Pirateria
La pirateria és una pràctica de robo, saqueig organisat o bandolerisme marítim, per la qual s'ataca a una embarcació o a un àrea costera en el propòsit de furtar càrregues i bens valiosos, prendre rehens i exigir rescat per ells, o vendre'ls com esclaus, i en ocasions apoderar-se de les naus mateixes. La seua definició segons el Dret Internacional pot trobar-se en l'artícul 101 de la Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret de la Mar.[1] La pirateria —o l'acte de piratejar— constituïx un delicte específic en virtut del dret internacional consuetudinari, i també designa una série de delictes contemplats en el dret intern de diversos Estats. En el XXI, la pirateria marítima contra bucs de transport seguix constituint un problema de gran magnitut, en pèrdues mundials estimades en 25 000 millons de dólars nortamericans en 2023,[2] sifra que representa un aument respecte als 16 000 millons registrats en 2004.[3]
El terme «pirateria» sol referir-se a la pirateria marítima, encara que s'ha generalisat per a aludir a actes comesos en terra,[4] en l'aire, en el ciberespai i (en la ciència ficció) en l'espai exterior. Un tipo especial de pirata, des del punt de vista llegal, és el corsario: navegant contractat per un estat, per mig de palés de cors, per a atacar i saquejar les naus d'un país enemic. Dispondre del respal d'un estat, oferia la garantia de ser tractat com a soldat d'un atre eixèrcit per l'enemic i, al mateix temps, carrejava certes obligacions, la principal de les quals era entregar part dels assuts a les autoritats que emetien la palesa. Esta distinció és relativa, puix corsarios com Francis Drake o la flota francesa en la batalla de l'Illa Terceira varen ser considerats pirates per les autoritats espanyoles, ya que no existia una guerra declarada.
Les instàncies més antigues de pirateria de les que existix evidència documental provenen d'el XIV, quan els Pobles de la mar, un grup d'assaltants marins, varen atacar els barcos de les civilisacions egeas i mediterrànees. Els canals estrets, que canalisen el tràfic marítim cap a rutes predibles, han generat des de fa molt temps oportunitats per a la pirateria,[5] aixina com per al cors i l'atac a barcos comercials durant la guerra naval. Entre els eixemples històrics de tals zones es troben les aigües de Gibraltar, l'estret de Malaca, Madagascar, el golf d'Aden i el canal de la Taca, que les seues característiques geogràfiques facilitaven els atacs pirates.[6]
En temps actuals, les aigües situades entre el mar Rojo i l'oceà Índic —front a les costes de Somàlia—, aixina com les de l'estret de Malaca i Singapur, han segut blanc freqüent de pirates moderns armats en armes de fòc automàtiques i, ocasionalment, en armament explosius. A sovint utilisen chicotetes llanches a motor per a atacar i abordar els bucs, una tàctica que aprofita el reduït número de tripulants a bordo dels moderns bucs de càrrega i transport. La comunitat internacional enfronta numerosos desafius a l'hora de dur davant la justícia a estos pirates moderns, ya que els seus atacs solen perpetrar-se en aigües internacionals.[7] Les nacions han utilisat les seues forces navals per a repelir i perseguir als pirates; aixina mateix, algunes embarcacions privades ampren guàrdies de seguritat armats, canons d'aigua a alta pressió o canons sónicos per a repelir als abordadores, i utilisen el radar per a evitar possibles amenaces. Narratives idealizades sobre la pirateria durant l'Era de la navegació a vela han format part de la cultura popular occidental des de fa molt temps. Per lo general, s'atribuïx a l'obra de dos volums Història general dels robos i assessinats dels més famosos pirates —publicada en Londres en 1724— el mèrit d'haver introduït en l'imaginari públic a figures pirates clau, aixina com una descripció cuasiprecisa del seu entorn durant la «Edat de ore de la pirateria». Ellibre mencionat va inspirar i va servir de base per a numeroses representacions fictícies posteriors de la pirateria, entre les que destaca la novela L'illa del tesor (1883), que ha segut adaptada i readaptada per al teatre, el cine, la televisió i atres mijos a lo llarc de més d'un sigle.
