Anar al contingut

Harlem

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Harlem

Harlem és un barri en l'Upper Manhattan de la ciutat de Nova York, Estats Units. Està delimitat aproximadament pel Frederick Douglass Boulevard, St. Nicholas Avenue i Morningside Park en l'oest; el riu Harlem i el carrer 155 en el nort; la Quinta Avinguda en l'est; i Central Park North en el sur. L'àrea metropolitana d'Harlem comprén varis atres veïnats i s'estén a l'oest fins al riu Hudson, al nort fins al carrer 155, a l'est fins al East River i al sur fins al Martin Luther King Jr. Boulevard, Central Park i l'East 96th Street.

Originalment un poble neerlandés, organisat formalment en 1658,[1] du el nom de la ciutat d'Haarlem en els Països Baixos. L'història d'Harlem s'ha definit per una série de cicles econòmics d'auge i caiguda, en importants canvis de població que acompanyen a cada cicle.[2] Harlem va anar predominantment ocupada per judeus i italians americans en el XIX, pero afroamericanos residents varen començar a aplegar en grans cantitats durant la Gran Migració en el XX. En les décades de 1920 i 1930, Central i West Harlem varen ser el centre del Renaixença d'Harlem, un important moviment cultural afroamericano. En la pèrdua de llocs de treball durant la Gran Depressió de la década de 1930 i la desindustrialización de la ciutat de Nova York despuix de la Segona Guerra Mundial, les taxes de delinqüència i pobrea varen aumentar significativament.[3] En el XXI, les taxes de criminalitat varen disminuir significativament i Harlem va començar a gentrificarse.

Central Harlem és part del Districte Comunitari 10 de Manhattan. Està patrullat pels districtes 28 i 32 del Departament de Policia de la ciutat de Nova York. L'àrea metropolitana d'Harlem també inclou els districtes comunitaris 9 i 11 de Manhattan i varis precintos policials adicionals. Els servicis de bombers són proporcionats per quatre empreses del Departament de Bombers de la ciutat de Nova York. Políticament, Harlem està representat pels districtes 7, 8 i 9 del Ajuntament de Nova York. L'àrea és servida pel metro de la ciutat de Nova York i les rutes d'autobusos locals. Conté vàries escoles primàries, intermiges i secundàries públiques, i està prop de vàries universitats, incloses l'Universitat de Columbia i el City College de Nova York.

Geografia

[editar | editar còdic]
Mapa de l'alt Manhattan, en el Gran Harlem resaltat. Harlem pròpiament dit és el barri del centre.

Harlem es troba en l'alt Manhattan Upper Manhattan, a sovint cridat "Uptown" pels lugareño. Els tres veïnats que comprenen l'àrea metropolitana d'Harlem — West, Central i East Harlem — s'estenen des del riu Harlem i el riu East cap a l'est, fins al riu Hudson cap a l'oest; i entre el carrer 155 en el nort, a on es troba en Washington Heights, i un llímit desigual a lo llarc del sur que corre a lo llarc de la carrer 96 est de la Quinta Avinguda,la carrer 110 des de la Quinta Avinguda fins al parc Morningside i la carrer 125 a l'oest de Morningside Park fins al Hudson.[4][5][6] La Enciclopèdia Britànica fa referència a estos llímits,[7] encara que The Encyclopedia of New York City adopta una visió molt més conservadora i solament considera Central Harlem com Harlem pròpiament dit.[8] <span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 573 

Central Harlem és pertany al Districte 10 de la Comunitat de Manhattan i està delimitat per la Quinta Avinguda a l'est; Central Park al sur; Morningside Park, St. Nicholas Avenue i Edgecombe Avenue a l'oest; i el riu Harlem en el nort. En el llímit occidental es troben Morningside Park, St. Nicholas Park i Jackie Robinson Park, que conformen una cadena de tres grans parcs llineals situats en vores empinades. La Quinta Avinguda, aixina com el Parc Marcus Garvey (també conegut com a Parc Mount Morris), separen esta àrea d'East Harlem cap a l'est. El centre d'Harlem inclou el Districte Històric de Mount Morris Park.

