Anar al contingut

Centaure

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Centaure
Per a atres usos d'este terme vore Centaure (desambiguació).
Centaure en bronze del Palau de Malmaison.
Erro al crear miniatura:
Centaure de Royos, escultura arcaica del Peloponeso, bronze del VI
La centáuride, per John La Farge.
El centaure Quirón educant a Aquiles, per Jean-Baptiste Regnault.
Heracles matant al centaure Neso, per Giambologna, Loggia della Signoria en Florencia.

En la mitologia grega, el centaure[1] (Κένταυρος, Kéntauros; plural Κένταυροι, Kéntauroi; en llatí Centaurus/Centauri) és una criatura llegendària mitat home —de cintura cap a dalt— i mitat cavall —de cintura cap a avall—.[2] A voltes també són denominats com hipocentauros[3][4] (‘centaures-cavall’) o ixiónidas[5] (‘descendents d'Ixión’). Ha donat la veu en espanyol a un gènero de plantes, la centaurea o centaura.[6] Encara que a penes siguen citades, les femelles són nomenades centáurides.[7]

Vivien especialment en les montanyes del Pelión, en Tesalia, i se'ls considerava fills de l'epònim Centaure —el fill d'Ixión—, i algunes egües magnesias,[8] o be l'estirp dels centaures havien naixcut directament de Ixión i Néfele.[4][9] Les esposes naturals d'eixos centaures són les nimfes peliónides (del monte Pelión), filles innominadas de Quirón.[10] Una tribu de centaures chipranes va nàixer del semen que Zeus va tirar al sol, puix Afrodita havia conseguit fugir del seu pare; eixos centaures es varen unir al tíaso de Dionís.[11] Alguns dels centaures més célebres posseïxen una genealogia individual: aixina Quirón és fill de Crono i Fílira,[12] mentres que Folo va nàixer de Sileno i una nimfa melia.[13]

Els centaures són molt coneguts per la lluita que varen mantindre en els lápitas, provocada pel seu intent de raptar a Hipodamía el dia de la seua boda en Pirítoo, rei dels lápitas i també fill d'Ixión. La bregue entre estos cosins és una metàfora del conflicte entre els baixos instints i el comportament civilisat en l'humanitat i pel famós centaure (Quirón). Teseo, un héroe i fundador de ciutats que estava present, va inclinar la balança del costat de l'orde correcte de les coses, i va ajudar a Pirítoo. Els centaures varen fugir.[14] Escenes de la batalla entre els lápitas i els centaures varen ser esculpidas en baixrelleus en el friso del Partenón, que estava dedicat a la sabio Atenea.

Com la titanomaquia, la derrota dels titanes pels deus olímpics, les lluites en els centaures representen la lluita entre la civilisació i el barbarisme i és coneguda com centauromaquia.


En el seu artícul The Centaur: Its History and Meaning in Human Culture ("El centaure: la seua història i el seu significat en la cultura humana"), Elizabeth Atwood Lawrence afirma que les lluites entre els centaures i els lapitas tipifiquen la lluita entre civilisació i barbàrie.[15]

El personage general dels centaures és el de sers salvages, sense lleis ni hospitalitat, esclaus de les passions animals. Dos excepcions a esta regla són Folo i Quirón, que expressaven la seua «bona» naturalea, sent centaures sapients i amables.

Entre els centaures, el tercer en una identitat individual és Neso. L'episodi mitològic del centaure Neso raptant a Deyanira, la promesa d'Heracles, també va proporcionar a Giambologna (1529-1608), un escultor flamenc que va treballar en Itàlia, esplèndides oportunitats de concebre composicions en dos formes en violenta interacció. Giambologna va realisar vàries versions de Neso raptant a Deyanira, representats pels eixemples conservats en diversos museus. Els seus seguidors, com Adriaen de Vries i Pietro Tacca, varen continuar esculpiendo incontables repeticions del tema. Quan Albert-Ernest Carrier-Belleuse va abordar la mateixa composició de formes en el XIX, la va titular Rapte d'Hipodamía.

