Enciclopèdia Britànica

La Enciclopèdia Britànica (en latín: Encyclopædia Britannica) és una enciclopèdia en anglés de coneiximent general, editada per Encyclopædia Britannica, Inc., una empresa privada. Els artículs de la Britannica estan dirigits a llectors adults, i estan escrits per un conjunt de 100 editors a temps complet i prop de 4000 contribuents experts,^{cita requerida} que han inclós 110 guanyadors del Premi Nobel i cinc presidents dels Estats Units. Estos artículs són considerats generalment precisos, fiables i ben redactats. És àmpliament reconeguda com l'enciclopèdia més erudita de totes les editades en anglés.

La Britannica és l'enciclopèdia en anglés més antiga encara en edició (encara que ya no s'edite en paper). La seua primera edició data entre 1768 i 1771, en Edimburc, Escòcia, i ràpidament va obtindre gran popularitat i tamany, contant en la seua tercera edició en 1801 en 21 volums. El seu gran creiximent va ajudar a reclutar eminents contribuents, per lo que la novena (1875-1889) i undècima edició (1911) varen ser considerades com les més famoses per la seua erudición i estilliterari. Escomençant en l'undècima edició, la Britannica gradualment ha anat resumint i simplificant els seus artículs per a ampliar el seu mercat en Norteamérica. En 1933, es va convertir en la primera enciclopèdia en adoptar una política de «revisions contínues», en la qual'enciclopèdia és contínuament reimpresa i cada artícul és actualisat en un programa regular.

El 13 de març de 2012, els editors de l'Enciclopèdia Britànica varen anunciar que deixava d'imprimir-se en paper i que se centrarien en l'edició web, que va debutar en 1994.

L'actual edició, la quinzena, té una estructura de tres parts úniques: una Micropædia de 12 volums d'artículs curts (que generalment contenen menys de 750 paraules), Macropædia de 17 volums d'artículs llarcs (que contenen entre 2 i 310 pàgines) i una Propædia d'un únic volum que proporciona un esquema jeràrquic del coneiximent humà. La Micropædia està pensada per a una busca ràpida de fets, i és una guia per a la Macropædia; als llectors se'ls recomana estudiar l'esquema de la Propædia per a entendre el context d'una matèria i trobar atres artículs més detallats.

El tamany de la Britannica, a grans traces, ha permaneixcut constant en els últims setanta anys, en prop de 40 000 000 (quaranta millons) de paraules en 500 000 (cinccents mil) temes. Encara que la publicació es realisa en Estats Units des de 1901, l'enciclopèdia ha mantingut la seua tradicional ortografia britànica en escriure, per eixemple, labour («treball») en lloc del terme nortamericà llabor.

En el transcurs de la seua història, la Britannica ha tingut dificultats per a collir beneficis econòmics, un problema comú entre moltes enciclopèdies. Alguns artículs d'edicions passades han segut criticats per inexactitud, parcialitat, o per haver segut redactats per contribuents no suficientment qualificats. Aixina mateix, la precisió d'algunes parts de l'edició vigent ha segut qüestionada; no obstant, eixes crítiques han segut rebujades per l'administració de l'enciclopèdia.

Història

Un dels seus detallats dibuixos:
La esfera armilar.

La Britannica ha canviat de mans en numeroses ocasions; entre els anteriors propietaris es troben l'editorial escocesa A & C Black, Horace Everett Hooper, Sears Roebuck and Company i William Benton. L'actual propietari de l'empresa Encyclopaedia Britannica, Inc. és Jacqui Safra, un millonari i actor suís. Els recents alvanços en la tecnologia de l'informació i l'auge d'enciclopèdies electròniques, tals com Microsoft Encarta (actualment no s'edita) i Internet, han reduït la demanda d'enciclopèdies impreses. Per a seguir sent competitius, Encyclopædia Britannica, Inc., ha fet émfasis en la reputació de la Britannica, reduït el seu preu i els costs de producció, i desenrollat versions electròniques en CD-ROM, DVD i en la Web. Des de principis dels anys trenta, l'empresa també ha promogut treballs derivats com a obres de referència.

Producte de la ilustració escocesa, la Britannica va ser publicada inicialment en Edimburc per Adam i Charles Black. A diferència de la L'Encyclopédie (enciclopèdia francesa), la Britannica era una publicació extremadament conservadora. Les edicions posteriors es varen dedicar generalment al monarca de tanda. Per a l'octava i novena edicions, la seua publicació es va traslladar d'Escòcia a Londres i es va associar en el periòdic The Times en els anys 1870. En l'undècima edició la publicació es va associar en la Universitat de Cambridge. La marca comercial i drets de publicació varen ser venuts despuix de la seua undècima edició a Sears Roebuck and Company i es va traslladar a Chicago (Estats Units), a on permaneix. El seu editor actual és Encyclopædia Britannica Inc. Cap a l'any 2004, la Britannica posseïa 75 000 artículs en més de 44 000 000 (quarantaquatre millons) de paraules. Conta en una plantilla de 19 editors i la colaboració de 4000 experts. Es publica en paper (en 32 volums, en un cost de $1400 dólars nortamericans), apareix en Internet (en breus resums d'artículs visibles sense càrrec i els texts complets disponibles per un preu de 10 dólars mensuals o 60 dólars anuals), i està disponible en CD-ROM o DVD-ROM (per 50 dólars). Actualment, la 11.ª edició de la Encyclopædia Britannica, de 1911, es troba en domini públic.^{cita requerida}

Edició	Publicació	Tamany
1.ª	1768-1771	3 vol.
2.ª	1777-1784	10 vol.
3.ª	1788-1797, 1801 sup.	18 vol. + 2 sup.
4.ª	1801-1809	20 vol.
5.ª	1815	20 vol.
6.ª	1820-1823, 1815-1824 sup.	20 vol. + 2 sup.
7.ª	1830-1842	21 vol.
8.ª	1852-1860	21 vol. + index
9.ª	1870-1890	24 vol. + index;
10.ª	1902-1903	9.ª ed. + 9 sup;
11.ª	1910-1911	29 vol.;
12.ª	1921-1922	11.ª ed. + 3 sup.
13.ª	1926	11.ª ed.+ 6 sup.
14.ª	1929-1973	24 vol.
15.ª	1974-1984	28 vol.
15.ª (16.ª)	1985-actualitat	32 vol.;

Vore també: Encyclopædia Britannica (edició de 1911)

Edicions

Frontispício de la primera edició de la Encyclopædia Britannica.

La Britannica s'ha publicat en 15 edicions oficials, en varis volums complementaris des de la 3.ª i 5.ª edició (vejau el quadre més avall). Per a ser exactes, la 10.ª edició és solament un complement de la 9.ª edició, de la mateixa manera que la 12.ª i 13.ª edició es complementen en la 11.ª edició. La 15.ª edició es va sometre a una massiva reorganisació en 1985, pero la versió actualisada és encara coneguda com la 15.ª edició. A lo llarc de la seua història, la Britànica ha tingut dos objectius: ser un excelent llibre de referència i proporcionar material didàctic per a aquells que desigen estudiar. En 1974, la 15.ª edició va adoptar un tercer objectiu: el de sistematisar tots els coneiximents humans. L'història de Britannica es pot dividir en cinc grans eres, marcades per grans canvis en la gestió o reorganisació de l'enciclopèdia.

