Columnes d'Hércules
Les Columnes d'Hércules varen ser un element llegendari d'orige mitològic, referit en l'Antiguetat als promontoris que flanquegen l'estret de Gibraltar. Era el llímit del món conegut pels grecs fins que, segons l'historiador grec Heródoto, Coleo de Samos ho va travessar[1] entorn al VII abans de Crist.
Posteriorment el fi del ecúmene o món conegut en els començos del Imperi Romà cap a l'oest estava marcat pel Promontori Sacre[2] a on s'apreciava la posada de Sol en l'Oceà.[3] Dit promontori se situava provablement en Galícia. No obstant, les Columnes d'Hércules sí que varen ser un llímit entre l'exterior i l'interior de la conca del Mediterràneu i, fins a 1492, es desconeixia l'existència d'un continent més a l'oest d'esta mar, per lo que les Columnes s'han relacionat en la frase llatina Senar terrae plus ultra («No hi ha terra més allà») i en el Plus ultra («Més allà») en el XVI, en referència als dominis hispànics més allà d'este punt.
El nom més antic que en seguritat aludix a les mateixes procedix dels grecs, els qui les varen denominar Στῆλαι Ἡρακλήϊαι (Stêlae Ēraklêiae), Ἡρακλέων στηλέων (Ērakleôn stêleôn) o Ἠράκλειοι Στῆλαι (Ērákleioi Stêlai) «Esteles de Heracles» i que els romans despuix varen cridar Columnae Herculis, o siga, Columnes d'Hércules.
La columna nort (antic Kalpe o Calp[4]) és identificada en el peñón de Gibraltar (426 m). L'identitat de la columna sur (antigament Ábila o Abila[4]) ha segut disputada per mig de l'història, sent els dos candidats més provables el mont Hacho (204 m) en Ceuta i el monte Musa (851 m) en Marroc.
El dècim treball d'Hércules
El mit d'Hércules es conta de maneres llaugerament diferents. En una arrebatada de locada Heracles (Hércules) havia matat als seus fills. Recobrada la raó, l'Oràcul de Delfos li havia indicat que per a purificar-se, deuria estar al servici del rei de Tirinto, Euristeo, durant dotze anys. En atres casos, es conta que els dotze treballs manats a Heracles eren necessaris per a lliurar-se de l'esclavitut de Euristeo. Heracles era fill d'Alcmena, del linaje de Perseo, i de Zeus.[5]
.jpg)
Zeus havia estat jactándose el dia abans del part davant atres deus de que el fill que anava a nàixer regnaria sobre els demés descendents de Perseo. Hera, que estava celosa de Alcmena, va anar a Argos, a on estava l'esposa del rei Esténelo (fill de Perseo), que també estava embarassada, i va alvançar el seu part a mida que atrassava el de Alcmena.[5] D'esta forma la profecia es va complir en el fill del rei de Esténelo, Euristeo, en lloc d'en Hércules i est devia ser llavors siervo seu.[5] Euristeo, rei de Tirinto i Micenas, exigia que, per a lliberar-se, Heracles devia realisar dotze treballs formidables.[5]
Euristeo enviava a Hércules a llocs cada volta més remots per a complir en les tasques encomanades. El seu dècim treball va ser anar a buscar el ganado de Gerión, també referit com Geríones. Heracles va tindre que viajar als confines occidentals, fins a l'illa d'Eritea que pertanyia al hui desaparegut archipèlec de les Gadeiras, en l'actual baïa de Càdis (Espanya). Allí, un gos de tres caps emparentat en Cerbero i l'Hidra guardava els bous. Gerión era net de Medusa i fill del guerrer Crisaor. Geríones tenia dos cames, pero de cintura per a dalt tenia tres troncs, sis braços i tres caps. El treball consistia en derrotar a eixe mònstruo, agarrar els bous i dur-los a Micenas.[5]
En el seu viage cap a l'oest Heracles va travessar el nort de Líbia, a on va véncer al jagant Anteo, fill de Gea i Poseidón. Heracles va prendre prestada la Copa de Heli per a navegar sobre l'oceà i aplegar a la terra de Gerión, l'illa d'Eritea, que, segons Heródoto, és un enclavament que es trobava prop de Gadeira.[6]
Les Columnes d'Hércules
Molts texts conten que Hércules, en la realisació del seu dècim treball, en aplegar a este punt va colocar les dos columnes ahí a modo de monument.[6]
El nom «columnes d'Hércules» va ser molt usat en l'antiguetat, com posen de manifest les descripcions geogràfiques de Plinio el Vell. El geógrafo romà Pomponio Mela va escriure:[7]
Els texts en diàlecs Timeo i Critias del filòsof grec Platón ubiquen la mítica i popular illa de l'Atlántida en l'oceà Atlàntic, justament davant de les Columnes d'Hércules.
Referències
- ↑ (1987-1988).«Estrabón III: El territori hispà, la geografia grega i l'imperialisme romà».Habis.(18-19)
- 243-256.Consultat el 20 de setembre de 2014.
- ↑ Francisco Villar i Francisco Beltrán Lloris (1999). Pobles, llengua i escritures en la Hispania Prerromana, Edicions Universitat, Salamanca.
- ↑ García Quintela, Marque. 1999 (ed.). Mitologia i mits de la Hispania prerromana III, Akal, pp. 169 i següents.
- ↑ 4,0 4,1 Prats Martínez, Fernando (2007). Els fenicios: del mont Líban a les columnes d'Hércules, Marcial Pons, Edicions Història, S.A., pp. 13.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Varis Autors (2005). Mitologia, RBA, pp. 126-130.
- ↑ 6,0 6,1 «Hércules, Missió en Iberia».Molt Història.
- 56.
- ↑ Diego Salvador. «LAS COLUMNAS DE HERCULES». Archivat des d'el original, el 6 de setembre de 2014. Consultat el 20 de setembre de 2014.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Columnas de Hércules» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.