En antigues vasijas pintades átiques els centaures eren representats com a sers humans de front, en el cos i les pates atrasseres d'un cavall subjectes a l'esquena. Posteriorment, varen ser hòmens sol fins a la cintura. La batalla en els lápitas i l'aventura d'Heracles en Folo (Apolodoro, II, 5; Diodoro Sículo, IV, 51) són temes favorits de l'art grec.

En Grècia, la constelació del Centaure (Centaurus) va ser observada per Eudoxo de Cnido en el IV i per Arato en el III[16]

Catàlec de centaures

D'entre els centaures destaquen individualment Quirón, Euritión, Folo, Neso i Asbolo. Asbolo va ser un augur entre els centaures que va intentar persuadir als seus per a evitar una imminent guerra.[17]

L'escut de Heracles descriu als bandos de la centauromaquia: «A l'atre costat, front als Lapitas, s'agrupaven els Centaures entorn a l'enorme Petreo i a l'endevine Asbolo, a Arcto, a Ureo, a Mimante de negre cabellam, i als dos Peucidas, Perimedes i Dríalo. Eren d'argent, en mazas d'or en les seues mans».[18]

En Les metamorfosis d'Ovidio se citen a Abante, Afareo, Afidas, Ámico, Antímaco, Areo, Asbolo, Bienor, Bromo, Cílaro, Clanis, Creneo, Cromis, Ctonio, Demoleón, Dictis, Dorilas, Dríalo, Equeclo, Elimo, Eurínomo, Éurito, Grineo, Hélope, Hípaso, Hodites, Hiles, Imbreo, Ifínoo, Latreo, Licabante, Lícidas, Licopes, Lico, Medonte, Melaneo, Mérmero, Mimante, Monico, Medimno, Ofión, Orneo, Perimedes, Petreo, Peuceo, Fecome, Flegreo, Pisénor, Piracmo, Pireto, Repte, Rifeo, Estifelo, Teleboas, Taumante, Tereo i Ureo.[19]

El la Biblioteca mitològica els centaures moraven en Fóloe (prop de Psófide), i entre ells destacava Folo. Varen irrompre en la cova embriagados per l'olor a vi. Heracles va rebujar a Anquio i Agre en tizones, i asaeteó a Élato en el braç. Els atres centaures varen fugir a llocs diferents, uns al mont Malea, Euritión a Fóloe, Neso al riu Eveno. Poseidó va acollir als demés en Eleusis i els va ocultar en un mont.[20]


Diodoro Sículo també recuenta als centaures arcadios: «dels Centaures que varen trobar la mort, els més famosos eren Dafnis, Argeo i Anfión, aixina com Hipoción, Oreo, Isoples i Melanquetes, i també Tereo, Dupón i Frixo. A continuació, cada u dels que havien fugit del perill va rebre el mereixcut castic. Hómado, per eixemple, va ser mort en Arcàdia, quan intentava violar a Alcíone, la germana d'Euristeo».[21]

Nono de Panópolis descriu a l'estirp de centaures cridats Fereos («bestiales»), que va seguir a Dionís. Havien naixcut de les náyades del riu Llepe. «Dotze caudillos guiaven a tots ells: Espargeo, el danzante Gleneo, en Euribio venia el seu camarada Ceteo, de rares traces, a Rifono seguia Petreo. També estava allí el bebedor Esaco i Ortao, en els que marchaven Anfítemis i Faune, mentres que en Fanes, de bella cornamenta, aplegava el seu companyer Nomeo».[22]

Teories sobre el seu orige

L'escritor Robert Greus va especular en que els centaures de la mitologia grega anaren una reminiscència d'una tribu prehelénica que considerara al cavall un tòtem.[23]

Per una atra part, Paléfato considerava que la forma híbrida dels centaures era frut d'un error de percepció per part de gents que mai havien conegut la monta de cavalls. En observar per primera volta a ginets, haurien tingut l'impressió de que eren mitat hòmens mitat cavalls. Paléfato menciona ademés una possible etimologia del nom, que vindria a significar «matador de bous».[24]

Alguns diuen que els grecs varen prendre la constelació Centaurus, i també el seu nom «bou penetrant», de Mesopotamia, a on simbolisa al deu Baal, que representa la pluja i la fertilitat, lluitant i perforant en les seues banyes al dimoni Mot, que representa la sequia d'estiu.