Primera era

En la primera era (1.ª-6.ª edició, 1768-1826), la Britannica va ser administrada pels seus fundadors originals, Colin Macfarquhar i Andrew Bell, i, per algunes de les seues amistats tals com Thomas Bonar, George Gleig i Archibald Constable. La Britannica va ser publicada per primera volta entre 1768 i 1771 en Edimburc com la Encyclopædia Britannica, o, un diccionari d'arts i ciències, compilado en un nou pla. Va ser vista com una reacció i una provocació a la Encyclopédie francesa de Denis Diderot (publicada entre 1751-1766), que a la seua volta s'havia inspirat en l'anglesa Cyclopaedia (Diccionari Universal de les Arts i les Ciències). Britannica va anar principalment una empresa escocesa, simbolisada per un penca com a logo, emblema floral d'Escòcia. El fundador de l'enciclopèdia va ser un dels més famosos representants de la Ilustració escocesa. En esta era, Britannica va passar de ser un conjunt de tres volums (1.ª edició) elaborat per un jove editor William Smellie a 20 volums escrits per numeroses personalitats. Encara que vàries atres enciclopèdies, com Rees's Cyclopaedia i la Encyclopaedia Metropolitana de Coleridge, varen competir en la Britannica, estos competidors es varen anar a la fallida o varen deixar de publicar per desacorts entre els seus editors. Al final d'esta era, la Britannica havia creat una ret de colaboradors ilustres, principalment a través d'amistats personals en els editors, en particular, Constable i Gleig.

Segona era

Les edicions de mitat del sigle XIX de l'Enciclopèdia Britànica incloïen investigacions seminals com la de l'artícul sobre Egipte de Thomas Young, que incloïa la traducció dels jeroglífics en la Pedra de Rosetta.

Durant la segona era (7.ª-9.ª edicions, 1827-1901), la Britannica va ser administrada per l'editorial d'Edimburc, A & C Black. Encara que alguns colaboradors varen ser reclutats per amistat personal en els redactors cap, més notablement Macvey Napier, uns atres varen ser a la Britannica per la seua creixent reputació. A sovint els colaboradors venien d'atres països i incloïen a les més respectades autoritats del món en els seus respectius camps. Un índex general va ser inclós per primera volta en la 7.ª edició, una pràctica mantinguda fins a 1974. El primer redactor cap anglés va ser Thomas Spencer Baynes, qui va supervisar la producció de la famosa 9.ª edició; comunament cridada Scholar's Edition "(Edició erudita)" per ser l'edició de la Britannica més dirigida al públic estudiantil. No obstant, a finals del XIX, la 9.ª edició estava desactualizada i la Britannica confrontava sérios problemes econòmics.

Tercera era

En la tercera era (10.ª-14.ª edicions, 1901-1973), la Britannica va estar baix administració d'empresaris nortamericans, els qui varen introduir una agressiva estratègia d'expansió, servint-se del màrqueting i de vendes per correu, per a d'eixa forma intentar incrementar els guanys i la rendabilitat del producte. També varen simplificar els artículs de la Britannica, disminuint el seu contingut pero tornant-la més comprensible al públic en general. La 10.ª edició va ser produïda ràpidament com un suplement a la 9.ª, pero l'edició que és reconeguda per la seua excelència és la 11.ª; el seu propietari Horace Hooper, va destinar un enorme esforç per a perfeccionar tal edició. Quan Hooper i la Britannica varen caure en dificultats financeres, la Britannica va passar a mans de Sears Roebuck durant 18 anys (1920-1923, 1928-1943). En 1932, el vicepresident de la cadena Sears, Elkan Harrison Powell, va assumir la presidència de la Britannica; en 1936, va escomençar una política de revisió contínua (encara practicada en l'actualitat), en a on cada artícul és revisat i actualisat a lo manco dos voltes cada década. Esta estratègia contrasta en la pràctica anterior, a on els artículs no canviaven fins que fora produïda una nova edició, aproximadament cada 25 anys; inclús hi havia artículs que es copiaven sense canvis des d'edicions prèvies. Powell va desenrollar agresivamente proyectes educacionals per a millorar la reputació de la Britannica en Estats Units. En 1943, la presidència va passar a William Benton, qui va administrar la Britannica fins a la seua mort en 1973. Benton també va crear la Fundació Benton, la qual va estar al mando de la Britannica fins a 1996. En 1968 la Britannica va celebrar la seua bicentenario.

Quarta era

Anunci de la 11.ª edició, en Estats Units en maig de 1913, en la revista National Geographic.

En la quarta era (15.ª edició, 1974-1994), la Britannica va introduir la seua 15.ª edició, la qual va ser reorganisada en tres parts: la Micropædia, la Macropædia i la Propædia. baix l'influència de Mortimer Adler (membre del comité de redacció de la Encyclopædia Britannica des de 1949, i la seua cap des de 1974, aixina com director de planeación editorial de la quinzena edició de la Britannica des de 1965), la Britannica va escomençar a buscar ser no solament una referència i ferramenta educacional, sino també a sistematisar tot el coneiximent humà. L'absència d'un índex separat i l'agrupació d'artículs en dos enciclopèdies parals (la Micro- i Macropædia) va provocar una tormenta de crítiques a la 15.ª edició inicial.

En resposta, la 15.ª edició va ser completament reorganisada i indexada per a un rellançament en 1985. Esta segona versió de la 15.ª edició continua sent publicada i revisada; l'última versió és la de 2010. El títul oficial de la 15.ª edició és New Encyclopædia Britannica ("la nova Encyclopædia Britannica"), encara que també ha segut cridada Britannica 3.

Quinta era

En la quinta era (1994-present), es va iniciar el desenroll de versions digitals de la Britannica les quals són distribuïdes a través de discs òptics i a través d'Internet. En 1996, la Britannica va ser comprada a la Fundació Benton per Jacqui Safra, a un preu molt menor a l'estimat, per les dificultats econòmiques de la companyia. La Encyclopædia Britannica, Inc. es va dividir en 1999. Una part va retindre el nom de la companyia i va seguir desenrollant la versió tradicional (impresa); l'atra part, Britannica. com Inc., va desenrollar les versions digitals. Des de 2001, estes dos companyies han compartit un sol director eixecutiu, que originalment va ser Ilan Yeshua, qui ha continuat l'estratègia de Powell per al creiximent de la Britannica introduint nous productes baix la marca Britannica. En març de 2012 va anunciar el fi de l'edició de paper quedant solament l'edició digital.

Dedicatòries

La Britannica va ser dedicada al monarca de Gran Bretanya reinante des de 1788 fins a 1901 i després, per la seua venda a una societat nortamericana, al monarca britànic i al president dels Estats Units. Conseqüentment, la decimoprimera edició és «dedicada en permís al seu majestad Jorge V, rei de Gran Bretanya i Irlanda i els dominis britànics d'ultramar, Emperador d'Índia, i a William Howard Taft, president dels Estats Units d'Amèrica». L'orde de les dos dedicació ha anat canviant junt en el poder relatiu entre el president dels Estats Units i el monarca de Gran Bretanya, i en les vendes de "Britannica" en estos països; la versió de 1954 de la catorzena edició és Dedicada en permís als caps d'estat dels dos pobles de llengua anglesa, Dwight David Eisenhower, president dels Estats Units d'Amèrica, i El seu Majestad, Regna Isabel Segona. Continuant en la tradició, la versió 2007 de la quinzena edició és «Dedicada en permís a l'actual President dels Estats Units d'Amèrica, George W. Bush, i al seu Majestad Regna Isabel Segona».

Crítica i valoració popular

Reputació

Un gravat per Andrew Bell de la primera edició.

Esbosse en l'Enciclopèdia Britànica.

