Acrópolis d'Atenes
La Acrópolis d'Atenes[1] pot considerar-se la més representativa de les acrópolis gregues. La acrópolis era la ciutadella, lliteralment la ciutat alta[2] (ἄκρος ákrŏs ‘cim, extrem, punta’, πόλις pólis ‘ciutat’), i estava present en la majoria de les ciutats gregues en una doble funció: defensiva i com a sèu dels principals llocs de cult.[3] La d'Atenes està situada sobre un cim que s'alça 156 metros sobre el nivell d'mar.
L'entrada a la Acrópolis es realisa travessant la muralla que la tanca per una gran porta anomenada els Propileus, al costat dret dels quals es troba integrat el temple de Atenea Niké (Victoriosa). Passats els Propileus es vea, en posició central, una gran estàtua de bronze d'Atenea, realisada per Fidias, hui llamentablement perduda. A la dreta (des dels Propileus) es troba el Partenón o temple d'Atenea Partix-nos (la Verge). A l'esquerra està l'Erecteión, en el seu célebre estoa (στοά) o tribuna sostinguda per sis cariátides. En l'ala sur de la acrópolis, fòra de la muralla i per la seua banda inferior, es troben restants d'atres edificis, entre els que destaca el teatre de Dioniso, a l'aire lliure, a on varen estrenar les seues obres Esquilo, Sófocles, Eurípides i Aristófanes.[4]
La majoria dels grans temples els restants dels quals ara es veuen varen ser construïts durant el govern de Pericles, en l'edat dorada d'Atenes.
Història
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Història de la Acrópolis d'Atenes.
La plataforma de la Acrópolis estava rodejada per una muralla construïda pels pelasgos que va substituir una atra anterior més primitiva.[6] En el seu interior, s'han trobat evidències de la presència d'un palau pertanyent a l'época micénica. Una gran part dels edificis arquitectònics que formen la Acrópolis es varen edificar durant l'época de Pericles (499-429 a. C.), despuix de la destrucció dels edificis anteriors provocada per les tropes perses de Jerjes I. l'antic temple de Atenea, que albergava una estàtua d'Atenea Polias, va ser substituït pel Erecteión.[7] El Partenón va ser construït sobre els restants d'un atre temple anterior, denominat Hecatompedón o Prepartenón. Atres edificis religiosos i civils estaven repartits per tota la montanya. Tots es varen conservar en prou bon estat fins a el XVII, quan a causa de la dominació otomana el Partenón es va convertir en mesquita, l'Erecteión en harem i els Propileus en polvorí. Durant el sege d'Atenes de l'any 1687, els venecians, baixe el mandat del general Francesco Morosini, varen fer grans destrosses en els seus bombardejos. Un colp de morter va destruir en part el Partenón, ya que els musulmans ho utilisaven també com a polvorí, sent en aquella ocasió quan es va derrocar el sostre del temple.
Art i arquitectura de la Acrópolis
[editar | editar còdic]Acrópolis micénica
[editar | editar còdic]
D'esta época, s'han trobat vestigis d'un palau que contava en un mégaron (μέɣαρον / μέɣαρο) o pati d'audiències i reunions. No se sap en certea si existia ya en esta época un temple dedicat a Atenea.[8] El mégaron, nom grec pero de provable derivació semíticacita requerida, és el ‘gran saló’ que es trobava en els palaus de la civilisació micénica en Grècia i Anatolia. Acostumava a estar en un costat del pati central i davant de l'altar. Constava de tres parts: el pòrtic obert en dos columnes in antis, un vestíbul o antesala i la sala principal, també cridada naos (ναός).
A fins del Heládico IIIB (1300-1200 a. C.) es va rodejar la acrópolis d'un imponent mur que va aplegar a tindre fins a 6 m de gruixa.[9] Per una atra part, una font que es troba en l'ala nort de la acrópolis pertany també al periodo micénico, ya que troballes de ceràmica en el lloc mostren que es va construir cap a fins de el XIII[10]
Es discutix si l'entrada sobre el contingent ateniense del catàlec de naus de la Ilíada, en el que es descriu un temple, reflectix una situació d'época micénica o posterior.
- Artícul principal → Atenes micénica.
