Anar al contingut

Columnario

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Columnario
El Columnario d'argent, va inspirar per a crear el símbol del dólar, $.cita requerida Este columnario pertany al regnat de Fernando VI, falcat en la ceca de Mèxic.

Els columnarios són un tipo de monedas d'argent de la denominació del real espanyol que varen ser falcades per la Monarquia hispànica i els seus territoris d'Amèrica entre els anys 1732 fins a 1773 quan varen ser reemplaçats per les monedes de bust; es varen falcar sobretot en les cecas de Mèxic, Potosí i Llima, encara que també en les demés cecas americanes com Guatemala, Popayán, Bogotà i Santiago de Chile.

Descripció

[editar | editar còdic]

El columnario és un tipo de moneda i no una nova unitat monetària que es va utilisar com a denominació major per als columnaris el real de 8, subdividida en quatre reals, dos reals, un real i mig real, sent els columnaris els més coneguts reals espanyols que varen circular pel món, degut en part a tindre un acabament i calitat molt superior a les antigues monedes macuquinas.

Els columnaris varen ser la tongada de les antigues monedes macuquinas que eren falcades a colp de martell en totes les cecas de l'Amèrica espanyola. Les macuquinas solien casi sempre ser d'irregular forma i per això eren fàcils de cercenar en la finalitat de sostraure'ls l'argent o or abans de tornar-les a la circulació sense que el públic poguera advertir eixe dany; per contrast el columnario tenia una forma redona per complet i la vora estava gravada en un cordoncillo, sent impossible cercenar la moneda i fer-la circular despuix.

El revers del columnario mostrava un dibuix característic: dos globos terráqueos representant als hemisferis oriental i occidental en una corona real damunt d'abdós; baix dels dos globos apareixia un dibuix d'ones marines (representant a la mar que separava Europa i Amèrica); apareixia una columna coronada a cada costat dels globos (per lo que les monedes varen tindre el nom de columnarios) representant les Columnes d'Hércules; cada columna era cenyida en una banda duent el lema "PLVS VLTRA" (lema nacional d'Espanya que significa en llatí "més allà"); en la vora superior de l'anvers apareixia la llegenda "VTRAQUE VNUM" que en llatí significa "abdós són un" resaltant l'unitat entre els territoris de l'Imperi espanyol en cada hemisferi; en la vora inferior apareixia l'any d'emissió i les marques de la ceca.

Moneda falcada en la ceca de Bogotà. Colòmbia.

L'anvers de la moneda mostrava el nom del monarca espanyol en llatí seguit de la llegenda (també en llatí) "D[EI] G[RATIA] HISPAN[IARUM] ET IND[IARUM] REX" que significa "per la gràcia de Deu Rei de les Españas i de les Índies"; a l'esquerra apareixien les inicials del ensayador i en el centre l'escut d'Espanya en gran tamany en una corona real damunt; per a evitar falsificacions o cercenamientos la vora de la moneda tenia gravades uns fulls de llorer en gran detall.

La moneda columnaria va ser reemplaçada paulatinament, a partir de 1771, per la cridada "de bust", per tindre el del monarca en tanda en l'anvers.

Erro al crear miniatura:
Moneda falcada en la Ceca de Potosí. Casa Nacional de Moneda de Potosí.

Moneda columnaria falcada en la Ceca de Potosí

[editar | editar còdic]

L'objectiu per a construir nova casa d'amonedación era principalment canviar la macuquina per la moneda circular o de cordoncillo. Proyecte que s'havia iniciat a través de dos disposicions reals donades en 1728 i 1730 per a cases de moneda d'Amèrica. Primerament es va implantar en Mèxic (1732), en Lima (1753) i en Potosí en (1767).

Dins del procés de construcció, durant sèt anys es varen fabricar les primeres monedes, estrenant els volants i els molins o màquines laminadoras. Els treballs es varen iniciar en 1767, utilisant-se per llavors la maquinària que s'havia dut d'Espanya, o siga, que al mateix temps que es construïa, es va falcar moneda columnaria en la maquinària laminadora i en el sistema a volant.

Erro al crear miniatura:
Planta baixa de les màquines laminadoras d'argent. Casa Real de Moneda. Sigle XVIII[1]

Fins a llavors, les monedes havien segut llaurades i fetes a colp de martell i enclusa. Eixes peces anomenades Macuquinas, apareixen en una vora irregular i la seua forma no és perfectament circular.

A partir de 1767, i gràcies a l'implementació dels molins a sanc i sis volants (dos de cos sancer i quatre de mig cos), es varen falcar les primeres monedes columnarias de cordoncillo, les denominacions de les quals varen ser d'huit, quatre, dos, un i mig real. A estes monedes se'ls coneix com COLUMNARIAS puix en el revers incloïen el disseny de dos hemisferis superposts en representació del Vell i el Nou Món, anaven flanquejats per dos columnes d'Hércules que simbolisaven l'unitat i la força de l'imperi espanyol, sobre ones de mar. En l'anvers, l'escut d'armes d'Espanya.

És important senyalar que en les monedes espanyoles, apareixia la llegenda “Senar Plus Ultra" en referència al llímit del poder espanyol fins als confines de el mar. En la conquista d'Amèrica, eixa llegenda es va canviar per “Plus Ultra", com una confirmació del domini ultramarino d'Espanya, que aplegava llavors més allà de l'estret de Gilbraltar.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • BURZIO, Humberto F.: "La Ceca de la Vila Imperial de Potosí i la moneda colonial", Buenos Aires, 1945
  • CUNIETTI-FERRANDO, Arnaldo J. : "Història de la Real Casa de Moneda de Potosí durant la dominació hispànica. 1573-1652”. Buenos Aires, 1995.