Des de la tercera edició, la Britannica ha rebut una reputació d'excelència. Vàries edicions, des de la tercera a la novena, varen ser copiades i venudes sense autorisació en els Estats Units donant començ a la Dobson's Encyclopædia (la qual consistia pràcticament en una còpia de la tercera edició de l'enciclopèdia “Britannica”, en un estil més patriòtic, adaptat per a llectors americans). Per allançament de la catorzena edició, la revista Clave va honrar a la Britannica cridant-la "Patriarca de la Biblioteca". En un anunci relacionat, el naturaliste William Beebe era citat dient que la Britannica estava més allà de la comparació perque no hi ha competidor. Es poden trobar vàries referències a la Britannica a lo llarc de la lliteratura anglesa, la més notable en una de les històries de Sherlock Holmes favorites d'Arthur Conan Doyle, "La Lliga dels Pelirrojo". Esta història va ser destacada pel Lord Major de Londres, Gilbert Inglefield, durant el bicentenario de la Britannica. La Britannica té la reputació de resumir tot el coneiximent humà. Per a expandir la seua educació, molts s'han dedicat a llegir la Britannica per complet, amprant entre tres i vintidós anys per a conseguir-ho. Quan Fat'h Ali es va convertir en el Shah de Pèrsia en 1797, li varen regalar un set complet de la tercera edició de la Britannica, la qual va llegir completament en tres anys; despuix d'este ardit, va estendre el seu títul de realea agregant-li "El Més Formidable Senyor I Mestre de la Encyclopædia Britannica". L'escritor George Bernard Shaw va afirmar haver llegit completament la novena edició-exceptuant els artículs científics-, Richard Evelyn Byrd va prendre a la Britannica com a material de llectura per a la seua estadía de cinc mesos en el Pol Sur en 1934, mentres Philip Beaver la va llegir durant una expedició marina. Més recentment, A. J. Jacobs, un editor de la revista Esquire, va llegir per complet la versió 2002 de la quinzena edició, descrivint les seues experiències en el ben acollit llibre de 2004 The Know-It-All: One Man's Humble Quest to Become the Smartest Person in the World. Solament se sap de dos persones que hagen llegit dos edicions independents: l'autor C. S. Forester i Amos Urban Shirk, un empresari nortamericà, qui va llegir la decimoprimera i catorzena edició, dedicant tres hores per nit durant quatre anys i mig per a llegir la decimoprimera. Provablement varis redactors cap de la Britannica han llegit les seues edicions completament, com William Smellie (1.ª edició), William Robertson Smith (9.ª edició), i Walter Yust (14.ª edició).

Premis

La Britannica continua sent guardonada en l'actualitat. La Britannica online va guanyar el Premi Codie per "El millor servici d'informació on-line al consumidor"; este premi és otorgat per la Software and Information Industry Association en reconeiximent als millors productes dins de la categoria de software. En 2006 la Britannica va ser novament finalista. Igualment l'edició CD/DVD-ROM de la Britannica va rebre en 2004 el "Distinguished Achievement Award de la Association of Educational Publishers", i el premi Codie en 2000, 2001 i 2002.

Cobertura de temes

Com a enciclopèdia general, la Britannica busca descriure el ranc més ampli de temes possible. Els temes són triats per a la seua referència en la Propædia Outline of Knowledge (‘Esquema del Coneiximent’). El percentage d'artículs dedicats als principals temes està distribuït aixina (Macropædia):

• Geografia (26 %)
• Biografies (14 %)
• Biologia i medicina (11 %)
• Lliteratura (7 %)
• Física i astronomia (6 %)
• Religió (5 %)
• Art (4 %)
• Filosofia occidental (4 %)
• Lleis (3 %).

Un estudi complementari va determinar que en la Micropædia els artículs de geografia suponien el 25 % dels artículs, ciència el 18 %, ciències socials el 17 %, biografies el 17 %, i totes les demés humanitats el 25 % restant. En 1992, un revisor va jujar que el "alcanç, la profunditat, i l'universalitat de la cobertura de la Britannica és insuperable per qualsevol atra enciclopèdia."

La Britannica no detalla els temes similars de forma equivalent; per eixemple, el budisme i la major part de les demés religions estan conjugades en un sol artícul de la Macropædia, quan existixen 14 artículs dedicats al cristianisme, que componen prop de la mitat dels artículs sobre religió. La Britannica arreplega 50 479 biografies, de les quals 5999 són de dònes; un 11,87 % de les biografies són de ciutadans britànics i un 25,51 % nortamericans. No obstant, la Britannica ha segut elogiada com la menys parcial de les enciclopèdies comercialisades en occident i elogiada per les seues biografies sobre dònes importants de totes les époques.

Es pot afirmar sense por a contradir-se que la 15.ª edició de la Britannica otorga als desenrolls culturals, socials i científics no occidentals més atenció que qualsevol enciclopèdia general en idioma anglés actualment en el mercat.

Kenneth Kister, Kister's Best Encyclopedias (1994)

Crítiques

La Britannica també ha rebut crítiques, especialment quan les seues edicions anaven quedant desactualizades. Pels costs econòmics a l'hora de produir una edició completament nova de la Britannica, els seus editors generalment demoren l'actualisació el major temps possible, sempre i quan siga econòmicament viable (usualment vinticinc anys). A pesar de la política de revisió contínua, la catorzena edició s'havia tornat molt desactualizada en trentacinc anys (1929-1964). Quan el físic nortamericà Harvey Einbinder va detallar les seues faltes en el seu llibre de 1964, The Myth of the Britannica, l'enciclopèdia va decidir llançar la quinzena edició, la qual va requerir de dèu anys de treball. És difícil mantindre a la Britannica actualisada; un crític recent va escriure, “No és difícil trobar artículs desactualizados o que necessiten revisió”, resaltant que els artículs més llarcs de la Macropædia provablement estan més desactualizados que els més curts de la Micropædia. L'informació en la Micropædia és a voltes inconsistente sobre els artículs de la Macropædia, per la falta d'actualisació en algun dels dos. Les bibliografia dels artículs de la Macropædia han segut criticats per estar més desactualizados que els artículs mateixos.

Biaix

Diferents autoritats que van des de Virginia Woolf fins a professors acadèmics varen criticar la 11.ª edició de la Britànica per tindre opinions burgueses i arcaiques sobre el art, la lliteratura i les ciències socials. Per eixemple, li la va recriminar no tractar el treball de Sigmund Freud. Un professor contemporàneu de la Universitat Cornell, Edward B. Titchener, va escriure en 1912, "la nova Britannica no reproduïx l'atmòsfera sicològica del seu dia i generació [..] A pesar del halo d'autoritat i dels controls del personal, la major part dels artículs secundaris de psicologia general no està adaptats als requisits dellector inteligent."

Decisions editorials

A la Britannica li la crítica ocasionalment per les decisions preses pels seus editors. Pel seu tamany aproximadament constant, l'enciclopèdia ha necessitat reduir o eliminar algun dels seus temes per a acomodar uns atres, prenent algunes decisions controvertides. La versió inicial de la quinzena edició (1974-1985) va ser reprochada per haver reduït dràsticament o eliminat la seua cobertura de lliteratura infantil, condecoracions militars, i al poeta francés Joachim du Bellay; també es varen denunciar atres errors editorials, com la inconsistente ordenació de les biografies japoneses. L'eliminació de l'índex va ser condenada, com lo va ser la divisió aparentment arbitrària d'artículs entre la Micropædia i la Macropædia. Resumint, un crític va cridar a la decimoprimera edició inicial com un fallo en matisos… a la que li importa més jugar en el seu format que preservar l'informació. Més recentment, els revisors de la American Library Association es varen sorprendre en trobar que la majoria dels artículs d'educació varen ser eliminats de la Macropædia de 1992, junt en l'artícul sobre psicologia.

Alguns contribuents de la Britannica s'equivoquen ocasionalment, o no són científics. Un cas notori en els primers anys de la Britannica va ser el rebuig de la teoria de la gravitació universal de Newton per part de George Gleig, el redactor cap de la 3.ª edició (1788-1797), qui va escriure que la gravetat era causada pel element fòc. No obstant, la Britannica, ha defés l'acostament científic a temes emotius, com va fer William Robertson Smith en els seus artículs sobre religions en la novena edició, particularment afirmant que la Bíblia no era històricament exacta (1875).

