Anar al contingut

Campània

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Campània
Per a atres usos d'este terme vore Campània (desambiguació).

Campània[2] és una regió administrativa d'Itàlia situada en el cridat Mezzogiorno. La major part d'ella es troba en la porció suroest de la península italiana (en la mar Tirreno a l'oest), pero també inclou les illes Flégreas i l'illa de Capri. La capital de la regió de Campània és Nàpols.[3]

En 2024 contava en 5578233 habitants,[4] lo que la convertix en la tercera regió més poblada d'Itàlia, i, en un àrea de 13 590 km2, en la regió més densament poblada del país. Basat en el seu PIB, Campània també és la regió més econòmicament productiva del Sur d'Itàlia i la sèptima més productiva en tot el país, i l'àrea urbana de Nàpols és l'octava més poblada en l'Unió Europea.[5]

La regió alberga 10 dels 61 llocs declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO en Itàlia, incloent llocs com Pompeya i Herculano, el Palau Real de Caserta, la Costa Amalfitana, l'iglésia de Santa Sofia dels longobardos en Benevent, el centre històric de Nàpols i el parc nacional del Cilento, entre uns atres. Ademés, el Mont Vesubio forma part de la Ret Mundial de Reserves de la Biosfera (UNESCO).[6] La regió també juga un paper clau en la diplomàcia internacional, ya que Nàpols és sèu del Mane de la Força Conjunta Aliada de la OTAN[7] i de l'Assamblea Parlamentària del Mediterràneu.


L'interior de Campània va estar habitat des de l'Antiguetat per pobles itálicos oscos, samnitas i etruscs, mentres que, entre els sigles VIII i VII, les seues àrees costeres varen ser colonisades pels antics grecs (Magna Grècia). En eixe temps, Capua era la ciutat principal de Campània, seguida per Nàpols.[8]

Campània és rica en cultura, especialment sobre menjar, música, arquitectura i llocs arqueològics com Oplontis, Paestum, Aeclanum, Stabiae i Velia, ademés de les ya mencionades Pompeya i Herculano. El nom "Campània" prové del llatí: els romans coneixien la regió com Campània felix («camp fèrtil» o «camp feliç»). La rica bellea natural de Campània la fa important per a l'indústria turística: la ciutat de Nàpols, la Costa Amalfitana, el Mont Vesubio, la península sorrentina, els Campos Flegreos i les illes de Capri, Isquia i Procida, representen importants destins turístics des de sigles;[9] mentres que, en els últims anys, TasteAtlas va classificar Campània com la regió en el millor menjar del món.[10]

Etimologia

[editar | editar còdic]

El topònim Campània deriva del terme llatí campus, que vol dir campiña, i per conmixtión llingüística del terme osco Kampanom, en el qual s'indicava la zona de les afores de la ciutat de Capua. Aixina i tot, deu senyalar-se que els estudis al respecte no han aplegat a conclusions unívoques, perque no està clar si la paraula Campània és una derivació de l'adjectiu modificativo de Capua (Capua, Capuania, Campània), o es troba en lloc d'això coincidència en el significat de "campagna", com faria supondre l'expressió "Campània felix". En este segon sentit, se subralla que el sustantiu llatí "campus" té el significat de "planura, camp obert", que indicaria, junt en el clima favorable ya notat, la particular fertilitat i amenidad de la regió.

Símbols

[editar | editar còdic]

L'escut de Campània s'inspira en el més antic emblema de la República amalfitana.[11][12] La Regió Campània va adaptar este símbol, convertint-ho en un escut samnita en una banda roja diagonal d'esquerra a dreta en un camp d'argent; i va ser aprovat oficialment en la Llei Regional 1/1971, de 21 de juliol.[11]


El confalón de la Regió és de color blau mar i en el seu centre figura dit escut; mentres que en la part inferior estan les paraules REGIONE CAMPANIA d'or. El confalón es completa en una cinta tricolor en els colors de la bandera nacional, nugada per baix del top de l'asta.[11]

La bandera de la regió és blava mar, en l'escut regional en el centre de la mateixa.[13]

Geografia física

[editar | editar còdic]
Subdivisió topogràfica de la Campània.
La Gallinola, el pic més alt en Campània.