Els centaures en la ficció contemporànea

Els centaures han aparegut moltes voltes i en molts llocs en obres de ficció modernes.

Encara que es diu que la paraula grega kentauros està composta per un únic morfema —potser no grec en el seu orige—, el sufix -tauro ha segut inventat per escritors i dissenyadors de jocs a finals del XX per a atres híbrits animal-humans fantàstics.

Centáurides

Les femelles dels centaures són cridades «centáurides» o «centauresas» (Κενταυρίδες),[25] i el terme solament és usat pel retòric grec Filóstrato el Vell.[7][26] Les centáurides no són nomenades en la lliteratura arcaica ni en l'art arcaic, pero sí apareixen ocasionalment a partir del periodo helenístic. Un mosaic macedonio de principis del III que es troba actualment en el museu arqueològic de la ciutat de Pela és un dels primers eixemples de la presència de centáurides en l'art.[27]

L'autor romà Ovidio, en Les metamorfosis, menciona a una centáuride cridada Hilónome, que es va suïcidar quan el seu amant Cílaro va morir durant la guerra contra els lápitas.[28]


En la descripció d'una pintura que va vore en Neápolis, Filóstrato el Vell presenta a les centáurides com a germanes i esposes dels centaures masculins que vivien en el mont Pelión en els seus fills.


En el camp de la medicina

Dins del camp de la medicina es coneix en el nom de genu recurvatum a la condició física que posseïxen algunes persones de doblar els seus genolls més allà dels 180°[29] havent-se conegut alguns casos a lo llarc de l'història, com els de Robert Huddleston, malnomenat el «home poni» [30] o el d'Ella Harper també cridada «la chiqueta camello».

Centaures en l'art grec

La representació iconográfica clàssica dels centaures que coneixem ha evolucionat prou des del seu possible orige mediooriental en el que veem hòmens-bou alados i hòmens-escorpión. Els centaures estaven representats tant en escultures, com en sagells i pintures, pero hi havia dos tipos de representacions:

  • Un home complet de l'esquena del qual sorgix el cos i els quartos atrassers d'un cavall.
  • Un cavall del cos del qual ix la figura humana només visible de cintura per a dalt.

La primera forma de representació és la que s'estandardisarà per a aquells Centaures en actituts humanes, és dir, que com a bons hòmens s'allunten del consume excés de vi i de les violacions i actuen de manera eixemplar (contrast en cóm ha de ser el home front a cóm no ha de ser: humans front a sers híbrits) per eixemple s'utilisaria per a Quirón, encara que solament fins al V, perque la segona forma de representació es convertirà en la representació més estàndar, encara que va poder distinguir a estos Centaures més salvages front als més civilisats.

Podem vore representacions de centaures en escultures de terracota, en relleus, i sobretot en gots de figures roges i negres. Les escenes més representades són el mit d'Euritón, qui volia violar a Laodamía, la centauromaquia d'Heracles i Folo, en la que el centaure li invita a menjar i Heracles du vi, en el que es descontrola Folo, la lluita de Heracles i Neso i la mort de Quirón. Sempre anem a trobar esta forta contraposició entre els centaures més civilisats i els menys, com a forma de mostrar la moral de la societat grega, tenint a Quirón com el centaure més civilisat, Folo un punt mig, i Neso com el més salvage.

Normalmete veem als centaures utilisant grans troncs o roques per a barallar, i no armes, lo que, una atra volta, indica eixe caràcter salvage, que s'accentua en les traces de sàtir que se'ls solen pintar per a mostrar eixa hipersexualitat que estos tenien (també eren eixemple de salvages). Sempre que veem representada la mort d'un centaure veem com el triumfador, és dir, el que li mata, té una pose típica posant la cama en el llom del centaure i agarrant-li el pèl, mentres que el centaure es llimita a girar-se, a voltes tocant-li la barbeta, i unes atres simplement duent les mans a esta en posició de demanar clemència, ya que li van a matar.

Quirón, com centaure civilisat i eixemplar és l'únic que es representa de manera diferent, com s'ha dit més dalt, fins al V En més cos humà que el restant, pero a partir d'ahí el cos se li representa igual a tots. No obstant, a Quirón ho vorem en cara de home normal, i no de sàtir, i en un himatión ben colocat, penyora que utilisaven els hòmens de classe alta i en cert poder, per lo que recalca eixa civilisació del centaure.


