Vila Adriana

La vila d'Adriano, coneguda comunament com a Vila Adriana, és un dels més famosos complexos arqueològics romans. Està situada a 23 quilómetros de Roma, en les afores de Tívoli. Va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco en 1999.

Història

La vila va ser creada en Tibur (actual Tívoli) com a lloc de retir de Roma per l'emperador Adriano en el II. Es dia que a Adriano li disgustava el palau del mont Palatino de Roma, lo que li va dur a construir este lloc de retir, a on va passar els últims anys de la seua vida i des d'a on va governar l'imperi. Una gran cort, per lo tant, va viure allí de manera permanent.

Despuix d'Adriano, la vila va ser usada per varis dels seus successors. Durant el decliu de l'Imperi Romà, la vila va caure en desús i va quedar parcialment en ruïnes. En el XVI, el moradura Hipólito II d'Este va fer que gran part dels marbres i estàtues de la vila es traslladara per a decorar la seua pròpia residència (Vila d'Este) ubicada en les rodalies. Entre les estàtues que hi havia ací se citen una còpia del Discóbol de Miró, les huit muses de Cristina de Suècia (Museu del Prat) i possiblement la Diana de Versalles (Museu del Louvre).

Estructura i arquitectura

La Vila Adriana era un complex de més de 30 edificis en una extensió d'a lo manco un quilómetro quadrat, gran part de la qual encara està sense excavar. La vila va ser el més gran eixemple romà d'un jardí tipo alejandrino, recreant un paisage sagrat.

La Vila és com una chicoteta ciutat en palaus, fonts, vàries termas, biblioteques, teatre, temples, sales per a cerimònies oficials i habitacions per als cortesanos, els pretorianos i els esclaus.

Va reunir distintes construccions que representen diferents llocs i monuments del món romà. Per això mostra ecos de diferents órdens arquitectònics, en la seua major part grecs i egipcíacs. Adriano, un emperador que va viajar molt, va prendre prestats estos dissenys, com les cariátides per al Canopo, junt en les estàtues junt a ells representant al deu egipcíac de la fertilitat, Bes. La biografia d'Adriano afirma que les zones de la vila varen rebre el seu nom de llocs que l'emperador va vore durant els seus viages. Només uns pocs llocs mencionats en la biografia poden tindre un correlato precís en les ruïnes de l'actualitat.

Una de les parts de la vila més sorprenents i millor conservades són una piscina i una gruta artificial que varen rebre el nom de Canopus («Canopo») i Serapeum, respectivament. Canopo era una ciutat egipcíaca a on hi havia un temple (Serapeum) dedicat al deu Serapis. No obstant, l'arquitectura té influències gregues (la qual cosa és típic en l'arquitectura romana de l'Alt i Tardà Imperi) com pot vore's en les columnes corintias i les còpies de famoses estàtues gregues que rodegen la piscina. De l'aigua emergia un cocodril esculpido en tot detall.

Una anècdota involucra al Serapeum i la seua cúpula en forma peculiar. Un destacat arquitecte de l'época, Apolodoro de Damasc, va despreciar els dissenys d'Adriano, comparant la cúpula del Serapeum en una «carabassa». La cita íntegra és: «Vés-te i dibuixa les teues carabasses. No saps res d'estos assunts arquitectònics». Quan Adriano es va convertir en emperador, Apolodoro va sofrir l'exili i més vesprada es va ordenar la seua mort.

Una estructura interessant en la vila és el cridat Teatre marítim. Consistix en un pòrtic redó en una volta sostinguda per pilars. Dins del pòrtic hi ha una piscina en forma d'anell en una illa central. En l'Antiguetat l'illa estava conectada en el pòrtic per dos ponts levadizos. En l'illa hi ha una chicoteta vila romana completa, en un atri, una biblioteca, un triclinium i menuts banys. Mostra estil jònic clàssic. La zona va ser usada provablement per l'emperador com un retir de l'afaenada vida cortesana.

Els Edificis de la Vila

La vila conta en els següents edificis (alguns en noms moderns) denominats segons l'us (ej. termes, temple, etc.):

La Plaça d'Or (Piazza d'Ore)

Vista panoràmica de la Plaça d'Or.

Era un complex períptero en una font rectangular central, que dividix llongitudinalmente l'esplanada dels jardins, en el costat sur de la qual s'alça un edifici menys grandiós d'una planta octogonal central i una cúpula. Les columnes, erigides en un peristilo en quatre ales rodejat per un pòrtic són de cipolino i granit egipcíac. En les ales este i oest es troben dos llargues galeries subterrànees (criptopórticos) que conduïxen des de l'est cap a l'edifici principal.