West Harlem (Manhattanville i Hamilton Heights) comprén el Districte Comunitari 9 de Manhattan i no forma part del Harlem pròpiament dit. L'àrea dels dos veïnats està delimitada per Cathedral Parkway i el carrer 110 en el sur; el carrer 155 en el nort; Manhattan i Morningside Au i St. Les avingudes Nicholas i Bradhurst i Edgecombe en l'est; i Riverside Park i el riu Hudson en l'oest. Manhattanville comença aproximadament en el carrer 123 i s'estén cap al nort fins al carrer 135. La secció més al nort de West Harlem és Hamilton Heights.[5]

East Harlem, també cridat Spanish Harlem o El Barri, està ubicat dins del Districte Comunitari 11 de Manhattan, que està delimitat per East 96th Street en el sur, East 138th Street en el nort, Fifth Avenue en l'oest i el riu Harlem en l'est. No és part d'Harlem pròpiament dita.[6]

Controvèrsia SoHa

[editar | editar còdic]

En la década de 2010, alguns professionals immobiliaris varen començar a canviar el nom de South Harlem i Morningside Heights com "SoHa" (un nom que representa "South Harlem" a l'estil de SoHo o NoHo) en un intent d'accelerar la gentrificació dels veïnats. "SoHa", aplicat a l'àrea entre els carrers 110 i 125 oest, s'ha convertit en un nom controvertit.[9][10][11] Els residents i atres crítics que busquen evitar este canvi de nom de la zona han etiquetat la marca SoHa com "insultante i una atra senyal de gentrificació enfollida"[12] i han dit que "el canvi de nom no solament posa la rica història del seu veïnat baix borrat sino que també té l'intenció d'atraure nous inquilins, inclosos estudiants de la propenca Universitat de Columbia ".[13]

Múltiples polítics de Nova York han iniciat esforços llegislatius per a reduir esta pràctica de canvi de marca de veïnat, que quan es va introduir en èxit en atres veïnats de Nova York, ha dut a auments en els lloguers i valors immobiliaris, aixina com a "canvis demogràfics".[13] En 2011, el congressista Hakeem Jeffries va intentar, pero no va conseguir implementar una llegislació "que castigaria als agents de bien per inventar veïnats falsos i tornar a traçar els llímits dels veïnats sense l'aprovació de la ciutat". Per a 2017, el senador de l'estat de Nova York Brian Benjamin també va treballar per a illegalisar la pràctica de canviar el nom de veïnats històricament reconeguts.

Representació política

[editar | editar còdic]

Políticament, el centre d'Harlem està en el 13.º districte congresional de Nova York.[14][15] Està en el districte 30 del Senat de Nova York[16][17] els districtes 68 i 70 de l'Assamblea de l'Estat de Nova York[18][19] i en els districtes 7, 8 i 7 del Consell de la Ciutat de Nova York. 9º districtes.[20]

Història

[editar | editar còdic]
Harlem, des de l'antic fort en Central Park, Biblioteca Pública de Nova York.

Abans de l'arribada dels colon europeus, l'àrea que es convertiria en Harlem (originalment Haarlem) estava habitada pels manhattan, una tribu nativa, que junt en uns atres pobles natius, provablement lenape,[21] varen ocupar l'àrea de forma seminómada. Fins a varis centenars cultivaven les planures d'Harlem.[22] Entre 1637 i 1639, es varen establir alguns assentaments.[23][24] L'assentament d'Harlem es va incorporar formalment en 1660[25] baix el liderage de Peter Stuyvesant.[26]

