Estat Apure

Estat Apure

Apure és un dels vintitrés estats que, junt en el Districte Capital i les Dependències Federals, formen la República Bolivariana de Veneçola. La seua capital és Sant Fernando d'Apure. Està ubicat al suroest del país, en la regió d'Els Plans, llimitant al nort en Táchira, Barinas i Guárico, a l'est en Bolívar, al surest en Amazones i al sur en Colòmbia. En 76.500 km² és el tercer estat més extens —per darrere de Bolívar i Amazones—, en 703.026 habitants en 2026, segons les estimacions i proyeccions de el INE veneçolà. És el quint menys poblat, per davant de La Guaira, Cojedes, Delta Amacuro i Amazones. I en 9.18 habitants/km², el tercer menys densament poblat, per davant de Delta Amacuro i Amazones. El seu relleu és pla casi totalment, en extenses planures que van des de la confluència, dels rius Apure, Arauca i Capanaparo en el Orinoco, fins a les estribaciones dels Vages. En pocs accidents de terreny, les oscilacions d'altitut fluctuen entre els 40 i els 200 metros sobre el nivell de l'mar.

Posseïx 7 municipis autònoms i 26 parròquies civils. Les seues principals ciutats són: Sant Fernando d'Apure, Guasdualito, Achaguas, Biruaca, Bruzual. En l'ambient apureño es va inspirar Rómulo Gallecs per a escriure la seua novela Donya Bàrbara, que descriu la magnitut d'esta terra.

Història

Apure és un dels vintitrés estats que, junt en el Districte Capital i les Dependències Federals, formen Veneçola. La seua capital és Sant Fernando d'Apure, l'época colonial va ser part de la Província de Mèrida de l'Esperit Sant de la Crida. Quan se li va anexar Maracaibo, es va cridar Província de Maracaibo. En 1856 va ser erigida com província, i en 1864 se li dona el ranc d'estat.

Toponímia

• L'orige del nom de l'Estat Apure no conta en una acceptació unànim. Algunes fonts ho atribuïxen a un arbusto denominat apure, mentres que unes atres ho relacionen en un antic cacic aborigen cridat Apur. En qualsevol cas, el nom de l'estat procedix directament del riu Apure i no al contrari. L'obra de fra Jacinto de Carvajal, escrita en 1648, ya fa referència al descobriment de dit riu, el nom del qual era conegut pels espanyols des de la primera mitat de el xvi, molt abans de que es designara la regió, província o estat veneçolà en eixa denominació.

• En una publicació de la seua autoria, el croniste de Sant Fernando, Argenis Méndez Echenique, resenya que el nom Apure deriva d'una veu indígena que significa La terra de més llunt que més mai.

Geografia

L'estat Apure està localisat al suroest de Veneçola, s'ubica entre els 6°3′45″ i 8°4′22″ de llongitut Nort i els 66°21′45″ i 72°22′30″ de llongitut Oest. L'estat Apure llimita pel nort en els estats Táchira, Barinas i Guárico, per l'est i surest en l'estat Bolívar i pel sur i oest en Colòmbia.

Archiu:Pescadores de Apure. caps block 1

Peixcadors Artesanals d'Apure

Geologia

Vore també: Médanos de Capanaparo

Originats en el Terciario (Neógeno) i Cuaternario (Pleistoceno), els plans d'Apure estan formats per sediment d'escassa o inexistent consolidació, en depòsits arcillosos acumulats per successives inundacions anuals ocorregudes en temps recents i uns atres molt més antics, encara que també se seguixquen manifestant en l'actualitat, per sediment arenencs acumulats pels vents dominants (alisios formats durant l'época de sequia (novembre a abril) en sentit NE a SO. En la ribera del Orinoco s'observen afloraments de roques arqueozoicas pertanyents a l'escut Guayanés, que es manifesten en elevació anomenades galeras; aixina mateix, en el piedemonte andino, roques del Terciario formen tossals i baixos alvertents de la cordillera.

Aixina, gran part estat Apure està constituïda per un extens camp de dunes (ocupa uns 30 000 km²) que té la particularitat de que no es tracta d'un clima desértico sino d'un clima de sabana en un paisage de pastures naturals que s'alternen en algunes selves de galeria i rius caudalosos en médanos de més de 100 km de llongitut i fins a 20 m d'altura. Alguns d'estos médanos són utilisats pels llaneros per a establir en ells les queseras, en lo que, ademés de processar part de la llet, es va preparant a un grup de reses per a que vagen al front de la manada (lo que en Els Plans es denomina la padrina de la rabera), tal com nos senyala l'obra de Calzadilla Valdés. També servixen per a que el ganado es refugie de les inundacions. Aixina que, este ecosistema tan curiós i pintoresc, és el resultat de la modelació eòlica en un clima de sabana.

