Torre (Misia)
Torre (en grec ἡ Ἄσσος) va ser una ciutat grega de la Tróade, en Misia, una regió del Àsia Menor pròxima a l'illa de Lesbos. El lloc a on es troba el jaciment es diu oficialment Behramkale i està situat en el districte d'Ayvacık, província de Çanakkale.
Història
Situada en un territori a on anteriorment havien vixcut els léleges, Torre va ser fundada per colon eolios procedents de Metimna o Mitilene (abdós ciutats estan ubicades en l'illa de Lesbos), entorn al VII A la seua volta, colon de Torre varen fundar la ciutat de Gárgara.[1] En el següent sigle va passar a ser dominada pels lidios i després pels perses. En el 530 a. C. es va construir el temple d'Atenea.
Va recuperar la seua autonomia al final de les guerres mèdiques i es va unir a la Lliga de Delos lloc que apareix en els registres de tributs a Atenes des de l'any 454/3 a. C.[2]
En el 365 a. C. estava controlada pel sátrapa persa Ariobárzanes i va ser sitiada per atres sátrapa: primer per Autofradates i poc despuix, per mar, per Mausolo. Abdós varen alçar el lloc per l'actuació d'Agesilao de Esparta com a embaixador.[3] La ciutat va conéixer el seu apogeu despuix del 360 a. C. baix la tirania primer d'Eubulo i després del filòsof Hermias de Atarneo, el govern del qual va fomentar l'afluència de filòsofs a la ciutat. Entorn als anys 348-345 a. C., Aristóteles va ser a Torre i es va casar en Pitias, la filla o neboda de Hermias. Esta época dorada va tocar al seu fi quan, per orde d'Artajerjes III, Hermias va ser aforcat.[4][5][6][7]
Els perses varen ser expulsats per Alejandro Magne. En el periodo helenístic, va caure baix els seleúcidas abans de ser integrada al Regne de Pérgamo (241-133 a. C.). Va formar part de la República romana des de 133 a. C.[8]
En Olimpia hi havia una estàtua de Sodamas, el primer eolio de Tróade que va guanyar en la prova de la carrera de l'estadi infantil.[9]
Pablo de Tarso va visitar la ciutat entorn a l'any 56/57 en el seu camí cap a Lesbos.[10]
Arqueologia de la ciutat antiga
,_April_%2709.JPG)
Les primeres excavacions de la ciutat varen ser portades a terme entre 1881 i 1883 pels arqueòlecs nortamericans Joseph Thacher Clarke i Francis H. Bacon. Molts de les troballes varen ser duts al Museu de Belles arts de Boston. Atres troballes s'exponen en el Museu del Louvre i en el Museu Arqueològic d'Estambul. S'han realisat noves campanyes d'excavacions a fins de el XX i principis de el XXI.
Les ruïnes de l'antiga Torre seguixen sent excavades. En 2018, els arqueòlecs varen descobrir una tomba familiar helenística sense danys en el nom Aristios escrit en el seu tapa. La tomba contenia els restants d'una família de vintiun membres. Un dels membres de la família va ser enterrat, mentres que els vint restants varen ser incinerats i les seues cendres colocades dins de gerros en forma d'urna. Les tapes havien segut sagellades en ciment per a evitar que qualsevol substància estranya entrara en les urnes.[11] En 2018, els arqueòlecs també varen descobrir molts estrígiles, alguns de ferro i la majoria de bronze.[12]
Els arqueòlecs també varen descobrir una escultura de lleó helenística de 2200 anys d'antiguetat i un forn de pedra de 1500 anys d'antiguetat que data del periodo bizantí. Segons el professor Nurettin Arslan, l'escultura va ser desenterrada d'una estructura utilisada com posada en aquella época, i un de les troballes del periodo bizantí contenia un hornillo de cuina en tres gorcs.[13][14]
En el lloc arqueològic es conserven els restants de:
- la muralla de la ciutat,
- un teatre romà,
- l'àgora, a on es trobaven el buleuterio i una estoa,
- un gimnasi,
- la necròpolis en la que els sarcòfecs mereixen el seu nom de «menjadors de carn»[15] segons Plinio el Vell:
Temple dòric de Atenea
En l'acrópolis del lloc, a 238 m s.n.m., es troben els restants del temple dòric d'Atenea, que daten de l'any 530 a. C. Es conserven sis de les 38 columnes originals,[8] aixina com l'estilóbato. Era un temple períptero en 13 x 6 columnes molt primes en lo alt, en un naos rectangular i un pronaos in antis. S'han recuperat poques metopes, que fan referència a esfinges, javalins i centauros.[16] La lluita entre Heracles i Salamandra, que solament figura en les metopes de Torre, apareix posteriorment en l'Hecatompedón d'Atenes, casi contemporàneu (530 a. C.) i en la decoració jónica del tesor dels sifnios en Delfos.[16]
El entablamento d'este temple té una característica única: l'arquitrau, que normalment és pla, estava esculpido a la manera d'un friso jònic, en escenes mitològiques com la lluita entre Heracles i els centauros.[17][18]
El temple va ser reformat en époques posteriors, com ho demostra un mosaic helenístic trobat en el naos.[16]
En un dia clar, la vista des del temple s'estén fins a la propenca Lesbos en el sur, Pérgamo en el surest i el monte Anada en l'est. El riu Tuzla fluïx cap al nort. Al noroest, dos enormes columnes helenísticas seguixen marcant l'entrada a la ciutat.[8]
Atres monuments
Galeria
Fonts
- ↑ Estrabón XIII,1,58, citant a Helánico i a Mírsilo; Esteban de Bizancio 136,12, citant un fragment d'Alejandro Polímata.
