Anar al contingut

Humphry Davy

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Humphry Davy

Sir Humphry Davy, 1er baronet, conegut com Humphry Davy (Penzance, Cornualles,[1] 17 de decembre de 1778-Ginebra, 29 de maig de 1829) va ser un químic britànic, considerat el fundador de l'electroquímica, junt en Alessandro Volta i Michael Faraday. En 1799 va experimentar en òxit nitroso i va quedar sorprés de cóm ho feya riure, per lo que ho va malnomenar "gas hilarante" i va escriure sobre les seues possibles propietats anestésicas per a aliviar el dolor durant la cirugia.[2]

Primers anys: 1778-1798

Educació, aprenentage i poesia

  • Davy va nàixer en Penzance, Cornualles, en el Regne de Gran Bretanya el 17 de decembre de 1778, sent el major dels cinc fills de Robert Davy, escultor de fusta, i la seua esposa Grace Millett.[1] Segons el seu germà i també químic John Davy, la seua ciutat natal es caracterisava per "una credulidad casi illimitada sobre lo sobrenatural i monstruoso .... Entre les classes mija i alta, hi havia poc gust per la lliteratura, i encara menys per la ciència ... Caça, tir, lluita, baralles de galls, per lo general terminen en l'embriaguea, eren lo que més els agradava."[7]
Portada de l'edició en italià del segon volum de l'obra d'H. Davy "Elements of chemical philosophy", publicada per primera volta en 1812

Als sis anys, Davy va ser enviat a l'escola de gramàtica de Penzance. Tres anys més vesprada, la seua família es va traslladar a Varfell, prop de Ludgvan, i posteriorment, durant el curs escolar, Davy es va estajar en casa de John Tonkin, el seu padrí i més tarde el seu tutor. [1] Quan Davy va deixar l'escola de gramàtica en 1793, Tonkin li va pagar els estudis en la Truro Grammar School per a que terminara la seua educació baix la tutela del reverent Dr. Cardew, qui, en una carta a Davies Gilbert, va dir secamente: "No vaig poder discernir les facultats per les que més vesprada va ser tan distinguit". Davy entretenia als seus amics del colege escrivint poesia, educació, aprenentage i poesia i contant històries de Les mil i una nits. Reflexionant sobre els seus dies d'escola en una carta a la seua mare, Davy va escriure: "Deprendre naturalment és un verdader plaure; qué desafortunat és llavors que en la majoria de les escoles es convertixca en un dolor."[8] "Considere una sòrt", va continuar, "que de chiquet em deixaren molt al meu aire, i que no em posaren cap pla d'estudi en particular... Lo que soc lo he fet yo mateixa". Lo que soc m'ho he fet a mi mateixa."[9] El seu germà va dir que Davy posseïa un "vigor natiu" i "la qualitat genuïna del geni, o d'eixe poder de l'intelecte que exalta al seu posseïdor per damunt de la multitut."[7]

Despuix de la mort del pare de Davy en 1794, Tonkin ho va posar com a aprenent de John Bingham Borlase, un cirugià en consulta en Penzance. Mentres es convertia en químic en el dispensari del boticario, va escomençar a realisar els seus primers experiments en casa, per a disgust dels seus amics i familiars. La seua germana major, per eixemple, es queixava de que les seues substàncies corroents destrossaven els seus vestits, i a lo manco un amic va pensar que era provable que el "incorregible" Davy acabara "volant-nos a tots pels aires". En 1797 en dèneu anys d'edat, despuix de deprendre francés en un sacerdot refugiat, Davy va llegir el Traité élémentaire de chimie de Lavoisier. Esta exposició va influir en gran part de la seua obra futura, que pot considerar-se una reacció contra el treball de Lavoisier i el domini dels químics francesos. En 1800, Benjamin Thompson, comte de Rumford, va fundar la Royal Institution en la qual treballaria Davy com a conferenciant des dels vintitrés anys i on va alcançar tot el seu reconeiximent. Com a poeta, Davy va escriure més de cent xixanta poemes manuscrits, la majoria dels quals es troben en els seus quaderns personals. La majoria dels seus poemes escrits no varen ser publicats, i va preferir compartir alguns d'ells en els seus amics. Huit dels seus poemes coneguts varen ser publicats. Els seus poemes reflectixen la seua visió tant de la seua carrera com de certs aspectes de la vida humana. Va escriure sobre el quefer humà i aspectes de la vida com la mort, la metafísica, la geologia, la teologia natural i la química.

