Columnata
Una columnata és un conjunt de columnes vinculades per un arquitrau comú; en esta série de columnes, els seus elements solen estar alineats o disposts en intervals regulars.[1][2] En ocasions constituïx un element autònom, com la famosa columnata que Gian Lorenzo Bernini va dissenyar front a la basílica de Sant Pedro de la Ciutat del Vaticà, conformant una gran plaça de planta elíptica. Són característiques de la arquitectura clàssica. Esta forma en particular respon a la necessitat de crear un espai visualment tancat pero materialmente obert que puga omplir-se i desestajar-se eficaçment. Quan l'observador camina per la plaça la pròpia gruixa de les columnes superpostes entre sí li dona a entendre que és un espai tancat. No obstant si l'observador se situa en una de les dos fonts, la percepció canvia per complet ya que estes coincidixen en els focs de la elipse i des d'este punt pot vore's l'exterior de la plaça a través de les columnes, que ya no se superponen entre sí. Quan una columnata es troba davant d'un edifici protegint la porta, es diu pòrtic, mentres que si tanca un espai obert es denomina peristilo.
Galeria
[editar | editar còdic]-
Columnata en el temple de Luxor en Egipte
-
Columnata del temple de Bel en Palmira
-
Fronteres oest i nort del Partenón en Atenes
-
Grup de les Mil Columnes en Chichén Itzá
-
Capella real del palau de Versalles
-
Columnata oest en la Casa Blanca
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ «columnata» (en castellana). Real Acadèmia d'Ingenieria.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Columnates.
Columnata en el Viccionari.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Columnata» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.