Racisme i discriminació de gènero en edicions prèvies

Els crítics han acusat a edicions passades de la Britannica de presentar racisme i sexisme. La decimoprimera edició de 1911 descriu al Ku Klux Klan com a protector de la raça blanca i en un paper restablecedor de l'orde en el sur d'Estats Units despuix de la guerra civil nortamericana, citant la necessitat de controlar a la raça negra, per a impedir qualsevol mescla de races i la freqüent ocurrència de violacions per part d'hòmens negres a dònes blanques. D'igual manera, l'artícul sobre «Civilisació» argumenta a favor de la eugenèsia, començant en que és irracional propagar els nivells baixos d'inteligència, incrementar les files dels pobres, discapacitats i criminals… que hui constituïxen un obstàcul tan amenazador al progrés racial. La decimoprimera edició no té biografia de Marie Curie, a pesar de que ella va guanyar el Premi Nobel de Física en 1903 i el Premi Nobel de Química en 1911 (el mateix any de la publicació), encara que li la menciona breument en la biografia del seu espós Pierre Curie.

Inexactitud

En 1912 el matemàtic Louis Charles Karpinski va criticar a la edició de 1911 per les seues inexactitudes en els seus artículs sobre història de la matemàtica, cap dels quals havia segut escrit per especialistes en la matèria. En 1917, el crític Willard Huntington Wright va publicar un llibre, Misinforming a Nation ("Desinformando a una nació"), que resaltava les inexactitudes i el biaix anglés de la decimoprimera edició, particularment dels artículs d'humanitats. Moltes de les crítiques de Wright varen ser arreglades en edicions posteriors de la Britannica. No obstant, el seu llibre va ser denunciat com a polèmic pels seus contemporàneus; per eixemple, el New York Claves va escriure "rencor i poca templanza... impregna ellibre", mentres el New Republic va opinar: "és desafortunat per al propòsit rencoroso del Sr. Wright que procedira en un esperit acientífico i donant tan poca justificació objectiva de les seues crítiques." Un atre crític, l'editor anglés i exsacerdote Joseph McCabe va alegar, en el seu llibre Lies and fallacies of the Encyclopaedia Britannica (‘Mentires i falàcies de la Encyclopaedia Britannica’, 1947) que després de la 11.ª edició la Britannica va ser censurada baix pressió de la Iglésia catòlica.

La Britannica sempre ha reconegut que els errors són inevitables en una enciclopèdia. Parlant del seu 3.ª edició (1788-1797), la seua redactor cap George Gleig va escriure la perfecció sembla ser incompatible en la naturalea dels treballs construïts baix tal pla, i que comprén tal varietat de temes. Més recentment (en març de 2006), la Britannica va escriure no volem donar a entendre que Britannica estiga lliure d'errors; mai hem fet tal afirmació.

Respecte als errors en general, ya caiguen baix la denominació de mentals, tipogràfics, o accidentals, som conscients d'haver segut capaços de senyalar un número més gran que qualsevol crític. Els hòmens que coneguen les innumerables dificultats d'estar en l'eixecució d'un treball de tan extensa naturalea faran les concessions adequades. A estos apelem, i quedarem satisfets en el juí que pronuncien.

William Smellie, en el Prefacio a la 1a edició de la Encyclopædia Britannica

Estat actual

15.ª edició de la Britannica. El volum inicial en la coberta verda és la Propædia; els volums en cobertes roges i negres són de la Micropædia i la Macropædia, respectivament. Els últims tres volums són: Ellibre de l'any 2002 (coberta negra) i dos volums d'índex (coberta cian).

L'edició de 2007 va incorporar les colaboracions del premi Nobel d'economia Milton Friedman.

Versió impresa 2007

Des de 1985, Britannica està estructurada en quatre parts: la Micropædia, la Macropædia, la Propædia i un índex en dos volums. Els artículs pròpiament dits es troben en la Micro i la Macropædia, comprenent 12 i 17 volums respectivament, tenint cada u dels volums al voltant de mil pàgines. La Macropædia de l'edició de 2007 desenrolla 699 artículs en profunditat, estenent-se cada u d'ells entre 2 i 310 pàgines, junt en les referències i el nom dels colaboradors. En canvi, la Micropædia consta d'aproximadament 65 000 artículs, l'immensa majoria (sobre el 97 %) en menys de 750 paraules, i no contenen ni referències ni el nom dels colaboradors. Els artículs de la Micropædia tenen com a funció ser utilisats per a una ràpida comprovació de fets i per a l'ajuda en la busca de més informació a través de la Macropædia. Els artículs de la Macropædia se suponen fidedignes i un almagasén d'informació no coberta en cap atre lloc. L'artícul més extens (310 pàgines) és el d'Estats Units, i va resultar de l'unió de cada u dels artículs dels diferents estats. Els continguts i l'informació de la Britannica es pot trobar seguint les referències creuades existents tant en la Micropædia com en la Macropædia; no obstant, estes són escasses, havent com a promig solament una per pàgina. D'ahí que als llectors de l'enciclopèdia se'ls recomane consultar en el seu lloc l'índex alfabètic o la Propædia, que organisa l'enciclopèdia Britannica per temes.

El núcleu de la Propædia és el seu «Esquema del Coneiximent» que pretén donar un marc llògic de tot el coneiximent humà. Com a conseqüència, este «Esquema» és consultat pels editors de Britannica per a decidir qué artículs deuen ser inclosos en l'enciclopèdia. L'esquema té també l'intenció de ser una guia d'estudi, posar els temes en una perspectiva adequada i sugerir un llistat d'artículs per a aquelles persones que desigen estudiar un tema en profunditat. No obstant, les biblioteques afirmen que s'usa poc, i hi ha inclús crítics que han recomanat la seua exclusió de l'enciclopèdia. La Propædia també conté transparències a color de l'anatomia humana i numerosos apèndixs enumerant als membres del personal, assessors i colaboradors de les tres parts de l'enciclopèdia. Juntes, la Micropædia i la Macropædia contenen fins a 40 000 000 (quaranta millons) de paraules i 24 000 imàgens. L'índex en dos volums té 2350 pàgines llistant els 228 274 temes coberts per la Britannica i les 474 675 subentrades baix eixos temes.

L'enciclopèdia normalment utilisa anglés britànic en lloc d'anglés nortamericà. Per eixemple, usa colour i no color ("color" en castellà), centre i no center ("centre" en castellà) i encyclopaedia pero no encyclopedia ("enciclopèdia" en castellà); no obstant, en algunes ocasions no és aixina, com per eixemple en defense en lloc de defence ("defensa" en castellà). A pesar de tot això, en les entrades es proporcionen referències als deletreos alternatius comuns de la paraula, del tipo «Color: see Colour». Des de 1936, els artículs de la Encyclopædia Britannica es revisen regularment, sent com a mínim el 10 % del total d'ells revisat cada any. D'acort en la pàgina web de Britannica en 2007, el 46 % dels seus artículs havien segut revisats en els últims tres anys; no obstant, d'acort en una atra pàgina web sobre la mateixa enciclopèdia solament ho havien segut el 35 %.

L'orde alfabètic dels artículs continguts en l'enciclopèdia seguix regles estrictes. S'ignoren tant signes diacrítics com a lletres no existents en l'alfabet anglés, les entrades numèriques s'ordenen com si el número estiguera escrit (l'entrada «1812, War of» caldria buscar-la com si buscàrem «Eighteen-twelve, War of»). Els artículs en nom idèntic estan ordenats primer si fan menció a persones, després a llocs i per últim a coses. Els governants en mateix nom estan organisats primer alfabéticamente per país i després per cronologia. Aixina, Charles III of France (Carlos III de França), va abans que Charles I of England (Carlos I d'Anglaterra), ya que este últim està llistat com a rei de Regne Unit i Irlanda, Great Britain and Ireland en anglés, que és alfabéticamente posterior a France (‘França’ en espanyol). De la mateixa manera, els llocs que compartixen denominació estan organisats alfabéticamente per país i successivament per divisions territorials cada volta menors.

Material imprés relacionat

Existixen numeroses versions abreviades de l'enciclopèdia Britannica. La més important de totes elles és la Britannica Concise Encyclopædia que consta d'un sol volum i conté 28 000 artículs curts condensando els 32 volums de la Encyclopædia Britannica original.

