L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Afroamericà

(Redirigit des de «Afroestadounidense»)

Afroamericà és el terme que denomina a les persones naixcudes en Amèrica en general, que tenen antepassats subsaharians o de l'Àfrica negra. També sol amprar-se el terme de afrodescendientes, per a evitar la confusió en l'expressió en anglés Afroamerican, utilisada per a referir-se a la població del grup resident en Estats Units, que és la traducció lliteral del terme anglés African American (en anglés solen utilisar-se les paraules America i American, com a sinònim d'Estats Units i nortamericà, respectivament). En espanyol s'utilisa este últim significat per a l'expressió «població afroamericà».[nota 1]

La majoria de la població afroamericana és descendent de persones capturades, esclavisades i traslladades de l'Àfrica subsahariana (l'immensa majoria del golf de Guinea) a Amèrica per a treballar fonamentalment en les mines i plantacions com esclaus, entre els sigles XVI i XIX (vore Comerç atlàntic d'esclaus). L'anglés posseïx el sinònim Black American (espanyol: nortamericà negre).

En l'actualitat, constituïxen al voltant del 7 % de la població del continent, en els percentages de major a menor en Haití (95 %),[2] Sant Cristóbal i Nieves (92,5 %), Barbados (92,4 %),[3] Jamaica (92,1 %),[4] Bahames (90,6 %),[5] República Dominicana (90.2 %, incloent mulatos),[6] Granada (89,4 %),[7] Antigua y Barbuda (87,3 %),[8] Dominica (86,6 %),[9] Santa Lucía (85,3 %),[10] Sant Vicente i les Granadines (66 %),[11] Cuba (62 %, incloent mulatos),[12] Trinitat i Tobago (57,2 %, incloent mestizos),[13] Bermudes (53,8 %),[14] Panamà (35 %, incloent mulatos i zambos),[15] Brasil (45,3 %, incloent mulatos i pardos),[12] Puerto Rico (41 % incloent mulatos), Colòmbia (24 %, incloent mulatos),[12] Estats Units (13,6 %, incloent mulatos),[16] Perú (9.7 %, incloent mulatos i zambos),[12] Nicaragua (9 %),[17] Uruguai(8.1 %),[18] Costa Rica (7.8 %, incloent mulatos),[19] Hondures (5 %),[20] Equador (4.8 %),[21] Canadà (3.2 %),[22] Veneçuela (3,5 %),[23] Mèxic (2,5 %, incloent zambos),[24] Bolívia (1 %),[25] i Guatemala (0,5 %, incloent garífunas).[12]

Per la seua banda en els països d'Argentina,[26][27] Chile,[28] Paraguai,[29] i El Salvador[30] les poblacions afrodescendientes o afromestizas són sumament escasses i es calcula que representen menys de l'1 % del total de les seues respectives poblacions.

Us del terme

 
Mapa de la població africana en Amèrica en 1901

Els afroamericàs són els ciutadans americans descendents d'africans;[31] açò és, els ciutadans de l'Argentina al Canadà, tots els quals són americans,[32] i que al mateix temps tenen orige africà. El terme es va originar pels propis afrodescendientes en els Estats Units i poc a poc es va ser estenent per atres territoris de tot el continent americà. Els hispanohablante en Estats Units i atres països de parla anglesa apliquen el terme afrodescendiente exclusivament a ciutadans nortamericans en ancestros africans.cita requerida

Història dels afroamericàs

Millons d'africans varen ser esclavizados i duts a treballar en les mines i plantacions d'Amèrica entre els sigles XVI i XIX. La raó de que anaren africans era que, a banda de que és un continent relativament propenc (comparat en Àsia, per eixemple), en Àfrica ya existia un comercie d'esclaus desenrollat pels àraps. Òbviament, era més fàcil comprar esclaus en un mercat ya existent que crear un de nou.[33]

Una atra motivació important va ser l'adaptació de l'home negre al clima tropical, i en particular a les malalties tropicals. Llocs com Virginia, Haití o Brasil estaven plagats de malaria i febra groga dutes des de l'Àfrica tropical. Generació despuix de generació, els africans havien desenrollat certa immunitat, mentres que els blancs europeus morien en gran número.[33]

Despuix d'Estats Units, va ser Haití, país de població casi per complet afrodescendiente, la segona colónia americana en conseguir la seua independència.