La regió de Campània té una superfície de 13 590 km², en dos zones diferenciades: l'interior montanyós i la costa.

L'interior comprén els Apenins campanos i està fragmentat en massiços separats que no alcancen els 2000 m s. n. m.. El pic més alt de la regió és La Gallinola (1923 m), en el massiç del Matese.[14][15]Prop de la costa hi ha massiços volcànics: el Mont Vesubio (1277 m) i els Campos Flégreos. Atres zones volcàiques són Roccamonfina i el mont Epomeo.

Erro al crear miniatura:
Secció de la costa Amalfitana.

La costa s'estén a lo llarc de 500 km sobre la mar Tirreno. És zona fèrtil en a on es concentren els cultius. Campània és famosa per les seues golfs: el de Gaeta, el de Pozzuoli, el de Nàpols, el de Salerno i el de Policastro. També són conegudes les seues tres illes principals: Capri, Isquia i Prócida. La Costa Amalfitana (italià: Costiera Amalfitana) és una porció de costa enclavada en la Península sorrentina: de gran interés turístic i cultural, tots els municipis que l'integren integren varen ser declarats Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco en 1997. Pren el seu nom del seu municipi més important, Amalfi, bell destí turístic; sent destacables en la mateixa també els municipis de Positano, Atrani, Ravello i Vietri sul Mare.

El clima és típicament mediterràneu a lo llarc de tota la costa, mentres que en les zones interiors és més continental, en baixes temperatures en hivern en les zones mes elevades. El 51 % de la superfície total és colinar, el 34 % montanyós i el 15 % restant està format per terres baixes (planures). La regió presenta també un risc sísmic considerable.[16]

Història

[editar | editar còdic]

A lo llarc de gran part de la seua història, Campània ha estat en el centre d'alguns dels més significatius acontenyiments de la civilisació occidental.

Antiguetat

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Temple de Hera, Paestum, construït en el 550 a. C.


Els habitants originals de la Campània varen ser tres grups d'itálicos, dos d'ells parlants del idioma osco: els oscos i els auruncos, i el tercer hablente un idioma de matriu llatí-falisca: els ausonios.[17] Posteriorment, l'àrea costera va ser colonisada pels antics grecs i estava dins de la cridada Magna Græcia. Durant el VIII, gents d'Eubea varen començar a establir colónies en la regió que aproximadament es correspon en lo que hui és la Ciutat metropolitana de Nàpols.[18] Els grecs varen fundar les ciutats de Pithekusae (Isquia), Kymai (Cumas), Neápolis (Nàpols), Posidonia (Paestum), Elea (Novi Velia) i Pixunte (Policastro Bussentino), entre unes atres. Una atra tribu osca, els samnitas, es varen traslladar des de l'Itàlia central fins a Campània, conquistant les ciutats de Capua i Cumas.[19] Les guerres samnitas que varen enfrontar a estos pobles en la República romana varen tindre com a resultat que Roma, a finals de el IV, anexara tot el sur d'Itàlia al territori de la República, establint una confederació en les seues pluebos.[19][20]

En estes terres els romans varen combatre contra Pirro de Epiro en la decisiva batalla de Benevent (275 a. C.) i també contra Aníbal en la batalla de Capua (211 a. C.)[21] Després de la guerra Social i del otorgamiento de la plena ciutadania romana a tots els itálicos, Campània, unida al Lacio en la Regio I Latium et Campània, constituïxc una rica i fèrtil zona agrícola i d'oci de l'Itàlia romana, gojant d'un llarc periodo de tranquilitat i prosperitat baix l'Imperi, parcialment truncat solament per l'erupció del Vesubio de l'any 79 que va enterrar les ciutats de Pompeya, Herculano i Estabia.[22]

Edat Mija

[editar | editar còdic]

En el decliu de l'Imperi romà, el seu últim emperador, Rómulo Augústulo, va estar capturat en el Castel dell'Ovo de Nàpols, en 467, marcant aixina simbòlicament el principi de l'Edat Mija.[23]


Erro al crear miniatura:
El Castel Nuovo, edificat per Carlos d'Anjou.

