La Tomba del Nadador (en italià Tomba del tuffatore, clavadista o buceador i lliteralment traduït: "Tomba del zambullidor") és un important monument arqueològic trobat pel arqueòlec italià Mario Napoli el 3 de juny de 1968, quan excavava una chicoteta necròpolis a uns 1,5 km al sur de la ciutat magnogriega de Poseidonia o Posidonia, coneguda com Paestum en Magna Grècia, en el sur d'Itàlia. En l'actualitat, la tomba s'exhibix en el museu arqueològic nacional de Paestum.

Tomba del nadador
La Tomba del Nadador.

Els quatre costats i la part superior de la sepultura estan fetes de cinc lloses de pedra calcàrea local, mentres que el pis està excavat en el sol de pedra natural. Les cinc lloses, unides per mig d'algeps en gran precisió, formaven una cambra d'un tamany aproximat de 215 x 100 x 80 cm. Les lloses que componen el monument varen ser pintades del costat intern en la mateixa tècnica utilisada en els fresques. Les pintures de les quatre parets presenten l'escena d'un simpòsium, i la llosa del sostre conté la famosa escena que dona el seu nom a la tomba: un jove tirant-se cap a les ondeantes aigües d'una corrent. Han pogut distinguir-se dos artistes, dels quals el menys habilidós és el que va decorar la paret sur.[1]

L'importància de les sorprenents fresca de la tomba és que semblen ser «l'únic eixemple de pintures gregues que contenen escenes en persones que daten del periodo orientalizante, arcaic o clàssic que haja sobrevixcut en la seua totalitat. Dels mils de tombes gregues que se sap que pertanyen a dita época (prop de 700 al 400 a. C.), esta és l'única decorada en fresca de persones».[2]

Només es varen trobar uns pocs objectes dins de la tomba. Prop del cadàver (que es creu pertany a un home jove, pese a l'estat sumament deteriorat de l'esquelet) es trobava la closca d'una tortuga,[3] dos aríbalos i un lecito àtic; este últim objecte, realisat en la tècnica de figures negres utilisada prop de l'any 480 a. C., va ajudar a que el descobridor i atres estudiosos dataren la construcció de la tomba circa l'any 470 a. C.

Vore també

Referències

  1. ↑ Holloway, pág. 373.
  2. ↑ Holloway, pág. 365.
  3. ↑ Provablement siga part d'una lira en el marc de fusta podrido.

Bibliografia

  • (en alemà) Walter Paul Schussmann. Rhadamanthys in der Tomba del Tuffatore. Dones Grab dones Mysten: eine Neuinterpretation, Phoibos Verlag, 2011, ISBN 978-3-85161-061-1
  • R. Ross Holloway. The Tomb of the Diver
  • Archivat el 19 de decembre de 2008 archivat en Wayback Machine., en American Journal of Archaeology, vol. 110, Nº 3, juliol de 2006 (págs. 365-388).
  • Angela Pontrandolfo, Agnès Rouveret, Marina Cipriani. The painted tombs of Paestum. Pandemos Editions, Paestum, 2004 ISBN 88-87744-11-4; atres versions: francés (ISBN 88-87744-13-0); alemà (ISBN 88-87744-12-2); italià (ISBN 88-87744-10-6);
  • Agnès Rouveret. La Tombe du Plongeur et els fresques étrusques: témoignages sur la peinture grecque, dans Revue Archéologique, 1974, fascículo 1, págs. 15-32.
  • Pierre Somville. La tombe du plongeur à Paestum, en Revue del histoire de Religions. París, PUF, tom 196, fascículo 1, juliol de 1979, págs. 41-51.
  • Daisy Warland. La Tombe du Plongeur: Étude de la relation entre li symposió et li plongeon en Revue del histoire de Religions. París, PUF, tom 213, fascículo 2, 1996, págs. 143–60 - Abstract en llínea, 23 d'agost de 2007. Consultat el 2 de novembre de 2007 (en francés)
  • Daisy Warland. Que représente la fresque de la paroi Ouest de la tombe au plongeur de Poseidonia?, en Kernos, 1999, Nº 12, págs. 195-206.


Referències