La ciutat de Caracas va ser fundada en 1567, i en 1576 es va establir allí el primer governador de la província de Veneçola, també cridada província de Caracas. L'àrea de la província es va estendre progressivament com a resultat de l'expansió dels poblats de Caracas de 1872.
En 1777 es va crear la Capitania General de Veneçola en jurisdicció sobre les províncies de Cumaná, Guayana, Maracaibo, Margarita i Trinitat. En 1821, la província de Caracas, junt en la de Barinas, varen integrar el Departament de Veneçola, un dels tres en que va quedar dividit el territori veneçolà mentres va formar part de la Gran Colòmbia.
Caracas va ser capital del Departament de Veneçola fins a 1830 i després de la separació de la Gran Colòmbia es va convertir en capital de la República de Veneçola. En 1848 el Congrés Nacional va crear les Províncies de Aragua i Guárico en part del territori de la província de Caracas. En l'any 1863, en el triumfo federal, la província es va convertir en Estat Caracas i molt poc temps despuix, en 1864, provisionalment, es va crear el Districte Federal en el territori dels cantones de Caracas, La Guaira i Maiquetía.
El restant del territori va ser convertit en l'Estat Bolívar en Petare com a capital. Quatre anys més tarde el Districte Federal va ser dissolt i el seu territori va passar a integrar l'Estat Bolívar pero en 1872 va ser restablit, encara que va mantindre el seu caràcter provisional. En 1901 el Districte Federal va quedar conformat per la ciutat de Caracas i les parròquies forànees del Valle, El Recree, Antímano, Macarao, La Guaira, Maiquetía i Macuto i va deixar de tindre caràcter provisional.
Va formar part de l'antiga província de Caracas. El 29 de febrer de 1864 l'Assamblea Constituent de la Federació va erigir provisionalment al Districte Federal. El seu territori estava comprés entre Caracas, Maiquetía i La Guaira de l'antic estat Caracas (1863).
La primera Llei Orgànica per al Districte Federal es va promulgar el 29 de maig de 1894. En la Constitució de 1901 es va establir que els estats devien cedir a la Nació la ciutat de Caracas i les parròquies forànees d'El Valle, El Recree, Antímano (que contenia a l'actual Caricuao), Macarao, La Guaira, Maiquetía i Macuto per a organisar el Districte Federal. En 1909, es va dispondre que el Districte Federal estaria conformat pel Departament Libertador i el Departament Vargas. En 1986 es promulga la Llei Orgànica del Districte Capital en la qual es dispon que el Districte Federal comprén dos municipis: Libertador i Vargas. En 1998, es crea l'EstatVargas (actualment La Guaira) en el territori que li corresponia al municipi Vargas, quedant el territori del Districte Federal reduït al municipi Libertador.
Per factors de diversa índole, la ciutat de Caracas s'ha convertit en el centre dominant de les activitats polítiques, administratives, econòmiques, financeres, de servicis assistencials i educacionals del país. Esta condició ha favorit el procés migratori cap a l'entitat, fins al punt d'alcançar una població de 3 523 959 habitants per a l'any 2023. La ciutat de Caracas conforma la major concentració urbana del país.
El Districte Capital, com a sèu dels Poders de la Nació, té un estatus distint al dels Estats, Dependències i Territoris Federals de Veneçola. Es rig per la Llei Especial sobre l'Organisació i Règim del Districte Capital aprovada el 7 d'abril de 2009 per l'Assamblea Nacional, promulgada pel president el 13 d'abril de 2009 i publicada en la Gasseta Oficial 6.663[2] del dia següent. Este text llegal li dona al Districte el mateix sistema de govern de l'antic Districte Federal.
La seua organisació és competència del Poder Nacional segons lo establit en l'artícul 156 numeral 10 de la Constitució de Veneçola de 1999:
Se li considera un territori que no pertany a cap estat en particular, sino a la República com a tal, ya que, en ser la sèu de tots els poders del poder públic nacional, no és considerat correcte que un estat posseïxca el privilegi sobre els demés d'albergar la capital de la República. Per això, per a respectar l'igualtat entre les entitats federals, la capital de la nació està fòra del domini dels demés estats del país, assemblant-se a la tradició del règim federal.