Després de la disgregació del Regne ostrogodo d'Itàlia i de l'Itàlia bizantina, la regió va estar subdividida en tres ducados ex bizantins: el de Nàpols, el de Sorrento i el d'Amalfi (conegut també com a República amalfitana); i tres principats longobardos: el de Capua, el de Salerno i el de Benevent (també conegut com Ducado de Benevent); fins a principis de el XII, quan la dinastia normanda dels Hauteville va unificar el Mezzogiorno italià baix un mateix Estat: Regne de Sicília, que posteriorment va passar a ser governat per la dinastia suaba dels Hohenstaufen.[24]

En este periodo, el rei Federico II de Hohenstaufen va fundar l'Universitat de Nàpols, la més antiga universitat pública del món, lo que va fer de Nàpols el centre intelectual del regne.[25] El conflicte entre els Hohenstaufen i el Papat va dur a que, en 1266, el papa Inocencio IV coronara al duc angevino, Carlos, com a rei de Sicília:[26] Carlos va traslladar oficialment la capital del regne de Palermo a Nàpols, a on va residir en el Castel Nuovo.[27]

Despuix de les vespres sicilianes, en 1282, el regne es va dividir en dos: la part peninsular, formalment cridada Regnum Siciliae citra Pharum - i coloquialment coneguda com Regnum Neapolitanum o Regno vaig donar Napoli (Regne de Nàpols) - va quedar baix la Casa d'Anjou, mentres que, l'illa de Sicília, oficialment cridada Regnum Siciliae ultra Pharum - i coloquialment coneguda com Regnum Trinacriae o Regno vaig donar Trinacria (Regne de Trinacria o de Sicília insular) - va passar a ser governada abans per la Corona aragonesa, i després per un ram lateral de la Casa d'Aragó.[26]


Posteriorment, en 1442, el rei Alfonso V, en calitat de fill adoptiu de la reina Juana II de Nàpols, va conquistar el tro del regne peninsular, unificant novament Nàpols en Sicília durant un breu periodo, fins a 1458, quan el tro de Nàpols va passar a mans del seu fill Ferrante, donant orige a una branca lateral napolitana de la Casa aragonesa.[28][29]

Edat Moderna

[editar | editar còdic]
La Sala del Tro del Palau Real de Caserta, sèu del poder de la monarquia borbònica.

Nàpols també es va convertir en un important centre del Renaixença, aplegant a la ciutat artistes com Laurana, dona Messina, Sannazaro i Poliziano.[30]

A principis del sigle XVI, despuix d'un breu periodo de govern francés,[31] el Regne de Nàpols, despuix de la batalla del Garellano (1503), va passar a ser governat per la Monarquia Hispànica,[31] que ho va administrar per mig de virreys. Esta época va coincidir en un periodo d'explosió demogràfica i expansió urbanística, que va dur Nàpols a convertir-se en la segona ciutat per tamany d'Europa, superada solament per París.[32] També va constituir un poderós centre cultural en l'época barroca, sent llar d'artistes com Caravaggio, Rosa i Bernini; filòsofs com Telesio, Bruno, Campanella i Vico; i escritors com Tasso, Marí i Basile. Al mateix temps, una revolució liderada pel peixcador local Masaniello, va vore la creació d'una breu república cap a la mitat del sigle XVII.[31]


Per a l'any 1714, els Habsburgo d'Espanya varen deixar de governar el Regne de Nàpols com a resultat de la Guerra de Successió Espanyola, i a partir d'este moment el regne va passar a ser governat pels Habsburgo d'Àustria, en l'emperador Carlos VI que va seguir administrandolo per mig de virreyes.[33] La Guerra de Successió Polaca va tindre com a resultat que Carlos de Borbón conquistara els trons de Nàpols i Sicília convertint-los en regnes independents despuix del tractat de Viena, donant aixina orige a la branca napolitana dels borbones.[34]

Edat Contemporànea

[editar | editar còdic]

A finals de el XVIII, el rei Fernando IV, va tindre que fugir de Nàpols a Palermo, a on ho protegia la sura britànica.[35] Es va produir en Nàpols una lluita entre els defensors dels Borbones i els partidaris de la Primera República francesa. Els lazzaroni (la classe més baixa del poble), dirigits per Fabrizio Ruffo, varen conseguir que els francesos rendiren els castells napolitanos i se'ls va permetre navegar de regrés a Toulon.[35] En això es va restaurar en tro a Fernando IV, pero li va durar poc, ya que sèt anys més tarde Napoleón va conquistar el regne i va instalar en ell al seu germà José.[36] Despuix de la derrota de Napoleón, el Congrés de Viena, en 1815, va vore els regnes de Nàpols i Sicília combinats per a formar el Regne de les Dos Sicilias,[36] en Nàpols com a capital.[37][38]

Inauguració de la llínea Nàpols-Portici, la primera via férrea d'Itàlia (1839).