- ↑ IG i³ 259.IV.9
- ↑ Jenofonte, Agesilao II,26.
- ↑ Estrabón XIII,1,57.
- ↑ Estrabón, Geografia, XI - XIV, pág. 401, nota 257 de Mª Pau de Hoz García Bellido, Madrit: Gredos (2003), ISBN 84-249-2373-1.
- ↑ Diodoro Sículo XVI,52.
- ↑ Diógenes Laercio V,3.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 Eleventh edition of the Encyclopædia Britannica (en anglés), p. 790.
- ↑ Pausanias, Descripció de Grècia VI,4,9.
- ↑ Fets dels Apòstols 20,13.
- ↑ «Family greu of 2,000 years discovered in Turkey's northwes» (en anglés). Consultat el 19 d'octubre de 2022.
- ↑ «2,000-year-old athletes' tools unearthed in Turkey's Assos» (en anglés). Consultat el 19 d'octubre de 2022.
- ↑ «Lion statue of Hellenistic period found» (en anglés). Hürriyet Daily News. Consultat el 19 d'octubre de 2022.
- ↑ «Lion statue of Hellenistic period unveiled in Turkeys Çanakkale - Sayfa 8 - Galeri - Life - 30 Ekim 2019 Çarşamba» (en anglés). www.anews.com.tr. Consultat el 19 d'octubre de 2022.
- ↑ Vore l'etimologia de la paraula: «Sarcophage» (en francés). Centre National de Ressources Textuelles et Lexicals. Consultat el 19 d'octubre de 2022 2.
- ↑ 16,0 16,1 16,2 Solé, Bachs y Castelreanas, 1988, p. 301.
- ↑ Maggidis, Christian (2009). «Between East and West: A New Reconstruction of the Decorated Architrave Friezeof the Athena Temple at Assos and the Regional Tradition of UnconventionalArchitectural Decoration in East Greece», Koine. Mediterranean Studies in Honor of R. Ross Holloway, Oxbow Books, pp. 78-95.
- ↑ «Architrave relief from the Temple of Athena at Assos with a scene of Herakles and Centaurs». Museum of Fine Arts, Boston. Consultat el 19 de decembre de 2023.
- Pàgina del Ministeri de Cultura i Turisme de Turquia: el lloc arqueològic de Torre. (en turc)
- Proyecte d'arqueologia en Torre: Història (en turc)
- Proyecte d'arqueologia en Torre: Història de l'excavació (en turc)
Bibliografia
- Haiko Türk: Die Mauer als Spiegel der Stadt. Neue Forschungen zu donen Befestigungsanlagen in Assos, en: A. Kuhrmann - L. Schmidt (Ed.), Forschen, Bauen & Erhalten. Jahrbuch 2009/2010 (Berlin/Bonn 2009) p. 30-41. ISBN 978-3-939721-17-8.
- (1988) Els grans descobriments de l'arqueologia, Barcelona: Planeta-De Agostini. ISBN 978-84-395-0687-2.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Torre (Misia).
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Temple de Atenea de Torre.
- Proyecte d'arqueologia en Torre (en turc) [1] archivat en Wayback Machine.
- Diari de Torre, de Francis H. Bacon (en anglés)
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Aso (Misia)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.