Per estes raons, la seua administració és diferent a la de les demés entitats federals del territori nacional. Per eixemple, en les seues funcions eixecutives no posseïx governador, sino que dita funció és eixercida per l'Eixecutiu Nacional (President de la República) en ser el cap de l'Estat; no obstant, designa un cap de Govern que ho representa en l'administració del govern distrital, complint funcions llegals i civils. Tampoc posseïx una llegislatura pròpia, sino que depén de les resolucions que emanen de l'Assamblea Nacional.
En teoria, el Districte capital pot estar conformat per varis municipis depenent de les necessitats locals, no obstant, actualment està format en la seua totalitat per un sol municipi: el Municipi Libertador de Caracas, sent considerat com l'únic que realment alberga a la ciutat de caracas com a tal, sense contar en la seua àrea metropolitana.
A pesar d'això, el municipi Libertador de Caracas, junt als circunvecinos municipis de Baruta, Chacao, El Hatillo i Sucre de l'Estat Miranda, formava part de l'associació municipal cridada Districte Metropolità de Caracas, el qual era l'institució que coordinava l'àrea metropolitana de la capital fins al 2017; no obstant, mai va dependre del Districte Capital.
El Districte Capital maneja el situat constitucional i un subsidi de capitalitat, té personalitat jurídica pròpia i patrimoni propi.
Segons l'artícul 3 de la nova llei del Districte Capital, aprovada en l'any 2008, la funció eixecutiva és eixercida pel Cap de Govern en nom de l'Eixecutiu Nacional, sent designat per lliure nomenament i removiment pel President de la República, com a intermediari del Poder Eixecutiu Nacional en el Govern del Districte Capital.
Segons l'artícul 3 de la llei del Districte Capital la funció llegislativa l'eixercix directament la República a través de l'Assamblea Nacional de Veneçola.
Artícul 3. El règim especial del Districte Capital és un sistema de govern constituït per orgue eixecutiu eixercit per un Cap o Cap de Govern i la funció llegislativa estarà a càrrec de l'Assamblea Nacional
Pel que fa a la representació en l'Assamblea Nacional, el Districte Capital és representat en igualtat de condicions que qualsevol atre Estat. En 2020, el Districte Capital va elegir 13 diputats, sent 8 diputats per elecció nominal i 5 diputats per llista electoral. Els diputats a l'Assamblea Nacional són representants directes que té una Entitat federal per vot popular dels seus electors, contemplat en el Art. 203 de la Constitució Nacional.
Diputats a l'Assamblea Nacional pel Districte Capital:
El Districte Capital ocupa l'extensió total de la seua única divisió administrativa: el Municipi Bolivariano Libertador. Esta identitat es troba dividida en 22 parròquies, convertint-se en un dels municipis més urbanisats. Ocupa les zones de l'oest i centre de Caracas.
L'antic Districte Federal de Veneçola, va anar el precursor de lo que actualment coneixem com a Districte Capital (segons l'artícul 4 de la Llei Especial Sobre l'Organisació i Règim del Districte Capital). Degut a que solament va ser un canvi de nom d'esta jurisdicció, els seus llímits permaneixen inalterados. Esta entitat està composta pel [[Municipi
Libertador de Caracas]], el qual està compost per 22 parròquies. cal destacar lo següent:
Artícul 4 Llímits: Els llímits del Districte Capital són els que li corresponien a l'extint Districte Federal a la data d'entrada en vigència de la Constitució de la República Bolivariana de Veneçola i que comprén el territori de l'actual Municipi Bolivariano Libertador.
La ciutat de Caracas, com a capital constitucional de Veneçola, concentra una àmplia varietat d'activitats econòmiques. En el seu caixco històric s'ubiquen les sèus dels poders Eixecutiu, Llegislatiu i Judicial de la Nació, lo que li otorga un paper central en la vida política del país. A això se sumen importants funcions en els àmbits educacional, bancari, comercial i industrial, ademés d'una extensa oferta de servicis de diversa índole, que consoliden a la ciutat com el principal centre administratiu i econòmic de Veneçola.
