Grafiti

Grafiti

Artícul principal → Hip hop (cultura).

Grafiti de l'artiste Imon Boy

Grafiti en Vigo, Espanya.

Grafiti senzill en una paret en Penco, Chile (2020).

Es diu grafiti, grafit o pintada (les dos primeres del italià grafiti, graffire, i esta a la seua volta del llatí scariphare, «incidir en el scariphus» —estilet o punzón, en el que els antics escrivien sobre taules—) a una modalitat de pintura lliure, destacada per la seua illegalitat, generalment realisada en espais urbans. El seu orige es remonta a les inscripcions que han quedat en parets des dels temps del Imperi romà, especialment les que són de caràcter satíric o crític. Per a denominar estes inscripcions d'época arqueològica és més freqüent l'us de la paraula «grafit».

Característiques

En ellenguage comú el grafiti és el resultat de pintar texts en les parets, (generalment en aerosols), en fins d'expressió i divulgació a on la seua essència és canviar i evolucionar; buscant ser un atractiu visual d'alt impacte per a la societat, com a part d'un moviment urbà revolucionari i rebel. És un dels quatre elements que forma part de la cultura hip hop.

Orige i variants del terme

Paret en aerosol en Londres.

Grafiti en les vies de tren en Bilbao, Espanya.

Grafiti en Valparaíso, Chile.

És un terme que prové de l'italià grafiti, plural de graffito, que significa ‘marca o inscripció feta rascant o rayando un mur’ i de la mateixa manera arqueòlecs i epigrafistas criden a les inscripcions espontànees que han quedat en les parets des de temps del Imperi romà. L'arqueòlec Raffaele Garrucci va divulgar el terme en mijos acadèmics internacionals a mitan del XIX, el neologisme es va popularisar i va passar a l'anglés coloquial en usar-se en periòdics neoyorquins en els anys setanta.

Per influència de la cultura nortamericana, el terme es va popularisar en atres idiomes, entre ells el espanyol. Curiosament, encara que el terme grafiti ha passat a moltes llengües, en italià s'ampra el terme d'orige anglés writing per a referir-se als grafits d'estil Hip-Hop, ya que usen el terme grafiti per al seu us en el sentit original. Entre els hispanohablante és habitual sentir grafitis en plural, perque encara que en la llengua d'orige el terme ya està en plural, no es considera d'esta manera el calc. El Diccionari panhispánico de dubtes de la Real Acadèmia Espanyola recomana l'us de la paraula grafit. Admet com a vàlit l'us de grafiti en singular, i de grafitis en plural, encara que recomana usar la paraula «grafit» i «grafits» per al seu plural, que són les versions españolisades de graffito i grafiti, respectivament. Recomana també que, quan es tracte d'un text o dibuix pintat i no rascat ni incís, s'utilise el terme «pintada». No obstant els propis grafiteros, ademés de moltes de les referències editorials, els mijos de comunicació, pàgines web, i revistes especialisades utilisen l'accepció italiana grafiti per a referir-se al grafit tant en la seua accepció de moviment cultural i artístic, aixina com a les pròpies pintades.

Grafiti en Llima, Perú, 2016.

La costum d'escriure el propi nom en propietats i llocs públics és antiquíssima. En arqueologia s'utilisa el terme «grafit» o grafiti (del italià) per a referir-se a este tipo d'inscripcions realisades sobre murs, generalment estucados, aixina com als lletrers arrapats sobre ceràmicas (habitualment per a marcar la propietat). No es referix a les realisades per l'autor d'un monument, sino a les que uns atres fan posteriorment sobre l'edifici acabat. Per eixemple, les parets de masmorras i presons mostren els mensages, dibuixos i calendaris realisats pels presos.

Història

Inscripcions del sigle XIX en el temple de File, Egipte:
"B. MURE STULTUS EST".

Entre els romans estava accentuada la costum de l'escritura ocasional sobre murs i columnes, esgrafiada i pintada, i s'han trobat múltiples inscripcions en llatí vulgar: consignes polítiques, insults, declaracions d'amor, etc; junt a un ampli repertori de caricaturas i dibuixos en llocs menys afectats per la erosió, com en covas-santuari, en murs enterrats, en les catacumbes de Roma o en les ruïnes de Pompeya i Herculano, a on varen quedar protegits per la cendra volcànica. D'época moderna es coneixen també eixemples, fets per mariners i pirates que en els seus viages, en chafar terra, deixaven els seus inicials o els seus pseudónimo marcats sobre les pedres o grutas, cremant un tros de corcho.

Pompeya i Herculano

Les antigues ciutats de Pompeya i Herculano tenen una gran importància en l'estudi de l'evolució del grafiti  des de la perspectiva epigràfica degut a que trobem evidència de l'us dels murs i columnes que de forma escrita expressen mensages de distintes temàtiques: política, amorosa, etc. Estes incriptiones parietariae (inscripcions en les parets) varen ser conservades gràcies a la cendra producte de l'erupció volcànica del Vesubio en l'any 79 d. C.

Principalment hi ha dos tipos d'incriptiones parietariae principals:

a) Els tituli picti o pintades, cridats també dipinti, són inscripcions realisades en pinzells i pintura, en el roig i el negre com els colors més utilisats; estan escrites en una tipografia capital rústica, més simple que la capital quadrada (tipografia principal de la Roma Imperial), i seguix tenint una certa estructura formal. Estan associades a temes de caràcter oficial, sobretot el propagandístic, açò es reflectix en els cartells electorals   (programmata), que informen sobre candidats a llocs polítics, i els anuncis de jocs de gladiadores (edicta munerum), que feyen referència als espectàculs celebrats en l'amfiteatre, un aspecte de rellevància en la vida social romana. No obstant, els tituli picti no estan relegats als temes oficials. També es poden trobar anuncis de caràcter més personal i quotidià, per eixemple: els relacionats en objectes perduts, ofertes de lloguer de vivendes, prohibicions i inclús declaracions d'amor. Totes estes inscripcions nos ajuden a comprendre la cosmovisió de la vida diària dels pompeyanos, puix l'expressió en els murs de la mateixa manera que en els nostres temps reflectixen els desijos, necessitats i aspectes pertinents a la població local.