Acrópolis arcaica
[editar | editar còdic]
La Acrópolis va tindre una gran activitat constructora durant la segona mitat de el VI El temple de Atenea Polias es va ampliar i es va realisar una stoa en un frontón de marbre mostrant un relleu en figures casi independents de la lluita dels deus contra els jagants, o siga, la gigantomaquia.[11]
En l'any 480 a. C., els perses varen saquejar i varen destruir els edificis existents en aquell moment en la Acrópolis, com relata Heródoto.[12]
En les excavacions arqueològiques de l'any 1886 es varen descobrir en una fossa, realisada segurament durant l'invasió persa, catorze imàgens de korai i kuroí arcaics, entre els que destaquen el Moscóforo barbudo i el Cap Rampin. La primera representa un jove duent sobre els seus muscles un vedell recent naixcut. Totes les escultures d'esta época presenten els ulls en forma d'armela i un somriure "arcaica", que tracta d'expressar una plàcida beatitud; els seus músculs estan realisats en una gran elegància. La seua datació és de principis de el VI, és de marbre i té una altura de 163 cm i es troba en el Museu de la Acrópolis d'Atenes.[13] Sobre el Cap Rampin o Ginet Rampin, mostra el cap llaugerament girat que al mateix temps fa un desplaçament en els muscles com era habitual en les estàtues ecuestres per a la seua millor visibilitat, el cavall s'assembla als eixemplars d'eixe mateix periodo guardats en el Museu de la Acrópolis. La guirnalda indica que es tractava d'un ginet que havia obtingut una victòria en algun dels Jocs Panhelénicos (potser dels jocs Píticos, en cas que la corona fòra de roure pero com no es distinguix be també podria ser dels jocs Nemeos o els Ístmicos, que otorgaven als vencedors corones d'api.)[14] Es creu que va ser realisada cap al 560 a. C.[15]
Acrópolis clàssica
[editar | editar còdic]En el periodo comprés entre l'any 479 i el 447 a. C. és molt provable que solament hi haguera ruïnes en la Acrópolis. Segons algunes fonts antigues, abans de la batalla de Platea els grecs havien jurat no reconstruir els edificis sagrats destruïts pels perses. Plutarco senyala que en l'any 450 a. C. Pericles va convocar un congrés per a propondre als grecs la ruptura d'este jurament. No obstant, alguns autors com Teopompo varen posar en dubte l'existència del mencionat jurament.[16]
Partenón
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Hecatompedón.
Pericles va confiar la direcció de les obres de la Acrópolis a l'escultor Fidias. Ictino i Calícrates varen ser els arquitectes del Partenón, sobre els fonaments d'un atre antic temple de grans proporcions, denominat Prepartenón o Hecatompedón, del que existixen poques senyes segures i que havia segut destruït pels perses. La construcció es va allargar durant quinze anys, del 447 al 432 a. C.[17]
L'interior estava dividit en dos sales independents, en l'entrada per cada frontera oposta de l'edifici. La sala oriental era la més gran, dividida per columnes dòriques en tres naus i era a on es trobava l'escultura de Atenea de Fidias. En la sala occidental, en quatre columnes en el centre d'estil jònic, es guardava el tesor de la deesa, i rebia el nom de Partenón, és dir, la sala de les vérgens.[18] La frontera principal està orientada cap a orient, el punt per a on ix el Sol, com és habitual en totes les construccions religioses de l'antiguetat. Constava de huit columnes en les seues dos fronteres principals i dèsset en els laterals que rodejaven tot el temple, deixant un passadiç o deambulatorio que permetia a la població vorejar completament el temple durant les seues celebracions religioses.[19]
En l'exterior, en una superfície de 69,54 metros per 30,87 metros, i columnes d'una altura de 10,43 metros, presenta com tots els temples grecs una escalinata composta per tres escalons que rodeja completament la base: els dos primers escalons inferiors es denominen estereóbatos i l'escaló superior, estilóbato.
És un temple d'orde dòric, que va ser proyectat en llaugeres correccions en la finalitat de contrarrestar els efectes òptics de la perspectiva, és dir, totes les llínees aparentment rectes en realitat es esculpieron llaugerament curves, per a obtindre més harmonia, efecte que va ser descobert per l'arquitecte anglés Penrose, en l'any 1847.[20] Este edifici va permanéixer casi intacte fins a l'any 1687, quan va quedar mig destruït per una explosió durant la guerra venetoturca.[21] Es creu que les escultures de Fidias estaven realisades en argila o algeps, per a que despuix els seus alumnes les passaren a marbre. El frontón de la frontera occidental representa la lluita d'Atenea i de Poseidón per a conseguir el patronazgo de la ciutat. Pausanias conta que les escultures del frontón oriental representaven el naiximent de Atenea del cap de Zeus. De fet, els frontones són coneguts per dibuixos de el XVII i per còpies antigues.[22]
La novetat arquitectònica del Partenón és el friso interior que recorre el mur de la nau, un lloc que cap edifici dòric havia amprat per a decoració. Té una llongitut de 160 metros, 105 cm d'altura i 5,6 cm en els llocs de màxima profunditat del relleu. Estava realisat en marbre del mont Pentélico, a 19 km de la Acrópolis. El friso ho formaven 378 figures humanes i 245 d'animals representant la processó de les festes de les Panateneas.
