Anar al contingut

Cultura popular

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Cultura popular
El gènero del jazz, naixcut entre les capes més pobres de la població afrodescendiente dels Estats Units, s'ha integrat plenament en la cultura musical contemporànea.


 Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars.

La cultura popular és generalment reconeguda pels membres d'una societat com un conjunt de pràctiques culturals, creències i objectes que són dominants o predominants en colectivitat, en un punt donat en el temps.[1][2] La cultura popular també comprén les activitats i sentiments produïts com a resultat de l'interacció en estos objectes dominants. La principal força impulsora darrere de la cultura popular és l'atractiu massiu, i és produït per lo que l'analiste cultural Theodor Adorn es referix com la «indústria cultural».[3]

Història

[editar | editar còdic]

Ya que a lo llarc de l'història, i per evidents raons de supervivència i mijos disponibles, l'alvanç i la modificació de la cultura ha tingut la seua punta de llança en les èlits econòmiques i acadèmiques, la cultura popular ha segut un element comparativament estàtic. Açò ha propiciat, a partir d'el XIX, el seu us com a referència d'identitat grupal per part del pensament nacionaliste, que ha basat en dites senyes culturals l'idea de pertinença a una nació o territori. No obstant, si be és cert que durant anys s'ha parlat de la contraposició entre la cultura elitista o dominant i cultura popular o subalterna, sobretot en les grans ciutats capitals del món, tal divisió ha vingut a ser, en anys recents redefinida, mentres que actualment s'ha reconegut l'existència de països pluriculturals o en diversitat cultural en a on la presència de distintes llengües i cultures locals o regionals estan presents i en este context, si es tracta de definir la cultura nacional d'una Nació, es té que reconéixer el seu caràcter i la seua composició cultural diversa i heterogénea, quan aixina les condicions i característiques d'algun país ho expressen. A lo llarc d'el XX, no obstant, l'extensió de l'escolarisació en bona part del món, unida a l'emergència de la cultura de l'oci, ha fet que la cultura popular abandone el seu caràcter predominantment estàtic per a convertir-se en un element dinamizador que, en ocasions, desborda la creativitat de les vanguardes acadèmiques. Aixina, el còmic —a cavall entre pintura i lliteratura— o el jazz en el terreny musical han acabat desbordant la seua condició marginal per a instalar-se com a arts académicamente reconegudes. El retart en l'edat d'incorporació dels jóvens al mercat laboral ha facilitat la seua condició de creadors i consumidors de productes culturals, aplegant inclús a la creació de subculturas pròpies, o tribus urbanes, en preferències artístiques i filosòfiques específiques i alluntades d'el "mainstream" o llínea de pensament majoritària. Inclús, en països en una notòria presència de pobles indígenes originaris; colectius o agrupacions de jóvens i de chiquetes i chiquets en ajuda de noves tecnologies com a teléfons mòvils, han produït continguts a manera de videos que mostren aspectes de les seues pràctiques culturals en correspondència en els seus modos de vida i, mostren en estes produccions una hechura molt talentosa que els presenta com molt valiosos creadors i recreadores de les seues cultures populars. L'explotació comercial dels continguts de la cultura popular, una volta expurgados els seus elements més transgresores, és també un element important en la formació de la cultura de masses i un factor econòmic de rellevància a través d'indústries com les de la música, el còmic o el videojoc.

Per un atre costat, en els països caracterisats com a multiculturals (un eixemple d'ells són els Estats Units de Norteamérica) per les importants i històriques oledas migratòries que a la data els delinean com a territoris en minories o fins a majories culturals de pràcticament tot el orbe; les expressions culturals d'estos grups requerixen aplegar-se, per mig del consum i intercanvi comercial, elements i objectes necessaris per a la recreació de les seues pràctiques i fins a les seues creències religioses, sent a la seua volta, els mijos que els permeten recrear i reproduir la seua cohesió grupal i les seues identitats.

[editar | editar còdic]

Sense ànim completista i a modo d'eixemples, algunes de les més destacades són:

[editar | editar còdic]

En este sigle es potencia molt internet. Per eixemple:

  • Els creepypastas són històries curtes de terror arreplegades i compartides a través d'Internet, com en fòrums, blogs o videos de YouTube, en l'intenció d'esglayar o inquietar allector, els llímits del qual entre realitat i ficció permaneixen difusos.
  • Els memes en internet s'usen per a descriure una idea, concepte, situació, expressió o pensament, manifestat en qualsevol tipo de mig virtual, còmic, vídeo, àudio, texts, imàgens i tot tipo de construcció multimèdia que pot provocar gràcia o sensacions similars; es replica a través d'internet de persona a persona fins a alcançar una àmplia difusió.
  • Tants séries i películes ya varen deixar de ser exclusius en TV i cine i ara ho usen per mig de streaming com Netflix, HBO Max, Disney Plus o Prime Video. Eixemples: Stranger Things, Game of Thrones, WandaVision o The Boys.
  • Les rets socials són tecnologies interactives mediades per computadora que faciliten la creació o l'intercanvi d'informació, idees, interessos professionals i atres formes d'expressió a través de comunitats i rets virtuals. Plataformes de rets socials com Instagram, Facebook, Twitter, YouTube, TikTok i Snapchat són les aplicacions més populars utilisades diàriament per les generacions més jóvens.
  • En la música hi ha un gran canvi, els artistes no venen les cançons per discs o CD sino per videos de visites en YouTube o la subscripció per Spotify.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «Cultura popular - Qué és, concepte, elements i eixemples» (en és). Concepte. Consultat el 2023-08-20.
  2. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Consultat el 2023-08-20.
  3. ↑ Lane Crothers (2021). Rowman & Littlefield (ed.). Globalization and American Popular Culture (en en), p. 48. ISBN 9781538142691.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Cultura_popular&oldid=1281776»