Anar al contingut

Paestum

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Est artícul tracta sobre la zona arqueològica. Per a el municipi homònim vore Capaccio-Paestum.
Vista aérea.
Archiu:Paestum caps block 0 2013-05-17 14-18-19.jpg
Temple de Atenea, abans conegut com a temple de Ceres.

Paestum (antiga ciutat magnogriega de Poseidonia o Posidonia) és el nom romà clàssic d'una important ciutat grecorromana en la regió italiana de Campània.[1] Està situada al surest en la província de Salerno, a 40 km al sur de la capital provincial i 92 de Nàpols. És un dels barris del municipi de Capaccio-Paestum. El lloc arqueològic de Paestum va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco en 1998.

Geografia

[editar | editar còdic]

La ciutat està ubicada en la costa occidental d'Itàlia, sobre el golf de Salerno, prop de les boques del Sele. Es trobava rodejada per una muralla de blocs de pedra calcàrea i per un fos exterior. Les seues construccions s'han conservat be, gràcies a que, durant una época, varen estar cobertes de marismas: els temples de Posidonia es conten entre els millor conservats de la civilisació grega clàssica. Entre ells es destaquen el Hereo o temple dòric d'Hera, de mitan de el VI el temple dòric de Poseidón (el Neptú de la mitologia romana i dedicat en realitat a Apolo), de mitan de el V i el temple de Ceres (que en realitat estava dedicat a Atenea).

Història

[editar | editar còdic]

Ciutat grega

[editar | editar còdic]

Estava situada a uns 9 km al sur de la desembocadura del Silarus. Va ser fundada per grecs de Síbaris en el nom de Posidonia (Poseidonia) en una data desconeguda, provablement a finals de el VII o primera mitat de el VI La colónia va ser establida en participació dels dorios de Trecén. Segons Estrabón va ser fundada en la costa i traslladada una miqueta a l'interior, pero les ruïnes es troben a només 1 km de la costa.

Quan es va fundar la veïna Velia, en 540 a. C., Posidonia ya existia i era una ciutat considerable, pero no se sap res de la seua història. En 510 a. C., Síbaris va ser destruïda, pero els seus habitants no es varen establir en Posidonia, sino en Laos i Escidros.[2] La seua prosperitat està atestada pels restants (coneguts com els Temples de Paestum) i numeroses monedes que s'han trobat. El rostre del deu Poseidón apareixia en les monedes falcades en la ciutat.

Va ser una de les primeres ciutats gregues que varen caure en mans dels lucanos (els qui varen modificar el seu nom com Paistom) provablement abans del 390 a. C., quan Laos va ser sitiada i ya era el principal baluart grec de la zona. Segons Aristóxeno, els habitants no varen ser expulsats, sino que varen rebre un contingent de lucanos en la ciutat.

En l'any 335 a. C., el rei Alejandro de Epiro (tio d'Alejandro Magne), es va apoderar de la ciutat que, just quatre anys despuix, va tornar a mans dels lucanos.

En 273 a. C. es va convertir en la colónia llatina de Paestum, en acabant de que combatera del costat del derrotat Pirro de Epiro, en la guerra contra Roma al començament de el III

Ciutat romana

[editar | editar còdic]
Archiu:Hera temple caps block 11 - Paestum - Poseidonia - July 13th 2013 - 04.jpg
Temple de Hera II, o d'Apolo, abans conegut com a temple de Poseidón

Despuix de la partida de Pirro de Epiro, els romans varen establir el seu domini en Lucania i la ciutat va quedar en la seua poder (273 a. C.). Per a garantisar estes possessions va ser establida immediatament una colónia de dret llatí, que va dur el nom (potser una corrupció del seu nom grec) de Paestum, que va passar a ser el prevalente.

La ciutat va destacar per la seua llealtat a Roma durant la segona guerra púnica, quan just abans de la Cannas (217 a. C.) es va oferir al Senat, en 210 a. C., quan varen proveir de barcos als romans, i en 209 a. C. quan va mantindre el suministrament romà que atres colónies no varen complir.