Estava policromado: el color de les metopas era roig com el dels frisos, el frontón era blau i a les figures se'ls pintava els ulls i els cabells. De les 92 metopes originàries solament es conserven 19, algunes en el mateix temple i unes atres en el Museu Britànic, ya que la majoria varen ser destrossades en les numeroses ocasions en que l'edifici va ser saquejat. Les metopes del costat nort representaven la pren de Troya; les de l'est, la lluita dels deus en els jagants; les del sur, la centauromaquia i les de l'oest, una batalla entre grecs i Amazones.[23]
El Partenón estajava la gran estàtua de la deesa Atenea Partix-nos, que va realisar Fidias. Esta escultura era d'or i marfil (criselefantina) i de quinze metros d'altura en pedestal. Estava vestida en el peplo i damunt l'égida. Sobre el cap tenia un caixco cobert en figures simbòliques i estava armada en llança i escut en actitut de repòs. En una mà sostenia l'image de la Victoria alada de tamany natural.[24] L'antic historiador Pausanias va realisar una descripció precisa de l'estàtua:
Existixen algunes còpies antigues de l'época romana de l'escultura original de Atenea Partix-nos:
- Atenea Varvakeion, còpia romana en marbre de el II, considerada una de les més pròximes a la real, que es troba en el Museu Arqueològic Nacional d'Atenes.
- Atenea Lenormant, sense finalisar, en el Museu Nacional Arqueològic d'Atenes, també considerada de les millors còpies.
- Una atra còpia romana en marbre realisada entre els anys 130-150 es troba en el Museu del Prat de Madrit.
- Una atra còpia romana d'entre els sigles I i II en el Museu del Louvre de París.
- Una atra còpia romana firmada per Antíoco (I) en el Museu Nacional Romà de Roma.
-
Atenea Varvakeion, Museu Arqueològic Nacional d'Atenes.
-
Atenea Lenormant, Museu Arqueològic Nacional d'Atenes.
-
Copia de Atenea Partix-nos, Museu del Prat, Madrit.
-
Copia de Atenea Partix-nos, Museu del Louvre, París.
-
Copia de Atenea Partix-nos en el Museu Nacional Romà (Palazzo Altemps), Roma.
Erecteón
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Erecteón.
La seua construcció es va iniciar en l'any 421 a. C., durant la treua de la Pau de Nicias en la guerra del Peloponeso, reemplaçant l'antic temple arcaic de Atenea que havia segut destruït pels perses durant les guerres mèdiques.
Està format per un edifici central en planta irregular, adequat al desnivell del terreny, que comprén dos parts sense comunicació entre elles: a l'est és un santuari dedicat a Atenea de tipo hexástilo, en unes columnes d'orde jònic; a l'oest està format per dos capelles en doble cult: una a Erecteo i Poseidón i l'atra a Hefesto i Butes.[26] En l'accés a estes sales es trobava la font d'aigua salada que supostament Poseidón va fer brotar en un colp de la seua fitora durant la disputa en Atenea. Té una stoa en la partix nort, en columnes i en la partix sur és a on es troba la Tribuna de les Cariátides, en sis columnes en figura de dòna de 230 cm d'altura, realisades per Calímaco, un ajudant de Fidias. Les que es poden vore in situ són còpies de les cinc que es troben en el Museu de la Acrópolis i d'una sexta que hi ha en el Museu Britànic.[27]
El Erecteión mostrava un friso que recorria els costats de l'edifici, format per figures de marbre montades sobre làpides de pedra calcárea negra de la ciutat d'Eleusis. S'ha conservat una làpida de la segona etapa de la seua construcció, a on es poden llegir els 130 noms dels treballadors i el seu paga, una dracma diari, que era la mateixa que la que rebia l'arquitecte.[28]
Propileus
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Propileus d'Atenes.
Els propileus eren la gran entrada a la Acrópolis d'Atenes. Varen ser construïts a partir de l'any 437 a. C. per l'arquitecte Mnesicles en un terreny accidentat i sobre les ruïnes dels propileus arcaics que varen ser destruïts en l'any 480 a. C. en l'incendi ocasionat pels perses.[30] Les sis columnes de l'entrada són dòriques, igual les de la frontera davantera com les sis de la part posterior. Està construït en marbre pentélico, consta d'un vestíbul de 24 x 18 metros. En l'interior, un mur en cinc portes ho dividix en dos parts; l'occidental, més gran, té dos rencs de tres columnes jòniques que formen tres naus.[31]
És interessant la techumbre que es va construir en voltons de marbre de més de sèt metros i armant els arquitraus que sostenien estos voltons en una barra metàlica.
En l'ala nort va estar situada la primera pinacoteca del món; entre les pintures que s'exponien destacava l'obra del pintor grec Polignoto (V), conegut per les descripcions de la seua obres fetes per Pausanias i per Plinio.[32]
Temple de Atenea Niké
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Temple de Atenea Niké.