En 1861, a través del procés conegut com Risorgimento, durant l'unificació d'Itàlia, el Regne de Cerdenya, despuix de l'expedició dels Mil liderada per Giuseppe Garibaldi,[39] va conseguir anexar el Regne de les Dos Sicilias a les demés possessions italianes baix els Saboya i fundant aixina el Regne d'Itàlia.[40]

En el final de la Segona Guerra Mundial, la Campània, com a bona part del sur d'Itàlia, va ser presa pels Aliats, l'1 d'octubre de 1943.

Geografia humana

[editar | editar còdic]

Demografia

[editar | editar còdic]
Image satelital de Campània, en la que s'observa l'asimetria en la distribució dels assentaments humans entre les zones costeres i l'interior de la regió.

La població és de 5 585 214 habitants (29-2-2024), en una densitat de 408,55 hab./km². Més de la mitat de la població residix en la Ciutat metropolitana de Nàpols, a on hi ha una densitat de població de 2531,8 hab./km². Dins de la Ciutat metropolitana, la major densitat es pot trobar a lo llarc de la costa, a on alcança els 12 000 hab./km² en la ciutat de Portici, una de les ciutats més densament poblades del planeta. La regió, que es caracterisava fins fa poc per un agut contrast entre les zones de l'interior i la costa, també en l'aspecte econòmic, en l'última década ha mostrat significatives millores gràcies al desenroll de les províncies de Benevent i Avellino. Al mateix temps, la Ciutat metropolitana de Nàpols, la Província de Caserta i en part la Província de Salerno han desenrollat una varietat d'activitats conectades en servicis de tipo alvançat.[41]

A diferència de lo que ocorre en el centre i en el nort d'Itàlia, en l'última década la regió de Campània no ha atret a una gran cantitat d'immigrants. l'ISTAT calcula que en giner de 2024 vivien en Campània 265 484 estrangers, lo que equival al 4,7 % de la població total de la regió.[42] La raó per a això és que, en temps recents, hi ha hagut més oportunitats d'ocupació en les regions septentrionals que en les del sur d'Itàlia.

La ciutat principal és Nàpols (Napoli), la capital de la regió, la tercera ciutat per població d'Itàlia en 910 424 habitants. Atres municipis campanos que superen els 50 000 habitants són: Salerno (126 402), Giugliano in Campània (124 146), Torre del Greco (80 001), Pozzuoli (76 211), Casoria (73 807), Caserta (72 485), Castellammare vaig donar Stabia (62 367), Afragola (61 586), Acerra (58 444), Marano vaig donar Napoli (57 726), Benevent (56 043), Avellino (52 161), Portici (51 817) i Cava de' Tirreni (50 191).[43]

Divisions administratives

[editar | editar còdic]

Campània està dividida en una ciutat metropolitana i quatre províncies:

Erro al crear miniatura:
Províncies de Campània.
Àrea Superfície (km²) Habitants Densitat (hab./km²)
Ciutat metropolitana de Nàpols 1171 3 128 701 2671
Província de Avellino 2792 428 587 152
Província de Benevent 2071 282 700 135
Província de Caserta 2639 923 931 348
Província de Salerno 4918 1 105 192 225


Política

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Palazzo Santa Lucia en Nàpols, sèu del Govern Regional.

El President del Govern Regional és el cap de Govern. El poder eixecutiu ho eixercix el Govern Regional.