John Ayrton Paris va comentar que els poemes escrits pel jove Davy "duen el sagell d'un geni elevat". El primer poema conservat de Davy, titulat "Els fills del geni", està datat en 1795 i marcat per la inmadurez habitual de la joventut. Atres poemes escrits en els anys següents, especialment "En la baïa del mont" i "El mont de Sant Miguel", són versos descriptius. Tres dels quadros de Davy d'al voltant de 1796 han segut donados al museu Penlee House de Penzance. Un és de la vista des de dalt de Gulval mostrant l'iglésia, Mount's Bay i the Mount, mentres que els atres dos representen Loch Lomond en Escòcia..[10][11]

Als 17 anys, va discutir la qüestió de la materialidad de la calor en el seu amic i mentor cuáquero Robert Dunkin. Dunkin va comentar: "Et diré una cosa, Humphry, eres la persona més discutidora que he conegut en la meua vida". Un dia d'hivern va dur a Davy al riu Larigan per a demostrar-li que fregant dos plaques de gèl es desenrollava suficient energia per moviment per a derretirlas,[12] i que una volta suspés el moviment, els trossos s'unien per regelació. Va ser una forma rudimentària d'experiment anàlec exhibida per Davy en la sala de conferències de la Royal Institution que va suscitar considerable atenció.[9] Com a professor de la Royal Institution, Davy va repetir molts dels ingeniosos experiments que va deprendre de Dunkin. Encara que al principi va escomençar a escriure els seus poemes, encara que de forma desordenada, com a reflex de les seues opinions sobre la seua carrera i sobre la vida en general, la majoria dels seus poemes finals es varen concentrar en l'immortalitat i la mort. Açò va ocórrer en acabant de que la seua salut escomençara a flaquear i la seua carrera a declinar.

Primers anys de carrera: 1798-1802

Es reconeix el dò de Davy per a la química

L'ingenier i membre de la Royal Society Davies Giddy (des de 1817: Davies Gilbert) va conéixer a Davy en Penzance engrunsant-se descuidadamente en la mija porta de la casa del Dr. Borlase, i interessat per la seua charrada li va invitar a la seua casa en Tredrea i li va oferir l'us de la seua biblioteca. Açò li va dur a conéixer al Dr. Edwards, que vivia en Hayle Copper House. Edwards era professor de química en l'escola del St. Bartholomew's Hospital. Va permetre a Davy utilisar el seu laboratori i possiblement va dirigir la seua atenció a les comportes del port d'Hayle, que s'estaven deteriorant ràpidament com a resultat del contacte entre el coure i el ferro baix l'influència del aigua de mar. la corrosió galvànica no es comprenia en aquella época, pero el fenomen va preparar la ment de Davy per a experiments posteriors en revestiment de coure dels barcos. Gregory Watt, fill de James Watt, va visitar Penzance per motius de salut, i mentres s'estajava en casa dels Davy es va fer amic seu i li va donar instruccions de química. Davy va conéixer a la família Wedgwood, que va passar un hivern en Penzance.[9]