Relleu

És pla casi totalment, en extenses planures que van des de la confluència, dels rius Apure, Arauca i Capanaparo en l'Orinoco, fins a les estribaciones dels Vages. En pocs accidents de terreny, les oscilacions d'altitut fluctuen entre els 40 i els 200 metros sobre el nivell de l'mar. Els plans Apureños presenten alguns fets fisiográficos importants, generats pel tipo de sol, clima i el seu patró hidrogràfic; descollen entre ells les zones de médanos, planicies deltaicas i unitats tals com bajíos, bancs i esteros, molt proclius a les inundacions durant el periodo de pluges. Ademés en l'occident del territori es troben el piedemonte i montanyes en altures majors als 3 km, en una porció de la Cordillera Oriental Andina que llimita en l'Estat Táchira.

Hidrografia

EL estat està solcat per numerosos rius de gran llongitut i esgambi, tots els quals són part de la conca del Orinoco. El Apure, el més important d'ells, és aixina mateix el principal afluent veneçolà del Orinoco des del seu marge esquerra, i el segon més llarc del país: recorre uns 1000 km entre el seu naiximent i la seua desembocadura. Totes les terres del sur de l'estat constituïxen una zona a on els caños, els braços, els rius, els estanys i els pantans compliquen extraordinàriament l'hidrografia. Apure conta en un mant freàtic molt caudaloso que sortix d'aigua potable a les ciutats i atres poblacions, i fa unes décades es varen crear algunes rets de mòduls que permetien almagasenar el recurs per a donar-li us en el periodo de sequia. Els rius més importants de l'estat són: l'Apure que li dona nom a l'estat; el Arauca, de més de 700 km de llongitut, que naix en Colòmbia (forma frontera comuna entre els dos països durant un trecho) i s'unix a l'Apure per mig de varis braços i caños abans de desembocar en el Orinoco; el Caño Orichuna d'uns 500 km de llongitut; el Capanaparo, el Cinaruco, el Cunaviche, el Matiyure i el Meta. El curs alt del riu Apure està format pel Uribante i el Sarare les parts baixes del qual es troben ya en l'estat Apure.

Clima

És dominant el Càlit clima tropical plujós de sabana, en una rigorosa estació de sequia i una atra de pluja. També, la Temperatura pot ser alta tot l'any. Les precipitacions se situen entre els 700 i els 1500 mm.

Sols

Varien en calitat i textura segons l'antiguetat i el drenage, elements que influencien la naturalea de la mescla. De la mateixa forma és rellevant l'exposició a condicions climàtiques molt humides o alguna cosa més seques. El resultat és desigual, de modo que els sols es distribuïxen de la manera següent:

• En les zones de médanos: sols àcits i baixos en nutrients.
• En sectors de planures constantment inundats: sols de mijana calitat i fertilitat deficient.
• En els bancs: sols en bon drenage i textures miges.
• En el noreste (cap a Biruaca): sols en extraordinari poder agrícola.

Vegetació

En casi tot el territori preval una vegetació de sabana, herbácea, de pasturages, xares i arbustos.

Organisació administrativa

Artícul principal → Anex:Municipis de l'estat Apure.

habitants locals sostenint un Anaconda (Eunectes murinus) en Apure

L'estat Apure està dividit en 7 municipis. Ademés, els municipis Páez i Rómulo Gallecs conformen el Districte de l'Alt Apure.

Nota: En l'any 2000 es va crear el Municipi Sant Camilo (capital El Nula). Este nou municipi té 2 parròquies: La Ceiba (capital Els Cañitos) i Ciutat Sucre (capital Ciutat Sucre). Actualment les fronteres del Municipi Sant Camilo no estan delimitades; mantenint-se la vacatio legis de la referida norma.

