Bolívar (moneda)
El bolívar (símbol: Bs.; còdic ISO 4217: VEJAU) és la moneda de curs llegal de Veneçola des de l'any 1879, que ha tingut vàries redenominacions en els últims vint anys.[1][2]
Per l'hiperinflación que sofrix el país i la consegüent devaluación del bolívar des de 2007 fins a 2021 s'han eliminat catorze zeros de la seua denominació; és dir, el seu valor es va dividir per cent billons (1014). En cada desplaçament del separador de decimals s'han imprés noves versions dels billets i se li ha agregat un diferent adjectiu a la divisa.
El bolívar vell, o simplement bolívar (Bs.), va circular entre 1879 i 2007. El bolívar fort (Bs. F) va circular entre 2007 i agost de 2018; en este es varen eliminar els primers tres zeros. El bolívar sobirà (Bs. S) va circular entre 2018 i 2021; en este es varen eliminar cinc zeros més; a partir de febrer de 2019 se li va denominar simplement bolívar (Bs.) sense canviar el seu valor. Est va ser substituït a partir de l'1 d'octubre de 2021 pel cridat bolívar digital (Bs. D), encara que la seua denominació seguix sent simplement bolívar (Bs.). El valor del bolívar digital s'obté eliminant sis zeros (dividint el valor per un milló) al bolívar sobirà.
El bolívar va ser establit en 1879 com a unitat monetària pel president Antonio Guzmán Blanco,[3] duent el llinage de Simón Bolívar, héroe de l'independència veneçolana.[4] La Constitució establix que l'unitat monetària és el bolívar (artícul 318)[5] i delega en el Banc Central de Veneçola (BCV) la seua emissió i control.[5] El BCV falca les monedes i imprimix els billets en la seua pròpia Casa de la Moneda (ubicada en Maracay, Estat Aragua)[6] i té l'obligació de velar per l'estabilitat monetària,[7] entre atres atribucions que li conferix la Carta Magna.[5] Dit artícul establix, ademés, que Veneçola podrà tindre una moneda comuna en Llatinoamèrica i el Carib sempre i quan la República se subscriga a un tractat.[5]
Història
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Pese (moneda).
Els colonizadores varen dur les monedes resultants de la Pragmàtica de 1497, reforma monetària implantada pels Reis Catòlics,[8] les quals eren fetes en argent i or provinents d'Amèrica i varen prohibir l'acunyament en eixe continent per temor a la corrupció.[9][10] No obstant en 1535 va ser fundada la Casa de Moneda de Mèxic i a l'any següent varen començar a emetre les macuquinas en valors de 1/2, 1 i 2 reals.[9] L'història de la moneda en Veneçola es pot dir que inicia en el XVIII quan varen ser dutes diversos tipos de moneda pel comerç de la Companyia Guipuscoana, establida en 1730, incloent dites macuquinas.[11] Durant el regnat de Felipe V, en 1732, es va ordenar la mecanisació de les cecas, lo que va conduir a un millor acabament, produint un tipo de moneda cridat columnario.[12] En 1754 Fernando VI va ordenar la prohibició de circulació de monedes falcades en Espanya en territori americà lo que va supondre una séria escassea d'efectiu.[11] Per la costum de la població de retallar metal preciós de les vores de les macuquinas per a benefici propi, en 1789 va ser prohibida la seua circulació en Veneçola.[13]
Els columnarios carien d'estos defectes en les vores per lo que varen seguir circulant fins a 1811, quan cecas provincials patriotes en Barinas i Margarita reacuñaron les monedes realistes.[14] Dites monedes varen ser cridades reals veneçolans.