Al costat sur dels propileus es troba el temple de Atenea Niké (‘Atenea victoriosa’) o Niké Aptera (‘Victòria sense ales’). La construcció encarregada a l'arquitecte Calícrates data de l'any 421 i el 410 a. C. Este monument emplaçat en l'entrada de la Acrópolis volia simbolisar que, una volta sense ales, la deesa no es mouria d'Atenes.[33]
El naos consta d'una planta casi quadrada de 418 cm x 3178 cm, en el pronaos de quatre columnes i quatre més en el opistodomos, totes d'orde jònic.
El friso que recorre tot el temple va tindre una decoració alusiva a les guerres mèdiques, en els frontones dedicats a la deesa Atenea. En el parapete del bastió es va afegir en l'any 410 a. C. una decoració en grans relleus, a on s'aprecia l'escola de Fidias, per eixemple en els plecs de la roba, que s'adapta al cos de les representacions de les «victòries», les quals estan representant en gests quotidians com desnugant-se una sandalia o pujant a un carruage.[34]
El temple actual és una reconstrucció realisada en els anys 1936 a 1940 per Nikolaos Balanos i Anastasios Orlandos, en el propòsit de solucionar alguns problemes estructurals.[35]
Pandrosio
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Pandrosio.
Construït en temps de Pericles cap a l'any 421 a. C. prop del Erecteón en el costat noroest, en honor de Pándroso filla de Cécrope I, va anar el lloc a on Atenea, durant la seua lluita en Poseidón per a conseguir el patronazgo de la ciutat d'Atenes, va fer créixer un olivera quan va resultar vencedora. L'any 1917 es va plantar l'arbre actual, en recort de la mítica olivera.
Santuari de Artemisa Brauronia
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Santuari de Artemisa Brauronia.
.jpg){kind=link}
Prop dels propileus es trobava el santuari de Artemisa Brauronia, construït l'any 430 a. C. L'orige del santuari és una llegenda segons la qual els habitants de Braurón havien matat a una orsoa, que era l'animal sagrat d'Artemisa,[36] per lo que la deesa va exigir que se li consagraren a la seua cult chiquetes de sèt a onze anys que viurien en el santuari al seu servici; estes chiquetes rebien el nom d'orsoes.[37] L'edifici tenia una planta trapezoidal en dos ales laterals i una stoa d'uns 38 metros de llongitut per 7 d'esgambi.
Pausanias descriu la presència de vàries estàtues que es trobaven en este santuari entre les que destacaven una image de Artemisa obra de Praxíteles i un cavall de bronze que representava al cavall de Troya, en el que es representaven alguns dels guerrers amagats aguaitant-se des de dins.[38]
Arreforión
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Arreforión.
Es tractava d'un edifici situat en la partix nort de la Acrópolis que era a on vivien les arréforas, unes chicones que teixien el peplo que rebia Atenea en les Panateneas i ademés realisaven un ritual en el que duyen en una processó nocturna misteriosos objectes sagrats fins a un santuari d'Afrodita i Eros que estava situat en l'ala nort de la Acrópolis.[39]
Eleusinión
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Eleusinión.
Va ser Pericles el que va manar construir este santuari prop de la Acrópolis per a poder rendir cult als misteris eleusinos. Es va encarregar de la seua edificació l'arquitecte Corebos. La planta del santuari era quadrada en diversos rencs de columnes i el sostre s'elevava en forma de llanterna. Han segut les excavacions efectuades les que han donat les pautes per a reconéixer els fonaments i la planta de tot l'edifici.[29]
Teatre de Dioniso
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Teatre de Dioniso.
Des de la segona mitat de el V, una de les més importants creacions arquitectòniques és el teatre i un dels eixemples més importants d'este tipo d'edificis és el Teatre de Dioniso, construït durant el IV[40]
El teatre constava d'una part atrassera a on els actors es canviaven d'indumentària. Els espectadors es colocaven prop d'un lloc descampado, lloc a on s'acostumaven a construir els teatres. A finals de el V varen ser substituïdes les primitives plataformes de marbre per graderías de pedra. En la part central de les primeres grades hi havia 67 assents que varen ser realisats posteriorment, en marbre decorat i estaven reservats per als sacerdots i reis.[41]
Asclepeion
[editar | editar còdic]En l'ala sur de la Acrópolis, per damunt de la Stoa de Eumenes i el Teatre de Dioniso, es localisa un asclepeion, que data del 420 a. C. aproximadament. A ell acodien els meges en busca de resposta per a saber curar malalties, ademés de clercs, que anaven a resar, i malalts.[42]
Odèon de Pericles
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Odèon de Pericles.
