions urbanes l'àrea metropolitana de Mèrida en 447.269 habitants (52,9 % població total), la Ciutat d'El Vigía en 145.637 habitants (13,2 % població total) i la Conurbación de Tovar (Valle del Mocotíes) en 104.817 habitants (10 % població total).
És un dels estats en major diversitat geogràfica, presentant diferents paisages a lo largo y ancho de el seu territori, en zones altes superiors als 4.000 m s. n. m., zones miges en elevació al voltant dels 900 i 1.600 m s. n. m. i zones més pròximes al nivell de la mar com la denominada Zona Sur del Llac per baix dels 200 m s. n. m.
Mèrida posseïx temperatures característiques de cada subregión podent alcançar els 32 °C en la Zona Sur del Llac, temperatures menys càlides en la Zona metropolitana en valors al voltant dels 25 °C, valors més templats entre els 17° i els 22° cap a les zones del Valle del Mocotíes i els Pobles del Nort, i temperatures per baix dels 12 °C en els Pobles del Sur i els Pobles de l'Páramo, alcançant inclusivament valors per baix de 0 °C en estos últims.
Encara que esta entitat federal políticament li pertany a la Regió dels Vages, gran part de l'estat posseïx un relleu pla característic dels Plans, en una elevació per baix dels 100 m s. n. m., ací es troba la ciutat de Barinas, la més gran dels plans veneçolans. Geogràficament solament els Municipis Bolívar, Cruz Parets, Antonio José de Sucre, Ezequiel Zamora i Pedraza pertanyen a la Regió Els Vages, Destacant localitats com Socopó, Pedraza, Santa Bàrbara, Ciutat Bolívia, Barrancas, Altamira de Càceres, Calderes i Barinitas, estes últimes 4 pròpiament de Mont baix Andino les quals són considerades les localitats Andinas per excelència d'esta entitat nacional.
L'economia d'este estat es basa principalment en la ganaderia, posseïx un número elevat de caps de ganado, que ho coloquen entre els estats de major producció del país. Té gran importància la ganaderia de vacuns en aproximadament 2.000.000 de caps, tant de ganado de carn com de llet, que han donat movilitat a importants indústries pecuàries i de productes làcteus, en una producció diària de prop de 600.000 litros de llet. Aixina mateix cal destacar el seu diversificada agricultura en cultius d'arròs, sorgo, cotó, bananes, tabac, yuca i ajonjolí. A un alt cost ecològic i de destrucció ambiental s'efectua l'explotació maderera de les reserves forestals de Ticoporo i Caparo, desenvolviéndose l'indústria maderera en Socopó. L'estat Barinas és la segona entitat del país sobre la producció de fusta en rola, aportant el 22 % de la producció nacional.
La capital de l'estat és Sant Cristóbal, l'única ciutat de la regió en jerarquia de Centre Regional d'acort al Sistema Urbanístic Nacional de Veneçola;[1] d'igual forma és el major centre financer de la regió andina.
En l'estat es desenrollen una àmplia gama d'activitats financeres, industrials, comercials, agrícoles i manufactureras que suplixen a tota la regió andina en gran part, la zona fronteriça en Colòmbia, els plans occidentals i el Sur del Llac de Maracaibo; generant un PIB de US$ 12.245 millons, que representa el 40 % del total regional.
La condició d'estat fronteriç estimula en gran medida una economia de servicis, les aduana terrestres de Sant Antonio i Ureña en conjunt se situen en el tercer lloc nacional per recaptació fiscal; és la sèu de numeroses entitats bancàries, llínees de transport d'alcanç nacional i organismes públics.
l'Estat Táchira presenta tres grans zones geogràfiques ben definides:
La Planura Llacustre ubicada cap al nort de l'entitat, que és la prolongació de la planicie del sur del Llac de Maracaibo; fins al seu fèrtil piedemonte andino. En esta zona es presenten les més altes temperatures de l'entitat. Sobre esta planura s'assenten vàries ciutats de gran importància com la ciutat de La Freda, que és sèu d'un aeroport internacional, zona industrial i centre d'arreplega d'activitats ganaderes i agropecuarias. Antigament el Ferrocarril del Táchira aplegava fins a esta ciutat; via férrea que la conectava en el port de Trobats en el Llac de Maracaibo. La ciutat de Colón és la quarta més poblada de l'entitat, és sèu de vàries institucions d'educació superior i una puixant vida comercial. De la mateixa forma es troben en la zona de la planura llacustre, les poblacions de Coloncito, i La Tendida. La major part de la planicie del sur del Llac de Maracaibo presenta una ganaderia intensiva, cultius de Banana i Canya de Sucre.
