Anar al contingut

Illa de León

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Vista aerea bahia Cadiz.JPG
Vista aérea actual de la baïa de Càdis, en Càdis i Sant Fernando en l'image.

La illa de León és una illa espanyola situada en la baïa de Càdis, en la costa atlàntica. L'illa està ocupada pel municipi de Sant Fernando,[1] en la província de Càdis, Andalusia.

L'illa de León està separada del restant de la península ibèrica (és dir, dels municipis de Chiclana de la Frontera i de Port Real) pel caño de Sancti Petri, braç de mar que s'estén des de les aigües de la baïa (al nort) fins al oceà Atlàntic (al sur). I separada de l'illa de Càdis, en la que s'assenta el municipi de Càdis, pel riu Arillo, braç d'aigua de mar que conecta les aigües de la baïa en la mar oberta. Les comunicacions terrestres en l'illa de León s'han desenrollat, a lo llarc de l'història, a través del pont Zuazo i els seus predecessors.[2]

Toponímia

[editar | editar còdic]

L'Illa de León, que antigament donava també nom al municipi de Sant Fernando, es coneix aixina en referència a la família Ponce de León, propietària de l'illa en el XV com a part del Marquesado de Càdis. En les cròniques gregues es menciona un poblat a les afores de Càdis, conegut com Cimbis,[3] que es trobaria en l'Illa de León. No obstant, no s'han trobat restants arqueològics que situen en certea este poblat. Els romans es referien a l'illa com Antípolis, del grec Ἀντίπολις “front a la ciutat”, en referència a Càdis.

Geografia

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Sant Fernando (Càdis)Geografia física.

Ubicació i llímits

[editar | editar còdic]

L'illa de León es troba en la costa andalusa, a 14 quilómetros del centre de Càdis. L'illa forma el fondo de sac de la baïa de Càdis. Es troba separada del continent pel Caño de Sancti Petri, que forma la frontera este i sur. Al nort, queda llimitada per la baïa de Càdis, i a l'oest per l'oceà Atlàntic. Per la construcció de la carretera cap a Càdis (CA-33), s'ha format un tómbolo arenenc unint les dos illes, encara que històricament havien estat separades pel riu Arillo.

L'illa és plana, en zones fangosas i inclús per baix del nivell del mar. Els únics punts elevats destacables són el Cerro dels Màrtirs i el cerro de Torre Alta.

Formació geològica

[editar | editar còdic]

La major part de terreny de l'illa és d'orige sedimentario. En les afores del Cerro dels Màrtirs es troben materials més antics, aixina com el primer poblament de l'illa. L'illa va ser creixent al voltant d'est, gràcies a l'aporte de sediment del riu Guadalete. La major part del territori es va formar al voltant de l'illa de Antípolis, encara que la costa atlàntica formava part de l'illa de Cotinusa.

Comunicacions

[editar | editar còdic]

L'illa està comunicada per varis ponts, tant de ferrocarril com de carretera. Sobre el caño de Sancti Petri creuen el Pont de la Carraca, que hui dona accés al Atarassana de la Carraca, l'antic pont ferroviari (hui via verda) i el nou pont de la llínea de FFCC Sevilla-Càdis.[4] També creuen el caño la CA-33, el pont Zuazo[5] (antiga N-IV) i el nou pont del Trambahía. Sobre el Riu Arillo creuen també la CA-33 i la llínea férrea Sevilla-Càdis, junt en un camí sense asfaltar.

El pont Zuazo va ser parcialment destruït en el seu ull central durant el lloc francés per a evitar que les tropes franceses accediren per esta via. El pont original, d'orige romà, servia de pas del caño a la calçada romana que comunicava Càdis en Roma. Esta vella calçada encara és visible en alguns punts entre Sant Fernando i Port Real (en paralel a l'actual recorregut de la Nacional IV en la seua vora dreta direcció a Madrit).

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Situació geogràfica de la localitat de Sant Fernando
  2. Orígens del Pont Zuazo, via d'accés a l'Illa de lleó
  3. «Història de Hispania Romana». www.oocities.org. Consultat el 2024-06-23.
  4. «Les obres en Pont de Ferro tindran encara que esperar» (en és). Diari de Càdis. Consultat el 2024-06-23.
  5. Revista del Ministeri de Foment.Consultat el 23-06-2024.


Referències

[editar | editar còdic]