Gastronomia

La gastronomia de l'estat Apure, ubicat en els plans veneçolans, es caracterisa per plats robusts i saborosos, en ingredients locals com a carn de res, peixcat de riu, i animals de caça com el chigüire. Els métodos de cocció tradicionals inclouen la barbacoa, la carn en vara, i guisos elaborats. Alguns d'estos plats són:

• Pisillo de Chigüire: Un dels plats més emblemàtics, elaborat en carn de chigüire (capibara) seca i desmechada, guisada en espècies.
• Pastiç de Morrocoy: Un pastiç elaborat en carn de morrocoy (tortuga terrestre), cuinada en un guis i horneada dins d'una massa.
• Guis de galapago: Un guis similar al de morrocoy, pero preparat en carn de galápago (tortuga de riu).
• Carn Torrada en Vara: Un método de cocció a on la carn de res es torra llentament sobre una vara, a la brasa. Se sol acompanyar en casabe (pa de yuca) o yuca hervir
• Pabelló Veguero: Una variant del tradicional Pabelló Criollo veneçolà, adaptat als ingredients i sabors llaneros, incloent carn desmechada, arròs, caraotas (frijoles negres) i gallets de banana madura
• Orejitas: Una espècie de arepa de massa dolça i anisada que es frig i es dobla formant una forma similar a una orella, d'ahí el nom, normalment s'acompanya en manteca i formage llanero.

Demografia

En una densitat de població de 7 hab./km², Apure és un dels estats menys poblats del país. Extenses àrees buides o casi deshabitades caracterisen el seu territori, tradicionalment afectat per una forta emigració cap a Aragua i la ciutat de Caracas; no obstant, el saldo negatiu tirat per eixe fenomen s'ha revertit en rebre un important fluix d'immigrants dels Vages veneçolans i de Colòmbia. La població es concentra majorment en les àrees urbanes i un 48 % està constituïda per individus jóvens, d'entre 10 i 40 anys d'edat. Les seues principals ciutats són: Sant Fernando i Guasdualito. Els seus pobles principals són Achaguas, Biruaca, Bruzual, Mantecal, L'Ampar, Elorza, La Victòria (Apure) El Nula, Port Páez i Sant Joan de Payara.

Chigüire (Hydrochoerus hydrochaeris), en el Hato El Cedral, Apure

Economia

L'agricultura i la ganaderia són les principals activitats econòmiques de l'Estat Apure, en les zones agrícoles es cultiva canya de sucre, caraota, frijol, arbres frutales, palma setrill, banana, yuca, entre uns atres. El sector ganader s'especialisa bàsicament en la producció vacuna concentrant prop del 30 % dels caps de ganado de tot el territori nacional. Estos sectors es veuen afectats per grups armats al marge de la llei provinents de Colòmbia (guerrilla i bandes criminals, també en el seu moment grups paramilitarés) els qui ingressen de manera illegal a Veneçola realisant activitats d'extorsió, contrabando de combustibles i narcotràfic, ademés d'inseguritat per part de la delinqüència comuna.

Turisme

Àguila Negra en el Municipi Muñoz

Parcs nacionals

• Parc Nacional Riu Vell: este parc va ser decretat per a salvaguardar la reserva forestal de Sant Camilo i la selva del Cutufí, que es troben al sur, en la frontera en Colòmbia. Està solcada per importants rius com Cutufí, Nula, Sarare i Burguita. Les espècies vegetals i la fauna són característiques dels plans alts veneçolans.
• Parc Nacional Sants Luzardo: este parc té un paisage de planicie els llímits del qual són: al sur, la ribera del Cinaruco; el Capanaparo, per la part més septentrional; i el riu Orinoco per la part oriental. La estepa té una extensa superfície de médanos i les "Galeras del Cinaruco", fenomen geològic que alcança fins a 200 m s. n. m. i contrasta en les sabanes planes i baixes. El paisage llanero troba ací la seua major expressió en boscs de galeries, estanys llaneras, rius, extenses plages i illes. La vegetació mostra un contrast de bosc i sabana. Es pot trobar una fauna selvada integrada per numeroses espècies d'aus, peixos i mamífers terrestres i aquàtics.
• Parc Nacional El Tama: este parc de topografia escarpada és una porció dels Vages veneçolans que es caracterisa per ser un conjunt de cadenes montanyoses entre les que destaquen el Páramo de Tamá, la Serranía de Santa Bàrbara, el Páramo Judeu i el Páramo El Coure. Servix de protecció a les altes conques de numerosos rius com el Cutufí. Els seus diferents pisos altitudinals definixen quatre formacions vegetals corresponents a boscs premontanos, humits, seminublados i páramo subalpinos en espècies endèmiques comunes dels Vages. Es poden trobar variades espècies de mamífers com l'orso frontino, la tel, la danta, el gose formiguer i el cunaguaro. Entre les aus: el colibrí inca, la perdiu montanyosa, el cucarachero bayo, el colibrí àngel del sol, entre unes atres.