Els Plans en l'extrem occidental dels Plans del Orinoco a on les temperatures són menys càlides que la planura llacustre del sur del Llac de Maracaibo; per trobar-se a una major altitut compresa entre els 220 i 350 m s. n. m..En esta zona es troben assentades les ciutats d'El Piñal, sèu d'una important indústria làctea i ganadera; La Pedrera, que és un nodo de vies de comunicació entre la població de Guasdualito i el restant del país; i la població de Abejales, capital del Municipi Libertador. En esta zona es desenrollen activitats ganaderes i d'indústria làctea; igualment activitats mineres relacionades en l'extracció de fosfat i roques asfàltiques. Aixina com una àmplia gama de cultius agropecuarios.
La Cordillera la tercera zona geogràfica del Estat Táchira s'assenta sobre la Cordillera dels Vages. És la zona a on es concentra la majoria de la població tachirense, les seues activitats industrials i agropecuarias. La Ciutat de Sant Cristóbal, capital de l'estat i ciutat més important de la Regió Andina, està ubicada en el cor de la zona cordillerana, sobre la Depressió del Táchira; que marca el llímit entre la Cordillera Oriental provinent de Colòmbia i la Cordillera de Mèrida que s'adinsa cap al territori veneçolà. Esta zona és la més extensa i característica de la geografia tachirense; puix discorre a lo llarc de tota l'entitat en sentit suroest - noreste. A banda de la capital estatal, s'assenten sobre esta zona les ciutats de Táriba, Corder, Palmira, Els Capachos (Vell i Nou), i Sant Josecito; que juntes conformen al Gran Sant Cristóbal englobant a més de 1000.000 d'habitants.
Archiu:Pico El Púlpito y Las Lagunas Verdes.jpgPique El Púlpit, la major elevació del Estat Táchira.Dins d'esta zona geogràfica, es troben en el seu sector sur les ciutats de Rubio i Santa Ana del Táchira; abdós ciutats posseïxen numerosos centrals de benefici del café, sent est el principal rubro de cultiu d'esta zona. Cap a l'occident de la zona de montanya, sobre el piedemonte de la mateixa, es troba el sector fronteriç en la República de Colòmbia i les seues principals ciutats són Sant Antonio del Táchira i Ureña. Abdós ciutats giren entorn al comerç internacional de bens i servicis, són sèu de les aduana terrestres fronterices de Sant Antonio i Ureña; existixen en estes dos ciutats una àmplia gama d'indústries manufactureras de mijana envergadura; majorment indústria textil i de ceràmiques. Abdós conformen junt en Vila del Rosario i Cúcuta ubicades en territori colombià, una conurbación binacional de casi un milló habitants aproximadament.
El sector nort-oriental de la Zona de Montanya és l'assent de ciutats com La Crida, que en l'época colonial fora capital de la Província de la Crida, i després de forma intermitent de l'Estat Táchira, la Província de Mèrida de la Crida, i del Gran Estat dels Vages. També s'assenta sobre el sector nort de la zona cordillerana, la població del coure. Les majors activitats econòmiques d'este sector de la geografia tachirense estan enfocades en l'agricultura i el turisme, per la seua riquea paisagística i numerosos parages andinos. Es troben en esta zona, les majors altituts dels Vages tachirenses, sent el Pico El Púlpit en els seus 3942 m s. n. m. el major cim de l'Estat Táchira.
L'estat Táchira conformava junt en el Municipi Páez de l'estat Apure l'extinta Regió Sur Occidental fins al 25 d'octubre de 1999, data en que abdós entitats passen a fer part de la Regió Andina.[2]
Les principals ciutats del Estat Trujillo són Valera, Boconó i Trujillo, que representen els principals mercats immobiliaris i industrials de l'estat, ademés conten en llocs turístics interessants. L'estat Trujillo representa la porta dels Vages Veneçolans, i dels estats andinos és el de més fàcil accés via terrestre, tenint l'estat Lara, un dels més poblats del país en les seues rodalies. L'estat Trujillo es dividix en tres importants zones:
Eix Panamericano: Conegut també com la zona baixa, està conformat per planures, una depressió propenques a la zona sur del Llac de Maracaibo, la principal ciutat d'esta zona és Sabana de Mendoza, sent est el seu principal núcleu econòmic, tenint propencs les ciutats de Sabana Gran, El Dividive, Escuque i Mont de Carmelo. La temperatura en esta zona de l'estat és templada seca, en un promig de 32 °C, l'eix panamericano és una zona en important desenroll agrícola i ganader, a este eix pertany també el port llacustre La Ceiba, que a través del llac de Maracaibo té eixida a la mar, ademés gràcies a la carretera panamericana té fàcil conexió en la ciutat d'El Vigía del estat Mèrida, i la ciutat de Caixa Seca de l'estat Zulia.
