Estoa
.jpg){kind=link}
Una estoa[1] o stoa (del grec στοά ‘pòrtic’) és una construcció pròpia de l'arquitectura clàssica, una de les més senzilles: un espai arquitectònic cobert, de planta rectangular molt allargada, conformat per mig d'una successió de columnes, pilarés o atres soports (columnata), i, en el seu cas, murs laterals. En l'urbanisme grec solia formar part d'espais públics com gimnasis i jardins; encara que la seua localisació preferent era l'àgora (la plaça pública de les ciutats gregues).
Com espai públic protegit del sol i la pluja, era un lloc idòneu per a la vida social de les ciutats mediterrànees; a voltes complia també funcions comercials, estajant posats de comerç. És equivalent als soportales o galeries porticadas d'alguns atres llocs.
D'una de les estoas atenienses, la Estoa Pecile, deriva el nom del estoïcisme, puix en ella el filòsof Zenón de Citio impartia les seues ensenyances als seus discípuls.
Com a tipo de construcció es remonta a l'época micénica, reapareixent en l'época arcaica en el Hereo de Samos (VII), i en l'época clàssica en Delfos (a partir del 480 a. C.), a on es va usar per a depositar el botí de les guerres mèdiques.[2]
Atenes
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Antiga Atenes.
- Estoa Pecile (‘pòrtic policromado’) en el costat nort de l'àgora d'Atenes. En ella va ensenyar Zenón i d'ella varen prendre el nom la seua escola (escola estoica) i sistema filosòfic (estoïcisme).
- Estoa de Nuga-ho, a l'est de l'àgora.
- Estoa Anfiareo, a l'est del santuari d'Anfiareo, al surest del teatre de Dioniso.
- Estoa de Hermes, al nort de l'àgora.
- Estoa Basileos (‘pòrtic real’), en el cantó noreste de l'àgora.
- Estoa de Zeus (Eleutherios), estoa doble en el cantó noroest de l'àgora.
- Estoa sur I, en el costat sur de l'àgora, entre la Heliea i el Enneakrounos.
- Estoa sur II, en l'extrem sur de l'àgora; es localisava aproximadament en el mateix lloc que l'Estoa sur I, entre el Heliala i la Stoa mija.
- Estoa de Artemisa Brauronia, en ales; era el llímit sur del santuari de Artemisa Brauronia en l'Acrópolis d'Atenes, al surest dels Propíleos, a l'oest de la Calcoteca.
- Estoa mija o central, aproximadament en el centre de l'àgora, a la que dividia en les seues zones nort i sur.
- Estoa del surest, menuda, en el quadrant surest de l'àgora.
- Estoa dòrica, prop del teatre de Dioniso, en el santuari de Dioniso Eleutero, al sur de l'Acrópolis, compartint el seu mur nort en el teatre.
Torre
[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Torre (Misia).
- Estoa nort de Torre, d'orde dòric, al nort de l'àgora.
- Estoa sur de Torre, al sur de l'àgora.
Referències
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Estoa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.