Anar al contingut

Banc Central de Veneçola

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Banc Central de Veneçola

El Banc Central de Veneçola (BCV) és l'organisme responsable, com a principal autoritat econòmica, de velar per l'estabilitat monetària i de preus d'eixe país suramericà i és l'únic autorisat per a emetre la moneda de curs llegal en Veneçola.[1] És una persona jurídica de dret públic en autonomia per a la formulació i l'eixercici de les polítiques de la seua competència.[2][3] Té ranc constitucional des de la Constitució de 1999: en ella es reconeix el seu caràcter autònom i independent de les polítiques del govern nacional.[4]

Té la seua sèu principal en el cantó de Carmelitas, sobre l'avinguda Urdaneta de Caracas.[5] També té una subsede en Maracaibo des de 1977, ubicada en el Carrer 93 d'eixa ciutat.[6] Està en proyecte obrir la Subsede Guayana en la població del El Callao, i una atra més gran en Ciutat Guayana la qual ya està en construcció,[7] abdós ubicades en l'Estat Bolívar, com a part de les operacions de l'Institut Emissor en el mineral de l'or localisat en eixa zona del país.[8][9]

Història

[editar | editar còdic]

El president Eleazar López Contreras nomena una comissió en 1937, encapçalada per qui seria després el seu Ministre de Foment, Manuel Egaña, per a l'estudi del funcionament i regulació dels bancs centrals del Nort i Sur d'Amèrica. Dita comissió va entregar un proyecte de llei que va anar finalment sancionada el 8 de setembre de 1939 pel Congrés dels Estats Units de Veneçola. Dita llei —publicada en la Gasseta Oficial n.º 19.974— autorisa la creació del Banc Central de Veneçola, en la finalitat de regular la circulació monetària i el crèdit per a evitar fluctuacions de gran escala en el circulant.[10] Ademés tindria com a funció principal regular i vigilar el comerç d'or i divises.

El BCV inicia les seues activitats el 15 d'octubre de 1940 i l'1 de giner de 1941 comença a operar formalment en José María Herrera Mendoza com a primer president. Per a això es va fer necessari l'entrega de l'or i els billets que emetien el Banc de Veneçola, Banc Mercantil i Agrícola, Banc de Maracaibo, Banc Comercial de Maracaibo, Veneçolà de Crèdit i el Banc Caracas, estos dos últims es varen negar a l'entrega de l'or guardat en els seus bancs i varen ser demandats pel BCV concloent el litigi en 1956 en l'incineració dels billets i traspàs total de l'or que respalava el bolívar.

Emissió de billets per part dels bancs en 1940

Institució financera Pagat Reserva Billets emesos
Banc de Veneçola 18.000.000 33.104.000 112.430.000
Veneçolà de Crèdit 6.000.000 11.033.000 15.430.000
Banc Mercantil i Agrícola 8.000.000 9.492.000 12.000.000
Banc de Maracaibo 2.500.000 3.123.000 5.000.000
Banc Comercial de Maracaibo 2.850.000 2.850.000 4.000.000
Banc Caracas 4.500.000 9.827.000 2.663.000

En 1998 va inaugurar la Plaça Juan Pedro López ubicada darrere de la sede banc. Des de llavors s'ha encarregat de programar trobades culturals en la plaça. El 26 de març de 2009 l'Assamblea Nacional aprova la reforma parcial de la Llei d'administració financera del sector públic segons Gasseta Oficial N.º 39.147 que donarà inici a una série de modificacions i va permetre que el govern de Chávez gestione un accelerat programa d'endeutament al punt que la deute extern es duplique en menys de quatre anys.[11][12] El 14 de juliol de 2016 el país en un deute casi triplicat sobre 2009 i unes reserves a menys de la mitat, el Citibank va decidir suspendre el servici dels contes del govern aixina com alguns contes personals relacionats en el govern d'acort als índexs econòmics que presentaven alt risc, mentres el president Madur va acusar d'un bloqueig financer, la decisió va ser presa d'acort al resultat d'un anàlisis de la gestió de risc en vista de la caiguda de les reserves de Veneçola, la dificultat d'honrar la seua deute extern i l'orige no molt clares de les seues transaccions financeres, es fa menció que el Banc Central de Veneçola i el Banc de Veneçola tenen un determini 30 dies per a canviar els seus contes a una atra entitat financera.[13] El 19 d'abril de 2019 el Departament del Tesor d'EE UU va sancionar al Banc Central BCV lo que restringix les transaccions i prohibirà "l'accés als dólars" del país.[14][15] El 16 d'abril de 2020 el Citibank tanca contes del BCV per orde emanada de la Secretaria del Tesor nortamericà i és trasllada a un atre conte del Banc Federal a nom del BCV pero administrada per diputats opositors. El Banc Central de Veneçola (BCV) va denunciar que Estats Units i un grup de diputats opositors al Govern de Nicolás Madur li varen despullar una cantitat de diners aproximats de 342 millons de dólars.[16]