Compton's by Britannica, publicada per primera volta en 2007, part de l'antiga Compton's Encyclopedia els drets de la qual de publicació varen ser adquirits en eixa data per Encyclopædia Britannica, i està dirigida a adolescents d'entre dèu i dèsset anys, i consta de vintissís volums i 11 000 pàgines.

Una enciclopèdia per a chiquets, Children's Britannica, va ser publicada per l'oficina de Londres en 1960, el seu editor va ser John Armitage i estava dedicada al príncip de Gals, que llavors contava en 12 anys d'edat. Els colaboradors varen ser en la seua gran majoria britànics i els assessors editorials varen ser "El Director, personal i estudiants de l'Escola de Primària William Austin, en Luton, Bedfordshire".

També existixen My First Britannica orientada a edats entre 6 i 12 anys i Britannica Discovery Library per a entre 3 i 6 (publicada entre 1974 i 1991).

Des de 1938, l'empresa Encyclopædia Britannica, Inc. publica anualment un llibre en els fets més destacats de l'any anterior. Ademés, són accessibles en Internet les publicacions des de l'edició de 1994. La companyia també publica numerosos treballs especialisats tals com Shakespeare: The Essential Guide to the Life and Works of the Bard (Wiley, 2006). La Editorial Carenzo (Chile), ha llançat una versió promocional de la Britannica Concise Encyclopædia en castellà per a Amèrica Llatina. Esta edició està autorisada per Encyclopædia Britannica Inc. (estant basada en el seu menor pero també notable Enciclopèdia Hispànica), i segons la mateixa editorial complix en els mateixos estàndarts de calitat que l'edició anglesa de l'Enciclopèdia Britànica, ya que esta edició en espanyol hauria segut revisada pels mateixos editors de l'edició en anglés de l'Enciclopèdia Britànica.^{cita requerida}

Esta colecció promocional consta de 20 toms, en al voltant de 24 000 entrades i 4800 fotografies, característiques similars a la Britannica Concise Encyclopædia. En Chile esta colecció és oferida junt al periòdic El Mercuri. Un atre tant ocorre en el Perú, a on s'oferix una edició semblant junt en el diari El Comerç. En Paraguay esta edició promocional és distribuïda en el diari La Nació.^{cita requerida}

Atres versions en soport digital, internet i telefonia mòvil

El físic, químic i Premi Nobel Ernest Rutherford va participar en l'elaboració de la 11.ª edició

Britannica Ultimate Reference Suite 2006 DVD conté més de 55 000 000 (cincuenta y cinco millons) de paraules i una miqueta més de 100 000 artículs. Açò inclou 73 645 artículs de la Britannica clàssica, mentres que el restant va ser obtingut de la Britannica Student Encyclopædia, la Britannica Elementary Encyclopædia i la Britannica Book of the Year (1993-2004), ademés d'uns pocs artículs "clàssics" d'edicions anteriors de l'enciclopèdia. El DVD conté també un palmito de continguts complementaris com a mapes, videos, corts d'àudio, animacions i enllaces web. També inclou ferramentes d'estudi, diccionari i entrades del Tesauro del Merriam-Webster.

Encyclopædia Britannica Online és una pàgina web en més de 120 000 artículs actualisats regularment. Té artículs diaris, actualisacions i enllaços al periòdic en llínea The New York Claves i a la pàgina web de la BBC. Existixen subscripcions semanals, mensuals i anuals. Ademés, també hi ha disponibles subscripcions especials que s'oferixen a escoles, instituts i biblioteques. Este tipo de subscripcions institucionals suponen una part important del negoci de l'Enciclopèdia. Aproximadament el 60 % dels ingressos de l'enciclopèdia provenen d'operacions en la pàgina web de les quals el 15 % són de subscripcions a la pròpia pàgina web.

Els artículs són accessibles en internet gratuïtament pero este accés gratuït únicament permet visualisar les primeres llínees de cada artícul. A principis de 2007, Britannica va escomençar a fer que els artículs anaren completament accessibles si estaven enllaçats des d'alguna atra pàgina web degut a que este tipo d'enllaços externs milloren la posició de l'artícul en els motors de busca d'internet. El 3 de juny de 2008, es va anunciar una iniciativa que permetia i facilitava la colaboració entre experts en els temes a tractar i experts en temes en llínea per a desenrollar el contingut de Britannica en la seua pàgina web, tot això baix un control per part del personal de l'enciclopèdia. Es reconeixeria als autors de les contribucions pero la seua publicació dona una llicència perpètua i irrevocable a Encyclopædia Britannica, Inc. sobre eixes contribucions El 22 de giner de 2009, el president de Britannica, Jorge Cauz, va anunciar que la companyia acceptaria edicions i afegitons en la seua enciclopèdia en llínea per part del públic en general encara que com a condició s'exigix un registre en nom real i la direcció del contribuent. Totes les edicions i aportacions són revisades i tenen que ser aprovades pel personal professional de la companyia. Este tipo de contribucions, les dels usuaris no acadèmics, es trobaran en una secció a banda del contingut aportat pels experts contractats per Britannica, de la mateixa manera que seran classificades les contribucions per parts d'experts aliens a l'empresa. Els artículs creats i iniciats per usuaris, despuix de ser revisats i aprovats, també seran solament accessibles en una secció especial de la web, separada dels artículs generats pels professionals contractats per a això. El material oficial de Britannica durà un sagell en el que diga Britannica checked per a diferenciar-ho del material aportat pels usuaris de la web. A pesar de totes les aportacions de contingut que poguera haver per este mig, l'edició impresa de l'enciclopèdia no es vorà afectada.

El 13 de març de 2012, l'Enciclopèdia va anunciar en la seua pàgina web que deixava d'editar-se en paper, despuix de 244 anys. L'edició de 2010 va ser l'última impresa, de la que s'han venut únicament 8000 eixemplars en tot lo món. En avant se centraran en l'edició web de l'enciclopèdia.

Personal i direcció

Colaboradors

La versió impresa de 2007 conta en 4411 colaboradors, molts d'ells eminències en els seus respectius camps, com per eixemple el Premi Nobel d'Economia Milton Friedman, el astrònom Carl Sagan i el cirugià Michael DeBakey. Aproximadament, un quarto del total de colaboradors han fallit en l'actualitat, mentres que un atre quarto estan retirats o són emèrits. La majoria (aproximadament el 98 %) contribuïxen a un únic artícul; no obstant, en esta edició de 2007, 64 ho fan en tres, 23 en quatre d'ells, 10 aporten en cinc artículs i 8 en més de cinc. cal destacar una colaboradora especialment prolífica, la doctora Christine Sutton, de la Universitat d'Oxford, que aporta en 24 artículs relacionats en Física de partícules.

Plantilla

Dona-li Hoiberg, un sinologista, és Vicepresident Senior i redactor cap de Britannica. Entre els seus predecessors com redactor cap es troben Hugh Chisholm (1902-1924), James Louis Garvin (1926-1932), Franklin Henry Hooper (1932-1938), Walter Yust (1938-1960), Harry Ashmore (1960-1963), Warren I. Preece (1964-1968, 1969-1975), Sir William Haley (1968-1969), Philip W. Goetz (1979-1991), i Robert McHenry (1992-1997). Anita Wolff i Theodore Pappas són els actuals segon editor i editor eixecutiu respectivament. Alguns editors eixecutius anteriors varen ser John V. Dodge (1950-1964) i Philip W. Goetz. L'enciclopèdia manté una plantilla editorial de cinc editors sénior i nou editors associats, supervisats per Dona-li Hoiberg i atres quatre persones. El personal editorial també ajuda en la construcció d'artículs en la Micropædia i en algunes seccions de la Macropædia.

Consellers editorials

Britannica té un consell editorial de consulta, en el qual estan inclosos 12 distinguides eminències:

• l'autor Nicholas Carr,
• la professora d'història de les religions Wendy Doniger,
• l'economiste polític Benjamin M. Friedman,
• el president emèrit del Council on Foreign Relations, Leslie H. Gelb,
• el científic informàtic David Gelernter,
• el Premi Nobel de Física Murray Gell-Mann,
• el president de Carnegie Corporation de Nova York Vartan Gregorian,
• el filòsof Thomas Nagel,
• el científic cognitiu Donald Norman,
• el musicólogo Don Michael Randel,
• Stewart Sutherland, Baró Sutherland d'Houndwood, president de la Royal Society of Edinburgh, i
• l'antropòlec cultural Michael Wesch.