El poder llegislatiu residix en el govern i en el Consell Regional. El Consell Regional de Campània (Consiglio Regionale della Campània) està compost per 50 membres, elegits en 5 circumscripcions electorals corresponents als territoris provincials. El sistema electoral preveu l'elecció d'a lo manco un conseller per circumscripció electoral, garantisant, aixina, la representació territorial. Les llistes enllaçades al candidat al càrrec de President elegit obtenen a lo manco el 60 % dels escans gràcies a un premi de majoria; per a les llistes enllaçades al candidat al càrrec de President que no obté el 10 % dels vots està situada una clàusula de barrera al 3 %. Cada elector pot votar fins a dos candidats de la mateixa llista, sempre que siguen de diferent gènero sexual.[44]

Economia

[editar | editar còdic]

L'indústria agroalimentària és un dels principals pilars de l'indústria de Campània. l'organisació del sector està millorant i du a nivells més alts de calitat i salaris. Campània produïx principalment fruta i hortalices, pero també ha estés la seua producció de flors cultivades en hivernàcul, convertint-se en una de les regions líders del sector en Itàlia. El valor afegit d'este sector representa al voltant del 6,5 % del valor total afegitó de la regió, lo que significa 213,7 millons d'euros.

Erro al crear miniatura:
Olivares en Solopaca.

Campània produïx, ademés, més del 50 % de les anous d'Itàlia i és també líder en la producció de tomates, que aplega a 1,5 millons de tonellades a l'any. Un punt dèbil, no obstant, per a l'agricultura de la regió és el tamany molt reduït de les granges, que equival a 3,53 hectàrees. La ganaderia està difosa (es realisava en 70 278 granges en 2000) i la llet va produir s'usa per a processar productes típics com la mozzarella. Els oliveres s'estenen per 74 604 hectàrees de la terra agrícola i contribuïx en 620,6 millons d'euros al valor afegit de l'agricultura, junt en la producció de fruta.

Vinya de Greco.

La producció de vi s'ha incrementat, junt en la calitat del vi.[45]

Drassanes en Castellammare vaig donar Stabia.

Campània és la regió més industrialisada del Sur d'Itàlia.[46] Les províncies de Nàpols i de Salerno són les zones més riques en este punt de vista.

Les indústries més importants són l'indústria alimentària i l'indústria mecànica; també hi ha siderúrgia, indústria química i textil.

El sector servicis significa el 78 % del PIB.[45]

El llitoral de la regió de Campània constituïx un dels principals pols turístics d'Itàlia. Esta zona atrau anualment a millons de visitants gràcies a destins de rellevància internacional com Nàpols, la Costa Amalfitana i les illes de Capri i Isquia. Aixina mateix, el turisme arqueològic registra un notable fluix de visitants, sobretot en els jaciments de Pompeya, Herculano i Paestum.[47][48][49]

Transports

[editar | editar còdic]
El port de Nàpols.

La regió té una ret densa de ferrocarrils, carreteres i autopistes, un sistema de conexions marítimes i huit aeroports civils i militars (el principal és l'Aeroport de Nàpols), que la conecta ràpidament en el restant del país. Els ports de Nàpols i Salerno estan entre els més actius d'Itàlia per moviment de mercaderies i de passagers (en açò últim, en particular el port de Nàpols, sent el segon en el món despuix del d'Hong Kong per número de passagers).[50][51] La capital regional, Nàpols, una de les ciutats més poblades d'Itàlia, representa encara el centre de la vida regional. El seu port conecta la regió en tota la conca mediterrànea i atrau a turistes, constituint un punt de partida cap a les ciutats d'art campanes, els jaciments arqueològics, les pintoresques zones costeres i les illes.

Cultura

[editar | editar còdic]

Campània és rica en cultura, especialment per lo que concernix a la gastronomia, música, arquitectura, jaciments arqueològics i antics com Pompeya, Herculano i Paestum.

Idiomes i dialectes

[editar | editar còdic]

En Campània existixen quatre idiomes principals:

  • el idioma napolitano, parlat en tot el territori napolitano i en la majoria de la regió, en algunes variacions de municipi a municipi;
  • el dialecte cilentano, parlat en Cilento, sent un complex dialectal en dialectes semblats als campanos i lucanos, i en menor mida als siciliano i galoitálicos;
  • el dialecte beneventano, parlat en el Samnio;
  • el dialecte irpino, parlat en Irpinia.

Ademés hi ha una comunitat que parla arbëreshë en Greci (Avellino).