b) Grafits, constituïxen la major part de les inscripcions trobades en Pompeya i Herculano, hi ha al voltant de 5000 eixemples entre abdós ciutats. Un factor diferenciador és que els grafits són inscripcions realisades en un punzón o algun atre objecte punchant sobre la superfície de les parets, com a conseqüència tenen una apariència menys formal i més rudimentària. Els temes principals dels grafits són variats i comprenen distints interessos. Per eixemple: relacionats en els alumnes de les escoles que deixaven mensages o dibuixos en les parets dels llocs d'estudi. Uns atres es referixen a gladiadores, destacant lluitadors o events de combat en l'arena famosos. Es troben en certa regularitat declaracions d'amor, insults o burles, reflectint una major informalidad. També es tracten mensages de menor transcendència com a recorts de pas   com una forma de deixar constància de la presència d'algú en un lloc, o ben breus comentaris que mostren l'interacció social de les persones en espais públics. Ellatí utilisat en els grafits es caracterisa per ser generalment coloquial i reflectix la forma d'expressió parlada en els carrers reflectint el vocabulari de la població comuna el qual es diferencia de la formalitat dels texts lliteraris o les inscripcions oficials.

Algunes pintades famoses (1888 - década de 1950)

Típic dibuix de Kilroy.

Despuix d'un assessinat comés en Londres el 30 de setembre de 1888, atribuït a Jack el Destripador, la policia va trobar un tros del devantal de la víctima ensanguinat en la carrer Goulston. En la paret, la policia va vore un grafiti escrit en sanc, que dia: «The Juwes llaure the men That Will not be Blamed for nothing». Es va interpretar de vàries maneres, sobretot que la paraula Juwes era una versió incorrecta de Jews (‘judeus’), en lo que una traducció podria ser ‘Els judeus són els hòmens que no seran culpats sense motiu’. Tement que l'inscripció poguera aumentar el antisemitisme de gran part de la població, el comissari de la policia metropolitana, Charles Warren, va manar a borrar-la ans que amanecer. Varis agents varen discrepar d'esta orde, puix creïen que el grafiti podria ser una pista en l'investigació dels crims. Quan les tropes nortamericanes varen entrar en Tunis en la primavera de 1943 durant la Segona Guerra Mundial, Campanya en Àfrica del Nort, varen vore per primera volta el grafiti: Kilroy Was Here ("Kilroy va estar ací"). Tant en els seus alvanços per Itàlia com per França i finalment Alemània varen tornar a trobar una i una atra volta este grafiti. Mai es va saber res sobre l'autor, es creu que pertanyia a una unitat d'Ohio. Despuix de la guerra, el nom «Kilroy» es va fer sinònim de grafit, i va aplegar a aparéixer inclús sobre les cobertes dels quaderns d'estudiants. Casi sempre «Kilroy was here» mostra un cap i unes mans que aguaiten sobre la vora d'una tanca. Esta figura és coneguda com Chad en atres països. En els anys 1950, despuix de la mort de Charlie Bird Parker, el gran músic de jazz, la cançó «Bird Lives» (‘Bird viu’) es va pintar en els murs de molts clubs de jazz en els Estats Units, en particular en Nova York; pero va ser efímer, i segurament no va tindre l'impacte que havia tingut Kilroy.

Aerosol modern (1960-1970)

En 1960, Cornbread, de Filadèlfia, junt en el seu soci "The Gasek", va ajudar a definir el paper del grafiti (bombing) i el getting up que en part tenia que vore en la fama. Cornbread va començar a grafitear en firmes (tags) per a cridar l'atenció d'una chica que li va agradar. Pronte es va convertir per a ell en una missió a temps complet; inclús se li va otorgar una corona, que va colocar en la seua tag. Les proea de Cornbread pronte varen quedar registrades en la prensa negra, i es va crear un tipo de retroalimentació entre abdós: la prensa i Cornbread. Aixina cada tant els periodistes sugerien una idea que realisaria Cornbread. Per eixemple, algú va mencionar que seria fantàstic que algú posara un tag en el jet de The Jackson 5 quan aterrisara en Filadèlfia. Cornbread ho va fer i la prensa ho va publicar. Cap a finals dels anys '60 havia naixcut en Filadèlfia una subcultura que tenia un estil propi: lletres llargues en bases sobre l'inferior. Anys més vesprada, quan açò va aplegar a Nova York, va sorgir el terme Elegant Broadway. L'únic element que li feya falta al moviment de Filadèlfia va ser la rellevància del metro. Cornbread va deixar de pintar en 1972.

Mur ple de Tags en Culhuacán, Coyoacán (Ciutat de Mèxic), 2019

A finals dels anys 60, en 1967, varen aparéixer una explosió de noms sobre edificis i parets en tots els llocs de la ciutat, grups de grafiteros teixien el seu camí pels lemas polítics que varen reflectir el canvi social d'una nació. El signe de la pau era segurament ubic al voltant de recints universitaris de colege. La militància negra va ser vista en mensages pintats en aerosol de: Free Huey ("Lliberen a Huey") i Off Tha' Pig (‘avall el porc’; en la gerga, «porc» significa ‘policia’). En la major part dels barris a on els veïnats eren de majoria portorriquenya, hi havia banderes d'esta nacionalitat pintades en tots els llocs en l'expressió; Viva Puerto Rico Lliure. En la primera generació de Nova York, els grafiteros eren distints en açò, ya que ells assignaven un número al nom que havien triat. La major part dels números va reflectir la numeració del carrer en la que els autors vivien, per eixemple: Taki 183, SEN TFK, Afranquixen 207, Tree 127, Juliol 204, Cay 161, Junior 161, Eddie 181; eren tots els grafiteros del costat superior de l'oest de Manhattan, en la major part d'històries del primerenc grafiti en Nova York. En els atres districtes municipals per lo general es varen fer chicotets canvis, pero no cal negar que Llig 163, del Bronx, i Undertaker Ash i Friendly Freddie, de Brooklyn i molts uns atres han segut tan significatius com els de Manhattan.

Pioners (1971-1975)

Grafiti en el metro de Nova York, 1973.

El temps entre 1971 i 1975 es denomina l'artiste galliponter Taki 183 entre uns atres més, qui va ser referent a l'estil dels demés artistes que varen sorgir a partir de les seues obres en els metros.