En esta época, el mege i escritor científic Thomas Beddoes i el geólogo John Hailstone estaven enfrascados en una controvèrsia geològica sobre els mèrits rivals de les hipòtesis Plutoniano i Neptunista. Varen viajar junts per a examinar la costa de Cornualles acompanyats per Giddy i varen conéixer a Davy. Beddoes, que havia establit en Bristol el centre d'investigació mèdica 'Pneumatic Institution', necessitava un ajudant per a supervisar elaboratori. Gilbert va recomanar a Davy, i en 1798 Gregory Watt va mostrar a Beddoes les Investigacions del jove sobre la calor i la llum, que varen ser publicades posteriorment per ell en el primer volum de West-Country Contributions. Despuix de prolongades negociacions, principalment per part de Giddy, la senyora Davy i Borlase varen consentir en la marcha de Davy, pero Tonkin desijava que permaneixquera en la seua ciutat natal com a cirugià, i va modificar la seua voluntat en comprovar que Davy insistia en acodir al doctor Beddoes.

Institució neumàtica

James Watt en 1792 per Carl Frederik von Breda

El 2 d'octubre de 1798, Davy va ingressar en l'Institució Neumàtica de Bristol. S'havia establit per a investigar els poders mèdics d'aires facticios i gasos (gasos produïts experimental o artificialment), i Davy devia supervisar els diversos experiments. L'acort entre el Dr. Beddoes i Davy va ser generós i li va permetre renunciar a totes les reclamacions sobre la seua propietat paterna en favor de la seua mare. No tenia intenció d'abandonar la professió mèdica i estava decidit a estudiar i graduar-se en Edimburc, pero pronte va escomençar a omplir parts de l'institució en bateries voltaicas. Mentres vivia en Bristol, Davy va conéixer al comte de Durham, que residia en l'institució per la seua salut, i es va fer íntim amic de Gregory Watt, James Watt, Samuel Taylor Coleridge i Robert Southey, tots els quals es varen convertir en consumidors habituals d'òxit nitroso (gas de la rialla). El gas va ser sintetisat per primera volta en 1772 pel filòsof natural i químic Joseph Priestley, que ho va cridar aire nitroso desflogisticado (vejau flogisto). [13] Priestley va descriure el seu descobriment en ellibre Experiments and Observations on Different Kinds of Air (1775), en el que descrivia cóm produir el preparat de "aire nitroso disminuït", calfant limaduras de ferro humides en àcit nítric.

Sir Humphry Davy's Researches chemical and philosophical: chiefly concerning nitrous oxide (1800), pp. 556 i 557 (right), descriu les propietats anestésicas del òxit nitroso per a aliviar el dolor durant la cirugia.

James Watt va construir una cámara portàtil per a facilitar els experiments de Davy en l'inhalació d'òxit nitroso. En un moment donat, el gas es va combinar en vi per a jujar la seua eficàcia com a cura per a la ressaca (el seu quadern de laboratori indicava èxit). El gas era popular entre els amics i coneguts de Davy, i este va senyalar que podria ser útil per a realisar operacions quirúrgiques.[14] Els anestésicos no es varen utilisar regularment en medicina o odontologia fins a décades despuix de la mort de Davy.[15]

  • Davy es va dedicar enèrgicament al treball delaboratori i va formar una llarga amistat romàntica en la senyora Anna Beddoes, la germana de la novelista Maria Edgeworth, qui va actuar com la seua guia en les passejades i atres bells llocs d'interés de la localitat. El crític Maurice Hindle va ser el primer en revelar que Davy i Anna havien escrit poemes l'un per a l'atre.[16] Wahida Amin ha transcrito i analisat varis poemes escrits entre 1803 i 1808 a "Anna" i un al seu chicotet fill. [17] En decembre de 1799, Davy va visitar Londres per primera volta i va ampliar el seu círcul d'amics. Davy apareix en el diari de William Godwin, i la seua primera trobada es va registrar el 4 de decembre de 1799.[18]