Inclús molt temps despuix d'abolir-se l'esclavitut, els prejuïns contra els negres no solament no varen cessar sino que la discriminació racial es va vore reforçada. Es varen popularisar arguments religiosos (com que els negres descendien de Cam, fill de Noé, maldit en l'esclavitut) i biològics (que la raça negra era menys inteligent i el seu sentit moral estava menys desenrollat). Estos i atres mits racistes varen agravar l'estigma negre: que eren més violents, pereosos, bruts, propagadores de malalties, etc. Es va convertir, a pesar del fi de l'esclavisme, en un círcul viciós que, en opinió de Yuval Noah Harari va resultar en un apartheid en tots els aspectes de la vida.[34]

En les colónies anglosaxones, estos térmens no existixen donant per definició al terme exclusiu de negre o afrodescendiente, a totes aquelles persones en raïls africanes sense importar el seu mestiçage ni el color de la seua pell.

Vore també

Notes

  1. ↑ Sí be la Real Acadèmia Espanyola no reconeix l'expressió "afroamericà", la definició de afroamericà acceptada és: "Dícese dels descendents dels negres africans duts com a esclaus a Amèrica, i del seu art i costums". Ademés de que la RAER mateixa no recomana l'us de la paraula "americà-na" com a sinònim de nortamericà.[1] No obstant, la mateixa conta en la validea de l'us.