Etimologia i us
[editar | editar còdic]Pirata prové del llatí pirāta, el qual és una adaptació del grec πειρατής (peiratḗs),[8] «salteador», de πεῖρα (peîra), «intent» i πειράω (peiraō), «intentar en esforç». Usat al principi en el sentit de «aventurer», en el temps va prendre el significat de «saquejador».[9]
El terme llatí va aparéixer per primera volta en texts de Cicerón i es va fer comú durant els últims anys de la República romana, moment d'auge de flotes pirates en el Mediterràneu.
Els térmens filibustero i bucanero, més específics, estan relacionats en la pirateria en el mar Carib durant els sigles XVII i XVIII. El terme corsario definix a un marí mercenari, el qual en dispondre d'una palesa de cors, rebia el respal de la nació que l'emetia; quan dita palés de cors caducava, si el marí continuava la seua acció combativa en forma independent es convertia en pirata i punible de rebre tot el castic de la llei. En 1982, la Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret de la Mar va donar una definició de pirata segons la qual es tracta d'un delinqüent comú, que opera en alta mar des d'una embarcació.[10]
El terme pirata, per extensió, es va aplicar a atres contexts. En la década de 1960, es va utilisar per a designar al seqüestre d'aeronaus a canvi d'un rescat o de transport a un determinat país, si be en estos casos l'objectiu era de tipo polític abans que lucratiu. També s'usa per a designar a qui furta en una carretera, en especial a vehículs de transport de mercaderies, en el cas de les quals li'l denomina: pirata de l'asfalt. Des de mediats d'el XX, es va denominar ràdio pirata a la transmissió illegal de ràdio. En l'àmbit de l'informàtica, pirata aludix a un programa que s'introduïx illegalment en un sistema alié, en freqüència per a furtar informació o copiar-la i distribuir-la. Com a substantiu adjetivado, pirata designa també a un producte o una marca que copien illegalment o imiten de manera delliberada a uns atres.[11]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Convenció de les Nacions Unides sobre dret d'el mar.
- ↑ «Assessment of global shipping risk caused by maritime piracy».Heliyon.9(10)
- i20988.ISSN 2405-8440.doi:10.1016/j. heliyon.2023. i20988.Consultat el 2026-04-23.
- ↑ «Terrorism Goes to Siga».Foreign Affairs.83(6)
- 61.doi:10.2307/20034137.Consultat el 2026-04-23.
- ↑ Insurgents, Raiders, and Bandits: How Masters of Irregular Warfare Have Shaped Our World (en en), Ivan R. Dee, p. 242. ISBN 978-1-56663-908-8. «From ancient high sigues pirates to 'road agents' and a host of other bush and mountain pass brigands, bandits have been with us for ages.»
- ↑ (2001) «The Geography of Piracy: Northern Morocco in the Mod-Nineteenth Century», Bandits at Siga: A Pirates Reader, NYU Press, p. 56. ISBN 978-0-8147-6678-1. «Siga raiders [...] were most active where the maritime environment gave them most opportunity. Narrow straits which funneled shipping into plaus where ambush was easy, and escape less chancy, called the pirates into certain areas.»
- ↑ Ports, Piracy and Maritime War: Piracy in the English Channel and the Atlantic, c. 1280–c. 1330, Leiden: Brill, p. 67. ISBN 978-90-04-24816-8. «[...] through their extensive piracies the Portsmen [of the Cinque Ports] were experts in predatory actions at siga. [...] Furthermore, the geostrategic location of the [Cinque] Ports on the English coast closest to the Continent meant that the Ports [...] could effectively control the Narrow Sigues.»
- ↑ «Piracy challenges global governance | open Democracy News Analysis» (en en). www. opendemocracy. net. Archivat des d'el original, el 2009-04-12. Consultat el 2026-04-23.
- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ Rei, Alain. « Pirate ». En: Dictionnaire historique de la langue française, Paris, Li Robert, 2010, p. 1651b (en francés).
- ↑ Convenció sobre el Dret de la Mar, artículs 101 i ss.
- ↑ Diccionario de la lengua española
- Este artícul conté una traducció derivada de «Piratería» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.