En els experiments en gasos, Davy va córrer riscs considerables. La seua respiració d'òxit nítric, que va poder haver-se combinat en l'aire en la boca per a formar àcit nítric (HNO3),[19] va ferir greument al membrana mucosa, i en l'intent de Davy d'inhalar quatre quartos de gas "hidrocarbonato" pur en un experiment en monòxit de carbono "va semblar afonar-se en l'aniquilació". En ser tret a l'aire lliure, Davy va articular débilmente: "No crec que vaja a morir",[19] pero varen transcórrer algunes hores ans que cessaren els síntomes dolorosos.[9] Davy va poder prendre's el pols mentres eixia tambalejant-se delaboratori cap al jardí, i ho va descriure en les seues notes com "com un fil i clapint en excessiva rapidea". Eixe any es va publicar el primer volum de les West-Country Collections. La mitat consistia en els ensajos de Davy Sobre la calor, la llum i les combinacions de llum, Sobre el fos-oxigen i les seues combinacions, i sobre la Teoria de la respiració. El 22 de febrer de 1799 Davy, va escriure a Davies Gilbert: "Ara estic tan convençut de l'inexistència de la calòrica com de l'existència de la llum". En una atra carta a Gilbert, el 10 d'abril, Davy li informa: "Ahir vaig fer un descobriment que demostra lo necessari que és repetir els experiments. The gaseous oxide of assote (the laughing gas) is perfectly respirable when pure. Mai és nociu sino quan conté gas nitroso. He trobat un modo de fer-ho pur". Va dir que va respirar setze litros durant casi sèt minuts i que "em va intoxicar per complet".

  • Davy es va fer cada volta més conegut en 1799 pels seus experiments en l'acció fisiològica d'alguns gasos, inclós el gas de la rialla (òxit nitroso). Ademés d'ell mateixa, entre els seus entusiasta subjectes experimentals es trobaven els seus amics poetes Robert Southey i Samuel Taylor Coleridge. [19][20]

Durant 1799, Beddoes i Davy varen publicar Contribucions al coneiximent físic i mege, principalment de l'oest d'Anglaterra i Ensajos sobre la calor, la llum i les combinacions de llum, en una nova teoria de la respiració. Sobre la generació del gas oxigen i les causes dels colors dels sers orgànics. El seu treball experimental va ser pobre, i les publicacions varen ser durament criticades.[21] En anys posteriors Davy es va arrepenedir d'haver publicat estes hipòtesis inmaduras, que posteriorment va designar com "els somis d'un geni mal amprat que la llum de l'experiment i l'observació mai han dut a la veritat."[9]

Estes crítiques, no obstant, varen dur a Davy a refinar i millorar les seues tècniques experimentals,[21] dedicant el seu temps posterior en l'institució cada volta més a l'experimentació. En 1800, Davy va informar a Gilbert de que havia estat "repetint els experiments galvànics en èxit" en els intervals dels experiments sobre els gasos, que "li varen ocupar casi incesantemente de giner a abril." En 1800, Davy va publicar les seues Investigacions, químiques i filosòfiques, principalment sobre l'òxit nitroso i la seua respiració, i va rebre una resposta més positiva.[21]

William Wordsworth i Samuel Taylor Coleridge es varen traslladar a Lake District en 1800, i varen demanar a Davy que tractara en els editors de Bristol de les Balades líriques, Biggs & Cottle. Coleridge va demanar a Davy que corregira la segona edició, la primera que contindria el "Prefacio a les Balades líriques" de Wordsworth, en una carta datada el 16 de juliol de 1800: "¿Seria tan amable de tirar una ullada als fulls de les Balades líriques?"[22] Wordsworth va escriure posteriorment a Davy el 29 de juliol de 1800, enviant-li el primer full manuscrit de poemes i demanant-li específicament que corregira: "qualsevol cosa que trobes mal en la puntuació, un assunt en el que m'avergonyix dir que no soc un adepte".[23] Wordsworth estava malt en l'autumne de 1800 i va tardar en enviar poemes per a la segona edició; el volum va aparéixer el 26 de giner de 1801 encara que estava datat en 1800.[24] Encara que és impossible saber si Davy va tindre la culpa, esta edició de les Balades líriques contenia molts errors, entre ells que el poema "Michael" va quedar incomplet. [25] En un quadern personal marcat en la portada "Clifton 1800 From August to Novr", Davy va escriure la seua pròpia Lyrical Ballad: "Mentres caminava pel carrer".[26] Wordsworth apareix en el poema de Davy com el registrador de les vides ordinàries en la llínea: "Pel poeta Wordsworths Rymes" [sic].