Era Die Hard (1976-1988)

En 1976, vagons sancers varen fer un resorgiment en Cliff 159, Blade, Noket 168, Kindu i uns atres que feyen els seus noms en els caràcters de còmic. Caine 1, grafitero prominent en la llínea 7 en un gran número de whole cars al seu nom, decidit per a pintar un tren, 10 vagons per al bicentenario. Roger, Chinenc 174, Digues-me 139, Tage, Flame 1 i uns atres varen pintar cada costat dels 10 vagons. El tren era la ciutat; contava la relació de l'odi de l'amor en la que intentava desmontar el moviment. Mentres Caine 1 terminava el whole car, es va cerciorar d'elegir el tren que passaria per l'estació de l'estadi de Yankees durant el segon temps. La peça va començar a definir Nova York i quan varen emetre el programa de Welcome Back Kotter en la televisió va eixir a l'aire.

Grafiti en Asunción, Paraguay.

En 1977, l'emissora de televisió ABC va mostrar cóm viajaven els trens pintats pel metro de Nova York, peces de Diable i Pnut 2. Lee i The Fabulous Five guanyaven les opinions de la gent favorables per les seues whole cars, dibuixant comparacions en Blade. Entre els whole cars i els throwups comença una nova generació sancera dels grafiteros que varen desijar conseguir de nou a les raïls de l'estil i en novembre de 1976 The Death Squad formada per Kool 131, Sr. Jink 174 i Chair 3 en Part sent este últim el primer membre. En un dia d'escola s'havien juntat una formació dels grafiteros que formarien els sistemes del deletreado per anys següents. Les seues influències eren les velles llegendes de l'escola com les quals va continuar escrivint: Pel, Riff 170, i Tracy 168. La mort del Solid 1 va incitar un dels vagons pintats més importants dels anys 70. Com Riff 170 explica: «Estava jugant bàsquet quan estos grafiteros que coneixia es varen acostar en les bosses de la pintura, em varen preguntar si volia anar en ells a les cocheres, els vaig dir que m'havia retirat. Llavors em varen dir que volien fer un peça per a Solid 1 i seria el meu últim tren». Riff va improvisar el contorn per al «Solid, Bot, Posa, la peça sancera de Riff». És combinació de l'estil i dels equips inspirats en este joc com TDS, TMT, i Cia.

La pixação és una forma d'aerosol apareguda en São Paulo, Brasil en els anys 80 realisada per persones de les classes més desfavorides de la urbs. Posseïx una tipografia particular, de traçats angulosos i verticals que guarden certa similitut en les runas. És freqüent vore-la en la part alta dels edificis.

També varen vore una atra senyal: entrenar en el cuc (forma de cridar a un Wholecar) de Doomsday de Lee. Mentres que la Blade havia creat les seues peces conceptuals en 1974 i tenia el seu estil propi, la visió única, la peça de Doomsday de Lee s'assemblava pulsar un concorde resonante en els grafiteros i el públic en general. Lee acabava de començar. Abans de finals de 1977, en l'ajuda de TF5, ell havia pintat 10 trens del número 5. De semblant de tentativa de Caine 1 l'any ans que el tren de Lee circulara junt. En 1978 va vore aparéixer una nova remesa de grafiteros de Broadway com: Part 1, Chain 3, Kool 131, Pare, ADrock, Fed 2, Tean, Joseph, Kade. Va començar aixina la segona guerra d'estils, a continuació apareixen grups en gran calitat realisant peces: TDS, TMT, UA, CIA, TSF, TMT, Màfia, i atres grafiteros com: Smily 149, Skull 2, Seen, Pjay, Duster, Dondi, NOC 167, COS 207, Zephyr, Repel, Flin Top, G-IZ, OE3, P13, SOE, PEO, Crime 79, Baby 168 i Babbid, entre molts uns atres. La Autoritat Metropolitana del Transport de Nova York va començar la seua encarniçada lluita contra el grafiti. Es va denominar als grafiteros com buffs (entusiasta) i es varen començar a prendre mides tals com instalar noves tanques més sofisticades en les cocheres dels vagons de metro, recobrir els vagons en pintura resistent (white elefant's) i aumentar la vigilància, lo que va provocar un descens en el número i cantitat dels grafitis. Alguns grafiteros varen buscar artimañas per a seguir avant en esta particular lluita. Uns atres varen buscar atres alternatives, una d'elles va ser la de creuar el Atlàntic rumbo a Europa, donant a conéixer esta subcultura en el Vell Continent (este fet és un dels components de la posterior difusió d'esta cultura en el Vell Món, a banda d'unes atres, especialment les favorides pels mijos de comunicació). Aparte de la particular guerra en la MTA, va aparéixer un factor antagonista i va contribuir també al decliu del writing. El crack que s'apropia de la Gran Poma i per si fora poc esta droga letal no va vindre sola, sino que va dur en si tot lo que rodeja a un mercat negre: violència i diners. Va ser una época en la que un arma de fòc era alguna cosa a l'alcanç de qualsevol, açò d'algun modo va canviar la mentalitat i l'esperit de molts. Es varen escomençar a promulgar lleis restringint la venda de pintura als jóvens, s'obligava als venedors a guardar la pintura baix clau i es varen endurir les penes contra els grafiteros de grafiti. No va bastar en tindre a les autoritats en contra, sino que la pròpia societat i inclús els mijos de comunicació (a través en molts casos de campanyes polítiques) varen escomençar a tornar-se contra ells. Varen sorgir brigades i inclús associacions de veïns antigrafiti que promovien campanyes, cartells. Varen sorgir anuncis en televisió i en la prensa intentant prendre consciència del mal que les pintades produïen en la societat. Tot açò va fer als grafiteros molt més territorials i agressius.

Era Moviment Tren Net (1989-present)

Pos aerosol: arabescos abstractes.