Es va construir també baixe el mandat de Pericles i prop del teatre de Dioniso.
Constava de planta rectangular en doble renc de columnes per a la sustentació del sostre i un propileu. S'utilisava per a les representacions musicals, que varen escomençar en l'any 446 a. C.[43]
Acrópolis helenística
[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Stoa de Eumenes.
En l'ala sur de la Acrópolis, en 320-319 a. C., es va construir, per orde de Nikias, un gran monument en forma de temple dòric. Pero en el III va ser desmantellat per a utilisar els seus materials en la porta Beulé i solament queda la base.[44]
Al costat d'este monument es troba el pòrtic o stoa de Eumenes, de 163 metros de llongitut, que va ser manat construir pel rei Eumenes II de Pérgamo en el II Es va realisar per a que els espectadors que assistien a les representacions del teatre de Dioniso pogueren resguardar-se de les inclemències del temps.[45]
Acrópolis romana
[editar | editar còdic]
En l'época romana diversos emperadors i personages destacats varen reformar o varen realisar noves construccions en la Acrópolis d'Atenes.
A l'esquerra de l'escalinata, abans dels propileus, es troba el Pedestal de Agripa, de casi 14 m d'altura i construïda en marbre gris. En l'any 178 a. C. s'havia colocat en ella una estàtua d'Eumenes II sobre una cuadriga de bronze. Posteriorment es va colocar una atra d'Agripa, gendre del emperador Augusto.
També en época d'Augusto, en l'any 27 a. C., es va edificar el Temple de Roma i Augusto prop del Partenón. De planta circular, es trobava rodejat de nou columnes de marbre.[46]
Durant el mandat de Claudio, en l'any 52, es va fer una reforma de la rampa d'accés a la Acrópolis.
En l'ala meridional de la Acrópolis, el ciutadà Herodes Àtic va erigir un odèon en el II, en memòria de la seua esposa Apia Annia Regila.
En el III, per orde de Flavio Septimio, es va construir l'actualment cridada Porta Beulé com a primera entrada de la Acrópolis abans dels propileus. Consta de dos torres de 9 m d'altura, una a cada costat de la porta. Esta porta va ser descoberta per l'arqueòlec francés Charles Ernest Beulé en l'any 1852.
Alguns edificis varen canviar la seua funció original, com el teatre de Dioniso, que va passar a ser escenari de competicions de gladiadorés.[47]
Situació dels edificis
[editar | editar còdic]- Partenón
- Antic temple de Atenea
- Erecteión
- Estàtua d'Atenea Promacos
- Propileus
- Temple de Atenea Niké
- Eleusinión
- Santuari de Artemisa Brauronia
- Calcoteca
- Pandroseión
- Arreforión
- Altar de Atenea
- Santuari de Zeus Polieo
- Santuari de Pandión
- Odèon de Herodes Àtic
- Stoa de Eumenes
- Santuari de Asclepio o Asclepeion
- Teatre de Dioniso Eléuteros
- Odèon de Pericles
- Tem-nos de Dioniso
- Aglaureión
Elements desapareguts de la Acrópolis
[editar | editar còdic]En la Acrópolis varen existir atres elements artístics que varen ser destruïts o traslladats. Sobre alguns d'ells existixen descripcions proporcionades per autors de l'Antiguetat.
Entre ells destacava l'enorme estàtua de bronze realisada per Fidias d'Atenea Promacos, situada a l'entrada de la Acrópolis, i de la que Pausanias senyala que:
Una atra estàtua destacada realisada per Fidias per a la Acrópolis va ser l'Atenea Lemnia, aixina cridada perque un grup de colon de l'illa de Lemnos havien enviat a Pericles diners per a que erigira una estàtua dedicada a Atenea.
l'antic temple de Atenea albergava un xoanon antiquíssim realisada en fusta d'olivera que representava a la deesa. Esta estàtua era molt venerada lloc que es creïa que havia caigut del cel en l'época d'Erecteo. Es va salvar del saqueig persa lloc que va ser traslladada a Salamina i posteriorment va tornar a ser ubicada en la Acrópolis, en el Erecteión. Era vestida en un peplo nou cada any i tenia joyes d'or.[48]
Una representació escultòrica de les cárites es trobava davant l'entrada de la Acrópolis.
Pausanias també dona la notícia d'una construcció situada al costat del teatre de Dioniso, de la que diu:
En la vertent nort de la Acrópolis va existir un santuari dedicat als dioscuros (els anakes, és dir, ‘els senyors’). D'ahí el seu nom, el Anaceo (Anákeion) o «temple dels senyors». Devia ser de grans dimensions, puix sembla que allí tenien lloc reunions militars.[49] Segons Pausanias, Polignoto va pintar allí la boda de les filles de Leucipo, i Micón va representar a Jasón i els argonautas.[50]
Prop es trobava l'Aglaureión, que era un santuari situat en una cova baix del Arreforión en el que es rendia cult a Aglauro.[51]
En l'alvertent meridional de la Acrópolis hi havia un cap dorat de Gorgona, situada sobre una muralla anomenada Note.