Institució Real

En 1799, el comte Rumford havia propost l'establiment en Londres d'una "Institució per a la Difusió del Coneiximent", és dir, la Royal Institution. La casa d'Albemarle Street va ser comprada en abril de 1799.[27] Rumford es va convertir en secretari de l'institució, i el Dr Thomas Garnett va ser el primer conferenciant.

1802 caricatura satírica de James Gillray que mostra una conferència de la Royal Institution sobre neumàtica, en Davy sostenint la mancha i el Comte Rumford mirant en l'extrem dret. El doctor Thomas Garnett és el conferenciant, sostenint el nas de la víctima.

En febrer de 1801 Davy va ser entrevistat pel comité de la Royal Institution, compost per Joseph Banks, Benjamin Thompson (que havia segut nomenat comte Rumford) i Henry Cavendish. Davy va escriure a Davies Gilbert el 8 de març de 1801 sobre les ofertes fetes per Banks i Thompson, un possible trasllat a Londres i la promesa de finançació per al seu treball en galvanisme. També va mencionar que tal volta no seguiria colaborant en Beddoes en els gasos terapèutics. Al sendemà Davy va deixar Bristol per a ocupar el seu nou lloc en la Royal Institution,[15] havent-se resolt 'que Humphry Davy siga contractat al servici de la Royal Institution en calitat de professor assistent de química, director delaboratori químic i editor assistent de les revistes de l'institució, i que se li permeta ocupar una habitació en la casa, i que se li proporcione carbó i vés-les, i que se li pague un salari de 100l. a l'any.'[9]

El 25 d'abril de 1801, Davy va pronunciar la seua primera conferència sobre el tema relativament nou d'el "galvanisme". Ell i el seu amic Coleridge havien mantingut moltes conversacions sobre la naturalea del coneiximent i el progrés humans, i les conferències de Davy varen oferir al seu públic una visió de la civilisació humana impulsada pels descobriments científics. "La ciència li ha conferit poders que casi poden calificar-se de creatius, que li han permés modificar i canviar els sers que li rodegen i, per mig dels seus experiments, interrogar a la naturalea en poder, no simplement com un erudit, passiu i que només busca comprendre les seues operacions, sino més be com un mestre, actiu en els seus propis instruments."[15] La primera conferència va collir crítiques molt favorables, i per a la conferència de juny Davy va escriure a John King que la seua última conferència havia contat en l'assistència de casi 500 persones. "Va haver respiració, òxit nitroso i aplaudiments sense llímits. Amén!"[15]

  • Davy es regocijaba en el seu estatus públic. Les conferències de Davy incloïen espectaculars i a voltes perilloses demostracions químiques junt en informació científica, i eren presentades en considerable espectacularitat pel jove i aposte home.[28]
  • Davy també va incloure comentaris poètics i religiosos en les seues conferències, emfatisant que el disseny de Deu era revelat per les investigacions químiques. El comentari religiós era en part un intent d'atraure a les dònes de la seua audiència. Davy, com a molts dels seus contemporàneus ilustrats, recolzava l'educació femenina i la participació de les dònes en activitats científiques, i inclús va propondre que s'admetera a dònes en els actes nocturns de la Royal Society.
  • Davy tenia moltes seguidores en Londres. En una caricatura satírica de Gillray, casi la mitat dels assistents són dònes. El seu respal a les dònes va fer que Davy fora objecte de considerables habladurías i insinuacions, i que se li criticara per la seua falta d'hombría.[29] Era tal'expectació que despertaven les seues conferències, que provocaven problemes de tràfic en el carrer. Lo atractiu de les seues actuacions públiques es reflectix en el comentari d'una dama d'alt breçol: "Eixos ulls estan fets per a un poc més que per a escudriñar cresols". Només una cosa estropejava la seua felicitat: les celosies contra Michael Faraday, que va anar el seu major descobriment, segons les seues pròpies paraules, i el seu successor en l'Institució Real.
Res és tan perillós per al progrés de la ment humana que supondre que les nostres idees científiques són finals, que no existixen misteris en la naturalea, que els nostres triumfos són complets, i que no existixen nous móns per conquistar.
Humphry Davy defenent els «inútils» experiments del seu protegit Michael Faraday.