Patrimonis

Catedral de Sant Fernando d'Apure.

• Campament Turístic Donya Bàrbara.
• Casa del Libertador
• Camp de Batalles de Mucuritas.
• Camp de la Batalla de les Queseras.
• Camp de la Batalla del Yagual.
• Casa de Bolívar Elorza.
• Edificis sede de Governació d'estat Apure.
• Catedral de Sant Fernando.
• Hato Araguaquén.
• Hato el Fret.
• Població de Achaguas.
• Població de Caribén.
• Pont Lauro Carrillo.
• Pont José Cornelio Muñoz en la Parròquia Bruzual.
• Entre uns atres.

Archiu:Iglesia de Biruaca. caps block 9

Iglésia de Biruaca

Símbols

Artícul principal → Himne de l'Estat Apure.

Els símbols de l'Estat Apure, d'acort en la seua Constitució són:

Art. 5º Els símbols patrios de l'estat Apure són: l'Himne conegut en el nom de “Tornen cares”, la Bandera i l'Escut d'Armes de l'Estat Apure. Una Llei Especial regularà les seues característiques, significat i us.

• 
  Bandera de l'Estat Apure
• Escut d'Armes de l'Estat Apure
  Escut d'Armes de l'Estat Apure

Símbols naturals

En l'Estat Apure, ademés de reconéixer-se els símbols patrios de Veneçola, i a la bandera de l'Estat, el himne i l'escude com a símbols regionals, s'han nomenat atres elements típics de la flora i fauna local com a símbols naturals de l'Estat. A saber:

• La flor de bora o jacint d'aigua (Eichhornia crassipes).
• El merecure (Licania pyrifolia) és l'arbre regional.
• La paraulata llanera (Mimus gilvus) és l'au regional.

• 
  Flor de bora
• 
  Paraulata Llanera
• Caimà Hato Cedral
  Caimà Hato Cedral
• 
  Chiguire Hato Cedral
• Vespradeta
  Vespradeta

Política i govern

És un estat autònom i igual en lo polític, organisa la seua administració i els seus poders públics per mig de la Constitució de l'Estat Apure, L'actual Constitució va ser adoptada el 15 d'octubre de 2002 i reformada parcialment en 2005. Es poden propondre Esmenes o Reformes a la Constitució pel Poder Llegislatiu, el governador, la majoria dels Consells Municipals de l'Estat o el 10 % dels electors. Per a que una Esmena o Reforma creada per la Cambres del Poder Llegislatiu siga aprovada, necessita rebre majoria absoluta dels vots dels parlamentaris, la Constitució no és somesa a referèndum.

Poder eixecutiu

Artícul principal → Anex:Governador d'Apure.

Està compost pel governador de l'Estat Apure i un grup Secretaris Estadales. El Governador és elegit pel poble per mig de vot directe i secret per a un periodo de quatre anys i en possibilitat de reelecció immediata per a periodos iguals, sent l'encarregat de l'administració estatal. L'actual governador és Wilmer Rodríguez del partit PSUV electe en les Eleccions del 25 de maig del 2025, en una miqueta més del 95% dels vots escrutats.

Des de 1989 els governadors són electes directament pels ciutadans de l'estat, l'actual governador és Wilmer Rodríguez qui espera prestar el jurament de llei per a iniciar el periodo constitucional per al qual va ser electe.

Poder Llegislatiu

Artícul principal → Consell Llegislatiu de l'Estat Apure.

La llegislatura de l'estat recau sobre el Consell Llegislatiu de l'Estat Apure unicameral, elegits pel poble per mig del vot directe i secret cada quatre anys podent ser reelegits per dos periodos consecutius, baixe un sistema de representació proporcional de la població de l'estat i els seus municipis, l'estat conta 7 diputats actualment, 5 militants del PSUV i 2 del partit MUD, el seu president actual és l'Oficialiste, Professor i Advocat César Luis Pérez, qui a la seua volta eixercix funcions com a Coordinador la JPSUV per a esta regió, electe per a este càrrec unicameral el 26 de juny de 2023 en mig d'una controvèrsia en la junta directiva que es encotraba instalada des del més de giner, en la qual la presidenta eixint estava incursa en fets de corrupció, i el seu vicepresident des del 5 de giner de 2024, és el seu igual Chavista, el Periodiste local, Oscar Vives, abdós electes en les Eleccions regionals de Veneçola de 2021.

Vore també

• Organisació territorial de Veneçola
• Estats de Veneçola.
• Geografia de Veneçola.
• Elorza