Anar al contingut

Periclasa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Periclase - Ronneburg, Thuringia1.jpg
Periclasa
Per a la prefectura grega vore Magnesia (prefectura).

La periclasa[1][2] és la forma mineral del òxit de magnesi (MgO). Va ser descoberta per primera volta en 1840 per Arcangelo Scacchi en el mont Somma, prop del Vesubio (Itàlia). El seu nom procedix del grec περικλάω («trencament entorn»), en alusió a la seua perfecta escissió cúbica.[2] Antigament es denominava magnesia.

Propietats

[editar | editar còdic]

La periclasa pot ser incolora, tindre color groc parduzco, vert, blanc grisáceo o groc. Entre transparent i translúcida, presenta lluentor vítreo. En la escala de Mohs té durea 5,5 (alguna cosa inferior a la de la ortoclasa) i una densitat mija de 3,78 g/cm³.[3][2]

Cristaliza en el sistema cúbic, classe hexaoctaédrica. Provablement és dimorfo en una espècie mineral de MgO ortorrómbica trobada en inclusions en diamants de Brasil. És, ademés, membre del grup mineralógico que du el seu nom (grup de la periclasa) que també inclou a la wüstita (en a on el Fe2+ substituïx al Mg) i a la bunsenita (en a on el Ni substituïx al Mg). Per una atra part, existixen dos varietats de la periclasa: la ferropericlasa o magnesiowüstita (periclasa rica en ferro), i la lavernita (periclasa artificial).[2]

Morfologia i formació

[editar | editar còdic]
Archiu:Periclase-701217.jpg
Periclasa procedent de la pedrera de Sant Vito en Ercolano (Campània, Itàlia).

La periclasa generalment es presenta en hàbit granular, en cristals anhédricos (carixen de cares ben formades) en una matriu.[3] Quan forma cristals ben definits, estos són menuts i en forma octáedrica o, menys freqüentment, gaveta-octaèdrica o dodecaédrica. [4]

La periclasa es forma normalment en marbre com a producte del metamorfisme de roques sedimentarias dolomíticas. Es forma per alteració de la brucita baixe certes condicions ambientals prop de la superfície del terreny.


Referències

[editar | editar còdic]