Diana de Versalles
La Diana de Versalles, coneguda també com a Diana caçadora (en francés: Diane Chasseresse), Artemisa de la caça o Diana en la cierva (Diana à la Biche), és una estàtua en marbre de la deesa grega Artemisa (en la mitologia romana: Diana) que es troba en el Museu del Louvre, en París.[1][2] Representa a la deesa en moviment, en la mà esquerra descansant sobre la cornamenta d'un chicotet cérvol i la dreta en la seua carcaj. L'estàtua, que té un tamany llaugerament major al natural,[3] és una còpia romana pertanyent al I o II d'un original grec en bronze que es va perdre. L'obra original està datada aproximadament en 325 a. C. i pertanyia al segon classicisme.[1] La seua autoria es va atribuir durant molt temps a Leocares,[4] encara que també s'ha propost a Praxíteles com l'autor del bronze grec.
Descripció
L'estàtua de Versalles està realisada en marbre i té un tamany major que el natural, ya que medix dos metros.[5] La deesa es representa com una caçadora esvelta i masculina en moviment, acompanyada per un cérvol mascle de tamany menor que el natural, ple de vitalitat. Mira cap a la dreta, mentres que en el braç dret pren una flecha de la seua carcaj transportada en bandolera sobre el seu muscle dret. Es pot observar que la mà esquerra sosté un arc, encara que falta part del mateix. La desaparició de l'arma convertix a l'image en un senzill pastoral. El braç esquerre va ser totalment restaurat i reposa sobre la cornamenta del cérvol, que també és un afegitó modern. Aixina, el moviment dels muscles, orientat cap a la dreta, és contrari al de les caderes, que estan girades cap a l'esquerra, en una composició en forma de X. Un tronc d'arbre servix com a soport contra la cama esquerra, lo que indica que l'original va deure haver-se realisat en bronze.
Diana vares vore un quitón curt dorio, un peplo al voltant de la cintura i sandalies. Està coronada en una diadema i el seu cabell ondulat queda recollit en la part atrassera de la nuca. L'himatión o mant passa en bandolera pel seu muscle esquerre,[1] un detall que s'observa en la majoria de les estàtues gregues o romanes de Artemisa.
Història
L'estàtua de Diana de Versalles va ser descoberta en Itàlia, segons algunes fonts en Nemi,[6] a on existia un antic santuari, mentres que atres experts situen la seua procedència en la Vila Adriana en Tívoli. A fins de la década de 1550, el papa Pablo IV li la va regalar a Enrique II de França, com una sotil pero inevitable alusió a l'amant del rei, Diana de Poitiers. Va ser instalada com a peça central en el Jardí de la Reina, a l'oest de la Galeria dels Cérvols, en el Palau de Fontainebleau.[1] Es va convertir en una de les primeres i més destacades escultures romanes que es varen vore en França,[7] pese a que els seus admiradors solien confondre-l'en l'Artemisa de Éfeso.
En 1602, Enrique IV de França la va traslladar al Palau del Louvre, a on l'escultura va ser instalada en una sala dissenyada especialment per a acollir-la, la Sala de les Antiguetats (actualment cridada Sala de les Cariátides). En el seu moment, la seua restauració va córrer a càrrec de Barthélemy Prieur,[8] qui va afegir ademés un chicotet cérvol de tamany menor al natural,[9] transformant aixina l'estàtua en Diana caçadora. Per a reemplaçar-la, es va colocar en Fontainebleau una rèplica en bronze creada per Prieur en 1605.[10] Es va situar en la part alta d'una font manierista de marbre ideada per l'ingenier hidràulic Tommaso Francini, en caps de gossos de caça i cérvols de les quals eixia aigua. El pedestal va ser dissenyat per Pierre Briard, i el conjunt es va instalar en un parterre rodejat per una orangerie.[11] En 1634, Hubert Li Sueur va crear una atra rèplica en bronze per a Carlos I d'Anglaterra, el cunyat de Luis XIII.[12]
Luis XIV de França va instalar l'escultura en la Galeria dels Espills del Palau de Versalles, d'a on rep el nom actual de Diana de Versalles. En 1710, Guillaume Coustou va realisar una còpia en marbre per al Palau de Marly.
L'estàtua de Diana caçadora, considerada com una de les obres més importants de França, va retornar al Louvre en 1798, l'any VI de la Primera República.[13] Va tornar a ser restaurada en 1802 per Bernard Lange.[14]
Vore també
Notes i referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Artemis à la biche. Museu del Louvre». Consultat el 24 de setembre de 2017.
- ↑ Està catalogada en el número Ma 589
- ↑ L'estàtua medix 2,01 metros d'alt.
- ↑ «Ficha: Diana de Versalles». Archivat des de l'original, el 11 de març de 2008. Consultat el 14 de giner de 2008.
- ↑ Holtzmann i Pasquier, 2002, p. 214.
- ↑ Segons el lloc web del museu del Louvre
- ↑ Única entre les estàtues exportades des d'Itàlia abans de la segona mitat del sigle XVII, la Diane Chasseresse va adquirir una reputació fòra d'Itàlia equivalent a les obres mestres del Pati del Belvedere o la Vila Borghese (Haskell i Penny, 1981, p. 196)
- ↑ Haskell i Penny, 1981, p. 216.
- ↑ Holtzmann i Pasquier, 2002, p. 215.
- ↑ Haskell i Penny, 1981, p. 196.
- ↑ La orangerie va ser destruïda baix el regnat de Luis Felipe I. En 1813, la rèplica de Prieur va ser remplazada per una atra realisada en 1684,mentres que l'obra de Prieur va ser traslladada a la Galeria dels Cérvols.
- ↑ En l'actualitat esta còpia es troba en el Castell de Windsor.
- ↑ Número de catàlec 589.
- ↑ Lange també és conegut per haver efectuat la primera restauració de la Venus de Milo.
Bibliografia
- Collignon, Maxime (1890). Manual of Mythology, in Relation to Greek Art, H. Grevel & Co., p. 94.
- Kahil, Lilly. «Artémis, Type de Versailles et types proches», Lexikon Iconographicum Mythologiæ Classicæ, Munich.
- Haskell, Francis; Penny, Nicholas (1981). Taste and the Antique: The Lure of Classical Sculpture 1500-1900, Yale University Press.
- Holtzmann, Bernard; Pasquier, Alain (2002). Histoire de l'art antique: l'art grec, la Documentation française, la Réunion dones musées nationaux et l'École du Louvre, pp. 214-215. ISBN 2-11-003866-7.
- Ridgway, Brunilde Sismondo (2001). Hellenistic Sculpture I: The Styles of ca. 331-200 B.C., Madison: University of Wisconsin Press, pp. 93-95. ISBN 0-299-11824-X.
- Robertson, Martin (1975). A History of Greek Art (vol. I), Cambridge University Press., pp. 460-61.
- Simon, Erika; Bauchhenss, Gerhard (1984). Artemis/Diana. Lexicon iconographicum mythologiae classicae, Munich.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Diana de Versalles» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.