En un intent per controlar les divises usades en el país durant el temps de l'independència es varen crear vàries monedes. La primera d'estes va ser el «pes veneçolà», en l'any de 1811. Posteriorment, despuix de varis canvis polítics, en 1876 es va conseguir crear una moneda única per a tot el país, que va ser batejada com el veneçolà, i que va durar poc temps, sent substituïda pel Bolívar per mig de la Llei de Monedes promulgada el 31 de març de 1879.cita requerida No obstant la primera moneda en la efigie estilisada de Simón Bolívar en l'anvers va ser llançada en 1873 i va ser dissenyada pel gravador francés Albert Désiré Barré. L'escut de la República de Veneçola estava en el revers i este disseny s'ha mantingut fins al present, en algunes modificacions d'estil.[15]
Casa de la moneda
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Casa de la Moneda de Veneçola.
La primera casa de moneda va ser inaugurada el 16 d'octubre de 1886, pel llavors president Antonio Guzmán Blanco en el nom de Casa de la Moneda de Caracas. Eixe any, se li va obsequiar a Guzmán Blanco la primera moneda d'or de 100 bolívars (una fortuna per a l'época), cridada popularment "Pachano",[16] referint-se al nom del primer director de l'Organisació, General Jacinto Regino Pachano.
En 1890 esta instalació va ser tancada per orde del Congrés per les protestes dels comerciants per la posada en circulació de més monedes de les establides per les lleis, lo que va generar desajusts en les finances. Davant esta situació, el Govern va prendre les instalacions de la Casa de Moneda i va passar a ser el responsable del cunye nacional. A partir d'eixe any, es va decidir que les monedes i billets veneçolanes tornaren a ser fabricades en l'exterior i el país va passar a dependre de la seua fabricació en Anglaterra, Estats Units, Alemània i Dinamarca. Els acunyament i impressions que eren ordenades per diferents bancs privats i en l'autorisació sempre pel Govern nacional.cita requerida En 1940 es va crear per llei el Banc Central de Veneçola el qual, entre atres atribucions, va prendre el control de l'impressió i creació de billets i monedes de curs llegal i obligatòria acceptació, pero es varen seguir fabricant en l'estranger.
A partir de llavors, en les seues diverses variants en valors facials, pesos i dimensions, les monedes es varen fabricar en una aleació d'argent conegut com Llei 900. En l'any 1967, per l'encariment d'este metal, es varen fabricar en base en una aleació d'acer al níquel. Els billets, mentrestant, es varen imprimir en papers de seguritat especials en fibra de cotó, als que es varen ser incorporant elements de seguritat per a evitar la falsificació.
En 1983 es va reprendre l'idea de tornar a falcar i imprimir moneda en el país, si ben no va ser fins a 1989 que es va iniciar la construcció de l'actual Casa de Moneda en la finalitat de reduir costs i imprimir els billets, monedes i atres espècies fiscals (paper sagellat i timbres o estampilles fiscals) en el país. [6] Es va construir en la ciutat de Maracay en l'estat Aragua (des de 1988 fins a 1998) a on seguix l'actual sèu de la Casa de la Moneda, la qual va iniciar les seues operacions en 1999, incorporant al disseny de les noves monedes el logotip del nou organisme. Fins a eixe llavors es fabricaven en la companyia numismàtica BARRÉ en França.
Vore també
[editar | editar còdic]Notes
[editar | editar còdic]- ↑ «Currency ISO 4217». BCV. Consultat el 10 de març de 2023.
- ↑ «Composició del Banc Central» (en castellà) (html). Universitat de Georgetown. Archivat des d'el original, el 2 de setembre de 2006. Consultat el 23 d'abril de 2018. «Artícul 318.- Les competències monetàries del Poder Nacional seran eixercides de manera exclusiva i obligatòria pel Banc Central de Veneçola. L'objecte fonamental del Banc Central de Veneçola és conseguir l'estabilitat de preus i preservar el valor intern i extern de l'unitat monetària. L'unitat monetària de la República Bolivariana de Veneçola és el Bolívar.»