Art

[editar | editar còdic]

La regió de Campània posseïx sis conjunts culturals considerats com Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco: el centre històric de Nàpols (des de 1995); la Costa Amalfitana (1997); el Palau Real de Caserta (en el parc, l'aqüeducte Carolino i el complex de San Leucio) (1997); les zones arqueològiques de Pompeya, Herculano i Oplontis (1997); el parc nacional del Cilento i Valle de Diano (en els llocs arqueològics de Paestum i Velia i la cartuja de Padula) (1998); el Conjunt monumental de Santa Sofia (2011).

Campània va ser coneguda especialment en el III i I per la seua producció de vi exportat en ánfores i l'artesania de la ceràmica de barniz negre, coneguda en el nom de Campaniense, molt exportada a tot el Mediterràneu Occidental.[52]

Instrucció

[editar | editar còdic]

Campània representa un dels majors centres culturals d'Itàlia, en universitats tant públiques com a privades, acadèmies, conservatoris de música, centres i instituts d'investigació.

Universitats

[editar | editar còdic]
Universitat de Nàpols "Federico II" (1224), la més antiga universitat llaica i estatal del món.

Acadèmies

[editar | editar còdic]

Conservatoris de música

[editar | editar còdic]

Gastronomia

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Gastronomia de Campània.
Spaghetti alla puttanesca, una pasta en espècies que es fa en una salsa feta de tomates, olives, anchoves i tapereres, plat original de Campània.

La cuina campana varia segons la regió. Mentres que els plats napolitanos se centren en els productes de la mar, en Caserta i Aversa es basen més en les hortalices fresques i en el formage. La cuina de Sorrento combina les tradicionals culinàries de Nàpols i Salerno. La pizza en el seu aspecte i sabor modern, va ser concebuda en Nàpols. Ací tenen el seu orige la pizza fritta (pizza fregida), el calzone (lliteralment "pernera"), que és pizza fregida en formage ricota, la pizza marinera i la pizza Margarita. Els napolitanos varen estar entre els primers europeus que varen usar el tomata no solament com planta ornamental sino també com a aliment.

Erro al crear miniatura:
Una autèntica pizza napolitana.

Campània elabora plats el producte bàsic dels quals és la mar, com la insalata vaig donar mare, la zuppa vaig donar polpo (sopa de polp) i zuppa vaig donar cozze (sopa de clòchina). El pesce spada (peix espasa) és un producte difòs per Campània, com ocorre en atres llocs del sur d'Itàlia com Apulia i Sicília; es fa a la plancha o també empanado en llima i orégano. Atres plats regionals en productes marins són frittelle vaig donar mare (bunyols en algues) que es fan en l'alga posidonia comestible, triglie al cartoccio (salmonetes al cartuig) i alici marinate (anchoves fresques en oli d'oliva).

En Campània es produïxen les saboroses llimes de Sorrento. També produïx moltes anous, especialment en la zona de Salerno i Benevent.

Erro al crear miniatura:
Pimentons rojos secs i llimes, penjant en una tenda en Amalfi.

Els formages de Campània són mozzarella vaig donar bufala (mozzarella feta en llet de búfala), fior vaig donar latte ("flor de llet", una mozzarella feta en llet de vaca), ricotta en llet d'ovella o de búfala, provolone de llet de vaca, i caciotta feta en llet de cabra. Els búfalos d'aigua es crían en Salerno i Caserta.

Entre els dolços, cal mencionar la pastiera, un pastiç que es fa en Semana Santa. Casatiello i tortano són coca salades de la Pasqua. Atres bizcochos són el babà napolitano, servit en rom o limoncello, la sfogliatella de Nàpols i de la costa Amalfitana, i les zeppole que es fan normalment per al dia de Sant Josep. Els struffoli són una espècie de bunyols emborrachats en mel propis de la Nadal.

Entre els vins de Campània destaquen: Lacryma Christi, Fiano vaig donar Avellino, Aglianico, Greco vaig donar Tufo, Per' 'i Palummo, Ischitano, Taburno, Solopaca i Taurasi.

Deport

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Deport en Campània.

Campània és molt famosa en Itàlia pels seus atletes i els seus equips de fútbol, waterpolo, voleibol, i més recentment pel bàsquet i el tenis.