En 1989 el trànsit del metro de la Ciutat de Nova York estava bàsicament net, llevat la 5ª llínea en el Bronx i la J i línees en Brooklyn. Molts grafiteros s'havien marchat i molt pocs continuaven pintant. Durant estos anys, es varen vore grups com "RIS", "COD", "TC5", "AOK", que varen produir alguns whole cars. Cap a setembre de 1989, l'últim tren va ser netejat lo que va conduir a molts grafiteros a marchar-se per la severitat de les lleis i el temps de presó establit. Independentment de les noves lleis estrictes, molt pocs dels pintors varen seguir el moviment de pintada com: "Ket", "Ghost", "Dhako", "SAR", "Veefer", "Cav", "Min 1”, "Iz The Wiz", " kcht " i "Fuzz One". Es va denominar a aquella situació "Clean Train Movement" (El moviment tren net). També va fomentar la resurrecció del writing de forma inconscient l'acte de que la MTA va escomençar a retirar vagons averiats a cocheres per a ferralla en Brooklyn, lo que va fer que els apassionats del metro tornaren a la càrrega impulsats per l'esperança de reviure els vells i millors temps, o pel simple fet de tindre una foto en la seua peça en un vagó de metro neoyorquí. En el creiximent comercial dels videojocs es veu l'us del grafiti en una manera positiva —per eixemple, el joc Jet set Radi conta l'història de l'opressió d'una policia totalitària que té com a objectiu llimitar la llibertat d'expressió dels grafiteros—. En Marc Eckō's Getting Up: Contents Under Pressure es conta l'història de Trane, un grafitero sense experiència que usa el grafiti i el tagging com una via de protesta contra la corrupta i distópica ciutat de New Radius, en un futur a on la llibertat d'expressió ha segut suprimida per un govern orwelliano.

Gèneros

Segons Lynn, N i Lligga J. S, el grafiti es forma a través del text, el contingut i l'opinió social; formant aixina una comunicació visual. Per a açò existixen 3 gèneros de grafiti que es presenten a continuació:

Peça en Nerja, Màlaga, en el pilar d'un pont. Pot notar-se una tècnica d'aerosol basada en difuminados i un estil a on la llectura de les lletres passa a un segon pla. Avall a l'esquerra la firma de l'autor.

• Art grafiti: Extret de la música dels carrers americana "hip-hop" dels 70 i 80. Els que treballen en este gènero es diuen a sí mateixos "escritors". Consistix que el nom de l'artiste pot estar plasmat en tres distintes formes: 1) Tag: Escrit en un estil únic i personalisat utilisant un color, també pot entendre's com la firma del "escritor", 2) Throw-up: Comprén de lletres, paraules o un llistat de noms, i s'utilisen generalment dos colors, i 3) Piece o Peça: Que és el més elaborat, mínim s'utilisen tres colors i a voltes es necessita de varis dies per a poder terminar-ho completament.

• Lemes: També cridat «grafiti públic», Halsey and Youg diuen que els eslògans partixen de l'opinió personal a través de la gama dels problemes polítics (preocupacions ambientals, feminisme, polítiques estatals, relacions internacionals, etc.), pero tots compartixen el fet de voler expressar cap a l'audiència de forma natural, la seua manera de vore les coses.

• Latrinalia: També cridat «grafiti privat». És el tipo de grafiti que és fet en els banys, és dir, en les parets, portes, espills que es troben en els banys. Hi ha ocasions que conté dibuixos, paraules, incloent poesia o reflexions personals.

Peça de Fils, escritor de grafiti granadí (Espanya).

Tagging

Grafiti en la calle Bisbe Rei Redó, Sant Cristóbal de l'Estany, Tenerife, Espanya.

Un tag o tager ("etiqueta") pràcticament és una firma o un acrònim d'una persona o un grup de persones, generalment Crews. Per als tags en el nom de la Crew se solen utilisar abreviaturas o simplement les siglas. Encara que un tag comprén molt més que una simple firma; és una manera d'expressar un propi estil per mig d'un renom o àlies, puix en moltes parts del món l'art galliponter és illegal, i en molts casos no s'alcança a concretar un grafiti en la seua totalitat, és allí quan entra en utilitat el tag, una forma ràpida i poc perillosa d'expressar un propi estil al moment de «grafitear». És aixina com s'identifica un «grafitero».

És molt fàcil diferenciar un tag d'una persona que du temps o que practica molt del d'una atra que no sap. No solament es tracta de complexitat, sino d'estil.

Firma Swar en Madrit

Cap a 1971, el tagging, o hitting, com ho coneixien, va començar a entrar en els trens del metro de la ciutat de Nova York; en 1971 les primeres firmes varen aparéixer sobre l'exterior. Les primerenques firmes per lo general eren fetes en un marcador tal com el grafitero va eixir del tren, fent un estil fàcil de llegir i ràpit. L'estil va començar a desenrollar-se en Lee 163, que va anar el primer grafitero que va escriure juntes les lletres per a aixina convertir la seua firma en un logo. Atres grafiteros varen prendre eixe estil, tals com: Fask, S345, troe, karp, Smoke, ersok, kope, i jaone. Havien terminat els dies en els que, simplement, es pintaven noms en una paret. Els grafiteros varen fer les seues cocheres i apartaderos propis, a on dormien en els metros, els exteriors dels trens serien bombardejats de la nit al matí; i Joe 136, de Manhattan, es coronaria com el primer rei de la llínea.

Llig 163 va ser el primer grafitero en firmar cada vagó de la llínea del Bronx, mentres els demés grafiteros veen cóm rebotaven d'un costat a un atre de la llínea els seus vagons. Incitats per açò, Phase 2 i el seu cosí varen començar a pintar tots els vagons convertint-se en els primers reis en el Bronx. En un gir irònic, els primers reis de Brooklyn eren el grup The Ex Vandals. El primer grup de grafiti va ser començat per Snake 1 i per Stitch 1 i va ser cridat el cantó a on ells passaven el temps reunits; Writers Corner 188 (Cantó de grafiteros 188), o WC 188. Si s'anava en ells i pintava llavors es tenia l'honor de firmar el nom del grup despuix del seu nom.The Ex Vandals va ser creat en Brooklyn en l'objectiu exclusiu de misteriosament despertar el nom de la nit al matí. Grafiteros llegendaris com Dino Nod, Lazar, i Wicked Gary representaven al grup de la forma més agressiva posant en qualsevolloc la seua firma i després la del grup. Ells eren els més famosos des dels seus respectius barris fins als barris veïns, als que venien per turisme (anar a pintar atres barris); posaven la seua firma en els llocs més alts o inaccessibles. Atres grafiteros que varen guanyar la fama en 1971 varen ser les primeres dònes en entrar en les files del grafiti, Eva 62, Barbara 62; Michele 62 se'ls va unir més vesprada. Elles grafitearon en tots els llocs de la ciutat tant o més com alguns grafiteros principals del moment.

Estils

En 1972, el primer en usar núvols o pompes al voltant d'una firma va ser SuperKool 223, qui va prendre este disseny de la bombeta dels entrepans dels còmics. Baby Face 86 era el primer en usar una corona sobre la seua firma en Nova York.