Referències

  1. ↑ «Estats Units 4.». Diccionari panhispánico de dubtes. Consultat el 24 de febrer de 2019. «Deu evitar-se l'ocupació d'americà per a referir-se exclusivament als habitants dels Estats Units, us abusiu que s'explica pel fet de que els nortamericans utilisen a sovint el nom abreviat Amèrica (en anglés, sense tilde) per a referir-se al seu país. No deu oblidar-se que Amèrica és el nom de tot el continent i són americans tots els que ho habiten»
  2. ↑ Haití - The World Factbook CIA
  3. ↑ Barbados - The World Factbook CIA
  4. ↑ Jamaica - The World Factbook CIA
  5. ↑ Bahames - The World Factbook CIA
  6. ↑ «República Dominicana - The World Factbook CIA». Archivat des de l'original, el 30 de juliol de 2021. Consultat el 19 de març de 2021.
  7. ↑ Granada - The World Factbook CIA
  8. ↑ Antigua y Barbuda - The World Factbook CIA
  9. ↑ Dominica - The World Factbook CIA
  10. ↑ Santa Lucía - The World Factbook CIA
    • Archivat el 30 de giner de 2016 archivat en Wayback Machine. «People and Society» 85.3 % black/african descendent.
  11. ↑ Sant Vicente i les Granadines - The World Factbook CIA
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 12,4 Francisco Lizcano Fernández(maig-agost de 2005).«Composició Ètnica de les Tres Àrees Culturals del Continent Americà al Començ d'el XXI».Convergència. Revista de Ciències Socials.Universitat Autònoma de l'Estat de Mèxic.Mèxic:12(38): 185-232.ISSN 1405-1435.
  13. ↑ Trinitat i Tobago - The World Factbook CIA
    • Archivat el 17 de decembre de 2017 archivat en Wayback Machine. «People and Society» 34.2 % african, 7.7 % mixed african/east indian, 15.3 % mixed-other.
  14. ↑ Bermuda - The Wold Factbook CIA
  15. ↑ YVAM Panamà - Afro-Caribenys
    • Archivat el 12 de novembre de 2017 archivat en Wayback Machine. Des dels primers periodos afro-panameño han jugat un paper important en la creació de la república. Alguns historiadors han estimat que fins a un 50 % de la població de Panamà té certa ascendència africana.
  16. ↑ The Black Population 2010 pàgina 3: Black or African American Population: 2000 and 2010.
  17. ↑ Nicaragua - The World Factbook CIA
  18. ↑ https://otu.opp.gub.uy/?q=listados/listados_datos_formato&id=2887&deptos=1,2,3,4,5,6,7,8,9,10,11,12,13,14,15,16,17,18,19&regiones=&municipios=&loc=&fecha=2011-01-01
  19. ↑ Dia del Negre Segons el X Cens de 2011, realisat per l'Institut Nacional d'Estadístiques i Censos (Inec), hi ha 334.437 habitants costarricenses que en ser consultats sobre l'ètnia a la qual creuen que pertanyen, trien les categories negre o mulato, és dir, afrodescendientes.
  20. ↑ «Uruguai - The World Factbook CIA "Black 4.6 %"». Archivat des de l'original, el 16 de decembre de 2021. Consultat el 20 de març de 2021.
  21. ↑ «Cense de Població i Vivenda 2022», 21 de setembre de 2023. Consultat el 21 de setembre de 2023.
  22. ↑ Profile, Canada, 2011 Visible minority population. Black: 945,665.
  23. ↑ «Veneçuela, República Bolivariana de». dx. doi.org (2021-10-08). Consultat el 2023-02-26.
  24. ↑ «Habiten 1,4 millons d'afromexicanos en el país». Archivat des de l'original, el 6 d'abril de 2017. Consultat el 6 d'abril de 2017.
  25. ↑ Bolívia - The World Factbook CIA
  26. ↑ «Cense 2022: “És molt important que l'Estat reconega la nostra existència”, diuen en la comunitat caboverdiana.». Clarín.
  27. ↑ «Cense 2022», INDEC. Consultat el 8 de març de 2024.
  28. ↑ Chile - The World Factbook CIA
    • Archivat el 6 de novembre de 2015 archivat en Wayback Machine. «People and Society» No es registra població negra ni afromestiza.
  29. ↑ Afroparaguayos condenats a no existir Hui en dia, gràcies al cens informal realisat en 2007 per l'Associació Afroparaguaya Kamba Cué (AAPKC), sabem que, a lo manco hi ha 8013 afrodescendientes —0,1 % de població— en el país. Concretament, 422 persones en Kamba Cuá, 385 persones en Kamba Kokué i en Emboscada: 2686 en la zona urbana i 4524 en l'àrea rural.
  30. ↑ El Salvador - The World Factbook CIA
  31. ↑ «negre o persona de color, alternatives vàlides». Fundéu. Real Acadèmia Espanyola (4 de febrer de 2014). Consultat el 7 de març de 2023. «el terme afroamericà solament cal, d'acort en el Diccionari de l'estudiant, per a referir-se als ciutadans americans descendents d'africans»
  32. ↑ «nortamericà i nortamericà, gentilicis d'Estats Units», Fundéu Argentina, Real Acadèmia Espanyola, 18 de setembre de 2018. Consultat el 7 de març de 2023. «L'Acadèmia desaconsella en canvi l'ocupació d'americà per a referir-se exclusivament als habitants dels Estats Units»
  33. ↑ 33,0 33,1 Harari, I. N. (2014). Sapiens, d'animals a deus: breu història de la humanitat, Debat, p. 160. OCLC 921424786. ISBN 978-84-9992-474-8. Consultat el 2021-08-09.
  34. ↑ Harari, 2014, pp. 161-164.

Bibliografia

  • Teun A. Van Dijk (2009). Dominació ètnica i racisme discursivo en Espanya i Amèrica Llatina, GEDISA. ISBN 9788497844529.
  • Magdalena León (et al.) (1992). Gènero, classe i raça en Amèrica Llatina: algunes aportacions, Lola G. Lluna (comp.), Barcelona: Universitat de Barcelona. ISBN 9788476659595.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Afroamericà&oldid=1630201»