Gadeiras
Gadeiras (gr: Γάδειρας) és el nom grec de l'archipèlec d'illas existent en lo que actualment és la baïa de Càdis.[1] Entre elles podem destacar les illes d'Eritea i Cotinusa, de l'unió de la qual es va formar l'actual illa de Càdis i la de León —a on s'ubica la ciutat de Sant Fernando—, hui dia separada de la península ibèrica per un caño mareal. El caño mareal és el de Sancti Petri, en alusió a l'illa de Sancti Petri, lo que queda de l'antiga illa de Sant Pedro (Kotinoussa en grec, pels acebuches) i l'illa de León (Cimbis en grec).[2][3]
Para Antonio García i Bellido, "entre els grecs li la cita com tá Gádeira, o en variant jónico, tá Gédeira, en plural neutre. Heródoto la flama en forma plural també, Gédeiroi".[4] Açò es deu a que Càdis en l'Antiguetat li la considerava com un conjunt d'illes, de les quals la més important era la pròpia de Càdis, coneguda pels primers navegants grecs com ___protected_title_5___Kotinoússa, y la isla de León como Eryteia y Aphrodisías, y por los indígenas (según Plinio el Viejo) como .
Etimologia platònica
[editar | editar còdic]Segons la narració de Platón en el Timeo i el Critias, Gadeira era el nom de la regió que governava Gadiro,[5] (Gadeiron o Eumelo segons el relat) sobirà fill de Poseidón, germà d'Atles, rei suprem de l'Atlántida.
El text platònic diu que Gadeiro regia l'extrem oriental de l'Atlántida, en la zona que s'estenia des de les Columnes de Heracles fins a la regió que, per derivació del seu nom, es denominava Gadírica, Gadeirikēs o Gadeira en temps de Platón.
Etimologia històrica
[editar | editar còdic]- Artícul principal → CàdisToponímia.
Segons els registres històrics, el topònim prové de la ciutat de Càdis, fundada en el nom de Gadir (en alfabet fenicio 𐤀𐤂𐤃𐤓), (ʾgdr),[6] és dir, Ínsula Iunonis o «fortaleza» en fenicio. Coneguda en grec àtic per un nom similar: τὰ Γάδειρα (Gádeira). En grec jónico, el nom es deletrea de forma llaugerament diferent: Γήδειρα (Gẽdeira) i aixina és com apareix en les històries escrites per Heródoto. Ocasionalment es troba el deletreo ἡ Γαδείρα (Gadeíra), com, per eixemple, en els escrits d'Eratóstenes.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Diego Ruíz Mata. La fundació de Gadir i el Castell de Donya Blanca [1] archivat en Wayback Machine.: contrastaació textual i arqueològica . Revista de la UCM - 1999. ISSN 1131-6993.
- ↑ No existix acort entre els arqueòlecs, i alguns identifiquen Cimbis en Chiclana de la Frontera o alguns atres punts de la zona.
- ↑ Una atra possible interpretació per a Cimbis és que no és un vocablo d'orige grec si no més be llatí; i el seu significat en espanyol és: Cimba 1. s. f. HISTORIA, NÁUTICA Menuda barca, els extrems de la qual formaven una curva cap a dalt, que usaven els romans en els rius. https://és.wikipedia.org/wiki/Cimba , https://és.wikipedia.org/wiki/Caronte_(mitolog%C3%ADa).
- ↑ García i Bellido, A. (1945). Espanya i els espanyols fa dos mil anys segons la "Geografia" de Strábon, Espasa-Calp, p. 183.
- ↑ Critias, 114 b
- ↑ J. Sanmartín (1994). «Toponímia i antroponimia: fonts per a l'estudi de la cultura púnica en Espanya», A. González Blanco; J.L. Cunchillos Ilarri; M. Molina Martos (ed.). El món púnico: història, societat i cultura, Múrcia: Conselleria de Cultura i Educació. Regió de Múrcia, pp. 227-250. ISBN 84-7564-160-1.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gadeiras» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.