Durant la Revolució de les Tretze Colónies, els britànics varen cremar Harlem fins als fonaments.[27] La reconstrucció va dur molt temps, ya que Harlem va créixer més llentament que el restant de Manhattan a finals del XVIII.[28] Despuix de la Guerra de Secessió, Harlem va experimentar un auge econòmic a partir de 1868. El barri va seguir servint de refugi als neoyorquins, pero cada volta més els que venien al nort eren pobres, judeus o italians.[29] El ferrocarril de Nova York i Harlem,[30] aixina com l'Interborough Rapid Transit i les llínees ferroviàries elevades[31] varen ajudar al creiximent econòmic d'Harlem, ya que conectaven Harlem en la part baixa i el centre de Manhattan. La demografia judeua i italiana va disminuir, mentres que la població negra i portorriquenya va aumentar en este temps.[32] La Gran Migració Afroamericana a les ciutats industrials del nort de principis del XX va ser impulsada pel seu desig de deixar arrere el sur de les Lleis Jim Crow, buscar millors treballs i educació per als seus fills i escapar d'una cultura de linchament violent; durant la Primera Guerra Mundial, les indústries en expansió varen reclutar treballadors negres per a ocupar nous llocs de treball, en escàs personal en acabant de que el reclutament va començar a afectar a hòmens jóvens.[33]

Tres dònes negres d'Harlem, ca. 1925.

En 1910, la població de Central Harlem era aproximadament un 10 % de negres. En 1930, havia alcançat el 70 %.[34] Al final de la Primera Guerra Mundial, Harlem es va associar en el moviment New Negre, i després en el torrent artístic conegut com el Renaixença d'Harlem, que es va estendre a la poesia, les noveles, el teatre i les arts visuals. Va aplegar tanta gent negra des del sur que "va amenaçar l'existència mateixa d'algunes de les principals indústries de Geòrgia, Florida, Tennessee i Alabama".[35] Molts es varen establir en Harlem. En 1920, el centre d'Harlem era 32,43 % negre. El cens de 1930 va revelar que el 70,18 % dels residents del centre d'Harlem eren negres i vivien tan al sur com Central Park, en 110th Street.[36]

No obstant, en els anys 1930, el veïnat es va vore molt afectat per la pèrdua d'ocupacions durant la Gran Depressió. A principis dels anys 1930, el 25 % dels harlemitas estaven sense treball i les perspectives d'ocupació per a ells es varen mantindre mals durant décades. L'ocupació entre els neoyorquins negres va caure quan alguns negocis tradicionalment negres, inclós el servici domèstic i alguns tipos de treball manual, varen ser absorbits per atres grups ètnics. Varis disturbis varen ocórrer durant este periodo, entre 1935 i 1943. Les principals indústries varen abandonar Nova York per complet, especialment despuix de 1950.

Casa adossada construïda per a la població afroamericana en els anys 1930.

Va haver canvis importants despuix de la Segona Guerra Mundial. A finals de la década de 1950 i principis de la de 1960, Harlem va ser escenari d'una série de folgues de lloguer d'inquilins del veïnat, encapçalades per l'activiste local Jesse Gray, junt en el Congrés d'Igualtat Racial, Harlem Youth Opportunities Unlimited (HARYOU) i atres grups. Estos grups volien que la ciutat obligara als propietaris a millorar la calitat de la vivenda en adaptar-els al còdic, prendre mides contra rates i panderoles, proporcionar calefacció durant l'hivern i mantindre els preus en llínea en les regulacions de control de lloguers existents.[37]

Els proyectes d'obres públiques més grans en Harlem en estos anys varen ser vivendes públiques, en la major concentració construïda en East Harlem.[38] Per lo general, les estructures existents varen ser demolides i reemplaçades per propietats dissenyades i administrades per la ciutat que, en teoria, presentarien un entorn més segur i agradable que les disponibles dels propietaris privats. Finalment, les objeccions de la comunitat varen detindre la construcció de nous proyectes.[39]

Un edifici en ruïnes despuix dels anys 1970

Des de mediats del XX, la baixa calitat de l'educació en Harlem era una atra font d'oix. En els anys 1960, aproximadament el 75 % dels estudiants d'Harlem varen obtindre calificacions per baix del nivell de grau en habilitats de llectura i el 80 % varen obtindre calificacions per baix del nivell de grau en matemàtiques.[40] En 1964, els residents d'Harlem varen organisar dos boicots escolars per a cridar l'atenció sobre el problema. En el centre d'Harlem, el 92 % dels estudiants es varen quedar en casa.[41]En 1977, Isiah Robinson, president de la Junta d'Educació de la ciutat de Nova York, declararia que "la calitat de l'educació hi havia degenerado fins al nivell carcelari". Va ser en este context convuls quan es va produir la tercera ona de disturbis, en juliol de 1964, despuix de la mort d'un chic negre de quinze anys en un tiroteig, en el qual estava involucrat un policia blanc. Una persona va perdre la vida, més d'un centenar varen resultar ferides i centenars varen ser arrestades. Els danys materials i els saquejos varen aumentar en esta ocasió.