Una miqueta més dalt del Teatre de Dionisio, al peu d'esta ala, existia una cova damunt de la qual va haver un trípode en el que estaven representats Apolo i Artemisa assessinant als fills de Níobe.[52] Al final d'este alvertent, despuix del Asclepeion, es va erigir un temple dedicat a la deesa Temis. Davant ell estava la tomba d'Hipólito.[53] També varen existir uns santuaris de Gea Curótrofa (‘nutricia’) i de Deméter Cloe (‘verdeante’).[54]
Espoli i excavacions arqueològiques
[editar | editar còdic]
Durant els quatre sigles d'ocupació otomana no es varen realisar excavacions ni reformes en la Acrópolis. La desinformació va fer que es nomenara el Partenón com "Panteón" i temple d'un deu desconegut en Europa, segons consta en el volum Turcograecia, publicat per M. Kraus en l'any 1584. L'embaixador de Luis XIII de França en Constantinopla va descriure Atenes en el seu llibre Voyage du Levant (París, 1632), a on relata que el Partenón "es trobava com si s'acabara de fer".[55]
Es va establir un consulat francés en l'any 1658, i es varen escomençar a tindre els primers visitants estrangers. L'embaixador francés en Constantinopla, en l'any 1674, va encarregar a l'artiste Jacques Carrey que realisara una série de dibuixos del Partenón i de les seues escultures,[56] que han servit posteriorment per a la documentació del lloc abans de l'atac que va sofrir en 1687 pels venecians, baixe el mando de Francesco Morosini, el qual, ademés va intentar dur-se les escultures de les cuadrigas del frontón oest, en el resultat d'una destrucció completa, per la caiguda que varen sofrir les escultures per les pendents de la Acrópolis. Alguns dels seus restants varen ser arreplegats per atres militars i són els que es troben en diversos museus d'Europa: Roma, Venècia, Copenhague.[57]
Durant el XVIII els francesos varen organisar un mercat d'antiguetats en Atenes i varen conseguir transportar una metopa i la làpida del friso del Partenón a París. A mitan d'este mateix sigle, la Society of Diletanti de Londres va encarregar a l'arquitecte Nicholas Revert i al pintor James Stuart que mediren i dibuixaren els edificis i les escultures d'Atenes; com a resultat d'això, en 1762, es va publicar el primer volum de les Antiguetats d'Atenes, en un gran treball científic i uns magnífics dibuixos.
A principis de el XIX, lord Elgin, embaixador britànic, va traslladar un gran número d'escultures del Partenón a Gran Bretanya, (els cridats marbres de Elgin) i despuix de llargues negociacions les va adquirir el govern britànic l'any 1816 per al Museu Britànic de Londres.[58]
Quan en 1834, Grècia va obtindre l'independència, es varen escomençar les primeres excavacions dirigides pels arquitectes Schaubert i Kleanthes, supervisats per Leo Klenze, conseller del rei Luis I de Baviera (pare del llavors rei de Grècia Otón I). La Societat Arqueològica d'Atenes, en l'any 1837, baixe la direcció de Panagiotis Kavadias, va fer retirar totes les cases turques que s'havien construït dins de la Acrópolis.[59]
En 1866 Charles Ernest Beulé va descobrir un fos, en el que, durant l'invasió persa en l'any 480 a. C., s'havien amagat catorze escultures de kuroí, de la que és una de les peces principals el Moscóforo de tamany natural. El restant de les excavacions es varen fer entre els anys 1885-1890, dirigides per Panagiotis Kavadias junt en els arquitectes Wilhelm Dörpfeld i Georg Kawerau.[60]
Restauració
[editar | editar còdic]
Les senyes més significatives de les restauracions portades a terme a partir de el XX dins de la Acrópolis varen escomençar en la proposta de Nikolaus Balanos en l'any 1921, per a la reconstrucció de les columnes del Partenón, procés que va durar fins a l'any 1933.