Funcions

[editar | editar còdic]
  1. Formular i eixecutar la política monetària.
  2. Participar en el disseny i eixecutar la política cambiaria.
  3. Regular i publicar el crèdit i les taxes d'interés del sistema financer, aixina com l'Encaix llegal , marginal i ordinari
  4. Regular la moneda i promoure l'adequada liquidea del sistema financer.
  5. Administrar i centralisar les reserves internacionals de la República.
  6. Estimar el Nivell Adequat de les Reserves Internacionals de la República.
  7. Participar en el mercat de divises i eixercir la vigilància i regulació del mateix, en els térmens en que convinga en l'Eixecutiu Nacional.
  8. Velar pel correcte funcionament del sistema de pagaments del país i establir les seues normes d'operació.
  9. Eixercir, en caràcter exclusiu, la facultat d'emetre espècies monetàries.
  10. Assessorar als poders públics nacionals en matèria de la seua competència.
  11. Eixercir els drets i assumir les obligacions de la República en el fondo Monetari Internacional, segons lo previst en els acorts corresponents i en la llei.
  12. Participar, regular i efectuar operacions en el mercat de l'or.
  13. Publicar i compilar les principals estadístiques econòmiques, monetàries, financeres, cambiarias, de preus i balança de pagaments, inflació, producte intern brut.
  14. Efectuar les demés operacions i servicis propis de la banca central, d'acort en la llei