Despuix de la Segona Guerra Mundial, Harlem va deixar de ser el lloc a on vivia la majoria de la població negra de la ciutat,[42] pero va seguir sent la capital cultural i política de la Nova York negra, i possiblement dels Estats Units negre.[43][44]En els anys 1970, molts dels harlemitas que varen poder escapar de la pobrea varen abandonar el veïnat en busca de millors escoles i llars, i carrers més segurs. Els que es varen quedar eren els més pobres i menys capacitats, en menys oportunitats d'èxit. Encara que el Model Cities Program del govern federal va gastar 100 millons de dólars en capacitació laboral, atenció mèdica, educació, seguritat pública, sanejament, vivenda i atres proyectes durant un periodo de dèu anys, Harlem no va mostrar cap millora.[45] La ciutat va començar a subastar la seua enorme cartera de propietats d'Harlem al públic en 1985. Açò tenia l'intenció de millorar la comunitat en posar la propietat en mans de persones que viurien en ella i la mantindrien. En molts casos, la ciutat inclús pagaria per a renovar completament una propietat abans de vendre-la (per loteria) per baix del valor de mercat.[46]

A partir dels anys 1990, Harlem va començar a créixer novament. Entre 1990 i 2006, la població del barri va créixer en un 16,9 %, en el percentage de persones negres disminuint del 87,6 % al 69,3 %,[36] després descendint al 54,4 % en 2010,[47] mentres el percentage de blancs va aumentar de l'1,5 % al 6,6 % en 2006,[36] i "casi al 10 %" en 2010. Una renovació del carrer 125 i noves propietats a lo llarc de la via[48][49] també varen ajudar a revitalisar Harlem.[50]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Pierce, Carl Horton, et al.
  2. ↑ «Harlem History |». Harlemworldmag. com. Archivat des d'el original, el 2012-12-13. Consultat el 2013-02-02.
  3. ↑ «[1]». Consultat el 2016-10-02.
  4. ↑ «Manhattan CD 10 Profile». Archivat des d'el original, el 2014-08-25. Consultat el 2014-05-28.
  5. ↑ 5,0 5,1 «Manhattan CD 9 Profile». Archivat des d'el original, el 2013-09-28. Consultat el 2014-05-28.
  6. ↑ 6,0 6,1 «Manhattan CD 11 Profile». Archivat des d'el original, el 2013-09-28. Consultat el 2014-05-28.
  7. ↑ «Harlem - Location, History, & Facts». Encyclopedia Britannica. Consultat el 2019-06-07.
  8. ↑ Plantilla:Cite enc-nyc2
  9. ↑ «[2]».
  10. ↑ «[3]».
  11. ↑ «[4]».
  12. ↑ «[5]».
  13. ↑ 13,0 13,1 Etherington. «From NoLiTa to SoHa: The practice and controversy of rebranding NYC neighborhoods». 6sqft. com.
  14. ↑ Congressional District 13, New York State Legislative Task Force on Demographic Research and Reapportionment.
  15. ↑ New York City Congressional Districts, New York State Legislative Task Force on Demographic Research and Reapportionment.
  16. ↑ Senate District 30, New York State Legislative Task Force on Demographic Research and Reapportionment.
  17. ↑ 2012 Senate District Maps: New York City, New York State Legislative Task Force on Demographic Research and Reapportionment.
  18. ↑ Assembly District 68, New York State Legislative Task Force on Demographic Research and Reapportionment.
  19. ↑ 2012 Assembly District Maps: New York City, New York State Legislative Task Force on Demographic Research and Reapportionment.
  20. ↑ Current City Council Districts for New York County, New York City.