Llum incandescent i llum d'arc

Artícul principal → Llàntia d'arc.


En 1802, Humphry Davy tenia en la Royal Institution la que llavors era la pila elèctrica més potent del món. En ella, Davy va crear la primera llum incandescent fent passar corrent elèctrica a través d'una fina tira de platí, elegida perque el metal tenia un punt de fusió extremadament alt. No era lo suficientment lluent ni duradora com per a ser d'utilitat pràctica, pero demostrava el principi. En 1806 va demostrar a la Royal Society de Londres una forma molt més potent d'allumenament elèctric. Es tractava d'una forma primerenca de llum d'arc que produïa el seu allumenament a partir d'un arc elèctric creat entre dos barres de carbó.

Professor titular de la Royal Institution

Quan va terminar la série de conferències de Davy sobre Galvanisme, va passar a una nova série sobre química agrícola, i la seua popularitat va seguir en aument. En juny de 1802, despuix de poc més d'un any en l'Institució i a l'edat de 23 anys, Davy va ser nomenat professor titular de la Royal Institution de Gran Bretanya. Garnett va dimitir discretament, alegant motius de salut.[15]

Royal Society

En novembre de 1804 Davy es va convertir en membre de la Royal Society, que més vesprada presidiria. Va ser un dels membres fundadors de la Societat Geològica en 1807[30] i va ser elegit membre estranger de la Real Acadèmia Sueca de les Ciències en 1810 i membre honorari estranger de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències en 1822.[31]

Principals guanys

En 1798 va ingressar en la Medical Pneumatic Institution investigant sobre les aplicacions terapèutiques de gasos com l'òxit nitroso (el gas de la rialla). En 1803 va ser nomenat membre de la Royal Society, institució que aplegaria a presidir en 1820. En 1807 descobrix i bateja el potassi, del neerlandés potasch, cendra de pote. Eixe mateix any aïlla el sodi per mig de la electrólisis de la moixa càustica. Va propondre també el nom aluminum, que més vesprada va rectificar a alumini, per a eixe metal encara no descobert. En 1808 obté bor en una purea del 50% aproximadament, encara que no reconeix la substància com un nou element. També va obtindre magnesi pur, per electrólisis d'una mescla de magnesia i òxit de mercuri (II), i va obtindre calcio per mig d'electrólisis d'una amalgama de mercuri i calç. Davy va mesclar calç humida en òxit de mercuri que va colocar sobre una làmina de platí, l'ànodo, i va sumergir una part de mercuri en l'interior de la pasta que fera de càtodo; per electrólisis va obtindre una amalgama que destilada va deixar un residu sòlit molt oxidable, encara que ni tan sols el mateix Davy estava molt segur d'haver obtingut calcio pur. També és el primer en aïllar l'estronci per mig d'electrólisis de la estronciana. En 1810 demostra que el clor és un element químic i li dona eixe nom pel seu color groc verdoso. Junt a W. T. Brande conseguix aïllar al liti de les seues sals per mig d'electrólisis de l'òxit de liti (1818). En 1805 va obtindre la medalla Copley. Va ser cap i mentor de Michael Faraday, de qui va aplegar a dir que va ser el seu més gran descobriment. Va crear una llàntia de seguritat que va dur el seu nom per a les mines i va ser pioner en el control de la corrosió per mig de la protecció catódica.