Cat 2233 era el primer grafitero per a utilisar el terme "Ism" (que va significar més d'un) en el final del seu nom. Topcat 126 es va mudar des de Filadèlfia a Nova York i va desenrollar un estil de caligrafia al com ho va cridar el Estil de Broadway.

The masterpiece ("l'obra mestra"), una firma elaborada i dissenyada (fetes generalment entre la finestra al tren i el d'aterrisage del tren), varen anar els primers contatos per a l'evolució de l'estil. Les primeres peces varen ser cridades signature pieces després coneguts com outlines (gruixa) datant de 1971. Alguns grafiteros li donen el crèdit a Barbara 62 i a Glozzy 62 per ser les primeres en realisar l'acte simple de contornear els seus noms. Cap a 1972 alguns grafiteros agregaven espirals dels punts, de les estreles i del bastó de caramelo que va ser fet famós per Fondo 1. Super Kool 223 va ajudar als grafiteros a expressar els seus noms introduint una filtre grossa —un injector d'aerosol industrial— que va eixamplar l'arc de la pintura. Les gruixa es compenetraron perfectament en Elegant Broadway, un estil que havia segut introduït als grafiteros d'Harlem per Topcat 126, grafitero de Filadèlfia, a on hi havia ya un estil desenrollat. L'estil de Broadway va oferir lletres primes llargues en les bases planes.

Pintada de Phase 2.

Ara que la primera gruixa havia segut establit, pero els seus precursors varen tindre que molejar la gruixa en un alfabet que anara més maleable. A finals de 1972, Phase 2, un grafitero del Bronx, va anar el primer en desenrollar una autèntica obra mestra. Partint del disseny bàsic de l'obra de Super Kool 223, va escriure el seu nom en lletres grans, huecas, pero ben formades, coloreades i perfilades, que va batejar en el nom de Bubble Letters) (‘lletres pompa’), àlies Softies (‘suaus’). D'este estil de lletres va crear posteriorment més variacions obrint ademés el camí a atres grafiteros que varen continuar desenrollant les lletres pompa. Els Ex Vandals varen cobrir Brooklyn i el restant de la ciutat; Manhattan era la “Meca” per als grafiteros novells. En 1973, el futur de l'art del subterràneu, llavors grafiti, es prometia sense fi i eternament optimiste; les coses no eren sempre lo que s'assemblaven. Va començar aixina la primera guerra d'estils. En l'any 1973 els Redbirds d'IRT (els clàssics vagons rojos de la década dels '70) coberts de firmes, les lluites i redecillas varen començar a explotar en la comunitat del grafiti. La ciutat va donar als grafiteros una nova esperança de creiximent posant en circulació noves flotes de trens pintats de color argent i una franja blava. EL Grafiti va continuar en un pas sorprenent mentres que més innovacions varen escomençar a florir. La primera peça en 3D va ser pintat per Pistol 1, Flint 707 ellegendari grafitero de Brooklyn li va seguir i va començar a realisar les seues primeres peces en 3D. En alguns círculs el grafiti començava a ser vist com a art. Hugo Martínez, el fundador d'United Grafiti Artists —en Coco 144 com a president— va començar a conseguir la cobertura de mijos per a establir un grup de grafiteros de l'èlit. Una llista que va incloure: Phase 2, Stay High 149, Stitch 1, Snake 1, Riff 170, Jec Star, Bama, SJK 171, C. A. T. 87 "and sadik" i uns atres. En 1974, Richard Goldstein va escriure un artícul per a una revista de Nova York parlant del grup i fotos incloses de Phase 2, Nova, Snake 1 i del rei de tota la ciutat: Stay High 149. Llançant a la fama a tota una generació de grafiteros gràcies a eixe artícul, més fama va vindre al moviment de New York City en ellançament de The Faith of Grafiti (la fe de la pintada). Ellibre que publicava fotos de firmes arbitràries en peces. En un moment en que la majoria de les innovacions eixien del Bronx a través de grafiteros com: Phase 2, Riff 170, Pel, Tracy 168, King 2 i Pnut 2.

La fe de la pintada es va centrar en Manhattan. No obstant, cada u va convindre que Stay high 149 va conseguir els seus respals llegítims. Els primers grups famosos guanyaven notorietat en 1974. No era tan democràtica com anteriorment els equips, en lloc intentant colocar als millors grafiteros possibles. Els IN's i Wanted eren a voltes permutables en els grafiteros com Pnut 2, i el Billy 167 que pintaven damunt d'abdós. El grup The Crazy Five (Els cinc locos), conduït pel rei dels Wholecars, Blade, va convertir al seu propi estil únic i dominat les llínees 2 i 4. Abans de fin d'any casi cada vagó havia segut pintat i Phase 2 es jubilava com el rei reinante d'estil.

Throw ups

Un típic throw up en Ruan, França.

En 1975, el títul de All City King (el rei de tota la ciutat) era rar poder-li-ho otorgar a un sol grafitero en eixe any, i ho disputaven tres grafiteros, els noms del qual era molt provable vore en qualsevol moll de la ciutat: Temp 169, Els fsk, i Nose. Els requisits necessaris per a este títul honorari havien canviat des dels dies pioners del Junior 161 i de Cay 161. El grafitero d'ara tenia que matar als carrers i als trens, pintar els vagons i bombardejar-els sancers de la finestra per a avall, i omplir les llínees sanceres de nit en les seues throwups (estil ràpit derivat del Bouble). Tenint en conte la tirada que va tindre fer bombing en les llínees en '74, per '75 havia aplegat a ser enorme el creiximent en Brooklyn i sent els throwups l'arma preferida dels grups com Top, TC, SSB i TMB.

