Illot de Sancti Petri
El illot de Sancti Petri està enclavado en la desembocadura del caño de Sancti Petri, en el municipi espanyol de Sant Fernando (Càdis).[1][2][3] En l'Antiguetat era conegut com a emplaçament d'un famós temple d'orige fenicio dedicat a Melkart.
Història: temple, castell i far
[editar | editar còdic]Temple de Hércules
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Temple de Hércules Gadità.

En el I a. C. Estrabón referix en la seua Geografia que els tirios varen fundar Gadeira, alçant un santuari a Melkart, a qui els grecs identificaven en Heracles o Hércules, en la part oriental de l'illa i la ciutat en la part occidental. Es dia que el temple havia segut fundat en temps de la guerra de Troya al començament de el XII a. C.
El santuari provablement seria un conjunt d'edificacions a on hi hauria un edifici principal i un pati al que s'accedia per una porta flanquejada per dos grans columnes. Segons narra Silio Itálico en el I a. C., en el frontispici apareixien els dotze treballs de Hércules llaurats en bronze. No existia cap image del deu en l'interior del recint. Aixina mateix fa referència al fet de que els sacrificis humans estaven prohibits i a que en el seu altar ardia un fòc perpetu, cuidat per l'incessant vigilància dels seus sacerdots. Segons Estrabón, en les columnes de l'entrada els navegants feyen els seus sacrificis. Abundaven en el santuari els altars de bronze en escenes de la vida de Hércules a on ardia el fòc. Ademés eren famosos els dos pous d'aigua dolça que tenien un règim de riuades invers al de les marees.
Segons el historiador llatí Pomponio Mela, baixe el temple estaven enterrats els restants de Hércules, d'ahí la seua gran famacita requerida. Ademés, contenia relíquies tan famoses com el cinturó de Teucro, héroe grec fill de Telamón, i l'arbre de Pigmalión, els fruts del qual es dia que eren esmeraldes. Les fonts historiográficas clàssiques relaten que molts personages célebres, ilustres pels seus ardits o la seua noblea, varen visitar este temple. Tito Livio narra que Aníbal va arribar a l'illa per a oferir al deu els seus vots abans de mamprendre la conquista d'Itàlia. En este santuari, Juliol César va tindre un somi que li predia el domini del món despuix de haver plorat davant el bust d'Alejandro Magne, per haver complit la seua edat sense haver alcançat un èxit important.cita requerida
Durant l'época romana va persistir l'esplendor del temple, que va alcançar màxim esplendor en temps de Trajano. Va començar la seua decadència en el IV fins a perdre la seua passada grandea per complet durant el domini visigodo. El santuari va sofrir atacs i destrucció, l'acció de la mar, la seua explotació com a pedrera de pedra ostionera i les successives ocupacions que sobre ell s'han anat desenrollant, per lo que ha desaparegut. La seua existència es constata pels texts grecs i llatins, citats des de el XVI per historiadors i erudits, i pels importants restants arqueològics trobats des de principis de el XX, com l'estàtua d'un emperador romà divinizado de gran tamany en 1905, una estatuilla de bronze de la Fama dirigint una cuadriga i una gran estàtua toracata de bronze, trobada en Rompetimones en 1925. Tots ells es troben en el Museu de Càdis.
Castell de Sancti Petri
[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Castell de Sancti Petri.
El castell de Sancti Petri és el principal atractiu de l'actual illa. Construït entre el XVI (la torre) i el XVIII (el restant del castell), com a baluart defensiu contra els atacs de piratas, poc abans de ser durament bombardejat per les tropes franceses durant la guerra de l'Independència i posteriorment en 1823 durant el segon bloqueig francés. Va ser declarat be d'interés cultural en la categoria de monument.[1]
Baliza de Sancti Petri
[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Baliza de Sancti Petri.
Dins del sistema defensiu coster, l'illa es fortificó cap a 1610, millorant-se les instalacions de la fortalea durant el XVIII. El 28 d'octubre de 1918 es va instalar un aparat elèctric sobre la torre del homenage de l'arruïnat castell. La senyal que emet no només baliza l'illa, sino que servix de recalada al canal.[1]
Vore també
[editar | editar còdic]- Sant Fernando
- Temple de Hércules Gadità
- Castell de Sancti Petri
- Baliza de Sancti Petri
- Port Deportiu Sancti Petri
- Almadraba de Hércules
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Castell de Sancti Petri. Informació sobre l'Illot de Sancti Petri» (en és). Chiclana. Consultat el 2025-07-02.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Islote de Sancti Petri» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.