Temple de Hera (Paestum)

Temple de Hera (Paestum)

o Hereo de Paestum (Plantilla:Lang-it), l'antiga Posidonia grega, construït al voltant de 530 a. C. per colon grecs, és el temple més antic que sobreviu en l'antiga ciutat grecorromana. Edifici robust, sobri, les columnes grosses en grans àbacs i equins. Els arqueòlecs de el XVIII, ho varen cridar "la Basílica", perque varen creure erròneament que era un edifici romà. Una basílica en l'época romana era un edifici civil, no religiós. L'estudi de les seues inscripcions va revelar que allí s'adorava a la deesa Hera. Més vesprada, es va descobrir un altar a l'aire lliure, en la part davantera del temple, lloc usual a on situaven els antics grecs els altars per a que els fidels pogueren assistir als ritos i sacrificis, sense entrar en la cella.

Els temples de Hera en Paestum, per Y. Gianni, 1893.

Just al sur de les muralles de la ciutat, en un lloc encara cridat Santa Venera, es va trobar en el santuari, una série de chicotetes estatuillas d'ofrenes de nuets femenins en terracota que duen el pols, el tocat de les deeses d'Anatolia i Síria, que daten de la primera mitat de el VI a. C.; atres similars han segut trobats en atres santuaris de Paestum durant les excavacions de la década de 1980, encara que estes figures són molt poc habituals en el Mediterràneu occidental. El tem-nos a l'aire lliure es va establir al principi de l'ocupació grega: i no es va construir cap temple fins a principis de el V

Una deesa nueta és una figura estranya a la cultura grega abans de la famosa Afrodita Cnidia de Praxíteles en el IV Les analogia iconográficas poden buscar-se en el cult a la fenicia Astarté i la chiprana Afrodita. «En llocs a on els grecs i fenicios varen entrar en contacte, a sovint existix una superposició de persones entre les dos deidades». En l'época romana, les inscripcions trobades deixen clar que el cult es va reservar a la deesa Venus.

Característiques

Planta del temple.

El temple, dòric, períptero, eneástilo, que pertany a l'arquitectura de l'época arcaica conserva en l'actualitat la perístasis completa de 9 X 18 columnes (incloent les esquinadas), l'arquitrau, part del friso i els fonaments de la cella.

En total, la perístasis té 50 columnes, i en tindre nou columnes en el costat curt, que és inusual, denota el model arcaic de l'edifici i obliga a tindre una columnata axial en la cella. En este cas, són huit columnes, de les quals, les dels extrems estan unides a les parets interiors del naos. Ademés dispon d'un pronaos en tres columnes entre antas i un opistodomos.

Les dimensions de la planta són de 24,5 x 54,3 m i respecta el modo d'analogia grega. El traçat respon a la proporció 4 X 9 que és la mateixa que la del Partenón, la cella té la proporció 2 x 7 i el naos 2 x 5.

És un cas singular en l'arquitectura dòrica, ya que la decoració del collarino del capitel dòric està disposta en fulls i baïnes en l'equí rodejat per flors de loto i rosetas. Esta decoració es deriva de models micénicos. La coronació del temple estava realisada en terracota pintada de falsos canalones en cap de lleó i terminava en antefijas en forma de palmeta.

Les columnes, de 4,68 m d'altura, tenen una éntasis molt clara, mentres que l'equí del capitel és molt achatado i l'àbac molt allargat..