  21. ↑ Ellis, Edward Robb (1966). The Epic of New York City, Old Town Books, p. 52.
  22. ↑ Gill, 2011, p. 6
  23. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  24. ↑ «[6]». Consultat el 2012-12-30.
  25. ↑ Gill, 2011, p. 33
  26. ↑ "To Live In Harlem", Frank Hercules, National Geographic, February 1977, p. 178-
  27. ↑ Gill, 2011, p. 61.
  28. ↑ "Harlem, the Village That Became a Ghetto", Martin Duberman, in New York, N. I.: An American Heritage History of the Nation's Greatest City, 1968
  29. ↑ Gill, 2011, pp. 100, 109.
  30. ↑ Gill, 2011, p. 86.
  31. ↑ "The Growth and Decline of Harlem's Housing", Thorin Tritter, Afro-Americans in New York Life and History, January 31, 1998
  32. ↑ Gill, 2011, pp. 175, 210.
  33. ↑ "The Making of Harlem" [7] archivat en Wayback Machine., James Weldon Johnson, The Survey Graphic, March 1925
  34. ↑ «Gotham Gazette, 2008». Archivat des d'el original, el 17 de giner de 2012. Consultat el 19 d'abril de 2021.
  35. ↑ "118,000 Negroes Move From The South", The New York World, November 5, 1917
  36. ↑ 36,0 36,1 36,2 «Harlem's Shifting Population». Gotham Gazette. The Citizens Union Foundation. Archivat des d'el original, el 2010-02-12. Consultat el 2011-06-09.
  37. ↑ "Harlem Stirs", 1966, p. 27.
  38. ↑ "A Landmark Struggle", Lisa Davis, Preservation Online, November 21, 2003 [8] archivat en Wayback Machine.
  39. ↑ East Harlem's History [9] archivat en Wayback Machine., New Directions: A 197-A Pla for Manhattan Community district 11 (Revised 1999)
  40. ↑ Pinkney & Woock, Poverty and Politics in Harlem (1970), p. 33.
  41. ↑ "Harlem Stirs", 1966, p. 104.
  42. ↑ "Harlem Losing Ground as Negre Area", New York Herald Tribune, April 6, 1952
  43. ↑ Powell, Michael.
  44. ↑ Brooks, Charles.
  45. ↑ "Harlem's Dreams Have Died in Last Decade, Leaders Say", The New York Claves, March 1, 1978, p.
  46. ↑ Stern, Fishman & Tilove, New York 2000 (2006), p. 1016
  47. ↑ "Census trends: Young, white Harlem newcomers llauren't always welcomed", New York Daily News, December 26, 2010
  48. ↑ Stern, Fishman & Tilove, New York 2000 (2006), p. 1013.
  49. ↑ "New boy in the 'hood", The Observer, August 5, 2001 [10] archivat en Wayback Machine.
  50. ↑ The Economic Redevelopment of Harlem, PhD Thesis of Eldad Gothelf, submitted to Columbia University in May 2004

Bibliografia adicional

[editar | editar còdic]
  • Bourgois, Philippe. In search of respect: Selling crack in El Barri. Vol. 10. Cambridge University Press, 2003.
  • Gill, Jonathan, Harlem: The Four Hundred Year History from Dutch Village to Capital of Black America, Grove Press, 2011.
  • Ianni, Francis A. J. Black Màfia: Ethnic Succession in Organized Crime, 1974.
  • Harlem Stirs, John O. Killens, Fred Halstead, 1966.
  • King, Shannon. Whose Harlem Is This? Community Politics and Grassroots Activism During the New Negre Era. New York: New York University Press, 2015.
  • Osofsky, Gilbert. Harlem: The Making of a Ghetto: Negre New York, 1890–1930, 1971.
  • WPA Guide to New York City, 1939
  • CLAVE, vol. 84, No. 5, July 31, 1964. "Harlem: No Plau Like Home".
  • Newsweek, August 3, 1964. "Harlem: Hatred in the Streets".
  • "Crack's Decline: Some Surprises from O. S. Cities", National Institute of Justice Research in Brief, July 1997.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Harlem&oldid=1310285»