Va ser una ciutat pròspera, convertint-se en municipi de dret romà en l'any 89 a. C., i situant-se dins de la Regio III Lucania et Bruttii de l'Itàlia romana.[3] D'ella varen parlar Cicerón i Estrabón, entre atres autors clàssics. Durant l'Imperi romà va recuperar el títul de colónia, segons una inscripció, provablement en temps de Trajano o d'Adriano.

Decadència

[editar | editar còdic]

La ciutat va permanéixer en ocupació contínua durant el periodo del Imperi romà, pero el desbordament del riu Salso, que vorejava la ciutat, unit potser a un fenomen de bradisismo, va convertir bona part de Paestum en una ciènaga, caldo de cultiu del paludisme. En el V va ser sèu d'un bisbat. Les senyals del seu llent decliu són evidents i irreversibles en el curs dels sigles IV i V, quan únicament va quedar un centre habitat concentrat entorn a l'antic Athenaion.

Despuix de les destrucció portades a terme pels sarracenos en el IX i els normandos en el XI, el lloc va ser finalment abandonat, refugiant-se els seus habitants en els tossals veïns, a on varen fundar Capaccio Vecchio (Capaccio Vell, de "caput aquae", font del riu) i varen traslladar allí el bisbat. Els seus restants varen permanéixer amagats per una espessa maleza durant sigles, fins que en 1752 el rei Carlos VII (futur Carlos III d'Espanya) va ordenar construir una carretera cap al sur (precursora de l'actual autopista Statale 18) que el seu traçat travessava justament l'antiga ciutat, eixint de nou els seus restants a la llum (precisament partix de l'amfiteatre yacer baix dita carretera).

Hui en dia, les característiques principals del lloc són els restants de tres importants temples d'estil dòric, datats en la primera mitat de el VI Estaven dedicats a Hera, Apolo i Atenea, encara que varen anar inicialment atribuïts a Neptú i Ceres en el XVIII.

Ruïnes

[editar | editar còdic]

Les seues ruïnes, molt importants, es troben en el lloc cridat Pesto. Varen ser investigades a mitan de el XVIII per Felice Gazzola i Francesco Sabatini.

La part principal són les muralles; allí hi ha també tres temples dòrics (dedicats a Hera, Apolo i Atenea, que tradicionalment s'havien identificat, respectivament, com una basílica i els temples de Neptú (o Poseidón) i Ceres (o Deméter), i alguns atres edificis. A vora del riu Silaro (Silarus) hi havia un temple de Juno, pero no queden restants.

Segons la llegenda, va ser Jasón qui va erigir el temple en honor de Hera Argiva (deesa d'Argos) a uns 12 km de la ciutat.

En la part central del complex arqueològic queden restants del fòrum romà, que es va construir en el lloc del precedent àgora grec. Al nort del fòrum, atres restants d'un chicotet temple romà, datat al voltant del 200 a. C., dedicat a la tríade capitolina (Júpiter, Juno i Minerva).


En el Museu del jaciment es destaquen les pintures naturalistes de la "Tomba del nadador-saltador" (480 a. C.-470 a. C.), únic eixemple de pintura grega de la Magna Grècia del periodo clàssic que és interpretat com el pas de la vida a la mort, lo mateix que el bot del nadador a l'aigua.

Paestum va donar nom, antigament, al golf de Salerno, que es va cridar Paestanus Sinus (en grec Poseidoniates kolpos).

Imàgens

[editar | editar còdic]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Plácido Suárez; González Wagner, {{{nom3}}} (1991). «Roma i la península itálica», La formació dels estats en el Mediterràneu occidental, Vallehermoso: Síntesis, p. 11. ISBN 8477381046.
  2. ↑ Heródoto VI,21.
  3. ↑ «Encyclopædia Britannica: Italy, ancient Roman territory».

Enllaços externs

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Paestum&oldid=809391»