El principal club de fútbol de Campània és el Napoli, que va guanyar quatre voltes la Série A de Itàlia, sis voltes la Copa Itàlia, tres voltes la Supercopa d'Itàlia, i una volta la Copa UEFA, la Copa dels Alps i la Copa de la Lliga anglo-italiana. El Napoli juga de local en l'Estadi Diego Armant Maradona, i ha tingut entre els seus jugadors a Sívori, Altafini, Zoff, Krol, Maradona, Careca, Zola, Cannavaro, Higuaín, Cavani, Hamsik, Insigne i Mertens.


Per la seua banda, l'Avellino va jugar dèu temporades en la Série A, la Salernitana cinc voltes i el Benevent dos. Atres equips de fútbol de la regió són Battipagliese, Casertana, Cavese, Gelbison, Giugliano, Ischia, Juve Stabia, Nocerina, Paganese, Portici, Real Normanna, Savoia, Sorrento, Turris, etc.

En el bàsquet masculí s'han destacat els equips Juvecaserta, Partenope Napoli, Basket Napoli, Napoli Basket, Avellino i Scafati, mentres que en el bàsquet femení GUF Napoli, Napoli Basket Vomero i Dike Basket Napoli.

L'escola d'esgrima és la més antiga del país i l'única en Itàlia a on un tirador pot adquirir el títul de "mestre d'espases" i després ensenyar l'art de l'esgrima.

Els clubs nàutics en Nàpols, Posillipo, Canottieri i Rari Nantes són molt antics en Itàlia i famosos pels seus regates, i també són la sèu dels principals equips de waterpolo. En el waterpolo femení destaca el Volturno Sporting Club de Santa Maria Capua Vetere, campeó de sèt lligues italianes. Molts navegants de Campània participen com a tripulació en l'America's Cup.

Personages célebres

[editar | editar còdic]
Artícul principal → .


Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «Campània». Collins English Dictionary. HarperCollins.
  2. ↑ Plantilla:IPAc-en Plantilla:Respell, Plantilla:IPAc-en Plantilla:Respell, Plantilla:IPAc-en Plantilla:Respell;[1] it.
  3. ↑ «Campània, Itàlia».
  4. ↑ «Població en decembre de 2024. Institut Nacional d'Estadística (ISTAT).». demo.istat.it. Consultat el 2026-02-18.
  5. ↑ «Statistics on European cities - Statistics Explained».
  6. ↑ «UNESCO - MAB Biosphere Reserves Directory».
  7. ↑ «Napoli, l'inaugurazione dell'Hub vaig donar Direzione Strategica della Nat».
  8. ↑ Gradogna, Sergio (2010-02-10). «Senar sol greci i romani, la Campània degli altri popoli» (en it).
  9. ↑ Campània: Gateway to Southern Italy, LifeInItaly.com.
  10. ↑ https://www.fanpage.it/stile-i-trend/viaggi/il-luogo-del-mondo-dove-si-mangia-meglio-i-una-regione-italiana/
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 «Legge regionale 21 luglio 1971, n. 1 “Determinazione dello stemma i del gonfalone della Regione Campània.”» (en italià). consiglio.regione.campania.it. Archivat des d'el original, el 23 de setembre de 2015. Consultat el 30 d'abril de 2021.
  12. ↑ «Stemma civico - Città vaig donar Amalfi» (en italià). amalfi.gov.it. Archivat des d'el original, el 30 d'abril de 2021. Consultat el 30 d'abril de 2021.
  13. ↑ «Regione Campània» (en italià). rbvex.it. Consultat el 30 d'abril de 2021.
  14. ↑ «La Gallinola | Guida Turistica del Matese - Portale del Turisme». Guida Turistica del Matese. Consultat el 2026-05-20.
  15. ↑ «Sulla vetta della Gallinola nel neonato Parco nazionale del Matese» (en it). Montagna.TV. Consultat el 2026-05-20.
  16. ↑ «[1]», LifeInItaly.com. Consultat el 22 de juliol de 2009.
  17. ↑ «[2]», InStoria.it. Consultat el 22 de juliol de 2009.
  18. ↑ «[3]», Interteam.it. Consultat el 7 de novembre de 2010.
  19. ↑ 19,0 19,1 «[4]», UNRV.com. Consultat el 22 de juliol de 2009.
  20. ↑ «[5]», Michael Vigorita. Consultat el 22 de juliol de 2009.
  21. ↑ «[6]», Roman-Empire.info. Consultat el 22 de juliol de 2009.
  22. ↑ «[7]», Channel4.com. Consultat el 22 de juliol de 2009.
  23. ↑ «[8]», Naples.Rome-in-Italy.com. Consultat el 22 de juliol de 2009.
  24. ↑ «[9]», Faculty.ed.umuc.edu. Consultat el 22 de juliol de 2009.
  25. ↑ «[10]», ScholarshipNet.info. Consultat el 22 de juliol de 2009.
  26. ↑ 26,0 26,1 «[11]», Dieli.net. Consultat el 22 de juliol de 2009.
  27. ↑ «[12]», PlanetWare.com. Consultat el 22 de juliol de 2009.
  28. ↑ «[13]», Zoom.de. Consultat el 22 de juliol de 2009.
  29. ↑ «[14]», Questia.com. Consultat el 22 de juliol de 2009.
  30. ↑ «[15]», Naples.Rome-in-Italy.com. Consultat el 22 de juliol de 2009.
  31. ↑ 31,0 31,1 31,2 «[16]», Britannica.com.
  32. ↑ «[17]», Fodors.com. Consultat el 22 de juliol de 2009.
  33. ↑ «[18]», Bartleby.com. Consultat el 7 de novembre de 2010.
  34. ↑ «[19]», RealCasaDiBorbone.it. Consultat el 22 de juliol de 2009.
  35. ↑ 35,0 35,1 «[20]», Faculty.ed.umuc.edu. Consultat el 22 de juliol de 2009.
  36. ↑ 36,0 36,1 «[21]», Onwar.com. Consultat el 22 de juliol de 2009.
  37. ↑ «[22]», Questia.com. Consultat el 22 de juliol de 2009.
  38. ↑ «[23]», NeoBorbonici.it. Consultat el 22 de juliol de 2009.
  39. ↑ «Enciclopèdia Treccani: Regno delle Due Sicilie - Storia».
  40. ↑ «Enciclopèdia Treccani: Campània - Storia».
  41. ↑ «Eurostat». Circa.europa.eu. Archivat des d'el original, el 21 de juliol de 2011. Consultat el 5 de maig de 2009.
  42. ↑ «Dati immigrazione». integrazionemigranti.gov.it. Consultat el 20 de maig de 2024.
  43. ↑ «Popolazione resident al 1° gennaio  : Tutti i comuni» (en italià). ISTAT. Consultat el 20 de maig de 2024.
  44. ↑ «Campània al vot en una nuova legge elettorale». regioni.it. Archivat des d'el original, el 16 de decembre de 2019. Consultat el 15 de juny de 2015.
  45. ↑ 45,0 45,1 «Eurostat». Circa.europa.eu. Archivat des d'el original, el 5 d'agost de 2007. Consultat el 5 de maig de 2009.
  46. ↑ «SUD & INDUSTRIA/ L’eccellenza i la resilienza che possono aiutare il Pil italià» (en italià). ilsussidiario.ne. Consultat el 25 de juny de 2025.
  47. ↑ «Turisme, un anno d’ore: la Campània traina il Sud» (en it). www.ilmattino.it. Consultat el 2026-05-20.
  48. ↑ «Turisme in Campània: 21 milioni vaig donar presenze nel 2024 - Informareonline.com» (en it). Informareonline. Consultat el 2026-05-20.
  49. ↑ «Classifica dei 10 luoghi statali più visitati della Campània nel 2019 – Guida Turistica Campània» (en it). Consultat el 2026-05-20.
  50. ↑ «Porte, 10 milioni vaig donar passeggeri. Napoli seconda soltanto a Hong Kong» (en italià). correguera.it. Consultat el 13 de juny de 2025.
  51. ↑ «A Napoli 10 milioni vaig donar passeggeri crociere. Il president del porte: record mondiale dope Hong Kong» (en italià). repubblica.it. Consultat el 13 de juny de 2025.
  52. ↑ «{title}». Archivat des d'el original, el 22 d'octubre de 2013. Consultat el 20 d'octubre de 2013.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Campània&oldid=1369659»