Brooklyn també es desenrollava i posseïa un estil únic que juntava les peces en les lletres dures doblades, fetes populars per Uncle John 178, Tear and Tain 1. En esta etapa també cal remarcar del resorgiment dels Three Tard Boys en Cliff 159, 3YB i a la comunitat del grafiti es varen entristir en la mort de Stim 1, la primera fatalitat relacionada en les primeres peces. En estiu de 1975, segons el testimoni de molts grafiteros, IN va decidir recuperar l'esperit de competició recolzant-se purament en la cantitat de peces que cada grafitero realisara en els vagons de metro. In va triar este nom perque era curt i fàcil i no necessitava molta pintura per a escriure-ho quantes voltes volguera. Va escomençar a pintar el seu nom en una versió chapucera i desigual de la Lletra pompa. Al principi solament pintava el seu nom una o dos voltes en cada vagó, pero després va escomençar a bombardejar els trens cobrint vagons sancers en lo que ell mateixa denominava My throw ups (els meus bossadas). Al principi els grafiteros no tenia a IN en molta consideració per la carència total d'estil, pero quan els seus vomitats varen escomençar a contar-se per mills, varen tindre que admetre que, en estil o sense ell, IN era el que més es deixava vore. A mida que la fama de IN aumentava, atres grafiteros varen escomençar a adoptar nom de sol dos lletres i a pintar els seus propis throw ups. Inclús Jester, un dels grafiteros en més estil del moment, va canviar el seu nom pel de DY per a realisar vomitats. Alguns pintadores combinaven abdós maneres de pintar, apareixent a voltes en forma de throw up i unes atres en formats de major envergadura, difonent en els primers el seu nom i en els segons demostrant el seu estil. Els grafiteros especialisats en Whole Cars com Llig o Blade calificaven obertament els throw ups com a «montons de fem» i es llamentava de la popularitat que estaven alcançant, ya que per a ells açò constituïa la mort del grafiti.

IN va celebrar el seu throw up número 5000 pintant un vagó sancer cobert d'estreles i colorit com un arc iris, com volent demostrar que també podia fer obres majors si li'l proponia. Després va tornar als seus vomitats i no va parar fins a completar el número 10.000. En eixe moment, segons Tracy 168, IN va ser declarat Rei de totes les llínees. Stan 153 confirma açò mateix: «Va conseguir lo que volia. Era el rei de tot. ¡Dèu mil obres! No eren boniques, pero la veritat és que apareixien en tots els llocs». Despuix de pintar un vagó sancer en el que celebrava el seu vomitat 10.000 en lletres en tres dimensions, IN es va retirar. Cap va ser un atre dels grafiteros defensors de la cantitat pero actuant d'una forma més dràstica, ya que generalment realisava les seues throw ups damunt de l'obra d'atres grafiteros defensors de la calitat, per lo que no va obtindre el respecte de la majoria dels grafiteros com va ocórrer en el cas de IN.

Grafitis en Europa

Espanya

Aerosol del Peix, en Barcelona.

Grafiti en la ciutat de Vigo en l'image del Comandant Cobra.

Grafiti de Fasim en la ciutat d'Alcoy, en 2018.

Abans de l'existència del moviment actual, el grafiti existia en el seu estat antiquíssim, en llàpissos o objectes punchants, fins al punt de que certs arquitectes espanyols feyen els paraments dels edificis en terminacions de difícil atac pels grafiteros (sense prevore l'aparició de l'aerosol). En Espanya el tagging en aerosols va escomençar d'una manera peculiar, denominat com "estil flechero" segons pareix espontàneament, mentres que en el restant d'Europa va ser per influència nortamericana. En Barcelona el grafiti va ser iniciat en els anys 80 sent la visita de Futura 2000, i l'exposició d'Henry Chalfant en la Sala Transformadors determinants en el desenroll en el grafiti i l'art urbà espanyol i primera pren de contacte en el moviment original del que sorgirien els primers artistes urbans de la península, amparats en el grafiti, entre ells destaca el nom de Fasim (Germán Bel), membre d'una de les crews més importants mundialment, els 156allstarz. A principis dels anys 1980, en plena moguda madrilenya, varis jóvens es varen posar a escriure en els carrers, els metros, les estacions, etc., en els seus rotuladors primer i despuix en aerosol.

Moll (Juan Carlos Argüello) va ser el primer en aparéixer al voltant de l'any 1980 i en els quatre anys següents li varen seguir uns atres com Bleck La Rata i Glub. Era un moviment descontrolado, en molt respecte entre els grafiteros. Se'ls va denominar com grafiti autòcton madrileny. A esta corrent també li l'ha cridat a voltes despectivamente «flecheros», per l'inclusió de fleches en les seues firmes.

Firma de El Moll en la carrer de la Montera de Madrit. El Moll va ser un pioner del grafiti en Espanya.

Durant 1982-1983, es varen estendre els estils de grafiti més similars a l'estil del restant d'Europa i d'Estats Units: pintades, trens, metros i tot. Sent de gran importància el grup CNB, en figures importants i influents com KOOL, JASTONE; SNOW, SEONE, ZAUKO, OVES, OVER, SEAK, JAVE... Entre estos últims, Oves va protagonisar la película "Graffitero en dificultats, fuig botant murs" presentada en el Festival de Siges, en l'any 1986, situant-se en la vanguarda del cine de l'época. Com a grups a finals dels 80 i principis dels 90 cal destacar a SPC i PTV en Madrit, CNB en Valéncia els quals varen realisar gran part dels metros en eixa época. I a DTY i A3 en Barcelona. Els anys 90 en Espanya estan profundament marcats per l'aparició d'una marca d'aerosols de pintura especialisats per a grafiti, MONTANA, els quals han permés l'accessibilitat a tots els escritors a una pintura de calitat i un preu assequible, anteriorment tota la pintura era sostreta en grans superfícies o ferreteries. També és important destacar el paper que ha tingut Writers Madrit dins del grafiti madrileny. Una tenda pionera que va iniciar la seua activitat en 1999 i que a dia d'hui seguix activa recolzant a tots els escritors de grafiti i promovent tots els alvertents d'este moviment.

Espai reservat per a grafiti llegal en el Fórum Universal de les Cultures, Barcelona, 2004.