- ↑ «Antonio Guzmán Blanco: El primer gran "modernizador de Veneçola"» (en castellà) (html). Globovisión. Archivat des d'el original, el 28 de febrer de 2017. Consultat el 23 d'abril de 2018. «Del govern resalten la creació de la nostra moneda (Bolívar), l'instauració de l'himne nacional, el segon cens nacional, la creació de la Gasseta Oficial, l'Antic ferrocarril entre Caracas i La Guaira, la fundació de l'Acadèmia Veneçolana de la Llengua, el servici telefònic entre Caracas i La Guaira.»
- ↑ «El negoci de la moneda veneçolana en Colòmbia» (en castellà) (html). BBC Món. Archivat des d'el original, el 29 de juny de 2015. Consultat el 23 d'abril de 2018. «Des de 1879 la moneda veneçolana ha segut el bolívar, en referència a Simón Bolívar, "El Libertador", qui comandó el procés d'independència de Veneçola (i atres països) d'Espanya fa dos sigles.»
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 «TÍTUL VI DEL SISTEMA SOCI ECONÒMIC» (html). CNE. Archivat des d'el original, el 17 de març de 2016. Consultat el 1 d'abril de 2018. «L'unitat monetària de la República Bolivariana de Veneçola és el Bolívar. En cas que s'instituïxca una moneda comuna en el marc de l'integració llatinoamericana i caribenya, podrà adoptar-se la moneda que siga objecte d'un tractat que subscriga la República.»
- ↑ 6,0 6,1 «Casa de la Moneda de Veneçola» (html). Banc Central de Veneçola. Archivat des d'el original, el 23 d'abril de 2018. Consultat el 23 d'abril de 2018. «La Casa de la Moneda de Veneçola (CMV) és una fàbrica del Banc Central de Veneçola (BCV) que conta en la més alta tecnologia per a falcar monedes, imprimir billets i produir espècies valorades (timbres i estampilles fiscals, passaports, paper sagellat, bandes de garantia, entre atres).»
- ↑ «Títul VI Del sistema soci econòmic Capítul I Del Règim Soci Econòmic i de la Funció de l'Estat en l'Economia» (html). CNE. Archivat des d'el original, el 23 d'abril de 2018. Consultat el 23 d'abril de 2018. «Artícul 320. L'Estat deu promoure i defendre l'estabilitat econòmica, evitar la vulnerabilitat de l'economia i velar per la estabilitat monetària i de preus, per a assegurar el benestar social. El ministeri responsable de les finances i el Banc Central de Veneçola contribuiran a l'harmonisació de la política fiscal en la política monetària, facilitant el guany dels objectius macroeconòmics.»
- ↑ «Coins of Latin America» (en en) (html). Enciclopèdia Britànica. Archivat des d'el original, el 5 de setembre de 2015. Consultat el 28 de juliol de 2018. «Spanish colonists carried to the New World the Castilian currency system, which had been regulated as to standard, weight, and size of the coins within a bimetallic pattern by the ordinances of Ferdinand and Isabella issued in Medina del Camp in 1497.»
- ↑ 9,0 9,1 «Medina del Camp 1497: Anàlisis de la Reforma Monetària dels Reis Catòlics» (en castellà) (pdf). Ab-Initio. Archivat des d'el original, el 27 de maig de 2015. Consultat el 28 de juliol de 2018. «En un principi l'argent que venia d'Amèrica tenia que anar a la ceca de Sevilla, per a ser falcada. Els reis es varen opondre a permetre falcar moneda en els nous territoris, la raó principal va ser el temor a la corrupció, en uns territoris tan lluntans que no podrien controlar. Pero açò suponia molts riscs i uns alts costs, per lo que Carlos V va tindre que replantejar-li-ho i va crear la primera ceca en Amèrica en 1535, en Mèxic.»
