Naos (arquitectura)
Una naos (del grec ναός, "temple") o cela,[1] en espanyol (del llatí cella, "dormitori", "oquetat", "cela"), és la cambra interior d'un temple en l'arquitectura clàssica, o una tenda que mira cap al carrer en l'arquitectura romana (vore domus).
Antic Egipte
[editar | editar còdic]
En Egipte, tot faraó començava la seua construcció divina per este lloc, despuix es construïa el restant del monument, lo que té llògica perque en esta sala reposava el ka de la divinitat.
Cada temple, generalment,[2] albergava un naos, sala de l'element diví que estajava una estàtua o estatuillas, en l'image de la deidad. L'únic home que podia entrar en 'contacte' en la deidad era el faraó.
També designa al propi tabernáculo, situat en eixa estància, que estava dedicat a un deu, dotat de portas, a on s'albergava l'image de cult. Fins al Imperi Mig es construïen en fusta, passant des de llavors a ser construïts en pedra. No és fins a finals del Tercer Periodo Intermig en avant quan es construïxen naos monolítics en extensos motius decoratius.
Ya està representat des de la dinastia I d'Egipte, a on el faraó Narmer apareix assentat en un naos en la cap de maza de Narmer.
En el periodo ptolemaico del Antic Egipte, la cela està amagada en l'interior del sancta sanctorum del temple, en completa obscuritat, que simbolisa l'estat de l'univers abans de l'acte de la creació.
Naóforos
[editar | editar còdic]Una estàtua d'una persona que porta un chicotet naos, com l'estàtua del supervisor ramésida del tesor, Panehsy, es diu "naóforo".[3] Els eixemples més primerencs d'este tipo d'estàtues daten de la dinastia XVIII.[4]
En jeroglífics i Pabelló del jubileu
[editar | editar còdic]En els jeroglífics egipcíacs, existixen dos versions de naos, la més antiga arranca de l'época de l'Imperi Antic i després apareix una forma rectangular des de l'Imperi Nou.
El pabelló del jubileu és una vista lateral del faraó assentat, en punts de vista oposts, duent les dos corones per separat, la corona del Sur, la corona blanca, i la corona del Nort (el delta del Nilo), la corona roja. El pabelló està compost per dos vistes laterals del jeroglífic de naos, Llista de Gardiner, O18.
Els primers sagells del Imperi Antic d'Egipte, per eixemple, del faraó Donen, representaven al faraó en una vista lateral, en la seua naos. Un eixemple de la vista combinada de les dos corones opostes, és en el llindar de Sesostris II, de la dinastia XII, XIX Mostra les teulades curvades del naos de cada mitat del jeroglífic pabelló.
Antigues Grècia i Roma
[editar | editar còdic]
.jpg){kind=link}
En els temples grecs i romans la cella és una habitació en el centre de l'edifici, que usualment conté l'image del cult o estàtua (execrada pels primers cristians com un "ídol") i que representa a la deidad particular venerada en el temple. Ademés, la cela podia contindre una taula o plinto per a rebre ofrenes votivas com les estàtues votivas, pedres precioses i semipreciosas, caixcos, llanças i caps de flechas, i espasas. Les ofrenes acumulades, varen fer dels temples grecs i romans virtuals tesors, i molts d'ells varen ser usats com a tesor públic durant l'Antiguetat clàssica.
La cela és una estància simple, rectangular i sense finestres, en una porta o entrada oberta en el front de la columnata de la frontera del pòrtic. En temples més grans, la cela va ser dividida per dos columnates en una nau central, flanquejada per dos passadiços. La cela també podia contindre un "ádyton", una àrea interior d'accés restringit a l'accés pels sacerdots - en religions que tenien un clero consagrat - o pels guàrdies del temple.
En poques excepcions els edificis grecs eren de disseny períptero que situava la cela en el centre de la planta, com el Partenón i el Temple d'Apolo en Paestum.
Els romans varen preferir edificis pseudoperípteros en un pòrtic relegant la cela a la part atrassera..
El temple de Venus i Roma construït per Adriano en Roma tenia dos celas tancades per un senzill peristilo exterior.
Referències
[editar | editar còdic]- Plantilla:Cita Enciclopèdia Britànica
- (en anglés) Vitruvius, De architectura, Book IV. ch 7 [1] archivat en Wayback Machine.: translació, plans i reconstrucció de les cellae etrusques.
- ↑ http://dle.rae.es/?aneu=886wGyl
- ↑ Llevat en els temples solars.
- ↑ Elizabeth Frood, John Baines, Biographical Texts from Ramessid Egypt, Society of Biblical Literature, 2007, ISBN 1-58983-210-8, p.166.
- ↑ Jacques Vandier, Manuel d'archéologie égyptienne, A. et J. Picard 1952, p.68.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- VV. AA., Editors Ragine Schulz i Matthias Seidel (2007). Egipte. El món dels faraons, H.F. Ullmann/ Tandem Verlag. ISBN 978-3-8331-3273-5.
- René Ginouvès, Dictionnaire méthodique de l'architecture grecque et romaine, t. III: Espace architecturaux, bâtiments et ensembles, Collection de l'École française de Rome 84, EFR - EFA, 1998.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Naos (arquitectura)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.