Retrat de Thomas Spencer Baynes, editor de la novena edició. Pintat en 1888, es troba ara en la sala "Senate" de la Universitat de St. Andrews en Escòcia.

Estructura Corporativa

En giner de 1996, la Britannica pertanyent a la Benton Foundation va ser comprada pel multimillonari financer suís Jacqui Safra, qui s'eixercita com a actual president de la junta. En 1997, Don Yannias, associat des de fa molt temps i assessor d'inversions de Safra, es va convertir en CEO de la Encyclopædia Britannica, Inc. Una nova companyia, Britannica. com Inc. es va separar en 1999 per a desenrollar la versió digital de la Britannica; Yannias va assumir el paper de CEO de la nova companyia, mentres que la Encyclopædia Britannica, Inc. va permanéixer vacant durant dos anys. La permanència de Yannia en Britannica. com Inc. va ser marcada per errors, molts acomiadaments i pèrdues financeres. En 2001, Yannias va ser reemplaçat per Ilan Yeshua, que va reunir als dirigents de les dos companyies. Yannias més vesprada va retornar a la gestió d'inversions, pero permaneix en la Junta de Directors de Britannica. En 2003, el exconsultor de gestió Jorge Cauz va ser nomenat president de la Encyclopædia Britannica, Inc. Cauz és l'eixecutiu principal i informa directament a la Junta de Directors de Britannica. Cauz ha estat buscant aliances en atres empreses i ampliar la marca Britannica als nous productes educatius i de referència, continuant en l'estratègia iniciada per l'ex director general Elkan Harrison Powell en la década de 1930.

baix la propietat de Safra, la companyia ha experimentat dificultats financeres, i ha respost en reduir el preu dels seus productes i l'aplicació de dràstiques retallades de costs. Segons un informe de 2003 en el New York Post l'administració de Britannica ha eliminat els empleats 401(k) i fomentat l'us d'imàgens de forma gratuïta. Estos canvis han tingut efectes negatius, com a colaboradors independents que han esperat fins a sis mesos per als controls i el personal de britannica ha passat anys sense auments salarials.

Encyclopædia Britannica, Inc. ara és amo de marques registrades sobre les paraules Britannica, Encyclopædia Britànica, Macropædia, Micropædia i Propædia, aixina com en el seu logotip penca. Ha eixercit els seus drets de marca tan recentment com en 2005.

Competència

Com la Britannica és una enciclopèdia en general, no busca competir en les enciclopèdies especialisades, tals com la Enciclopèdia de les matemàtiques i el Diccionari de l'Edat Mija, que pot dedicar molt més espai per als seus temes elegits. En els seus primers anys, el principal competidor de la Britannica va ser l'enciclopèdia general d'Ephraim Chambers i, poc despuix, la Enciclopèdia de Rees i la Enciclopèdia Metropolitana de Coleridge. En el XX, els competidors exitosos inclouen Enciclopèdia Collier, la Enciclopèdia Americana, i la World Book Encyclopedia. No obstant, a partir de la 9.ª edició, la Britannica va ser àmpliament considerada posseïdora de la major autoritat en general de qualsevol enciclopèdia d'idioma anglés, sobretot per la seua àmplia cobertura i autors eminents. La versió impresa de la Britannica és significativament més cara que els seus competidors.

Des de principis de 1990, la Britannica s'ha enfrontat a nous reptes de les fonts d'informació digital. La Internet, facilitat pel desenroll de motors de busca, s'ha convertit en una font comuna d'informació per a moltes persones, i oferix fàcil accés a fonts confiables i opinions d'experts, en part gràcies a iniciatives com Google Llibres, ellançament del material educatiu de la MIT i PubMed Central de la Biblioteca Nacional de Medicina. En general, Internet tendix a proporcionar una cobertura més actualisada que la prensa escrita, per la facilitat en que pot conseguir-se material en Internet actualisat. En els camps ràpidament canviants, com la ciència, la tecnologia, la política, la cultura i la història moderna, la Britannica ha lluitat per a mantindre's al dia, un primer problema analisat de forma sistemàtica per la seua exeditor Walter Yust. A pesar de que la Britannica es troba disponible tant en format multimèdia com en Internet, la seua supremacia està sent desafiada per atres enciclopèdies en llínea, com Wikipedia.

Enciclopèdies impreses

L'Enciclopèdia Britànica ha segut comparada en enciclopèdies d'impressió, tant qualitativa com cuantitativamente. Una comparació molt coneguda és la de Kenneth Kister, qui va fer una comparació qualitativa i quantitativa de l'Enciclopèdia Britànica, en dos enciclopèdies comparables, la Enciclopèdia Collier i la Enciclopèdia Americana. Per a l'anàlisis quantitatiu, dèu artículs varen ser seleccionats a l'encert (la circumcisió, Charles Drew, Galeo, Philip Glass, malties del cor, inteligència, gose colla, el acossament sexual, Sudario de Torí i Uzbekistan) i les calificacions en lletres de la A, D o F es varen otorgar en quatre categories: cobertura, precisió, claritat i novetat. En les quatre categories i per a les tres enciclopèdies, els quatre graus promig es va reduir entre B- i B+, principalment perque cap de les enciclopèdies va publicar un artícul sobre l'acossament sexual en 1994. En la categoria de precisió, la Britannica va rebre una "D" i sèt "A"s, la Enciclopèdia Americana va rebre huit "A"s, i Collier va rebre una "D" i sèt "A"s, per lo que la Britannica va rebre una puntuació mija de 92 % de precisió, la Americana 95 % i Collier 92 %. La Britannica de 1994 va ser criticada per publicar una història sobre Charles Drew enardecedora, que des de fa molt temps havia segut desacreditada. En la categoria de la puntualitat, la Britannica va obtindre un promig d'un 86 %; la Americana, un 90 %; i Collier, 85 %. Despuix d'una comparació qualitativa més profunda de les tres enciclopèdies, Kister recomana la Enciclopèdia Collier com l'enciclopèdia superior, sobretot en la força de la seua excelent redacció, presentació equilibrada i de fàcil navegació. La Collier no es troba en forma impresa des de 1998. La Enciclopèdia Americana va ser publicada per última volta en 2006. La Britannica va ser publicada per última volta en 2010.

Enciclopèdies digitals

El competidor més notable de la Britannica entre enciclopèdies digitals en CD / DVD-ROM era Encarta, ara suspés, una enciclopèdia moderna, multimèdia que incorpora tres enciclopèdies d'impressió: Funk & Wagnalls, Collier i el New Merit Scholar. Encarta va ser la més venuda de les enciclopèdies multimèdia, basat en les vendes totals en Estats Units des de giner de 2000 a febrer de 2006. Abdós varen ocupar la mateixa gama de preus, en la 2007 Encyclopædia Britannica Ultimate CD o DVD costant US$50 i la Microsoft Encarta Premium 2007 DVD US$45. L'Enciclopèdia Britànica conté 100 000 artículs i el Diccionari Merriam-Webster i sinònims (solament en Estats Units), i oferix edicions de primària i secundària. Encarta conté 62 000 artículs, un navegador visual fàcil d'usar, ferramentes de mapes interactius, matemàtiques, llenguage i les tasques escolars, un diccionari d'Estats Units i el Regne Unit, i una edició de la joventut. Com Encarta, l'Enciclopèdia Britànica ha segut criticada pel seu biaix cap als Estats Units; en el Regne Unit els artículs s'actualisen en menys freqüència, els mapes dels Estats Units són més detallades que les d'atres països, i carix d'un diccionari del Regne Unit. De la mateixa manera que l'Enciclopèdia Britànica, Encarta estava disponible en llínea per subscripció, encara que alguns continguts es podia accedir de forma gratuïta.