Com a grups importants en els anys 90 en Espanya, cal destacar en Madrit a CEX, KR2, TBC, en Barcelona a grups com TSK, en Sevilla GAS, en Valéncia LSS, UKC, TFK, CNB i Terol PMS, CTC, VSK (BALS, SAR, OVER, OVES...) també grups formats per escritors de vàries ciutats, com, els GIPSY KINGS (naix com a grup en el 2000) en escritors de Valéncia, Mallorca i Madrit (Hanem, Drim, Scawt, Hock, Atek). ALT CONTRAST format en 2001 en escritors de Salamanca i Càceres (Agu, Slop, Eseon, Llaures, 8a, Thone, Sonbaty). Hi ha marques de pintura especialisada, com Montana Colors, que patrocinen a artistes de grafiti. Es publiquen revistes i vídeos sobre el tema. Moltes autoritats locals destinen algunes superfícies per a l'eixecució de grafiti i inclús financen concursos, exhibicions o festivals de grafiti dins de les seues activitats culturals. L'existència de plataformes com Urban Art Festival o també Cultura Urbana (cada any), possibilita l'organisació d'events en distintes ciutats repartides per tota la geografia peninsular, introduint noves fòrmules en el grafiti, en la participació d'artistes nacionals i internacionals del major nivell, conseguint-se grans produccions com les ocorregudes en Gran Canària o Sevilla. S'han publicat en Espanya vàries películes caseres mostrant faenes en viu de grafiteros espanyols. Durant la década dels 2000, películes com Cebovideo 2 o Barcelona baix terra varen adquirir notorietat mediàtica pel seu particular émfasis en el vandalisme. En 2013 es va publicar la novela el francotirador pacient d'Arturo Pérez-Reverte, basada en el món del grafiti. En ella es fan referències a Moll i a l'estil "flechero". Uns dels personages de la novela solen escoltar Violadors del Vers, ademés de SFDK i CPV.

Actualment, no hi ha ciutat espanyola en la que no hi haja, a lo manco, un mínim moviment grafitero. Entre l'any 2015 i 2016 s'importa a Espanya el cridat "ignorant style", estil descuidat que té una estreta relació en l'aparició de la música Trap, impactant sobretot en la ciutat de Barcelona.

Grafitis en Amèrica

Argentina

L'art urbà o galliponter és una nova forma d'expressió per a molts artistes. Pero en Argentina, l'art galliponter no sempre va ser acceptat. Es varen ser realisant distints proyectes i tasques per a conseguir el respal de les autoritats i conseguir dur avant el nou proyecte d'embellir la ciutat.

Colòmbia

Mural jagant de Seb Toussaint, en Bogotà.

En la década dels 80 els grups armats usaven els murals per a deixar advertències a la ciutadania en els barris perifèrics de la comuna 13 en Medellín. Per a la década dels 90 grups de grafiteros es varen apropiar dels murals dels barris les Independència I i II, plasmant mensages de pau, esta activitat és reconeguda com a procés de transformació social a través de l'art i és l'orige a l'actual corredor turístic de la comuna 13 conegut com “grafitour”. Actualment Bogotà té algunes zones artístiques de presència internacional com lo és el "Districte Grafiti" en La localitat de Pont Aranda. També hi ha algunes zones com La Candelaria, Santa Fe, L'avinguda Calle 26, també la localitat de Ciutat Bolívar ubicada en el sur de la ciutat i coneguda pels seus barris marginals a on artistes locals intervenen per mig de l'art i embellecimiento dels barris gràcies al grafiti i entre atres zones de la ciutat en major concentració de l'art mural.

Mèxic

Mural en Querétaro, produït per Nou Art Urbà.

Les manifestacions de Street Art en Mèxic es varen iniciar a finals de la década dels 80's en la Ciutat de Mèxic, dins dels edificis multifamiliares del nort de la ciutat i les llínees del metro. Des de llavors, l'art urbà i el grafiti ha conformat una part essencial de l'identitat barrial en les distintes delegacions en la metròpolis. Actualment existixen distintes associacions i colectius que es dediquen a la proliferació d'espais per a l'art urbà en la capital mexicana, més allà de les fronteres de la capital, Querétaro s'ha perfilat com un dels màxims referents d'art urbà en la república mexicana (gràcies als festivals d'art urbà que alberga la ciutat). Atres ciutats punta de llança en este fenomen cultural són Juárez, Pobla, Chola, Tijuana, Pachuca i Sant Miguel de Dellà. Aixina mateix, existixen mijos, com allcitycanvas. com/about All City Canvas, especialisats en la difusió de l'art urbà, tant en Mèxic com en Llatinoamèrica i el restant del món. Aixina és com s'ha conseguit crear un llenguage universal entorn a esta manifestació artística. Inclús, en 2012, ells varen ser els primers en organisar un festival de street art en Mèxic que buscava unir esforços internacionals i crear obres durant una semana en Ciutat de Mèxic. En els últims anys han produït varis murals en colaboració en talentosos artistes com Vhils, It's a Living i Bier en Brood, com a part d'All City Canvas Global Séries en diverses ciutats de Mèxic i Estats Units. L'objectiu de l'iniciativa és crear impacte en la societat a través d'una peça a gran escala.

Uruguai

Grafiti realisat per unfles de Nacional, en Montevideo.

En Sudamérica, i particularment en Uruguay, l'art urbà o galliponter està associat a reivindicacions polítiques o a vínculs futbolístics. Si be hi ha artistes que despleguen el seu art pel país, sobretot en Montevideo (la capital d'Uruguay), l'art galliponter està associat als militants polítics o a les unflades de fútbol, majoritàriament a les de Nacional i Peñarol. Felipe "Plef" Cabral: Algú destacable és Felipe "Plef" Cabral, un reconegut artiste galliponter uruguayà. Plef va ser conegut tant pels seus murals i grafitis en Montevideo com pel seu activisme social i polític. El seu treball reflectia temes de justícia social, memòria històrica i lluita revolucionària, lo que ho va convertir en una figura influent en la cultura urbana d'Uruguay. Ademés, com a fill del músic Chichito Cabral, Plef integrava en el seu art una forta identitat cultural i un compromís en les causes socials. Va ser assessinat en 2019 mentres documentava una de les seues obres.

Veneçola

Grafiti del raper Canserbero en la avinguda Les Delícies de Maracay.

Per als anys 90 l'art urbà es va donar a conéixer per mig dels cridats ‘grafiteros’. Este grup va omplir les calles veneçolanes de traços plens de colors. Ya anara que plasmaren els seus renoms o pintures realistes, estes obres varen propiciar una expansió d'esta cultura. A partir de llavors naixerien varis crews o grups de grafiteros que s'apoderarien de numerosos espais urbans. La majoria es valia de la clandestinitat per a pintar distintes propietats del país: personages, caricatures, sàtira polítiques o firmes abundaven en les ciutats veneçolanes entre elles Caracas i Valéncia.

Postaerosol o art urbà

Artícul principal → Art urbà.