En el Erecteion entre els anys 1979 i 1987 es varen escomençar a colocar armadures de titani i còpies de parts arquitectòniques que es conservaven en el Museu Britànic, substituint-se també per còpies les cariátides i traslladant-se estes baixe la custòdia del Museu de la Acrópolis. També a partir de llavors s'està portant a terme una nova anastilosis de les columnes del Partenón, és dir, es recuperen columnes desplomades i es reorganisen en distints punts en l'ajuda d'elements dispersos. Per mig d'esta tècnica s'estan substituint els tambors amprats per Balanos per uns atres de marbre pentélico i es realisa el desmontage i montage de grans blocs pertanyents al temple que s'han anat recuperant i classificant.[61]
La Acrópolis d'Atenes va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco en 1987.[62]
Un dels proyectes més ambiciosos de les autoritats gregues ha segut la construcció del Nou Museu de la Acrópolis, que alberga moltes obres d'art que varen tindre que deixar d'estar situades en el seu emplaçament original en la Acrópolis per diverses circumstàncies. També existix una contínua reivindicació sobre els marbres de Elgin, en poder del Museu Britànic, per a la seua tornada a Grècia.[63][64]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Acrópolis d'Atenes: Plantilla:Lang-grc hē Akrópolis tôn Athēnôn; en grec modern: η Ακρόπολη της Αθήνας i Akrópoli tis Azínas, o: η Ακρόπολη Αθηνών i Akrópoli Azinón.
- ↑ Adrados, Francisco R. i Juan Rodríguez Somolinos (coordinadors). Diccionari grec-espanyol.
- ↑ Devambez, Pierre (1972), p. 9.
- ↑ Devambez, Pierre (1972), pp. 445-447.
- ↑ Archaeologia of the city of Athens.
- ↑ Història de l'Art Espasa (2004), Barcelona,Espasa Calpe, ISBN 84-670-1323-0 p. 179.
- ↑ Història de l'Art Espasa (2004) p. 208.
- ↑ Pijoan, Història de l'art - 1 (1966), p. 171; Luis García Iglésies. Els orígens del poble grec (2000), p. 160.
- ↑ Arqueologia d'Atenes: el mur pelasgo (en grec)
- ↑ Ministeri de Cultura de Grècia: Font micénica de l'ala nort de la acrópolis (en grec)
- ↑ Barral i Altet, Xavier, (1986), pp. 88-89.
- ↑ Heródoto, Història viii, 52-53.
- ↑ Pijoan, Història de l'art - 1 (1966), p. 152.
- ↑ Sánchez, Carmen (2006), Una nova mirada a l'art de la Grècia antiga, p. 190, Madrit: Càtedra, ISBN 84-376-2328-6.
- ↑ Història de l'Art Espasa, (2004) Barcelona: Espasa Calpe, ISBN 84-670-1323-0 p. 193.
- ↑ Emilio Crespo Güemes. Moments estelars del món antic. La construcció del Partenón, p. 76.
- ↑ Summa Artis. Història general de l'art. Volum II, selecció de texts de José Pijoán, pp. 103-104; Martin Robertson. L'art grec. (1981) p. 176.
- ↑ Barral i Altet, Xavier (1987) p. 160.
- ↑ Barral i Altet, X. (1987), pp. 160-165.
- ↑ Devambrez, Pierre (1972), pp. 364-366.
- ↑ Richter, Gisela M. A. (1980), p. 34.
- ↑ Barral i Altet, X. (1987), p. 166.
- ↑ Barral i Altet, X. (1987), pp. 166-167; Martin Robertson. L'art grec (1981) p. 180.
- ↑ Història de l'Art Espasa (2004) p. 207.
- ↑ Pausanias, Descripció de Grècia,i, 24.5-7.
- ↑ Barral i Altet, Xavier (1987) p. 168.
- ↑ Devambez, Pierre (1972), pp. 177-178.
- ↑ Richter, Gisela M. A. (1980), p. 38.
- ↑ 29,0 29,1 Pijoan, Història de l'art - 1 (1966), p. 182.
- ↑ Roth (2000), p. 211.
- ↑ Barral i Altet, X. (1986), pp. 170-171.
- ↑ La Gran Enciclopèdia en català, volum 16 (2004), Barcelona, Edicions 62, ISBN 84-297-5444-X (en català).
- ↑ Pijoan, Història de l'art - 1 (1966), p. 181.
- ↑ Barral i Alttet, X. (1987), p. 171.
- ↑ Jokilehto (1999), pp. 189-190.
- ↑ Devambez, Pierre (1972), p. 82.
- ↑ Aristófanes, Els ocells, trad. Manuel Balasch, Barcelona, Fundació Bernat Metge, p. 137, ISBN 84-7225-063-6.
- ↑ Pausanias. Descripció de Grècia i,23,8-i,24,1.
- ↑ Plácido, Dumenge: La definició dels espais sacres en la formació de la ciutat grega: el cas d'Atenes, pp. 211-212, en Ilu. Revista de Ciències de les Religions (1995).
- ↑ VV. AA. (1987), Crònica de la humanitat, Barcelona, Plaça & Janés, p. 139, ISBN 84-01-60699-3.
- ↑ Devambez, Pierre (1972), p. 446.
- ↑ Devambez, Pierre (1966), p. 62.