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «Banc Central de Veneçola» (en castellà) (html). BNaméricas. Archivat des d'el original, el 11 de juliol de 2018. Consultat el 10 de juliol de 2018. «Banc Central de Veneçola (BCV) és una entitat pública responsable de contribuir en el Poder Eixecutiu en l'harmonisació de la política monetària en la fiscal i incentivar la creació i mantención de les condicions monetàries necessàries per a la transició i canvi estructural de l'economia veneçolana.»
  2. ↑ «Banc Central de Veneçola no requerix autorisació parlamentària per a contracte de préstam» (en castellà) (html). Accés a la Justícia Org. Archivat des d'el original, el 11 de juliol de 2018. Consultat el 11 de juliol de 2018. «el Banc Central de Veneçola és una persona jurídica de Dret Públic, de ranc constitucional, dotat d'autonomia per a l'eixercici de les polítiques de la seua competència, que no forma part ni de l'Administració Central ni de l'Administració Descentralisada funcionalmente, sino que, atenent a les disposicions de la Constitució de la República Bolivariana de Veneçola que ho regulen i que han segut desenrollades per la Llei Especial que ho rig, forma part de l'anomenada Administració en autonomia funcional, la qual constituïx un element fonamental per al compliment dels fins que la llei li assigna; per lo que, requerix d'un ordenament i organisació especials, propi i diferent del comú aplicable a les demés entitats públiques o privades»
  3. ↑ «Les estadístiques del Banc Central de Veneçola» (en castellà) (html). Entorn inteligent. Archivat des d'el original, el 11 de juliol de 2018. Consultat el 11 de juliol de 2018. «El Banc Central de Veneçola (BCV) és una persona jurídica de dret públic, de ranc constitucional i naturalea única. És (o millor dit, deuria ser) un ent autònom per a la formulació i l'eixercici de les polítiques de la seua competència; i ademés, no està (o millor dit, no deuria estar) subordinat a les directrius del Poder Eixecutiu.»
  4. ↑ «Artícul 318 de la Constitució de la República Bolivariana de Veneçola» (en castellà) (html). Consell Nacional Electoral de Veneçola). Archivat des d'el original, el 1 d'abril de 2018. Consultat el 11 de juliol de 2018. «El Banc Central de Veneçola és persona jurídica de dret públic en autonomia per a la formulació i l'eixercici de les polítiques de la seua competència. El Banc Central de Veneçola eixercirà les seues funcions en coordinació en la política econòmica general, per a alcançar els objectius superiors de l'Estat i la Nació.»
  5. ↑ Gasseta Oficial de la República Bolivariana de Veneçola N° 6211 Extraordinari del dimecres 30 de decembre de 2015
  6. ↑ «Subsede Maracaibo» (en castellà) (html). Banc Central de Veneçola. Archivat des d'el original, el 5 d'abril de 2018. Consultat el 5 d'abril de 2018.
  7. ↑ «BCV alvança en la construcció de la subsede Guayana» (en castellà) (html). Banc Central de Veneçola. Archivat des d'el original, el 31 de maig de 2018. Consultat el 31 d'amyo de 2018. «El Banc Central de Veneçola (BCV) alvança en la Construcció de la seua subsede en Guayana, en la continuació de les obres civils, que inclouen centres d'ampara d'or i diamant, la Bossa de Diamant i Bossa d'Or de Veneçola i el Centre de Certificació d'or, diamant i pedres precioses, lo que significa un gran complex financer per a la regió, que deriva en un desenroll econòmic per a la nació.»
  8. ↑ «En Ciutat Guayana: BCV presenta proyecte de subsede per a regió Sur del país» (en castellà) (html). Ràdio Nacional de Veneçola. Archivat des d'el original, el 5 d'abril de 2018. Consultat el 5 d'abril de 2018. «Este divendres va ser presentat davant les autoritats de l'alcaldia de Caroní, estat Bolívar, el proyecte arquitectònic de la futura Sub-sèu del Banc Central de Veneçola (BCV), des de la qual esta institució treballarà de prop en respal als diferents proyectes industrials i miners que s'eixecuten en la zona sur de Veneçola.»
  9. ↑ «BCV Guayana» (en castellà) (html). Adjkm. Archivat des d'el original, el 10 d'agost de 2015. Consultat el 5 d'abril de 2018. «La proposta per a la Subsede Guayana del Banc Central de Veneçola se centra i s'arma a partir dels recursos naturals que té la nostra terra, emergixen del sol i representen la cultura i la gent, pilars essencials per a que tinga sentit l'institució.»
  10. ↑ «Eleazar López Contreras: militar, polític, historiador i escritor» (en castellà) (html). Diari 2001. Archivat des d'el original, el 6 de maig de 2016. Consultat el 20 de juny de 2018. «El Govern de López Contreras va ser moderat sobre l'autoritarisme de Juan Vicente Gómez fomentant la tornada al país dels exiliats i creant el Banc Central de Veneçola per a administrar eficaçment els ingressos de la regió.»
  11. ↑ «Llei de Reforma Parcial del Decrete N.º 6.233, en Ranc, Valor i Força de Llei Orgànica de l'Administració Financera del Sector Públic. » «Reforma de la Llei Orgànica de l'Administració Financera del Sector Públic». Al dia Veneçola.
  12. ↑ «Gasseta Oficial N°39147, Llei de Reforma Parcial del Decrete Nº 6.233, en Ranc, Valor i Força de Llei Orgànica de l'Administració Financera del Sector Públic. i Llei Especial d'Endeutament Complementària per a l'Eixercici Fiscal 2009.» (pdf). TSJ. Consultat el 05-03-2024. «Modifiquese la llei en el seu artícul 81»
  13. ↑ «Decisió de Citibank llimita l'accés de Veneçola a la banca internacional». El Nou Gerald. Consultat el 22 d'agost de 2023. «El risc detectat per Citibank “supon el maneig de transaccions financeres producte del blanqueig de diners, procedent de la corrupció i el tràfic de substàncies ilícites”, va reportar la firma d'assessors Inter American Trends en un informe.»
  14. ↑ «Tesor d'EEUU sanciona al BCV per a restringir transaccions i accés a dólars». L'Impuls. Consultat el 17-11-2023. «"per a evitar que s'use com una ferramenta del règim illegítim de Nicolás Madur, que continua saquejant els actius dels veneçolans i explotant les institucions governamentals per a enriquir als interessos corruptes", va dir el Secretari del Tesor Steven T. Mnuchin»
  15. ↑ «Estats Units sanciona al Banc Central de Veneçola i al govern de Nicaragua». BBC News. Consultat el 17-11-2023.
  16. ↑ «El BCV va rebujar transferència de fondos a la Reserva Federal d'EE. UU.». El Temps. Consultat el 17-11-2023. «El Parlament veneçolà, liderat per Juan Guaidó, a qui EE. UU. reconeix com a president interí del país, va autorisar el dimecres moure estos recursos financers»


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Banc_Central_de_Veneçola&oldid=1047011»