Fundéu
La Fundació de l'Espanyol Urgent (Fundéu) és una fundació, promoguda per la Real Acadèmia Espanyola (RAE) i l'Agència EFE, el principal objectiu de la qual és velar pel bon us del idioma espanyol en els mijos de comunicació. Va ser creada en febrer de 2005 en Madrit a partir del Departament d'Espanyol Urgent de l'Agència EFE, frut d'un acort entre l'Agència EFE i el Banc Bilbao Viscaya Argentaria (BBVA), que va anar el seu principal patrocinador fins a 2020. En 2020, la Real Acadèmia Espanyola (RAE) i l'Agència EFE varen firmar un acort per a rellançar la fundació en el nom oficial FundéuRAE.[1]
Activitats
[editar | editar còdic]La Fundació, que va ser promoguda pel llavors president de l'Agència EFE Álex Grijelmo, és, com va senyalar el que anara el seu primer president, Víctor García de la Closca, «un pas fonamental per a l'unitat de la llengua» i és, junt en l'Institut Cervantes i la pròpia Real Acadèmia Espanyola, una de les principals entitats sobre l'us i la norma del espanyol,[2] més específicament dedicat a la llengua actual (d'ahí el nom de «urgent»). El seu àmbit d'actuació és el món hispanohablante.
Per al compliment dels seus objectius, la Fundació desenrolla dos tasques fonamentals:
- Publica diàriament una recomanació sobre el bon us de l'espanyol, basada en els dubtes detectats en els principals mijos de comunicació en espanyol. Eixos consells es publiquen en la seua pàgina web (baixe llicència Creative Commons) i es distribuïxen a través de les rets socials, de les llínees de l'Agència EFE i d'una llista de correu gratuïta que conta en més de 60 000 subscriptors.
- Respon sèt dies a la semana a les consultes sobre l'us de l'idioma que rep a través del correu electrònic, el formulari existent en la seua pàgina web, el teléfon i les rets socials (X, Facebook i Instagram).
La Fundéu completa la seua llabor en les següents activitats:
- Des de setembre de 2007 manté la Wikilengua, un lloc colaboratiu en tecnologia wiki i llicència Creative Commons, sobre norma, us i estil de l'espanyol.
- Manté oberts perfils en X, Facebook, Instagram i YouTube per a difondre les seues recomanacions i respondre als dubtes llingüístics dels seus seguidors.
- Des de l'any 2013 elegix la seua paraula de l'any d'entre aquelles a les que ha dedicat alguna de les seues recomanacions diàries i que reunixen interés llingüístic i periodístic. Les elegides fins ara han segut escrache (2013), selfi (2014), refugiat (2015), populisme (2016), aporofobia (2017), microplástico (2018), els emoticonos i emojis (2019), confinament (2020),[3] vacuna (2021), inteligència artificial (2022),[4] polarisació (2023),[5] dana (2024)[6] i aranzel (2025).[7]
- Participa en programes de radi per a parlar sobre llengua. Elabora, junt a l'Agència EFE, L'espanyol urgent en Fundéu, un microespacio sobre llenguage i actualitat que s'emet semanalment en Radi 5 i pot descarregar-se com pódcast.
- Organisa anualment en colaboració en la Fundació Sant Millán de la Cogolla un seminari internacional de llengua i periodisme.
- Ha format part del jurat de la fase espanyola del Concurs d'Ortografia.
- Participa en el proyecte Diccionari fàcil, impulsat per Plena Inclusió Madrit per a favorir la comprensió llectora de les persones en discapacitat intelectual.
També és la responsable del Manual d'espanyol urgent, publicat des de 1976 i que va per la denovena edició (2016), del llibre Escriure en internet: guia per als nous mijos i les rets socials, presentat en la sèu de la Real Acadèmia Espanyola el 20 de setembre de 2012, del Compendio ilustrat i azaroso de tot lo que sempre va voler saber sobre la llengua castellana, publicat per l'editorial Debat el 20 de novembre de 2012, del Segon compendio ilustrat i deleitoso de tot lo que sempre va voler saber sobre la llengua castellana, també publicat per Debat, en juny de 2016, de L'espanyol més viu. 300 recomanacions per a parlar i escriure, editat per Espasa en 2015, i de 1001 curiositats, paraules i expressions de l'espanyol, publicat per Debat en el 2020.
El Patronat, que és l'orgue de govern de la Fundació, té com a president al director de la RAE, Santiago Muñoz Machado, i com a vicepresident al president de l'Agència EFE, Miguel Ángel Oliver. Anteriorment, han ocupat la presidència els directors de la Real Acadèmia Espanyola Víctor García de la Closca, José Manuel Blecua i Darío Villanueva, i el periodiste Mario Tascón. Formen part del Patronat, com a vocals, els acadèmics José María Merino, Carme Riera i Soledad Puértolas, el periodiste Álex Grijelmo, i l'escritor i guanyador del Premi Cervantes Sergio Ramírez.
Per a portar a terme les seues funcions, conta en un equip de treball dirigit per Olivia Piquero (que va substituir al periodiste Javier Lascurain Sánchez en el 2020, que a la seua volta va ocupar el càrrec de Joaquín Muller-Thyssen Bergareche, director general des de l'inici de la Fundéu fins a decembre de 2019), compost per professionals dels àmbits del periodisme, la llingüística, la lexicografia, l'ortotipografía, la correcció i la traducció.