- ↑ «2 Excelents de Ferdnando i Isabel (sic)» (en castellà antic) (html). Macuquina. Archivat des d'el original, el 29 d'octubre de 2004. Consultat el 28 de juliol de 2018. «(sic) D. Fernando. i D. Isabel en Medina del Camp, totes les lleis d'est titule any 1497, a 13 de Juny. Lei II Otrosi ordenem, i manem, que en cada una de les dites Cases de Moneda es llaure una atra moneda d'argent, que es cride reals, de talla, i pese de sesenta y siete reals en cada marc, i no menys; i de lei d'onze diners, i quatro grans, i no menys; i que destos es llauren reals, i mijos reals, i quarts de reals, i ochavos de reals, els quals tots siguen salvats un á un, perque són d'igual pes, i que de l'argent es llaure l'un terç de reals, i l'atre terç de mijos reals, i l'atre terç es llaure de quartos, i ochavos per mitat, i que els ochavos siguen quadrados, i que en els reals es posen de l'una partix les nostres armes Reals, i de l'atra part la devisa del jou de mi el Rei, i la devisa de les frechas de la meua Reina, i que diga en derredor continuant en abdós parts: Ferdinandus, et Elisabeth, Rex, et Regina Castellae, et Legionis, et Aragonum, et Siciliae, et Granatae, o lo que dello cabera, i en els ochavos, quadrados de l'una veta una F i damunt una corona, i de l'atra veta una I i damunt una corona i les seues lletres en derredor, segun que en els reals li posen les nostres devisas, una d'una part, i atra de l'atra part; i al rededor les seues lletres segun que en els reals.»
- ↑ 11,0 11,1 «Epoca de la Capitania General de Veneçola (1770 – 1801)» (en castellà) (html). Monedes de Veneçola. Archivat des d'el original, el 2 de febrer de 2013. Consultat el 28 de juliol de 2018. «Finalment en el Sigle XVIII en l'instalació de la Companyia Guipuscoana, va escomençar a florir el comerç i en això varen aparéixer les monedes com a mig de pagament comú. Primer varen ser peces espanyoles i hispanoamericanes dutes per la Companyia Guipuscoana com a producte de les seues transaccions. Pero a raïl de la prohibició de la circulació de monedes americanes en Espanya a mitat del sigle, va caldre retornar totes les monedes provinents de les cecas espanyoles, provocant de nou l'escassea de circulant. Davant tal situació, tant la Governació com la Companyia Guipuscoana varen introduir al país una considerable cantitat de monedes “macuquinas”". Es tractava de peces d'argent de forma irregular, provinents de Lima, Potosí i Mèxic, a on varen ser falcades en els Sigles XVI, XVII i principis del Sigle XVIII.»
- ↑ «Coins of Latin America» (en en) (html). Enciclopèdia Britànica. Archivat des d'el original, el 5 de setembre de 2015. Consultat el 28 de juliol de 2018. «The hammered coinage of Spanish America frequently presents a relatively tidy appearance, being very nearly round and containing all the lettering and required symbols; but the press or mill type coinage is frequently of very poor appearance. These coins of rude mintage llaure called macuquinas (cob). In the 18th century, by ordinances of Philip V, the setting up of machinery for the minting of a perfectly round coinage, with milled and corded (ropelike) edge, became mandatory. The type of the Hispanic-American coin was very characteristic: its most constant elements were the Pillars of Hercules and the motto Plus Ultra, plus the monarchy’s coat of arms. In edge-milled coinage the same elements were employed in silver pieces, with the addition between the Pillars of an image of the two crowned hemispheres; this was called the moneda columnaria (“columnar coinage”) and was minted until 1772. From that dona't, by ordinances of Charres III, silver coinage carried on the face a bust of the reigning monarch and on the reverse the coat of arms, a system already utilized in the gold pieces.»