Enciclopèdies d'Internet

Entre les alternatives en llínea a la Britannica està Wikipedia, una enciclopèdia web en contingut lliure. Una diferència clau entre les dos enciclopèdies es troba en l'autoria dels artículs. Els 699 artículs Macropædia són generalment escrits per colaboradors que estan identificats, i els prop de 65 000 artículs Micropædia són el treball de la redacció i consultors externs que també estan identificats. Per lo tant, un artícul de Britannica o be té una autoria coneguda, o be un conjunt de possibles autors (l'equip editorial). En l'excepció de la redacció, la majoria dels colaboradors de l'Enciclopèdia Britànica són experts en el seu camp (alguns són premiats en el Nobel). Pel contrari, els artículs de Wikipedia són escrits per una comunitat d'editors en diferents nivells d'experiència: la majoria dels editors no pretenen cap experiència particular, dels que ho fan, molts són anònims i no tenen credencials verificables. Una atra diferència és el ritme del canvi de l'artícul: l'Enciclopèdia Britànica publicat en forma impresa s'actualisa cada pocs anys, mentres que els artículs de Wikipedia és provable que s'actualisen en freqüència. Robert McHenry, redactor de l'Enciclopèdia Britànica, va dir que Wikipedia no pot aspirar a competir en esta en precisió.

El 14 de decembre de 2005, en un estudi, la revista Nature va triar els artículs d'abdós llocs en una àmplia gama de temes i els va enviar a lo que va calificar de «rellevant» a experts en la matèria per a la seua revisió. Els experts comparen els artículs —un de cada lloc en un determinat tema— al costat de l'atre, pero no varen dir qué artícul va provindre de quin lloc. Nature va tornar 42 comentaris útils del seu àmbit d'experts. Al final, la revista va trobar solament huit errors greus, com a equívocs en general dels conceptes vitals, en els artículs. D'ells, quatre varen vindre de cada lloc. Ells, no obstant, varen descobrir una série d'errors fàctics, omissions i declaracions enganyoses. En total, Wikipedia tenia 162 problemes, mentres que en Britannica hi havia 123. El promig és de 2.92 errors per artícul de Britannica i 3.86 en Wikipedia. En la seua detallada refutació de 20 pàgines, Encyclopædia Britannica, Inc. caracterisa l'estudi publicat en la revista Nature com a deficient i enganyós i va demanar una "pronta" retracció. Va senyalar que dos dels artículs en l'estudi varen ser preses d'un anuari de Britannica, i no de l'enciclopèdia, i atres dos varen ser de la Enciclopèdia de Compton (cridat la Enciclopèdia Britannica Student en elloc web de la companyia). La rèplica va aplegar a mencionar que alguns dels artículs presentats als enquestats eren combinacions de varis artículs, i atres artículs que no eren més que fragments, pero varen ser sancionats per omissió de fets. La companyia també va senyalar que varis fets classificats com a errors de Nature eren chicotetes variacions d'ortografia, i que varis dels seus suposts errors varen ser matèria d'interpretació. Nature va defendre la seua història i es va negar a retractar-se, indicant que, com es compara a Wikipedia en la versió web de la Britannica, que utilisa qualsevol material rellevant disponible en lloc web de l'Enciclopèdia Britànica.

Entrevistat en febrer de 2009, el director gerent de Britannica, va dir:

Wikipedia és un lloc divertit d'usar i té un montó d'entrades interessants allí, pero el seu enfocament no funcionaria per a l'Enciclopèdia Britànica. El meu treball és crear en la mentalitat del públic una major consciència sobre les diferències dels nostres enfocaments pel que fa a la publicació. Ells són un cincel, nosatres un trepe, i és necessari tindre la ferramenta correcta per a cada treball.

Graham Charlton

Historial d'edicions

Artícul principal → Història de la Encyclopædia Britannica.

Edició/suplement	Any de publicació	Tamany	redactor(és) cap(s)	Notes
1.ª	1768-1771	3 volums 2670 pàgines 160 làmines	William Smellie	Principalment elaborada per un sol editor, Smellie. 30 dels artículs tenen més de tres pàgines de llarc.
2.ª	1777-1784	10 volums 8595 pàgines 340 làmines	James Tytler	150 artículs llarcs. Molts errors de paginació. Tots els mapes es trobaven dins de l'artícul "Geografia".
3.ª	1788-1797	18 volums 14 579 pàgines 542 làmines	Colin Macfarquhar i George Gleig	Va obtindre un guany de £42 000 en la venda de 10 000 còpies. Es dona introducció als Símbols químics. Conté la primera dedicació al monarca.
Suplement de la 3.ª edició	1801	2 volums 1624 pàgines 50 làmines	George Gleig	Thomas Bonar obté els drets.
4.ª	1801-1809	20 volums 16 033 pàgines 581 làmines	James Miller	Per primera volta els autors mantenen el copyright de les seues contribucions.
5.ª	1817	20 volums 16 017 pàgines 582 làmines	James Miller	Pèrdues per als hereus de Miller i Andrew Bell; els drets de l'enciclopèdia són venuts a Archibald Constable.
Suplement de la 5.ª edició	1816-1824	6 volums 4933 pàgines 125 làmines1	Macvey Napier	Es recluten contribuidores tals com Sir Humphry Davy, Sir Walter Scott i Malthus.
6.ª	1820-1823	20 volums	Charles Maclaren	Constable cau en bancarrota el 19 de giner de 1826; Adam Black recuperarà els drets de la Britannica.
7.ª	1830-1842	21 volums, 17 101 pàgines, 506 làmines, índex de 187 pàgines	Macvey Napier, ajudat per James Browne, LLD	S'amplia la ret de contribuidores famosos, tals com Sir David Brewster, Thomas de Quincey, Antonio Panizzi
8.ª	1853-1860	21 volums, 17 957 pàgines, 402 làmines; índex de 239 pàgines per separat, publicat en 18612	Thomas Stewart Traill	Varis artículs extensos varen ser copiats de la 7.ª edició; 344 contribuidores incloent William Thomson
9.ª	1875-1889	24 volums, més un volum d'índex	Thomas Spencer Baynes (1875-1880); després W. Robertson Smith	Alguns artículs duts de la 8.ª edició, pero en la seua majoria un treball nou; molt acadèmica; piratejada de forma extensa en Estats Units3
10.ª, suplement de la 9.ª	1902-1903	11 volums, més 24 volums de la 9.ª4	Sir Donald Mackenzie Wallace i Hugh Chisholm en Londres; Arthur T. Hadley & Franklin Henry Hooper en Nova York	Una societat americana va comprar els drets el 9 de maig de 1901; aplica métodos de venda agressius
11.ª	1910-1911	28 volums, més un volum d'índex	Hugh Chisholm en Londres, Franklin Henry Hooper en Nova York	Un atre alt nivell acadèmic i d'escritura; més artículs que la 9.ª, pero més simples i curts; el propietari Horace Everett Hooper té dificultats acadèmiques; els drets de la Britannica es venen a Sears Roebuck en 1920
12.ª, suplement de la 11.ª	1921-1922	3 volums, més els 28 volums de la 11.ª5	Hugh Chisholm en Londres, Franklin Henry Hooper en Nova York	Resumia l'estat del món durant, abans i despuix de la Primera Guerra Mundial
13.ª, suplement de la 11.ª	1926	3 volums, més els 28 volums de la 11.ª6	James Louis Garvin en Londres, Franklin Henry Hooper en Nova York	Va substituir als volums de la 12.ª; millor perspectiva dels events de 1910-1926
14.ª	1929-1933	24 volums 7	James Louis Garvin en Londres, Franklin Henry Hooper en Nova York	Publicada just abans de la Gran Depressió, va ser una catàstrofe financera
14.ª revisada	1933-1973	24 volums 7	Franklin Henry Hooper fins a 1938; després Walter Yust, Harry Ashmore, Warren I. Preece, William Haley	La revisió contínua va escomençar en 1936: cada artícul és revisat a lo manco dos voltes cada década
15.ª	1974-1984	30 volums 8	Warren I. Preece, després Philip W. Goetz	Va introduir l'estructura en tres parts: Micropædia i Macropædia en artículs; Propædia com a Esquema de Coneiximent; s'elimina l'índex separat
	1985-2010	32 volums 9	Philip W. Goetz, després Robert McHenry, actualment Dona-li Hoiberg	Torna l'índex de dos volums; combina els artículs de la Micropædia i la Macropædia; llaugerament més llarga; noves versions cada pocs anys