Fins a 2020 va contar en un consell assessor que estava format per llingüistes, acadèmics, periodistes i economistes, entre els que es trobaven Víctor García de la Closca, José Manuel Blecua Perdices, Francisco Javier Pérez, Leonardo Gómez Torrego, Soledad Gallego-Díaz, Victoria Prego, José María Merino, Salvador Gutiérrez Ordóñez, Pilar García-Mouton, Mario Tascón, Manuel Conthe, Montserrat Domínguez o Juan Soto Ivars.
En juliol de 2016 es crea la Fundéu Guzmán Ariza en la República Dominicana gràcies al patrocini de la Fundació Guzmán Ariza i l'Acadèmia Dominicana de la Llengua i en 2017, a través d'un acort en la Fundació Institut Internacional de la Llengua Espanyola (FIILE), la Fundéu Argentina.
En giner de 2012 la Fundéu, en la persona del llavors el seu president, José Manuel Blecua, va ser guardonada en el premi Miguel Moya que concedix l'Associació de la Prensa de Madrit (APM) a aquella persona, no específicament periodista, a la que se li reconeix una llabor àmplia i destacada en el camp del periodisme.[8]
En 2020, la RAE i l'Agència EFE firmen un acort per a rellançar la Fundéu, que passa a denominar-se FundéuRAE.[9] Els dos grans impulsors de la FundéuRAE, la Real Acadèmia de la Llengua Espanyola i l'Agència EFE, es comprometen a garantisar la seua viabilitat, preservant sempre l'unitat del criteri llingüístic.cita requerida
La regna Letizia d'Espanya ostenta la presidència de honor de la FundéuRAE des de giner de 2021.[10]
Història
[editar | editar còdic]- ↑ «mig de-un-conveni-marque-per a-rellançar-la La RAE i l'Agència EFE alcancen un acort per mig d'un conveni marque per a rellançar la Fundéu». Real Acadèmia Espanyola. Consultat el 29 de decembre de 2020.
- ↑ «Caffarel: «La Fundéu i el Cervantes som casi una parella de fet»». Archivat des d'el original, el 13 de juny de 2010. Consultat el 2 de març de 2010.
- ↑ «a-la-fundeurae/ 'confinament', paraula de l'any 2020 per a la FundéuRAE». FundéuRAE. Consultat el 29 de decembre de 2020.
- ↑ «'Inteligència artificial', expressió del 2022 per a la FundéuRAE». Europa Press. Consultat el 2024-11-04.
- ↑ «a-la-fundeu/ Polarisació, paraula de l'any 2023 per a la Fundéu» (en és). L'Independent. Consultat el 2025-08-18.
- ↑ «Paraula de l'any 2024 per a la FundéuRAE: Dana - EFE» (en és-es). EFE Notícies. Consultat el 2025-08-18.
- ↑ «Aranzel, paraula de l'any 2025 per a la FundéuRAE». Consultat el 2026-01-11.
- ↑ Associació de la Prensa de Madrit. «Fallats els Premis de Periodisme APM 2011». Archivat des d'el original, el 11 de juliol de 2013. Consultat el 18 de març de 2012.
- ↑ «mig de-un-conveni-marque-per a-rellançar-la La RAE i l'Agència EFE alcancen un acort per mig d'un conveni marque per a rellançar la Fundéu» (en és). Real Acadèmia Espanyola. Consultat el 2024-12-31.
- ↑ «S. M. la Reina, presidenta de honor de FundéuRAE» (en és). Real Acadèmia Espanyola. Consultat el 2024-12-31.
Departament d'Espanyol Urgent
[editar | editar còdic]A finals de la década de 1970 el president de l'Agència EFE, Luis María Anson, va encarregar a l'acadèmic Fernando Lázaro Carreter la redacció del primer Manual d'estil per als redactors de l'agència, que es va publicar en 1978. Eixe va ser el primer escaló d'un procés que va seguir en la creació en 1980, en colaboració en l'Institut de Cooperació Iberoamericana (ICI), del Departament d'Espanyol Urgent (DEU), format per un grup de membres de la Real Acadèmia Espanyola i un equip de filòlecs.
Els acadèmics formaven el Consell Assessor d'Estil de l'Agència EFE, que es reunia semanalment en els responsables de la redacció per a analisar els dubtes i errors sorgits en les notícies. Ho integraven Fernando Lázaro Carreter, Antonio Tovar, Manuel Alvar, Luis Rosers i el secretari general de l'Associació d'Acadèmies de la Llengua Espanyola (i acadèmic de la Colombiana), José Antonio León Rei.
L'equip de filòlecs, format per Guillermo Lorenzo, Pedro García Domínguez, Alberto Gómez Font i Carlos Ramírez de Dampierre, atenia les consultes dels periodistes i revisava els teletipo per a detectar els errors i aconsellar les formes correctes.
Esta estructura de el DEU es va mantindre aixina fins a 2005, quan Álex Grijelmo va ser nomenat president de EFE i va impulsar, en el patrocini del Banc Bilbao Viscaya Argentaria, la creació de la Fundació de l'Espanyol Urgent (Fundéu).
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Fundéu» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.