Un alt percentage de la seua població activa treballa en activitats del sector públic, en ser assent permanent de la Presidència de la República, de la totalitat dels Ministeris i ents estatals, de l'Assamblea Nacional, del Tribunal Suprem de Justícia, i de la Contraloría General, Fiscalia General i Procuraduría General de la República. Ademés, ací té la seua sèu l'Estat Major Conjunt de la Força Armada Nacional i diverses institucions de l'Eixèrcit, Armada, Força Aérea i Guàrdia Nacional.
L'artesania típica es basa en el teixit (tapissos, torcaboques, manteles, brodats), els treballs en cuiro (correges i moneders), el treball en metal (llànties, polseres, collars, medallones i gargantillas).
Ademés, en Caracas hi ha modisto, orfebres i tot tipo d'artistes que presenten coleccions dels seus treballs en tot moment.
En el Districte Capital, per l'influència de les corrents migratòries, és freqüent trobar les especialitats culinàries de diverses regions veneçolanes, conjuntament en les d'atres països.
Pabelló criollo: Per a preparar-ho s'usa la caraota negra, arròs blanc, carn mechada i gallets de banana madura fregits.
Escabeche: Peix fregit a la vinagreta.
Hervir de peix fresc: Variació d'este consomé, caracterisada per dur api groc.
L'entropeçó: Consistix en caraotas blanques en péntols de cochino.
Empanadas de carn i formage: Pastiç de farina de dacsa blanc o groc fregida farcidura de carn mòlta o mechada o formage.
Polenta: Espècie de pastiç salat calent de farina de dacsa i guis de pollet o cochino.
Hallaca: Pastiç de farina de dacsa que s'envol en fulls de banana. Es tracta d'un plat nacional que sofrix alguns canvis d'acort a la regió. En la capital es fa el guis a partir de gallina i cochino, i se li afig papelón, mostaça, tapereres i armeles. També pot incloure trossos de cuixot i/o cansalada.
Torrat negre criollo: Carn de res que es cou fins que es dore prenent un color casi negre. S'aliñar en ceba, alls, pimentón i tomata ben picadito en els que es fa una salsa; du ademés atres espècies com a sal i pebre. Se servix acompanyat d'arròs blanc i la carn es talla en rodes.
Ensalada de gallina: Elaborada en papes, carlotes, pésols, cebollín, poma i gallina o pollet trossejat. És la típica acompanyant de la hallaca.
Majarete: És un pudín de dacsa, coco i papelón.
Arròs en llet: Darreria elaborada en arròs, llet, sucre, tacha i closques de llima.
Dolç de lechoza: Lechoza vert, sucre i closques de taronja.
Cocada: Beguda de coco tendre, aigua de coco i llet, licuado tot en sucre.
Tacó senyorial: Pa dolç i mel.
Juan saborós: Granjería feta en batata i pinya.
Bienmesabe: Bizcocho en trossos que s'amera en vi dolç i després es mescla en un almibre elaborat en llet de coco, ous i sucre.
Coca bejarana: Darreria de bizcochos de sagí, pa de forn rallado, formage blanc llanero, canella, va vindre dolça, manteca, taches i papelón. Una llegenda romàntica diu que esta coca va ser inventada per dos esclaus de la colónia que varen obtindre la seua llibertat quan el Rei d'Espanya va calificar la seua recepta d'exquisita.
Quesillo: Pudín elaborat en ous, llet, sucre i sal, banyat de caramelo al gust.
Budín de mamey: Es fa a pur de esta deliciosa fruta, sucre, aigua, rom, ous, manteca, vainilla i bizcochuelo caser. Se servix en crema batuda.
Caracas, com a capital, és una ciutat molt diversa, ya que conta en una gran cantitat de parcs, places, arquitectura modernes i colonials, iglésies, passejades, bulevars, centres comercials, etc.
.svg)
.jpg)
.svg){kind=link}