Pirates en les arts i la cultura popular
En la cultura popular de parla anglesa i unes atres, l'estereotip modern del pirata deu els seus atributs principalment a la tradició imaginada del pirata del Carib de el XVIII que navegava per lo que els autors angloparlantes cridaven el «Spanish Main» i a representacions tan célebres de el XX com el capità Garfio i la seua tripulació en les versions teatral i cinematogràfica de Peter Pa, el llibre per a chiquets de J. M. Barrie, l'interpretació de Long John Silver feta per Robert Newton en l'adaptació cinematogràfica de 1950 de la novela L'illa del tesor de Robert Louis Stevenson, i a les vàries adaptacions del pirata d'Orient Mig Simbad el marí. En estos i uns atres innumerables llibres, películes i llegendes, freqüentment d'orige anglosaxó, els pirates són retratats com «espadachines fanfarrón» i «saquejadors». Se'ls mostra en barcos, a sovint usant pegats en els ulls o pates de fusta, en un loro posat en el muscle i en les versions en anglés dient frases com «Arr, matey» o «Avast, em hearty». Els pirates han conservat esta image a través d'atraccions turístiques de temàtica pirata, películes, joguets, llibres, videojocs i obres de teatre.
Orígens
Les característiques típiques dels pirates en la cultura popular, particularment la d'orige anglosaxó, provenen en gran mida de la cridada Edat d'Or de la Pirateria a finals de el XVII i principis de el XVIII, época en la que s'ambienten molts eixemples de la ficció de pirates. Als vikingos, que també havien segut pirates, se'ls va assignar un arquetip distint i separat en la cultura popular, provinent del renaixença vikingo.
La primera obra lliterària d'importància en popularisar el tema de la pirateria va ser la ___protected_title_0___ (1724) escrita pel capità Charles Johnson.[1] Este llibre és la font principal de les biografies de molts dels pirates coneguts de l'Edat d'Or, i brinda una extensa descripció d'este periodo. En otorgar-los un estatus casi mític als pirates més colorits, com els famosos pirates anglesos Barbanegra i Calicó Jack, el llibre hauria d'establir el relat prototípico de les vides de molts pirates en l'Edat d'Or, un aspecte que va influir en la lliteratura piratesca dels novelistes escocesos Robert Louis Stevenson i J. M. Barrie, autor de ___protected_title_2___[2] El text de Johnson relatava la vida de molts pirates famosos de l'época, pero és provable que s'haja pres llicències considerables en les seues descripcions de les conversacions entre pirates.[3]
L'illa del tesor de Stevenson (1883) és considerada com l'obra més influent de ficció sobre pirates, junt en les seues numeroses adaptacions al cine i la televisió, i va introduir o va popularisar moltes de les característiques i clichés que són ara comuns en el gènero. Stevenson va descriure a la Història general dels pirates de Johnson com una de les seues principals influències, i inclús va traure el nom d'un dels seus personages (Israel Hands) d'una llista de la tripulació de Barbanegra que apareixia en el llibre de Johnson.[4]
Apariència i manerismes dels pirates del Carib
En les películes, llibres, dibuixos animats, videojocs i joguets, generalment d'orige anglosaxó, els pirates tenen en freqüència una apariència poc refinada que evoca el seu estil de vida criminal, les seues personalitats rebels i les seues accions marines i aventureres. En freqüència se'ls descriu com codiciosos, mesquins i obsessionats principalment en lluitar i saquejar a atres pirates enemics i trobar tesors amagats. Se'ls mostra a sovint vestint robes raer dels sigles XVII o XVIII, en pañoletas o tricornis de plomes. En ocasions duen un pegat en l'ull i casi sempre duen al cinto un alfanje i una pistola de purna, o alguna atra espasa o arma. També solen tindre cicatrius i ferides de batalla, dents podridos o faltantes (que sugerixen efectes del escorbuto), aixina com un garfio o una pata de pal en tongada d'una mà o una cama que han perdut. Algunes representacions de pirates també inclouen mascotes com loros o mones, estos últims generalment usats per a ajudar-los a furtar coses per la seua suposta disposició trabucant. El capità del barco pirata generalment obliga als seus captius o a traïdors de la seua tripulació a caminar pel tauló, generalment sobre aigües infestadas de taburons.
Els pirates històrics eren a sovint mariners o soldats caiguts en desgràcia, que es veen obligats a treballar en la mar o a saquejar mercaderies i barcos per a sobreviure. Depenent del context moral i social d'una obra de lliteratura pirata, alguns dels personages de pirates en l'obra podien ser representats com a hòmens caiguts en desgràcia, semblant-se en algun sentit a una persona «respectable».[5] En la ficció, els pirates generalment busquen tesors enterrats, que a sovint són posats, despuix del saqueig, en cofres del tesor. Els tesors dels pirates solen ser or o argent, a sovint en forma de doblones o reals de huit.
Referències
- ↑ ___protected_title_1___. By Charles Johnson Introduction and commentary by David Cordingly. Conway Maritime Press (2002).
- ↑ Johnson, Charres (2002). A General History of the Robberies & Murders of the Most Notorious Pirates (en en), Conway Maritime. ISBN 978-0-85177-919-5.
- ↑ Johnson, Charres (2002). A General History of the Robberies & Murders of the Most Notorious Pirates (en en), Conway Maritime. ISBN 978-0-85177-919-5.
- ↑ Jason Porterfield, Treasure Island and the Pirates of the 18th Century, Rosen, 2004, p. 12.
- ↑ http://www.literarytraveler.com/authors/captain_hook.aspx The Real Life and Fictional Characters Who Inspired J.M. Barrie's Captain Hook
- Este artícul conté una traducció derivada de «Piratas en las artes y la cultura popular» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.