Anar al contingut

Estoa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Stoa in Athens.jpg
l'estoa de Nuga-ho, en Atenes.
Archiu:Estoa de Zeus Eleuterios (Ágora de Atenas).jpg
Estoa de Zeus Eleutherios (Àgora d'Atenes).

Una estoa[1] o stoa (del grec στοά ‘pòrtic’) és una construcció pròpia de l'arquitectura clàssica, una de les més senzilles: un espai arquitectònic cobert, de planta rectangular molt allargada, conformat per mig d'una successió de columnes, pilarés o atres soports (columnata), i, en el seu cas, murs laterals. En l'urbanisme grec solia formar part d'espais públics com gimnasis i jardins; encara que la seua localisació preferent era l'àgora (la plaça pública de les ciutats gregues).

Com espai públic protegit del sol i la pluja, era un lloc idòneu per a la vida social de les ciutats mediterrànees; a voltes complia també funcions comercials, estajant posats de comerç. És equivalent als soportales o galeries porticadas d'alguns atres llocs.

D'una de les estoas atenienses, la Estoa Pecile, deriva el nom del estoïcisme, puix en ella el filòsof Zenón de Citio impartia les seues ensenyances als seus discípuls.

Com a tipo de construcció es remonta a l'época micénica, reapareixent en l'época arcaica en el Hereo de Samos (VII), i en l'época clàssica en Delfos (a partir del 480 a. C.), a on es va usar per a depositar el botí de les guerres mèdiques.[2]

Artícul principal → Antiga Atenes.
Archiu:AgoraAthens5thcentury.png
L'àgora d'Atenes en el V Corresponen a estoas els números 4 (Estoa sur), 15 (Estoa de Zeus), 17 (Estoa Basileos), 19 (Estoa Pecile) i 20 (Estoa de Hermes).
Archiu:RE map Assos1.png
Mapa de l'antiga Torre. El número 11 correspon a una estoa.
Artícul principal → Torre (Misia).

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Encara que tal paraula no s'arreplega en el DRAE, està recomanada pel departament de «Espanyol al dia».
  2. Albizu, José Luis (1985). L'art en l'Antiguetat, Madrit: L'Editorial Catòlica. Col. Diccionaris Rioduero. ISBN 84-220-1187-5.


Referències

[editar | editar còdic]