Encara que existixen precedents, a partir de finals dels anys huitanta i en especial en els anys noranta es varen ser adoptant noves tècniques com l'aplicació d'aerosol en plantilles, i el pegat de cartells i adhesius. Aixina partix del treball artístic es feya en casa o en el taller. Després, en el carrer, el treball es feya més ràpit, reduint el temps que l'artiste està expost a ser detectat. A dia d'hui també està cobrant un gran protagonisme, dins del moviment del grafiti i del street art, el grafiti mural en grans fronteres i en diferents espais públics.

Els grafitis tradicionals, els vinculats a la cultura hip hop, han seguit evolucionant, a voltes influïts pel postgrafiti/art urbà, a voltes en total independència.

Tècniques relacionades

Inscripcions en corfa d'arbre

Gravat en corfa d'arbre.

Freqüentment s'associen a declaracions d'enamorats, ideologies, encara que poden transmetre molts atres mensages. És una pràctica arriscada per a l'arbre, ya que una incisió profunda, o un anell que comprenga casi tot l'ample del tronc pot danyar-ho i inclús acabar provocant-li la mort. L'artiste neerlandés Influenza, encuadrable dins del cridat art galliponter (street art), va desenrollar en 2003 una série d'accions en la corfa d'arbres situats en llocs públics i posteriorment va arreplegar les fotos d'estes accions en un chicotet llibre autopublicado que va titular Treeffiti. Des de llavors el terme s'ha usat ocasionalment per a denominar este tipo d'intervenció, normalment quan té una intencionalitat més propenca a l'esperit del grafiti o del street art que a les tradicionals inscripcions d'enamorats. Esta tècnica és una de les menys usades.

Grafiti en els carrers de Mèxic.

Cristals rayados

Últimament els cristals rayados per claus o objectes punchants, s'han convertit en una expressió d'art poc acceptada. És una modalitat de l'art galliponter, la qual entreté al grafitero durant el seu trayecte, com a tren, autobús, etcétera.

Grafiti i comunicació social

L'art del grafiti s'estén en l'anàlisis dels elements lèxics i visuals que ho definixen. Pero com tot art, no s'adherix únicament a estos aspectes. A pesar de presentar-se com a paraules, lletres o dibuixos, l'espectador mai podrà vore estes exclusivament com a tals. El grafiti és més que una experiència visual, és també una experiència temporal i espacial (Lynn i Lligga, 2005). Existix un conjunt de condicions (localisació, moment, influència social, acontenyiments polítics i culturals, acontenyiments personals, etc.) que coincidixen en un moment en el temps i que definixen allò que la peça artística transmetrà a l'espectador. Este conjunt de condicions, que no s'observen explícitament, s'amaguen darrere d'un grafiti i són plasmades espontàneament per mig d'un aerosol o rotulador sobre una paret, mur o semblant i a través de l'us de lletres, paraules o dibuixos. Bajtín va introduir un concepte clau que, sense ser l'intenció de l'autor, nos ajuda en la conceptualisació del grafiti des de la psicologia de la comunicació. Per a ell, l'immediatea del moment parlat rep el nom de ”utterance” (en espanyol es traduïx com a “paraula”, “declaració” o “expressió”) i totes les “utterances” són heteroglosicas. La paraula “utterance” fa referència a allò que es diu, l'unitat del discurs, i en relació a el grafiti, és allò que s'escriu o dibuixa, la peça. El terme heteroglosia (heteroglossia en anglés) fa referència a la qualitat de ser contextualmente depenent. Cada paraula parlada o escrita reunix i està influenciada per una série de condicions històriques, polítiques, meteorològiques, sicològiques, etc. que li donaran un caràcter únic al significat d'eixa paraula sent a la seua volta diferent del significat que prendrà la mateixa paraula expressada baix un atre conjunt diferent de condicions.

"La vida sense grafiti tufa".

Aixina, el grafiti es caracterisa per ser un art que no solament es llimita a expressar els elements lèxics i visuals que tots veem i que són obvis, sino que transporta en si una série de condicions anteriorment citades que l'espectador és capaç d'absorbir per mig de la visualisació d'este tipo d'expressió artística. En relació en la heteroglosia mencionada anteriorment, cal remarcar l'importància que adquirixen en este context els mensages implícits, el significat dels quals no és obvi ni evident i la seua comprensió requerix un nivell més profunt de coneiximent: “Les percepcions dels espectadors, la seua comprensió sobre lo que està ara davant ells, estan estretament lligades en el seu coneiximent i en l'experiència de l'àrea, dels individus, de les cultures i de les subcultures d'estes àrees. (…) Com percebem i entenem el món social del nostre entorn depén del grau en que som informats sobre lo que veem i experimentem”. (Billig, 1996: 121).

Documentals i película

• Wild Style (1983)
• Art de Garabatos (2009)
• Style Wars (1983)
• Piece by Piece (2005)
• Art del Carrer (2014)
• Infamy (2005)
• Bomb It (2007)
• Pixo (2009)
• Exit Through The Gift Shop (2010)
• Pinte en llanda (2012)
• Basquiat (1996)
• Gimme the loot (2012)
• Bomb the system (2002)
• Exit Through the Gift Shop (2010)
• Benvingut Mr Banksy (2021)

Vore també

• Art urbà
• Art urbà de Barcelona
• Contaminació visual
• Estarcido
• Propietat privada
• Dibuix
• Kilroy was here
• Llesta de lesions i morts per grafitis i art galliponter (anglés)
• Teoria de les finestres trencades
• Vandalisme
• Vigilància natural

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Grafiti.

Grafiti en el Viccionari. Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..

• Luis M. Linde, archive. org/web/20111113032906/http://www. revistadelibros. com/articulo_completo. php? art=4398 «Pintades». Revista de Llibres, 151-152, juliol-agost de 2009.
• repro-arte. com/historia-arte/graffiti. php Art en el Grafiti
• academia. edu/42151811/Vogliamo_tutto._We_want_it_all Grafiti polític - "We want it all. Vogliamo tutto". Inside Art N° 119/2020, per Nicola Guerra (en anglés i italià)
• unavarra. es/artícul/view/6840/7448 Grafiti com a veu dels desfavorits, importància dels grafits com a font històrica.
• revistas. una. ac. cr/index. php/letras/artícul/view/4061/3901 Grafiti: la veu davant el silenci, marginalitat llingüística com a cultura popular o contracultura