- ↑ Richter, Gisela M.A. (1980), p. 44.
- ↑ Christopher Pixe i Antony Spawforth. Guia arqueològica de Grècia (2001), p. 64
- ↑ Història de l'Art Espasa (2004) p. 209; Maggi-Troso (2006), p. 72.
- ↑ Pascual González, José (2001): Apunts per a un viage a Grècia, Segòvia, Nóstos. ISBN 84-609-3868-9.
- ↑ Pixe, Christopher; Spawfort, Antony (2001): Guia arqueològica de Grècia. p. 61.
- ↑ Robertson, Martin (1981): L'art grec, p. 190.
- ↑ Andócides, Sobre els misteris i, 45; Tucídides, Història de la Guerra del Peloponeso, viii, 93.
- ↑ Pausanias: Descripció de Grècia, i, 18, 1.
- ↑ Pausanias: Descripció de Grècia, i, 18, 2.
- ↑ Pausanias: Descripció de Grècia, i, 21, 3.
- ↑ Pausanias: i, 22, 1.
- ↑ Pausanias: i, 22, 2.
- ↑ Maggi-Troso (2006), p. 46.
- ↑ Richter, Gisela M. A. (1980), pp. 33-35.
- ↑ Maggi-Troso (2006), p. 47.
- ↑ Titi, Catharine (2023). The Parthenon marbles and international law, Springer. ISBN 978-3-031-26356-9.
- ↑ Maggi-Troso (2006), pp. 48-49.
- ↑ Barral i Altet, Xavier, (1987), pp. 88-89.
- ↑ «La Acrópolis d'Atenes. De la ruïna recreada al proyecte del nou museu de la Acrópolis com a crit arquitectònic.» (pdf). Dialnet.unirioja.és. Consultat el 8 de març de 2009.
- ↑ «Acropolis, Athens». UNESCO Culture Sector. Consultat el 6 de març de 2015.
- ↑ «Grècia va tornar a reclamar al British Museum la devolució dels Marbres de Elgin – Patrimoni». Consultat el 21 de maig de 2009.
- ↑ Hellenic Ministry of Culture. «The restitution of the Parthenon Marbles.». Consultat el 21 de maig de 2009.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- *
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Acrópolis d'Atenes.- A Historical Account of the Acropolis per AthensCityGuide.com
- www.parthenonfrieze.gr
- www.acropolis-athena.gr
- Image de satèlit (Google)
- Pàgina del Ministeri de Cultura de Grècia: l'ala septentrional de la acrópolis (en grec)
- Pàgina del Ministeri de Cultura de Grècia: l'ala meridional de la acrópolis (en grec)
- Acrópolis d'Atenes
- Free 3D Acropolis
- Archivat el 31 de giner de 2009 archivat en Wayback Machine. Acrópolis: Model 3D en alta resolució de lliure distribució llest per a descarregar. Realisat per mig del programa Lliure "Blender".
- Vídeo sobre la Acrópolis realisat per l'Universitat de Santiago de Compostela
- HOFF, Ralf von donen: Images and Prestige of Cult Personnel in Athens between the Sixth and First Centuries BC (Image i prestigi dels membres del cult en Atenes en els sigles VI i V), en Practitioners of the Divine: Greek Priests and Religious Figures from Homer to Heliodorus (Practicants de lo diví: els sacerdots i els religiosos de l'Antiga Grècia des d'Homero fins a Heliodoro), 2008.
- Text [1] archivat en Wayback Machine., en anglés, en el lloc del Centre d'Estudis Helènics (CHS o Center for Hellenic Studies), institució de Washington afiliada a l'Universitat d'Harvard i dirigida per Gregory Nagy.
- Ralf von donen Hoff (n. 1963): arqueòlec clàssic alemà.
- Per a les cites: Dignes, Beate, and Kai Trampedach, eds. 2008. Practitioners of the Divine: Greek Priests and Religious Figures from Homer to Heliodorus. Hellenic Studies Séries 30. Washington, DC: Center for Hellenic Studies.
- Ralf von donen Hoff (n. 1963): arqueòlec clàssic alemà.
- Text [1] archivat en Wayback Machine., en anglés, en el lloc del Centre d'Estudis Helènics (CHS o Center for Hellenic Studies), institució de Washington afiliada a l'Universitat d'Harvard i dirigida per Gregory Nagy.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Acrópolis de Atenas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Pàgines en enllaços a archius trencats
- L'Enciclopèdia:Artículs destacats
- Artículs en passages que requerixen referències
- Acrópolis d'Atenes
- Arquitectura de Grècia del sigle V a. C.
- Llocs del cult de Artemisa
- Llocs del cult de Atenea
- Llocs del cult de Dioniso
- Edificis i estructures terminades en el sigle V a. C.
- Patrimoni de l'Humanitat