Se solen vore centauromaquias en gots de ceràmica ática, tant figures roges com a negres, ya siga en l'image principal en la panza del got, com en frisos en el coll o en el peu, complementant una escena principal mitològica. És habitual vore que els centaures compartixen espai en les amazones. Les representacions de centaures són molt típiques en els gots que s'utilisaven per al vi, pel seu caràcter d'ebris, com els sàtirs, trobant aixina una relació clara entre contingut i continent. Estos gots són:

Etimologia

La paraula grega kéntauros es considera generalment d'orige obscur.[35] l'etimologia de ken + tauros, 'bou penetrant', va ser una sugerència de l'euhemerista en el text racionalizador de Paléfato sobre mitologia grega, Sobre contes increibles (Περὶ ἀπίστων), que incloïa als arqueros montats d'un poble cridat Néfele eliminant una manada de bous que eren l'assot del regne de Ixión.[36] Una atra possible etimologia relacionada pot ser ‘matador de bous’.[37]

Mits relacionats

Índia

El sagell cilíndric de Kalibangan, datat entorn al 2600-1900 a. C.,[38] trobat en el jaciment de la civilisació de la vall del Indo mostra una batalla entre hòmens en presència de criatures paregudes a centaures.[39][38] Atres fonts afirmen que les criatures representades són en realitat mitat humanes i mitat tigres, que posteriorment varen evolucionar fins a convertir-se en la deesa de la guerra hindú.[40][41] Estos sagells són també una prova de les relacions Índia-Mesopotamia en el tercer mileni a. C.

En una llegenda popular associada al temple Pazhaya Sreekanteswaram en Thiruvananthapuram, la maldicció d'un sant Brahmán va transformar a un aposte príncip Yadava en una criatura en cos de cavall i el cap, braços i tors del príncip en lloc del cap i el coll del cavall.

El Regne Kinnara, una atra criatura mítica mitat home, mitat cavall de la poesia èpica índia, va aparéixer en varis texts antics, arts i escultures de tota l'Índia. Es mostra com un cavall en el tors d'un home a on estaria el cap del cavall, i és similar a un centaure grec.[42][43]

Rússia

En l'art popular rus i en els gravats lubok dels sigles XVII i XIX va aparéixer una criatura mitat humana i mitat equina en aspecte de centaure cridada Polkan. Polkan es basa originalment en Pulicane, un mig gos del poema I Reali vaig donar França d'Andrea dona Barberino, que en el seu dia va ser popular en el món eslau en traduccions prosaicas.