Valls del Motatán: Conformat per la zona central de l'estat, accidentat per un sistema montanyós que conformen valls derivades del riu motatán, en este eix central estan situades la capital de l'estat, la ciutat de Trujillo i la principal ciutat, Valera, el desenroll econòmic d'esta zona té un important creiximent en la regió, ya que conten en un conjunt de ciutats i pobles que estan al voltant de tot l'eix montanyós i central que contribuïxen al desenroll de l'estat, la seua principal ciutat, Valera, conta en una zona metropolitana junt als municipis Sant Rafael de Carvajal i Motatán, ademés conta en una avinguda que és popularment coneguda com l'eix vial que la comunica en la capital de l'estat en tan sol 20 minuts aproximadament, obrint també accés als municipis Pampán, Pampanito i Carache.
Valls del Boconó: Esta zona és la regió d'páramo de l'estat, que se situen en les valls derivades del riu Boconó, el seu principal núcleu econòmic és la ciutat de Boconó, que és coneguda com la segona ciutat més poblada de l'estat, geogràficament és el municipi més gran de Trujillo i un dels més grans dels tres estats andinos, esta zona també està conformada pels municipis Urdaneta, Carache i Juan Vicente Camp Elías, estos municipis tenen l'accident geogràfic montanyós més elevat de tot l'estat, la ciutat de Boconó s'ubica a una altura 1225 m s. n. m., també es troba en este municipi el pico més alt del estat Trujillo, i el pico més elevat de Veneçola fora del estat Mèrida, coneguda com la Teta de Niquitao, esta serranía ve derivada dels parcs nacionalsSerra Nevada i Serra de la Culata, abdós pertanyents a l'estat Mèrida, la cordillera es dirigix a l'estat Trujillo pel surest a través de l'páramo de Guirigall del municipi Boconó, estenent-se també als municipis Camp Elías i Urdaneta. El clima en esta zona, és templat de montanya, i en algunes zones es troba clima fret d'páramo.
En este eix es concentren un gran número de pobles, conformant una zona rural important, en a on l'agricultura és el principal motor econòmic, ho conformen pobles com Tuñame, La Quebrada, Niquitao, Jajó, Les Mesitas, La Taula de Esnujaque, entre uns atres, ademés es troben els dos parcs nacionals que té l'estat Trujillo, parc nacional General Cruz Carrillo, (Guaramacal), i el parc nacional Dinira, el qual és compartit en l'estat Lara, en esta zona es troben els punts limítrofs de l'estat en els estats Barinas, Portuguesa, Lara i Mèrida, a la seua volta esta zona, té el major impacte turístic d'estat Trujillo.
En la seua condició de municipi fronteriç, la zona maneja gran part del comerç entre l'Estat Apure de Veneçola i el Departament Arauca de Colòmbia. Ademés, en este municipi s'ubica el recurs forestal més important del país, la Selva de Sant Camilo cita requerida. Atres activitats de gran importància són la ganaderia, agricultura, peixca i els productes relacionats. L'alcaldia del Municipi Páez per iniciativa del exalcalde José Alvarado ha impulsat l'instalació d'una fàbrica de sabates i una fàbrica de roba, les quals s'espera que generen un impacte econòmic en la zona. L'Institut de Crèdit Municipal ha entregat uns 1500 microcréditos a menuts i mijans productors.
La regió té una població aproximada de 4 260 000 habitants i la majoria de les seues ciutats estan enclavadas sobre la cordillera andina i la seua piedemonte. Del total regional, un 30 % d'habitants corresponen a l'Estat Táchira, un 24 % a l'Estat Mèrida, un 22 % a l'Estat Barinas; un 20 % a l'Estat Trujillo i un 4 % a l'Estat Apure. Les principals ciutats de la regió són les següents:
No obstant, les senyes referents a les àrees metropolitanes no coincidixen en els de els centres urbans, per lo que les metròpolis més grans són les següents:
↑Jerarquia urbana de les ciutats de Veneçola, d'acort en el Pla Nacional d'Ordenació del Territori i la Llei Orgànica d'Ordenació Urbanística (Decret 2945 de data 29 d'octubre de 1998)
_2006_003.jpg){kind=link}