Eponimia

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 David Knight (2004) "Davy, Sir Humphry, baronet (1778–1829)" in Oxford Dictionary of National Biography, Oxford University Press
  2. ↑ Oxford Textbook of Anaesthesia, Oxford University Press, p. 529.
  3. ↑ Biografia d'Humpry Davy [1] archivat en Wayback Machine. Inglés. Chemical heritage. org. [15-5-2008]
  4. ↑ «APS Member History».
  5. ↑ «On Some Chemical Agencies of Electricity».
  6. ↑ Berzelius, J. J.. Traité de chimie, trans., of experimental science edició (vol. 1) (en fr), p. 169.
  7. ↑ 7,0 7,1 Davy, John (1836). Memòries de la vida de Sir Humphry Davy (vol. 1), London: Longman, Rees, Orme, Brown, Green, & Longman. ISBN 9780608378510.
  8. ↑ Knight, David (1992). Humphry Davy: Science and Power, Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 978-0-631-16816-4.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 9,5 Plantilla:Cite DNB
  10. ↑ Anon. Els quadros de Davy donados al museu.
  11. ↑ El quadro de Davy de Mounts Bay es va incloure en l'exposició de Penlee House "Penzance 400: A Celebration of the History of Penzance", del 29 de març al 7 de juny de 2014
  12. ↑ El riu Larigan, o Laregan, és una riera de Penzance.
  13. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Pioners de l'òxit nitroso
  14. ↑ En les seues Investigacions, químiques i filosòfiques de 1800 (p. 556), Davy va comentar: "Com l'òxit nitroso en la seua àmplia operació sembla capaç de destruir el dolor, provablement pot ser utilisat en ventaja durant les operacions quirúrgiques en les que no es produïx una gran efusión de sanc. "
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 15,3 15,4 Holmes, Richard (2008). The Age of Wonder, Pantheon Books. ISBN 978-0-375-42222-5.
  16. ↑ «Naturalea, poder i la llum dels sols: la poesia d'Humphry Davy».
  17. ↑ «La poesia i la ciència d'Humphry Davy».
  18. ↑ «William Godwin's Diary».
  19. ↑ 19,0 19,1 19,2 “'O, Excelent Bossa d'Aire'p: Humphry Davy i l'òxit nitroso” . The Public Domain Review 4 (16). Open Knowledge Foundation.
  20. ↑ Plantilla:Cite journalast1=Roberts
  21. ↑ 21,0 21,1 21,2 Plantilla:Cite journalast1=Kenyon
  22. ↑ The Collected Letters of Samuel Taylor Coleridge, Clarendon Press, pp. vol 1, 606.
  23. ↑ Wordsworth William (1967). I. de Selincourt (ed.). The Letters of William and Dorothy Wordsworth, Clarendon Press, pp. vol. 1, 289.
  24. ↑ Plantilla:Cite journalast1=Sharrock
  25. ↑ Lyrical Ballads, Biggs & Cottle, p. 210.
  26. ↑ Royal Institution HD 20c, pp. 44, 46, 52.
  27. ↑ Holmes , 2008, pp. 285.
  28. ↑ Plantilla:Cite journalast1=Knight
  29. ↑ El yo experimental: Humphry Davy i la formació d'un home de ciència, Chicago: The University of Chicago Press, pp. 70-85. ISBN 9780226351360.
  30. ↑ Història de la Societat Geològica, Geolsoc. org. uk
  31. ↑ American Academy of Arts and Sciences (ed.): «Llibre de Membres, 1780-2010: Capítul D».

Enllaços externs

Commons

Humphry Davy en Viquidites.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Humphry_Davy&oldid=1431470»