Darrere del pòrtic en el costat nort es troben els restants de la granja, una estructura d'una época anterior, caracterisades per pisos de mosaic de baixa calitat i utilisades per la servitut. En esta ala de la vila es varen trobar els retrats imperials de Vibia Sabina, Marco Aurelio i Caracalla. La riquea dels entorns i el marc arquitectònic, derivat per l'alt número de forats dels quals penjaven els marbres, sugerix que esta zona estava vinculada a les funcions públiques de l'edifici.

Temple vaig donar Venere Cnidia

Templete circular de Venus (Temple vaig donar Venere Cnidia)

Al voltant d'un paisage replet de montanyes i arbres es troba el «Templete circular de Venus»[1], un espai constituït per una série de columnes dòriques, en forma semicircular, que varen ser recreades a mitan del sigle passat gràcies als fragments que es varen trobar escampats pel terreny. Estos eren els elements que li donaven forma a un tholos —temple redó— dedicat a la deesa Venus. Aixina que s'observa com l'arquitectura que predomina en esta zona és la grega, ya que tant el tholos com les columnes d'este estil eren originaris a l'Antiga Grècia.

En mig d'eixa composició circular es va custodiar una còpia de l'obra original de Praxíteles. Dita obra va ser cridada Venus de Cnido i va rebre tal nomene perque els habitants de Cnidia varen ser els que es varen quedar en l'estàtua original despuix de ser esta rebujada en la ciutat de Cos, de la mateixa manera que el seu creador. Per una atra part, també es varen registrar atres escultures que no es troben en l'actualitat en el temple nomenat, sino en diversos museus, com és el cas de l'escultura d'Apolo o la del Discóbol.

Teatre Marítim

Una denominació moderna, és un dels primers edificis de la vila, per lo que s'ha interpretat d'haver segut la primera residència temporal d'Adriano en el lloc. Les seues característiques de separació fa creible l'hipòtesis de que el lloc constituïx la part més íntima del complex.

L'estructura, que es va alçar en el 118, va ser construïda prop d'una existent vila republicana. És un complex molt singular d'una sola planta, sense cap relació en la forma habitual d'un teatre romà, consistix d'un pòrtic del com no queda res, solament el llindar de l'aurícula i restants reconeixibles de pisos de mosaic. En l'interior consta d'un pòrtic circular en columnes jòniques. El porche té vistes un canal redó que ho tanca i en el centre del com es troba una chicoteta illa de 45 m de diàmetro, que també està composta d'una sala i un porche alineat en l'entrada, ademés d'un chicotet jardí, un complex termal i latrines. El centre no consta en cap pont de pedra que una l'illa en el restant del complex, i per a accedir a ell va tindre que estirar-se un curt pont de fusta.

El Teatre Marítim.

• El Pecile és una reconstrucció de la Estoa Poikile o Estoa Pecile (pòrtic pintat) que era el centre polític i cultural de la ciutat d'Atenes, per la que es passejaven els estoicos que d'ella varen prendre el seu nom, la predilecta d'Adriano durant els seus numerosos viages.
• Edifici en tres exedras.
• El teatre grec.
• Les Termes Menudes, destinades als sirvientes.

• Les Termes Grans, destinades a la noblea.
• Els cent cuartitos, destinats al personal de servici.
• El Antinoeion, que es teoriza va servir no solament com a temple a la memòria de Antinoo, sino també com la seua sepulcro, i que va ser descobert en 1998.

La Construcció

Vila Adriana, va ser construïda en vàries fases. L'Emperador podia vore des de la zona coneguda com «el teatre grec», la peculiar estructura del qual permetia a Adriano, contemplar les obres del seu complex.

Es pot dir ademés que hi ha una planificació prèvia en la construcció, ya que davall es varen excavar prèviament una série de túnels i galeries que permetien el moviment del servici i dels animals, sense tindre que mesclar-se aixina en l'Emperador i els seus invitats, que podien gojar lliurement del complex.

S'ha constatat quatre fases de construcció en Vila Adriana.

Enllaços externs

• Descripció i monuments de Vila Adriana
• Vila Adriana prop de Tívoli, Roma (en italià)
• Grans edificis: la vila d'Adriano (en anglés)
• La vila d'Adriano — panorames virtuals i galeria de fotos
• Descripció de la Vila d'Adriano, Tívoli (en anglés)