Hàbit cristalí
El hàbit cristalí descriu l'aspecte macroscòpic que presenten els mineralés. L'hàbit es troba condicionat per factors externs al mineral, com per eixemple, les condicions ambientals i estructurals que hi havia mentres es va formar. l'estructura cristalina també influïx sobre l'hàbit, encara que moltes voltes l'aspecte d'un mineral pot despistar sobre la seua estructura cristalina. Minerals en la mateixa estructura cristalina no tenen per qué presentar el mateix hàbit, i inclús un mateix mineral pot aparéixer baix vàries formes diferents. Alguns hàbits d'un mineral són específics d'una localitat.
En una primera classificació, l'aspecte dels minerals es pot dividir en cristals aïllats, associacions o agregats de cristals, i masses. Dins d'estos grups, s'utilisen diversos térmens que descriuen la forma del mineral. Com els minerals poden prendre casi qualsevol forma imaginable, no existixen llistes sistemàtiques ni definicions estrictes per als distints hàbits. Ací s'exponen els més habituals.
Cristals aïllats
[editar | editar còdic]-
Acicular: cristals prims en forma d'agulles, com en la natrolita.
-
Prismàtic o columnar: en forma de prisma, com en la turmalina.
-
Coraloide: en forma de coral, com en l'aragonito.
-
Filiforme: fins bri, similars a cabells, com en l'auricalcita.
Per a descriure l'hàbit dels cristals també s'usen térmens que fan referència a la seua forma geomètrica: gaveta, octaedre.
Agregats de cristals
[editar | editar còdic]-
Arborescente: similar a un arbre, com en l'argent nativa.
-
Dendrítico: en forma de fulls de plantes, com en la pirolusita.
-
Reticulado: cristals laminares allargats fins formant una ret, com en la cerusita.
-
Fibroso: mostra chicotetes fibres paraleles que es poden separar, com en l'algeps.
-
Foliado: format per chicotetes làmines que es poden separar, com la mica.
-
Geoda: cristals recobrint l'interior d'una roca, com en l'àgata.
-
Drusa: cristals recobrint la superfície d'una roca, com en l'amatista.
-
Radial: cristals disposts en círcul des d'un mateix punt central, com en la pirolusita.
Masses
[editar | editar còdic]-
Massiu o compacte: sense forma determinada, com la serpentina.
-
Globular: individus esfèrics, com la calcita.
-
Botroidal: formes esfèriques agrupades formant arracades, com en l'apatito.
-
Reniforme: formes semblants a renyons, més allargades que en l'hàbit botroidal, com en la hematita.
-
Mamilar: formes esfèriques amples i planes semblants a mames, com en la smithsonita.
-
Bandeado: bandes de diferent textura i color, com en l'àgata..
-
Granular: menuts grans de mineral.
-
Amigdaloide: nòduls de mineral en forma d'armela.
-
Concreccionado o nodular: masses esfèriques irregulars.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Hábito cristalino» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.