Edició de notes 1Suplement de la quarta, quinta i sexta edicions de la Encyclopaedia Britannica. En dissertació preliminars sobre l'història de les ciències. 2 Des de la 8.ª a la 14.ª edició s'incloïa un volum d'índex separat. 3 La 9.ª edició presentava artículs de persones notables de l'época, com James Maxwell parlant de l'electricitat i el magnetisme, i William Thomson (que després seria Lord Kelvin) parlant de la calor. 4 La 10.ª edició incloïa un volum de mapes i un volum d'índex que cobria la 9.ª i 10.ª edició: constituint els nous volums, en combinació en els volums existents de la 9.ª ed., la 10.ª ed. … i suministrant també una nova, distinta, i independent biblioteca de referència que tracta dels events i desenrolls recents 5 Vols. 30-32 … constituint els Nous volums, en combinació en els vintinou volums de l'undècima edició, la decimosegunda edició 6 Este suplement va substituir al suplement anterior: constituint els tres nous volums suplementaris, en els volums de l'última edició estàndar, la tretzena edició. 7 Esta edició va ser la primera que es va mantindre actualisada per revisió contínua (normalment anual). 8 La 15.ª edició (presentada com "Britannica 3") es va publicar en tres parts: una Micropædia de dèu volums (que contenia artículs curts i servia d'índex), una Macropædia de 19 volums, i la Propædia. Es va reorganisar en 1985 per a tindre 12 i 17 volums en la Micro- i Macropædia. 9 En 1985, el sistema es va modificar afegint un índex de dos volums per separat; els artículs de la Macropædia es varen consolidar en menys artículs, més grans (per eixemple, els artículs dels 50 estats d'Estats Units, anteriorment separats, es varen incloure en l'artícul "Estats Units d'Amèrica"), en alguns artículs de mijana llongitut traslladats a la Micropædia. La primera edició en CD-ROM es va llançar en 1994. En eixe moment es va oferir també una versió en llínea per mig de subscripció. En 1999 es va oferir esta última debades i no varen aparéixer versions impreses. Este experiment va terminar en 2001, i es va llançar una nova versió impresa.

Britànica en els països lusófonos i de llengua castellana

La Barsa, fundada en Brasil en 1949, hui pertany al grup espanyol Planeta. Encara que el seu contingut siga oriunt de la matriu original, la marca va acabar adquirint una identitat pròpia, al punt de tornar-se la més important enciclopèdia lusófona. Va ser editada en el país sobre els auspicis de la Encyclopaedia Britannica de Brasil Publicaçõés Ltda. En la década de 1970, baix la direcció del Immortal de la ABL, Antonio Houaiss, va llançar la Enciclopèdia Mirador Internacional

Productes Barsa

Alguns productes varen tindre curta existència per l'evolució tecnològica, com va ser el cas de la Videopedia. Dins dels principals productes de Barsa estan:

• Enciclopèdia Barsa Universal; composta de 18 volums, dèu CD-ROM, un DVD i Barsa Saber.
• Enciclopèdia Temàtica Barsa; composta de nou volums i dos CD.
• Barsa Hoobs; dedicat al públic infantil, en 12 volums i 12 DVD.

La Barsa Universal

Composta de tres mijos distints, l'enciclopèdia posseïx actualisacions semanals per Internet, a través de la seua sitie. Posseïx un “Consell Acadèmic” del com formen part catorze universitats.

Posseïx més de 122 000 entradas, de les quals 500 són desenrollades per a concentrar les informacions temàtiques, ilustrada en més de 10 000 fotografias, 900 dibuixs, 500 mapas i 300 taules.

Atres productes

• Enciclopèdia Temàtica Barsa (9 volums, 2 CD); dirigida a estudiants de nivell bàsic i mig.
• Valors per a la Vida (12 volums); obra que busca transmetre informacions i valors ètics.
• Linguaphone; curs d'idiomas.
• Conjunt Multimèdia Barsa de l'Idioma Portugués; dividida en quatre volums impresos, contingut 51.731 entrades, ademés d'entrades de sinònims i antònims.

Barsa Society

La Barsa Society posseïx diversos llançaments en varis mijos. Són productes com a llibres de Dret, Enciclopèdia Multimèdia del Cos humà (en 6 CD-ROM), traductors etc.

Atres països

La Barsa està present en varis països d'idioma espanyol, com Argentina, Chile, Espanya, Mèxic i Veneçola i també en Portugal.

Vore també

• Enciclopèdia
• Llista d'enciclopèdies en anglés
• Wikipedia

Bibliografia

• Einbinder, Harvey (1964). The Myth of the Britannica, Nova York: Grove Press. ISBN 978-0384140509.
• Jacobs, Arnold Stephen, Jr. (2004). The Know-It-All: One Man's Humble Quest to Become the Smartest Person in the World, Nova York: Simon & Schuster. ISBN 978-0743250627.
• Kister, Kenneth F. (1994). Kister's Best Encyclopedias: A Comparative Guide to General and Specialized Encyclopedias, 2.ª edició, Phoenix, AZ: Oryx Press. ISBN 978-0897747448.
• Kogan, Herman (1958). The Great EB: The Story of the Encyclopædia Britannica, Chicago: University of Chicago Press.
• Llig, Timothy. Techdirt Interviews Britannica President Jorge Cauz, Techdirt. com, 2 de juny de 2008

Artículs històrics

• "Encyclopaedia Britannica". En la Encyclopaedia Britannica Online.
• Britannica. Història de la Britannica, del sitie web francés de Britannica.
• Scotland and the ultimate reference book, història de la Britannica en la secció d'Herència i Cultura de The Scotsman's.
• Vintage Britannica or "Evolving Knowledge". Extractes de varis temes trets de vàries edicions de la Britannica.

Versions prèvies (en domini públic en els Estats Units)

• Prefacio de la Primera Edició de la Britannica, per William Smellie.
• "History" de la Tercera edició.
• i ilustracions de les edicions novena i dècima de la Britannica.
• escanejada de la famosa 11.ª edició.
• Versió sol text de la 11.ª edició (parcial).
• Ensaig de James Mill sobre "Govern", del suplement de la 5.ª edició (1820).

Events recents

• Britannica en desacort en un estudi que la compara en Wikipedia.
• To wire or not to wire? Encyclopædia Britannica vs. Microsoft Encarta, una comparació de les dos enciclopèdies per Panagiota Alevizou, publicada en la revista Educational Technology & Society.
• Encyclopaedia Britannica To Follow Modified Wikipedia Model | Epicenter de Wired. com

Història empresarial

• "Dusting off the Britannica". Artícul del BusinessWeek (1997).
• "Death of a salesforce". Artícul de Salon. com (1996).
• "The Work of the Encyclopedia in the Age of Electronic Reproduction"
• Archivat el 4 de decembre de 2008 archivat en Wayback Machine.. Artícul de l'Alex Soojung-Kim Pang en la revista First Monday.
• The Crisis at Encyclopædia Britannica de Kellogg School of Management.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Enciclopèdia Britànica.
• Edició de 1911 en Wikisource; text incomplet (anglés)
• (anglés)
  • Busca de llibres de Google (versió completa): Distints volums de la Enciclopèdia Britànica, editats en el XIX: Volum II (1801); Volum IV (1810); Volum IV (1824) (anglés)

  Referències