- ↑ «Epoca de la Capitania General de Veneçola (1770 – 1801)» (en castellà) (html). Monedes de Veneçola. Archivat des d'el original, el 2 de febrer de 2013. Consultat el 28 de juliol de 2018. «En 1786, la moneda falcada en Mèxic, destinada a la jurisdicció de Caracas i Illes de Barlovent, va ser casi en seguida manada a retirar de circulació. Esta mida, que va debilitar el sistema monetari general per a Amèrica, va crear no obstant una estructura econòmica per a les colónies del Carib, entre elles Veneçola. En 1789 es va ordenar remetre esta moneda per la cantitat de 600.000 pesos en l'objecte d'eliminar definitivament la moneda macuquina i corregir d'esta manera el vici de cercenar o retallar la moneda.»
- ↑ «Epoca de l'Independència (1810-1820)» (en castellà) (html). Monedes de Veneçola. Archivat des d'el original, el 30 de giner de 2013. Consultat el 28 de juliol de 2018. «Proclamada l'Independència de Veneçola en 1811, varen escomençar a funcionar en el territori Veneçolà vàries cecas provincials, algunes d'elles del bando realiste, contrari a l'Independència, com la de Maracaibo i la de Guayana. Estos dos tallers varen utilisar motius heràldics ibèrics, com el castell i el lleó. La ceca de Barinas reacuñó, baix el mando del general independentiste Páez, monedes ya considerada com a patriotes all igual que la ceca de Margarita, encara que en motius clàssics, com la creu i les columnes d'Hércules. En Caracas varen operar els dos bandos. Mentres que el realiste va recórrer a motius hispànics tradicionals, el bando patriota va crear una iconografia nova, utilisant en alguns casos la representació de sèt estreles i en uns atres una abstracció del sol o d'una estrela en sèt puntes.»
- ↑ «El perfil de Bolivar en les Monedes Veneçolanes» (en castellà) (html). Monedes de Veneçola . net. Archivat des d'el original, el 9 de novembre de 2017. Consultat el 1 de maig de 2018. «La primera moneda veneçolana que ostenta la efigie del Bolívar té data de 1873 i va anar el mig fort, equivalent a 5 reals o 50 Centaus de veneçolà, unitat monetària per a llavors. Les monedes d'argent es varen falcar des del primer moment en la efigie del Libertador mirant cap a l'esquerra. Els primers troquelar se li varen encarregar al gravador de la Casa de Moneda de París, Albert D. Agrana (1818-1878), el nom del qual apareix en l'anvers de les monedes veneçolanes. El disseny de l'image va ser obra de Desire Albert Agrana, gravador general de la Casa de la moneda de París entre 1855 i 1878, qui va pertànyer a una important família de medallistes Francesos.»
- ↑ «El Pachano. La primera moneda d'Or Veneçolana» (en castellà) (html). Monedes de Veneçola. Archivat des d'el original, el 31 de març de 2014. Consultat el 28 de juliol de 2018. «Per a l'any 1885, el General Antonio Guzmán Blanco va firmar un conveni en Londres en Miguel Tejera per a l'instalació d'una nova Casa de la Moneda en sèu en Caracas o La Guaira, i la matèria primera de la qual seria l'or extret de les mines de Guayana. Tejera va passar la concessió a l'empresa francesa C. A. La Monnaie, que era afí al grup de negocis dels germans Péreire. El contracte vàlit per 20 anys estipulava que el nou institut devia falcar quatre millons de bolívars en or i argent. La nova Casa de la Moneda va ser inaugurada per Guzmán Blanco el 16 d'octubre de 1886, i estava ubicada en el cantó El Cunye. El govern es va fer supervisor de l'acunyament de monedes a través d'un Inspector Nacional pertanyent al Ministeri de l'Interior. Segons Mercedes Carlota de Pardo en el seu llibre “Monedes Veneçolanes”, el nom de “Pachano” se li va donar a la moneda, per un comentari que va fer el President en rebre-la de mans del General Jacinto R. Pachano, Inspector del Govern Nacional; Blanco va dir: “¡Qué bo, Pachano!”, d'ahí que estes monedes anaren malnomenades d'eixa forma. Després es va destinar l'eixemplar al Museu Nacional.»
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bolívar (moneda)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.