Galeria

Vore també

Referències

  1. ↑
  2. ↑ RAE: «centaure»
  3. ↑ RAE: «hipocentauro»
  4. ↑ 4,0 4,1 Diodoro Sículo: Biblioteca històrica IV 70, 1
  5. ↑ Píndaro: odes píticas, 2
  6. ↑ RAE: «centaurea», «centaura».
  7. ↑ 7,0 7,1 Filóstrato el Vell: Images, II. 3.
  8. ↑ Píndaro, Píticas II,39-45.
  9. ↑ Higino: Faules 33 i 34; l'autor es referix específicament a Euritión i Neso com la prole de Ixión i Núvol.
  10. ↑ Píndaro: Pítica V
  11. ↑ Nono: Dionisíacas 5, 611 ss., 14, 193 ss. i 32, 65 ss.
  12. ↑ Biblioteca mitològica I 2, 4.
  13. ↑ Biblioteca mitològica II 5, 4.
  14. ↑ Plutarc, Teseo, 30; Ovidio, Les metamorfosis XII, 210; Diodoro Sículo IV, 69, 70.
  15. ↑ Lawrence, Elizabeth Atwood(1994).«The Centaur: Its History and Meaning in Human Culture».Journal of Popular Culture.27(4): 58.doi:10.1111/j.0022-3840.1994.2704_57.x.
  16. ↑ Árato, Fenomens 432.
  17. ↑ Ovidio: Les metamorfosis XI, 308
  18. ↑ L'escut de Heracles, 179 i ss
  19. ↑ Ovidio: Les metamorfosis, XII
  20. ↑ Biblioteca mitològica II 5, 4
  21. ↑ Diodoro Sículo: Biblioteca històrica IV 12, 7
  22. ↑ Nono: Dionisíacas 14, 143
  23. ↑ Robert Greus, Els mits grecs, tom I, p.7, Madrit: Aliança (2004), ISBN 84-206-7262-9.
  24. ↑ Paléfato, Sobre fenomens increibles I.
  25. ↑ En la Biblioteca Clàssica Gredos (volum 217) s'usa la forma «centauresas». Tesauro usa abdós formes: «centáurides» (Κενταυρίδες) i «centauresas».
  26. ↑ LSJ: «κενταυρίς»
  27. ↑ Alain Pasquier, De la néréide à la centauresse. Un porte-lampes en bronze inédit vaig conservar au musée du Louvre, pp.30, 32, en Monuments et mémoires de la Fondation Eugène Piot (2011) (en francés)
  28. ↑ Ovidio, Les metamorfosis XII,405.
  29. ↑ Demey, G.; Lustig, S.; Servien, E.; Neyret, P.(1 de febrer de 2014).«Genu recurvatum».EMC - Aparat Locomotor.47(1): 1–9.ISSN 1286-935X.doi:10.1016/S1286-935X(14)66936-7.Consultat el 13 de juliol de 2020.(en es)
  30. ↑ «Robert Huddleston el home pony» (en es). kataplum. Consultat el 13 de juliol de 2020.
  31. ↑ «Greek Vase Paintings Gallery 3» (en en). Theoi Greek Mythology. Consultat el 2024-04-27.
  32. ↑ «Home | The Warburg Institute Iconographic Database». iconographic.warburg.sas.ac.uk. Consultat el 2024-04-27.
  33. ↑ «CENTAURS (Kentauroi) - Half-Horse Men of Greek Mythology». www.theoi.com. Consultat el 2024-04-27.
  34. ↑ Cartwright, Mark. «Centaure» (en es). Enciclopèdia de l'Història del Món. Consultat el 2024-04-27.
  35. ↑ Scobie, Alex(1978).«Els orígens dels 'centaures'».Folklore.89(2): 142-147.doi:10.1080/0015587X.1978.9716101. Scobie cita Nilsson, Martin P. (1955). Geschichte der griechischen Religion (en de). «Die Etymologie und die Deutung der Ursprungs sind unsicher und mögen auf sich beruhen»
  36. ↑ (), p. .
  37. ↑ Alexander Hislop, en la seua polèmica Les dos Babilonias: El cult papal revelat com el cult de Nimrod i la seua esposa. (1853, revisat en 1858) teorizó que la paraula deriva de les semíticas Kohen i "tor" (donar regressos) per mig de la canvi fonètic perdent-se en el temps les consonants menys prominents, convertint-se en Khen Tor o Ken-Tor, i sent transliterada fonèticament al Iònic com Kentaur, pero açò no és acceptat per cap filòlec modern.
  38. ↑ 38,0 38,1 Art de les primeres ciutats : el tercer mileni a. C. des del Mediterràneu fins al Indo. (en en), Metropolitan Museum of Art, pp. 239-246.
  39. ↑ Ameri, Marta; Costello, Sarah Kielt; Jamison, Gregg; Scott, Sarah Jarmer (2018). Sagells i sagells en el món antic: Case Studies from the Near East, Egypt, the Aegean, and South Àsia (en en), Cambridge University Press. ISBN 9781108168694.
  40. ↑ Parpola, Asko (1994). Deciphering the Indus Script, Cambridge Univ. Press.
  41. ↑ «Sagells de cilindre del Indo». Harappa.com (4 de maig de 2016). Consultat el 2019-07-16.
  42. ↑ Devdutt Pattanaik, "Indian mythology : tals, symbols, and rituals from the heart of the Subcontinent" (Rochester, USA 2003) P.74: ISBN 0-89281-870-0.
  43. ↑ K. Krishna Murthy, Mythical Animals in Indian Art (Nova Delhi, Índia 1985).

Enllaços externs

Commons

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Centaure&oldid=1649642»